Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
06/11/2019

Un cafè ben animat

Hola! Jo soc la Vanesa de Castellterçol i faig el Voluntariat per la llengua (VxL) a Caldes. Fa un parell d’anys vaig arribar de l’Argentina i em vaig apuntar a un curs de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Mentre estudiava, la professora em va parlar del VxL i, com que em cridava molt l’atenció aquesta llengua, vaig decidir d’implicar-m’hi per poder agafar més fluïdesa.

Jo soc en Joan-Carles i soc un jove que es dedica a ensenyar català en un institut de secundària. Sempre havia volgut ensenyar l’idioma des d’aquesta altra vessant més altruista i finalment vaig decidir fer un cop de cap. M’omple molt poder ajudar els altres d’aquesta manera.

Sempre procurem quedar els divendres a la mateixa hora i al mateix bar per fer un beure. Els amos ja ens coneixen i només de seure a la terrassa ja ens porten directament el que acostumem prendre. No cal que ens prenguin nota! Mentre xerrem, sempre ens passen anècdotes divertides. Si n’haguéssim de recordar una, us parlaríem d’un dia, que mentre fèiem el VxL, se’ns va acostar el cunyat de la Vanesa i vam començar a enraonar en català. Parlàvem de caminar per l’entorn del poble. Llavors un home gran que seia a la taula del costat (i que parlava un català de llibre) s’hi va afegir i vam estar intercanviant parers una bona estona. De fet, el cunyat de la Vanesa va marxar abans que l’home volgués deixar-nos fer el VxL amb tranquil·litat. Quan finalment es va decidir a deixar-nos continuar i pensàvem que podríem reprendre la conversa que teníem, a la taula que va deixar buida s’hi va asseure una parella i ens van començar a preguntar on eren les botigues del poble.

En definitiva, podem dir que fer el VxL és una experiència molt enriquidora perquè ens permet de fer noves coneixences i aprendre l’un de l’altre. Una aprèn català i l’altre curiositats, fers i costums de l’Argentina. Bé, això i tota una experiència de vida molt engrescadora ben amanida amb les anècdotes que ens van passant mentre ens fem passar la tarda amb una Coca-Cola  i un Cacaolat a la terrassa d’un bar.

Joan Carles Redón (voluntari) i Vanesa Medina (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/11/2019

Què es pot explicar durant deu hores?

El José Ordóñez és un aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) que ja ha tingut tres voluntaris lingüístics i el Joan Miquel Viadé, el seu voluntari actual, ja ha conegut prop de vint-i-cinc aprenents. Per tenir aquesta experiència amb diferents persones, els hem demanat que ens parlin sobre els temes de conversa a les trobades.

De què parleu a les vostres trobades?

José (aprenent): Coses diverses, actualitat, de la vida i del català, de viatges; on hem anat. El Miquel és una parella ideal per parlar d’escriptura creativa, ja que m’agrada escriure.

Joan Miquel (voluntari): Els contes, l’escriptura creativa és un bon tema de conversa. Llegim l’escrit, el valorem però no solem entrar en la part gramatical sinó que sobretot parlem sobre què podem fer amb aquesta història, cap on la podem portar... Hem connectat amb aquest tema. L’únic punt de discussió que tenim és que li faig rebaixar el nivell a l’hora de parlar, s’embolica amb algunes expressions.

José (apr.): Sí, em diu que ho faci més senzill... O em posarà a fer flexions aquí mateix!

Joan Miquel (vol.): Per exemple, fa un moment deia que soc l’únic que parla català al meu carrer, és un carrer petit i...

José (apr.): I li he dit “ets una espurna en una glacera”.

Joan Miquel (vol.): Però “una flor no fa estiu”,  li he respost... Estem així tota l’estona, fent broma amb expressions d’aquest estil.

No només ara entre vosaltres, amb les altres parelles que heu tingut, hi ha algun tema del que és millor no parlar-ne?

Joan Miquel (vol.): Es pot parlar de tot, també d’opinions polítiques, només has de ser sincer i respectuós.

José (apr.): Penso el mateix, no hi ha un tema tabú, ara entre nosaltres simplement no hem parlat de política.

Hi ha algun tema que no us esperàveu parlar-ne mai?

