En Jaume és un d’aquells voluntaris incansables que ajuden a fer possible l’èxit del Voluntariat per la llengua (VxL). A l’edat de 81 anys, participa en diverses entitats de Mataró i ha format 18 parelles lingüístiques des del 2016, a més de dinamitzar com a expert tertúlies temàtiques sobre esport i muntanyisme i de prendre part en altres activitats organitzades pel Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Maresme.
Aquesta és la reflexió que ens comparteix sobre la seva participació en el programa:
Soc voluntari per la llengua catalana, però per què?
Tal com ho vaig viure jo, tot va començar a la meva joventut, durant la postguerra dels anys quaranta i cinquanta. Llavors la majoria de la gent del meu poble parlava català a casa, però no al carrer, perquè tenien por de ser acusats de no addictes al règim. El castellà el parlaven els funcionaris del govern, i també era la llengua de l’escola, de la ràdio i del diari local.
En aquells anys, molta gent va venir a Catalunya buscant feina i una vida millor, sobretot del sud de la Península, per la qual cosa el nombre de parlants de castellà va augmentar considerablement. Amb tots aquests nouvinguts hem funcionat correctament i hem tractat d’entendre’ns. En finalitzar la dictadura el català va reeixir, encara que tímidament. Les escoles van poder fer l’ensenyament obertament en català i es varen iniciar cursos de català gratuïts per a adults. Les emissores de televisió i de ràdio i els diaris van començar a funcionar en català. La retolació del trànsit i dels comerços, també.
Però malgrat tot això hi havia molta feina a fer, i encara n’hi ha. Formar part del Voluntariat per la llengua em dona l’oportunitat de seguir actiu fent coses que m’agraden i de conèixer moltes persones que estan fent cursos de català i busquen un perfeccionament en l’aprenentatge. Bàsicament, els ajudo a perdre la por de parlar en català i que assumeixin que si s’equivoquen una mica no passa res.
Moltes d’aquestes persones han arribat a proposar als seus familiars, companys de feina i amics, que des d’aquell moment ja poden dirigir-s’hi en català. Que els entenen i que així els ajuden a practicar. Recordo una noia xinesa amb qui fèiem parella lingüística que va aparèixer a la televisió local parlant en català sense cap vergonya...
Per la meva banda, jo també aprenc molt sobre els seus països d’origen, els seus costums, les seves famílies i les seves feines. En algun dels casos, fins i tot he pogut fer pràctiques dels seus idiomes!
A més, he tingut l’ocasió de participar en molts actes, presentacions i xerrades organitzats pel CNL i el VxL, que m’han ajudat molt a millorar la meva capacitat intel·lectual. Penso que és molt positiu que s’ofereixin els cursos gratuïts i el programa de parelles lingüístiques, ja que qui vol integrar-se i aprendre la nostra llengua mereix que se l’ajudi.
Per tot això, soc voluntari per la llengua catalana!
VxL del Maresme
Afegeix un nou comentari