Hola! Em dic Javier, soc estudiant de català a Madrid i m’agradaria compartir la meva experiència al Voluntariat per la llengua (VxL). Vaig conèixer aquest programa gràcies a uns fullets que hi havia al Centre Cultural Blanquerna, en els quals es deia ‘Quan parles fas màgia’.
Així doncs, vaig contactar-hi i des de llavors he tingut la sort que m’hagin assignat dos voluntaris del VxL en diferents períodes. Primer, la Maria fins que ella va haver d’anar-se’n a viure a Suïssa. Després, el Benito fins l’arribada de l’estiu. Amb tots dos he fet unes trobades ben productives, interessants i agradables.
El plantejament de les trobades, almenys en el meu cas, ha estat només parlar, perquè em sembla que per rebre lliçons oficials de català ja hi ha altres espais i mètodes. I no dic només parlar com si fos una cosa dolenta. Ben al contrari, és molt positiva perquè m’ha permès posar en pràctica els meus coneixements gramaticals i de vocabulari, guanyar fluïdesa, detectar errors i aprendre coses més enllà dels llibres de text. A més, és una activitat social molt entretinguda!
Voldria aprofitar per agrair els voluntaris, per la seva predisposició, el personal organitzatiu del VxL, per la coordinació, el Cercle Català de Madrid, per acollir les trobades i el Centre Cultural Blanquerna, per contribuir a la difusió de la llengua mitjançant les classes, el professorat i la llibreria.
Encara que el lema del VxL digui que fem màgia quan parlem, el que fem és una cosa millor, perquè és real: és comunicació, és apropament i és donar vida a una manifestació cultural i humana tan important com és una llengua.
VxL del Cercle Català de Madrid
Afegeix un nou comentari