Joan Miquel (vol.): D’epistemologia, de natació... de matalassos! Amb d’altres aprenents, en vam parlar amb tanta profunditat que m’enduia deures a casa!

José (apr.): De psicologia, del comportament humà.. Però tampoc és res estrany, es pot parlar de qualsevol cosa.

Parlem de temes típics de conversa, dona joc parlar de ... cuina?

José (apr.): No.

Joan Miquel (vol.): Ara no gaire, amb alguna altra aprenenta sí.

Feina?

José (apr.): En el meu cas no, estic prejubilat, però abans feia de taxista.

Joan Miquel (vol.): La feina sí, és una constant, ell és un cas rar, perquè al principi gairebé és obligat. El voluntari està “obligat” a establir ponts de connexió amb l’aprenent, per això va bé començar amb feina i família. En general les persones es refugien molt en parlar de com és, o com era el "seu" món… I a mi, m’és igual, va bé per començar, com a excusa per parlar, però jo igualment els vaig interrogant sobre tot el que em ve al cap perquè surtin d’aquests temes.

Viatges?

José (apr.): Sí.

Joan Miquel (vol.): Sí, si la persona s’ha mogut més enllà del moviment migratori.

Llibres?

Joan Miquel (vol.): No, millor pel·lícules. Per mi és un recurs habitual perquè en veig constantment i de tota mena, ahir una dels anys trenta “Una tempesta en una tassa de te”.

José (apr.): Jo vaig veure “Fuga de nit”, molt interessant, sobre una fugida en globus.

Aficions?

Joan Miquel (vol.): Sí, ara tenim en comú l’escriptura, però amb l’anterior parella compartia la fotografia i el cinema.

José (apr.): Amb l’anterior parlàvem de la història de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, ja que ella coneixia el tema.

Futbol? Esports?

Joan Miquel (vol.): No, no hi entenc un borrall, m’han parlat algun cop del Barça, però ja està.

José (apr.): Jo hi entenc, però no m’agrada parlar-ne.

De llengua?

José (apr.): El 40% de les nostres converses van  sobre això.

Joan Miquel (vol.): Faig per respondre quan hi ha alguna errada. En el cas del José acostuma a ser de pronoms, que n’hi falta algun, però intento simplificar al màxim l’explicació perquè considero que no és la feina del voluntari.

José (apr.): També de vocabulari, abans estàvem amb la paraula babeca i xibeca, que signifiquen el mateix: òliba.

Joan Miquel (vol.): I aleshores li dic: “Ves amb compte amb els diccionaris, perquè no saps si la resposta que hi trobes és un localisme o resulta massa inusual per a una conversa”.

Per acabar, quin és per vosaltres el millor lloc per a una trobada lingüística?

Joan Miquel (vol.):  Gairebé sempre proposo quedar en una terrassa.

José (apr.): Amb l’altra voluntària també quedàvem en un bar amb terrassa, al bell mig de la Plaça de la Vila.

Joan Miquel (vol.): És millor que a dins d’un bar, ja que hi ha menys soroll. Algunes persones et diuen que no t’entenen i no és un tema de llengua, pot ser que hi hagi massa brogit!

José (apr.): És millor un lloc sense gaire gent.

Joan Miquel (vol.): Sí, un lloc tranquil on es pugui parlar.

José (apr.): Amb confiança.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/10/2019

Soc el Mariano Valdés, argentí de 38 anys i feliç resident en un paradís únic: Valldemossa, a les Illes Balears. Vaig tenir la sort de conèixer el Voluntariat per la Llengua (VxL) per casualitat a finals de 2018, buscant des de l'Argentina serveis lingüístics a distància. Aquells dies residia a Buenos Aires i la meva idea era tenir la possibilitat de parlar en català amb algú que estigués disposat a regalar uns minuts a la setmana. Com que ja duia al cap la idea de tornar a viure a les Balears (hi vaig viure del 2002 al 2009) pensava que seria una bona idea reprendre el català, malgrat que no fos presencialment, per tornar a acostumar-me a les expressions típiques, al parlar quotidià, etc.

