Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
18/04/2018

La Margarita i el Вячеслав (Vicenç) es van conèixer la primavera del 2016 al Punt de trobada del Voluntariat per la llengua (VxL), a Cubelles, i van començar les seves trobades. Al cap de poc temps, tots dos es van adonar que l’hora de la conversa setmanal se’ls feia curta de tants temes i aficions que tenien per compartir i van tenir una pensada: “seria fantàstic que també es coneguessin els nostres familiars!”. I així va ser com van engrescar tothom: el company del Vicenç, el Георгий (Jordi), que també feia trobades amb el seu voluntari, el Joan, que amb l’Emília, la seva dona i el Ramon, marit de la Margarita, ja no van parar de celebrar junts totes les festes tradicionals que hi ha durant tot l’any: l’escudella de Nadal, el Cap d’Any rus, les calçotades, el Carnaval, Sant Jordi... i continuen!

Una de les aficions del Vicenç és el dibuix. Fa poc ens va enviar aquesta foto amb aquestes paraules:

“Aquí hi ha la foto del meu regal al Ramon. Un retrat del marit de la meva parella linguistica, la Margarita. Fa dos anys que som parella lingüística i amb tot aquest temps ara ja som molt bons amics. Celebrem moltes festes junts i també fem moltes visites culturals i gastronòmiques amb les nostres famílies. Com que m’agrada dibuixar i tenia ganes de fer una sorpresa a la meva amiga, vaig fer el retrat del Ramon, el seu marit. L’hi vaig donar a la calçotada que vam fer a casa del Ramon, envoltat dels seus amics a la taula. Vaig demanar a la Margarita que escrivís una frase sobre aquest moment. Aquestes van ser les seves paraules: Aquest retrat pintat explica fins a quin punt ha arribat la nostra amistat!".

Vicenç Osipenko, aprenent del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/04/2018

Voldria explicar una experiència que ens va passar amb la parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que tinc ara, la Junko, una noia que dona gust d'estar amb ella per l'atenció i voluntat que hi posa.

La Junko és japonesa i primer ha de pensar en japonès, traduir al castellà i després passar-ho al català: tot un repte per a ella!

Era poc abans de Nadal que ja es respirava per tot arreu festa i alegria i jo li ensenyava els costums i les tradicions que tenim per aquí per fer una mica de "país". A mi també m'enriqueix el que explica ella del seu país i volia explicar-li que nosaltres mengem torrons i dolços propis d'aquest temps i bevem cava o vins que s'adiquin amb els àpats extres que fem. També li vaig parlar del "moscatell i la mistela", que humilment també són uns bons acompanyants.

Vàrem anar a un súper del centre no gaire lluny del nostre punt de trobada i no vaig saber trobar-hi cap ampolla ni de moscatell ni de mistela per ensenyar-li. No podia deixar passar l'oportunitat de mostrar-li allò que parlàvem aquell dia i a prop d'on érem hi havia un celler. Hi vàrem entrar, pensant que trobaria les ampolles que buscava. Doncs no.

Era tot a granel i el propietari, un cop li vàrem explicar el que buscàvem, ens va convidar a fer un tast dels dos vins! Perquè poguéssim comprovar la diferència per nosaltres mateixes. La Junko em va dir que mai havia fet un tast i que estaven boníssims els dos però que també notava la diferència.

Total, una experiència que va fer-nos més "parella" i ens ho vam passar molt bé. És molt enriquidor per a mi veure quin interès hi posen les parelles lingüístiques que he tingut i la confiança que ens tenim. Podem parlar de tot mantenint sempre un curós respecte amb elles.

Res més, només que animar a fer parelles lingüístiques, passen coses molt curioses...

Roser Agulló, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/04/2018

Aquesta no és la meva primera experiència en el Voluntariat per la llengua, però crec que de lluny, és la millor.  I no solament perquè he tingut un company lingüístic meravellós, el violoncel·lista Daniel Regencós, a qui vaig tenir l’oportunitat d’escoltar en directe, sinó també perquè l'Oficina de Català (OC) de Palafrugell, amb les seves professores, la Marta i la Nuri, ens han dedicat molt de temps per resoldre tots els nostres dubtes, i ens han fet aprendre de manera dinàmica, amb l’objectiu clar que forméssim part d’aquest poble.

D'aquesta manera, em van trobar el company lingüístic ideal, en Daniel, que amb paciència em va ajudar a parlar millor, i a conèixer el poble una miqueta més: la seva història, el Centre Fraternal, el Teatre, La Bòbila, la Fundació Josep Pla, les cases, els veïns, el mercat, els carrers, les places, l'església, fins que em va fer sentir tot això com una part meva de tota la vida.