Gràcies al Centre de Normalització Lingüística Montserrat, vaig tenir com a parella lingüística en modalitat virtual la Neus, una dona molt amable que viu a Piera i sempre ben disposada a xerrar setmanalment, a vegades, al voltant d'una hora. Els temes de conversa sortien tot sols: expectatives del meu pròxim viatge a les illes, la seva història personal, els seus nets, una mica de tot... Per a mi va ser una experiència molt interessant perquè no estava acostumat a parlar en català, sí, en canvi ho havia fet  sempre en mallorquí, aleshores, va ser també una oportunitat força atractiva per treure’n un profit addicional.

Com a usuari del VxL, el recomano llargament. Tothom que no sigui catalanoparlant de naixement o que no hagi anat a l'escola de català, ben bé pot trobar en aquest sistema la manera de parlar-lo, ja sigui presencial, a través de videoconferència o per telèfon. És molt recomanable. Ara precisament començaré amb el voluntariat lingüístic a Mallorca (a través de la campanya "Amb tu, en català" que replica el Voluntariat per la llengua iniciat a Catalunya ). Podré aportar la meva experiència per ajudar persones que estan en la meva mateixa situació.

Mariano Valdés, exaprenent del VxL en modalitat virtual molt content i agraït per haver assolit el nvell de català parlat que necessitava

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
09/10/2019

L’Andrea Ruíz és mexicana. Música, antropóloga i màster en "Gestión y Desarrollo Cultural" per la Universitat de Guadalajara (Mèxic), l’any 2009 (ara fa 10 anys) va tenir una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat presencial a Barcelona. Viu a Mèxic, però un curs de català (ja veureu com...) la va portar a la Ciutat Comtal en aquelles dates.

L’any 2018 va participar en el programa de TV3 Katalonski, que molts de vosaltres recordareu per aquell moment tan emotiu que ella i en Joan Manuel Serrat hi van protagonitzar: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/katalonski/landrea-compleix-un-somni/video/5761127/

Ara, l’Andrea s'ha posat en contacte amb el VxL a través de Facebook i ens ha demanat de poder compartir en aquest blog la seva “petita” biografia amb la catalanística, que l’ha portada a dur a terme un projecte que intenta finançar a través de Verkami.

Aquí la teniu:

1992

Conec el Cobi i Locomía (els meus primers referents de Barcelona sense saber que eren catalans).

1993

A l'oficina del meu pare hi havia un quadre de Miró, m'agradava veure'l. Jo tenia 8 anys. A la mateixa edat, el meu pare em va seure a les cames mentre escoltava música de Serrat i em va dir que era un cantautor català i que la cançó tractava d'un noi que menjava ceba perquè era pobre.

1997

Va ser l'any especial. Vaig descobrir per mi mateixa més art català quan mirava un llibre i vaig veure l'escultura de Josep Llimona Desconsol. Jo deia que algun dia la coneixeria. També em van fascinar Gaudí i Dalí.

2000

Un cantant, però, va ser qui em va fer descobrir el que era Catalunya: Jordi Gómez Llunas, el fill d'en Dyango. Em va fer cercar a Internet el que era "jo sóc" (jo no sabia què era això).

2004

Catalunya va venir com a cultura convidada a la Feria Internacional del Libro en Guadalajara. Jo em moria per assistir-hi. O sigui, era tenir a prop la cultura que em cridava tant l'atenció i que volia conèixer més. Vaig buscar feina en aquesta Fira i la vaig aconseguir, però treballava tant, que ni tan sols vaig poder-me comprar el diccionari d’Enciclopèdia Catalana, perquè ja estava esgotat.

2006

Vaig veure anunciat un curs de català a la “Gaceta” de la meva universitat. Vaig trucar-hi i m’hi vaig inscriure. Per fi podria parlar la llengua d'aquella gent.

2008

Catalunya va venir com a convidada al Festival Cervantino a Guanajuato (Mèxic) i la meva professora de català ens hi va portar. Vam veure Tirant lo Blanc al teatre. Va ser aquest any també quan vaig fer un examen oficial per obtenir un certificat de català de l’Institut Ramon Llull.

2009

Vaig sol·licitar una beca per venir a Catalunya a fer un curs de català. La vaig guanyar i per fi feia realitat el meu somni que tenia des de petita!!!!!!! Barcelona va ser més del que em pensava. Vaig estimar tant la diversitat cultural que escoltava, mirava, sentia al carrer... Va ser aquest any que vaig tenir una parella lingüística, gràcies al VxL.

2011

Vaig obtenir una beca d'intercanvi per venir a Lleida, però el visat va trigar molt i no vaig poder venir a fer-lo. I agraeixo molt no haver vingut perquè el mateix any va morir la meva mare.

2012

Vaig obtenir una altra beca per venir a fer un altre curs. Tornava a aquella terra que tant estimo. Per la meva llicenciatura (estudis de grau) vaig fer una recerca sobre els mexicans que aprenien català com a estratègia d'integració. En un recital de cant, vaig presentar 5 cançons catalanes.

2013

Vaig fer l’examen per obtenir el certificat de nivell intermedi de català. Vaig fer una mica de traducció del català al castellà per a en José María Murià.

2014

Vam començar el club de conversa en català a la meva universitat (la Universitat de Guadalajara, UdeG, a Mèxic). Jo el coordinava, cercava estudiants d'intercanvi i els organitzava trobades amb els alumnes de català que volien practicar i conèixer gent. Els va ajudar molt.

2015

Lectora de català d'aquell moment. Vam organitzar unes jornades de cultura catalana per al meu centre universitari. Conferències, música, menjar, tot perquè la gent conegués més Catalunya.

2017

Vaig obtenir una beca per a l'estada d'estiu a Girona, però no tenia prou diners per al bitllet d’avió i no vaig poder venir.

2017

Quan vaig començar el màster, vaig proposar de fer el meu projecte sobre Catalunya a Guadalajara.

El mateix any, em van entrevistar a la ràdio i a la televisió, com a mexicana dinamitzadora de la cultura catalana a la meva ciutat.

Vaig aconseguir el suport per venir a fer una estada de recerca i pràctiques amb Plataforma per la llengua. Vaig venir a veure un congrés organitzar per Som Cultura Popular. Vaig aprofundir sobre la cultura popular, les festes de foc i m’hi vaig enamorar encara més.

Vaig escriure al programa de TV3 Katalonski i vaig intervenir en el capítol dedicat a Ciutat de Mèxic. Em van donar una sorpresa durant la gravació, amb en Joan Manel Serrat, aquell cantant que el meu pare i la meva mare escoltaven quan jo era petita. Us podeu imaginar el que significava això?

2018

Vaig anar a Itàlia a fer recerca amb el suport de la meva universitat, vaig exposar el meu treball a Venècia. Per fi passava de l'altra banda!

2019

He acabat la meva tesi, el meu projecte de mostra cultural feta a la meva ciutat amb la participació de catalans i mexicans. A la meva pàgina hi ha els resultats. Ara vull venir a exposar aquesta mostra i recerca a Barcelona i al LXV Anglo-Catalan Society Annual Conference a Bangor (Gal.les) al qual he estat acceptada!!!!

Aquest és el vídeo que he fet per poder aconseguir els diners per al meu projecte a Verkami (plataforma de micromecenatge). Tracta del meu màster sobre la presència catalana a Guadalajara, Mèxic. Al vídeo s'explica de què tracta la meva tesi i per què demano ajuda:

 

I aquesta és, fins ara, la meva història amb Catalunya smiley

Andrea Ruíz, exaprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
04/10/2019

L’Ana Calm ja fa uns anys que és voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet i per això li hem demanat que ens parli una mica de com és l’estiu amb el VxL.

Ets de Santa Coloma?

No, sóc de Moià, entre Vic i Manresa. Vaig venir a Barcelona amb la meva parella d’aquell moment, però em va agradar Santa Coloma perquè era més barat i tenia l’encant de ser entre un poble i una ciutat.

Com vas conèixer el VxL?

Visc a prop del Centre de Normalització Lingüística (CNL) L'Heura i em va sorprendre veure que hi havia molta gent, vaig buscar per internet què feien a aquell edifici i així vaig descobrir el VxL.

Per què t’hi vas apuntar?

Tenia ganes d’implicar-me i era un repte parlar aquí català, pensava “deu haver-hi gent”, però entres en una botiga, en un cafè... A més, com que he estudiat Història, m'estimo la cultura, i la llengua en forma part.

Què fas a l’estiu amb els aprenents?

Busco un lloc amb terrassa i anem a prendre un cafè.  Intento anar a un establiment col·laborador del VxL, així la primera vegada demano jo per trencar el gel però després li toca a l’aprenent.

I  de què acostumes a parlar a les trobades?

No porto res preparat, vull parlar de temes que surtin naturals en una conversa, així que no tinc cap estratègia. Pregunto com un amic: què t’agrada fer, per què vols parlar català i intento trobar connexions. També busco temes culturals (història, literatura, cinema...) però depèn de la persona. Per exemple, amb una aprenenta cubana vaig aprofitar perquè em parlés de la seva opinió, per contrastar el que ens arriba amb les notícies; en canvi, vaig tenir dues mares aprenentes i intentava desviar el tema perquè no estiguessin parlant tota l’estona dels fills, no és que evités el tema, però sí que volia que sortissin de només aquest món.

T’ha sorprès alguna cosa fent de voluntària?

Sí, que hi hagi tanta gent amb ganes d’aprendre català. També m’ha sorprès la meva última aprenenta! Té bon nivell i m’obliga a posar-me deures. A  més, és amb qui tinc més diferència d’edat però tenim més en comú. Altres aprenentes eren més familiars i ara totes  dues compartim les ganes de fer coses.

Una altra sorpresa és que molts amics del meu entorn em diuen que coneixen gent que participa en el Voluntariat per la llengua i que alguns s’han fet grans amics, espero que em passi! Per cert que he aconseguit que alguns amics s’animin a fer de voluntaris a Barcelona.

Tens alguna anècdota?

Sí, amb una aprenenta vam quedar en un bar i, com faig habitualment a la primera trobada, li vaig enviar un whatsapp dient-li com anava vestida i de quin color. Jo mirava la gent passar jugant a endevinar qui podria ser l’aprenenta i vaig estar-me així una hora perquè no m’agafava el telèfon. Després vaig parlar amb ella i havia tingut una emergència hospitalària i s’havia quedat sense bateria, però recordo de manera divertida aquella estona jugant a “serà o no serà” mirant d’establir contacte visual i pensant en la meva imatge de qui podia ser l’aprenenta.

Per últim, què diries a la gent perquè s’apuntés com tu a fer de voluntària?

D’una banda, encara que soni egoista, et sents molt bé per ajudar algú, a més coneixes gent que t’està obrint el món i això enriqueix. És fàcil que en una conversa parlem del menjar, però també tractem de la forma de veure el món. Però sobretot vull dir a la gent que s’estigui pensant d’apuntar-s’hi com a voluntaris que si s’estimen la llengua i la cultura i no ho fan, qui ho farà?

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del CNL L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
30/09/2019
, ,

Soc un professor de Secundària nascut a Granada que ha treballat tota la seva vida a Madrid, fins que vaig decidir traslladar-me cap a Alacant fa uns dos anys. El problema és que em demanaven fer un curs de capacitació didàctica, un prerequisit del qual era tenir el Certificat de nivell de suficiència de català (C1). Havia estudiat la carrera a Barcelona, per la qual cosa sabia una miqueta de català. Així i tot, em vaig llançar a l'aventura de aprendre català a marxes forçades.

A banda d'estudiar i preparar-me per a les proves de certificació a l'Institut Ramon Llull, un dels recursos que vaig trobar per ajudar-me en la millora de l'expressió oral va ser el Voluntariat per la Llengua (VxL). M'hi vaig apuntar i va ser d'aquesta manera que vaig conèixer a en Florenci. I va ser un canvi de rumb en el meu procés d'aprenentatge i en el meu progrès. Fins aleshores, la prova oral de l'examen de certificació era una muralla infranquejable. Però entre les classes particulars i les converses amb en Florenci, vaig adquirir prou experiència i habilitat com per a fer front a les proves oral, a més de passar una estona entretinguda intercanviant experiències de un i altre marge de l'Ebre. I amb un èxit total: vaig aprovar el C1 aquest mes de juny!

Doncs, si voleu perfeccionar el vostre català, no dubteu en apuntar-vos. Realment val la pena, i coneixes gent interessant!

David Muñoz-Chápuli, aprenent del VxL en modalitat virtual la parella lingüística de què forma part gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Reus

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/09/2019
, ,

El Mètode Frediani

La Conchita Frediani és una voluntària diferent. Concebuda a Berlín i nascuda a Londres el desembre del 1939, en plena guerra mundial, va viure la primera infància a Florència. El 1948, amb vuit anys, la varen instal·lar a Mataró, a casa dels seus padrins de mona i palmó, Ramón Salas i Oliveras (escriptor) i Conxita Isern de Salas (per això ella es diu Conchita; la nena, però, amb la Ch castellana). Dels padrins li ve el seu interès pel català, llengua que es parlava en aquella casa. No només s’enraonava en català, sinó que també es llegia i s'escrivia en aquesta llengua, malgrat el context. És per això que ella fa de voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL), en retorn a tot el que seu padrí va fer per aquesta llengua. En paraules d’ella, “el meu padrí em va a ensenyar a estimar aquesta llengua i, gràcies a això, puc ser ara VOLUNTÀRIA DE CATALÀ!”

De tota manera, el senyor Ramón Salas també li xerrava en castellà per tal que quan vinguessin els seus pares de visita s’hi pogués comunicar sense problemes, ja que aquesta era la llengua de la seva mare, sevillana. I és que les llengües de la Conchita són aquestes i en aquest ordre: italià, castellà, català i francès.

Cal explicar-ho: son pare era italià (tot i haver nascut a França), de la famosa nissaga dels Frediani, responsables del Circ Frediani, que tenien a Mataró una parada obligada en totes les gires que feien per Espanya.

La nostra voluntària, doncs, la Conchita Frediani, és de tarannà eixerit i alegre, activa d’allò més, toca el piano al grup Music@lia Sanllehy i, pràcticament cada dia, dedica estones al VxL virtual, cosa que la converteix, potser, en la voluntària més activa en aquesta modalitat!

I quin és el mètode Frediani que té tan èxit entre els aprenents?

Doncs, justament, fer xerrar els aprenents i gravar-los la conversa (per exemple via Skype o via WhatsApp) per després analitzar-la plegats i millorar la parla partint de l’evolució de cada aprenent. La seqüència resumida seria practicar-escoltar-corregir-practicar-escoltar-corregir-practicar...

Aquí teniu alguns dels seus darrers companys de viatge al VxL i les seves aportacions.

L’Inma, de Badajoz i que viu a Barcelona, ens transmet l’efectivitat del Mètode Frediani en 36 segons: “He aprovat el català! Moltes gràcies Conchita. Sempre t’estaré molt agraïda!”

L’Inma també ens va voler enviar aquest bonic i sincer correu electrònic, fent palesa la seva connexió amb la Conchita:

Bon dia Marcel,

Volia comentar-te que estic molt contenta amb la Conchita, en aquestes tres setmanes he notat una millora brutal en la meva expressió oral. És una boníssima voluntària i persona, es preocupa molt perquè aprenguis.

Salutacions i moltes gràcies.

La Ylenia, una altra aprenenta de la Conchita, es va assabentar de l’assoliment de l’Inma:

- Quina meravellaaaa!!! Felicitacions per a ellaaa! I quin bon accent que té, la noia! Jo també voldria fer la certificació de català però he vist que només hi ha exàmens fins el maig 2020! (Emoticones: mico tapant-se els ulls i cara amb ulls ben oberts).

- Àudio de la Conchita, renyant-la: “has d’enviar-me àudios”

- Ho séeeeee! Però és que tinc vergonya! (Una cara tapant-se el riure). Un petonet!

I sí, finalment la Ylenia li va fer cas. Aquí la tenim parlant-nos de menjar: de les pastanagues! smiley

La Ylenia parlava sempre posant les r finals, a mode valencià, i feina rai la Conchita maldant per fer-li notar. Però un bon dia li van concedir una beca per a fer català... On? A València! I és clar, la Conchita, “doncs au, tu, torna a posar totes les r finals a tot arreu!”

Una altra aprenenta, en la modalitat virtual, és clar, és la Clara Eunice. Us transcrivim un simpàtic diàleg via WhatsApp:

Pregunta de la Conchita a la Clara Eunice:

- Tindràs una estoneta per xerrar?

- Què és cerrar?

- Xerrar! smiley

Però després ho van aclarir i, sí, van xerrar, com no podia ser d’una altra manera. La motivació de la Clara Eunice és ben fàcil de capir. Ella, de Colòmbia, ve sovint de vacances a casa del seu fill, que viu a Castelldefels, i vol aprendre el català “per entendre els meus nets!”, vet aquí.

La Lucía, de Colòmbia però d’origen croat, té un parlar tortosí, segons que diu la Conchita, amb una e molt marcada que fa pujar dempeus. Aquí ens ho mostra aquest text:

- He tornat de Caspe, eh, ayer, no, ahir! I per àixo no he parlat con tu, no, amb tu. Eh, quan arribe, arribi, a la meva casa, te envio la foto. Vale? Deu.

- D’acord! Però és “a casa meva”, no “a la meva casa”. És tortosí això “de la meva casa”. Tu deus tenir alguna cosa a Tortosa! Perquè l’accent el tens de Tortosa! Bé, quedem un moment o un altre. I, sobretot, ets tu qui ha de parlar, no jo. Tu!

Sigui com sigui, el fet és que els aprenents de la Conchita (i ja en són una bona pila!), seguint el Mètode Frediani milloren. Això és un fet incontestable! També que s’ho passen pipa amb ella, vinga xerra que xerraràs, revisa que revisaràs i “practica, filla, practica que ja veuràs com millores amb el temps”. I dit i fet, que el Voluntariat per la llengua no es altra cosa que això: practicar la llengua catalana a tort i a dret!

Marcel Pellejà, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
12/09/2019
,

Entrevista amb el Delfín Delgado, alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) a Vilanova i la Geltrú des de fa tres anys

Em trobo amb el Delfín al Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú per fer-li una entrevista. Fa unes setmanes va gravar una videorecomanació que em va impressionar. Va parlar del llibre El temps de les cireres, de Montserrat Roig, que va ser una de les lectures que van llegir aquest curs en el Club de Lectura Fàcil en Català (CLFC) que hi ha a la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.

Us convido que l’escolteu, perquè quan el vaig veure de seguida em va encomanar ganes de llegir-lo i vaig pensar que seria molt interessant parlar amb ell.

El Delfín m’explica que va néixer a la Rioja i quan tenia disset anys va venir a treballar a la seu que el Banc Nacional tenia a Barcelona. Això era a la dècada dels 60. Durant la seva etapa laboral la llengua de relació no era el català. L’entenia, però no es va atrevir mai a parlar-lo. Em comenta que “es va adonar que les oportunitats de parlar en català són molt poques, perquè la gent té tendència a canviar al castellà amb molta facilitat”.

Durant els anys d’activitat laboral es plantejava moltes vegades que havia d’aprendre el català i em diu “que és com quan saps que has d’anar al gimnàs per estar millor i sents una veu interior que et diu: “haig d’anar-hi!” i passen els anys...”.

Quan es va jubilar va decidir que s’havia acabat, no podia ser que després de 50 anys de viure a Catalunya encara li fes vergonya parlar el català. Ara sí!, ara havia arribat el moment d’estudiar-lo per gaudir de l’aprenentatge. Un cop apuntat als cursos va descobrir el programa Voluntariat per la llengua i s’hi va inscriure amb el desig de reforçar el català i d’assaborir-lo amb aquesta pràctica setmanal de conversa.

El Delfín va fer una prova de nivell de català, va començar un curs de l'elemental i es va apuntar al programa: “Fins ara he tingut dues parelles lingüístiques i amb totes dues hem compartit bones converses des de plantejaments de vida diferents, hem descobert aficions comunes i hem gaudit de moments enriquidors intercanviant opinions diverses.”. Diu que el “Voluntariat per la llengua és una pràctica molt eficaç perquè les converses són imprescindibles per esforçar-te", tot i que ell es considera més “escoltador” que “parlador”.

El Delfín constata que amb aquesta pràctica real ha reforçat la seguretat i la fluïdesa i afegeix que tot i que la conversa és fonamental per fer servir una llengua s’ha d’aprofundir també en el coneixement de la normativa.

Per al Delfín la fórmula ideal per estimar i gaudir d’una llengua és: “classe, lectura, pràctica, interès i esforç personal”.

Queti Vinyals, dinamitzadora del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/09/2019

De Toluca a Parets

La Karla, abans de venir a Parets, vivia a Toluca, Mèxic. Havia estudiat hostaleria i tenia un petit restaurant on feia dinars. Els seus pares l’ajudaven quan calia. Un dia, durant un viatge a Alemanya per visitar el seu germà, va trobar-se atrapada per una tempesta de neu que va retardar el seu vol a l’aeroport de Frankfurt i el seu destí va canviar, perquè va conèixer el que ara és el seu marit, l’Esteve. Un any després es casaven a Mèxic i ella venia a viure a Catalunya. Actualment tenen una filla de tres anys. La Karla estudia català i pensa treure’s el carnet de conduir. Més endavant li agradaria tenir un negoci propi.

Què diu la Karla del Voluntariat per la llengua (VxL)?

M’he apuntat al Voluntariat per la Llengua per practicar el català i continuar aprenent després del grau 3 del nivell Bàsic. Ara no puc fer el nivell Elemental perquè el meu marit viatja molt i m’he d’ocupar de la nena. La família del meu marit és catalana, però a mi em parlen en castellà i així és difícil practicar. Amb el VxL estic perdent la vergonya de parlar-lo i me n’adono dels meus errors. La meva parella lingüística, la Maria, és molt xerraire i alegre. Amb ella puc parlar del dia a dia, de les notícies, dels fills, de la família... De vegades m’explica coses sobre les tradicions de Catalunya o coses d’abans, perquè ella és més gran que jo. Ella fa poemes i també parlem de cultura. Quan tinc temps, llegeixo els llibrets del VxL i quan hi ha una cosa que no entenc la pregunto a la Maria. Intentem trobar-nos un cop per setmana sense fallar. Normalment al final d’una cita ja quedem pel dia següent, així és com una obligació fixa. Quedem al cafè de la plaça quan deixo la nena a l’Escola Bressol. Fem un cafè, xerrem i després ja tenim tot el dia per les nostres coses. Penso que està naixent una bonica amistat.

Karla Aguilar, aprenenta del VxL de l’Oficina de Català de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/07/2019
, , , , , ,

El projecte de les tertúlies culinàries de Voluntariat per la llengua (VxL) va ser un projecte innovador i molt ben rebut per les persones que s’hi van afegir.

Aquestes trobades consistien a cuinar un plat entre dues persones, ja fos amb la parella lingüística del VxL o amb una altra persona participant. Ens ajuntàvem un cop al mes per preparar un plat típic del país de procedència d’un dels participants o qualsevol altre. Era l’excusa per fer noves amistats i que els nouvinguts poguessin parlar amb persones diferents. Una altra manera d’aprendre i practicar el català.

La idea va ser molt ben acollida; a la presentació va venir un bon nombre de persones interessades en l’activitat però, és clar, a tothom no li anava bé l’horari. Finalment ens vam quedar deu persones amb el compromís d’assistir-hi l’últim divendres de mes des d’octubre fins a juny.

Hi havia persones de llocs ben diferents: de Grècia, de Xile, d’Andalusia, de Catalunya... tot un món d’experiències per compartir. Aquesta ha sigut una bona aposta per la llengua, a part de menjar plegats per una bona causa. Aquí s’ha pogut parlar de tot en un bon ambient de germanor, sobretot de Catalunya, de l’origen, la cultura i l’afany de cuidar la llengua com a identitat d’un poble compromès amb les seves arrels.

També hem après moltes coses dels llocs d’origen dels aprenents, totes força interessants com per exemple que el plat típic de Xile és el pastel de choclo (blat de moro), entre altres receptes.

Tots hem acabat aquestes trobades amb ganes de més perquè el temps ha passat tan ràpid que ens han quedat moltes coses de què parlar. Fins i tot després de dinar ens n’anàvem a fer el cafè i la sobretaula s’allargava una mica més, això sí, fins a la següent trobada.

Per últim, vull donar les gràcies al Casal de Barri Bac de Roda - Poblenou pel seu compromís, per donar-nos un cop de mà i deixar-nos l’aula on poder fer l’activitat, i per la iniciativa de l’Àngel, qui va engegar aquesta iniciativa.

Edith Piñas, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!