Liliana Goreico, aprenenta argentina que ha tingut com a parella lingüística el voluntari Daniel Regencós, del VxL de l'OC de Palafrugell (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/04/2018
,

A Caldes de Montbui, el dimarts és el dia del mercat setmanal. Però també és el dia que ens trobem la Laura i la Montse, per fer-la petar una estona en català i, de passada, caminar una mica.

 

Jo soc la Laura i vaig arribar a Caldes fa dos anys per amor. Soc de Cuenca i he viscut tota la meva vida allà, en un petit poble de tres-cents habitants que es diu Beteta. La meva parella és nascuda a Caldes i em va dir que el català era molt important per a mi per trobar feina. Soc treballadora social i per tant necessito el català per treballar. I ara que estic treballant, efectivament, veig que ho és perquè els textos i tota la documentació que faig servir són en català, però també el faig servir per comunicar-me amb la gent, dins i fora de la feina.

 

Jo soc la Montse i soc de Caldes de tota la vida. M’agrada el voluntariat, però com que no tinc gaire temps vaig pensar que una activitat com aquesta s’adeia amb les meves possibilitats. Professionalment, treballo en l’àmbit de les llengües i el voluntariat era una oportunitat per transmetre el meu coneixement en aquest camp.

 

En principi la intenció era dedicar-hi una hora a la setmana, però molts dies, quasi tots, ens hi estem una bona estona més. Sobretot perquè, a més de xerrar com dues calàndries, aprofitem per anar a caminar. Així, doncs, molts dies parlem i caminem dues o tres hores.

 

El voluntariat lingüístic, per a totes dues, ha estat una experiència molt agradable i enriquidora. Hem compartit molts moments divertits, moltes experiències personals i ens hem pogut conèixer bastant a fons. Encara que jo, la Laura, em tregui l’any que ve el certificat de català que necessito, continuarem veient-nos i caminant, perquè ara ja som amigues.

 

Montse Marès Torras (voluntària) i Laura  Pérez García (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
12/04/2018
,

Els motius pels quals al seu dia vaig fer-me voluntària lingüística són els següents:

Quan vaig acabar la meva trajectòria professional, vaig voler aprofundir i millorar el meu català. Sóc nascuda a Catalunya (Barcelona), però tota la meva etapa de l’escola va ser feta en castellà.

Quan vaig obtenir el títol del nivell C vaig pensar que seria bo poder ajudar altres persones de la resta de l’Estat espanyol o de l’estranger perquè s’interessessin per la nostra llengua.

Desprès d’un parell d’experiències no finalitzades amb aprenents del Voluntariat per la llengua, a la tercera vaig rebre el contacte de dues noies molt interessades a conèixer el català.

Les primeres vegades que ens vam trobar amb una d’elles, la Yolanda, va ser en una plaça, concretament al parc de la Torre Lluc de Gavà. Ella és nascuda a Madrid, però els seus dos fills ja han nascut a Catalunya. Obligada per la feina del seu marit, els dos van fer el trasllat a Barcelona (Gavà).

Degut a les moltes vegades que ens anem trobant ha nascut una molt bona relació. Quan va a Madrid a veure la família, ella parla amb molta il·lusió de les nostres trobades i de la feina que fa el VxL. Els explica que quan tornin a viure a Madrid buscarà feina en una empresa que valori els seus coneixements del català.

És una noia que parla ja molt bé la nostra llengua i que l’any passat va passar amb bona nota l’examen del nivell C de català.

Quan ens trobem, anem a comprar juntes, passegem per la Rambla de Gavà, anem al mercat ambulant dels dimarts a Gavà o dels dimecres a Viladecans. Alguna vegada dinem plegades i no parem de xerrar i explicar què fem els dies que no ens veiem. Ella m’explica amb tota mena de detalls tots els seus viatges, que són molts; el que fan els seus fills i moltes anècdotes i vivències. També quan els seus fills no van a l’escola anem a un parc perquè puguin jugar o a la biblioteca a llegir algun conte en català.

Bé, ara toca parlar de la Mari Carmen. És nascuda a Gavà, però tota la seva família és de parla castellana. Ella volia ajudar la seva filla petita, que estudia en una escola catalana, i no podia fer-ho perquè li faltava fluïdesa en parlar català i no dominar l’ortografia.

També encoratjada per mi, es va treure el nivell C de català. A més a més, com que va trobar feina en una escola d’infants, necessita practicar molt per poder fer amb rapidesa i seguretat els escrits i resums que li demana la direcció del col·legi.

També fa esport i una vegada a la setmana, quan acaba la classe, ve a casa meva i esmorzem plegades o, si fa bon dia, caminem fins a la platja fent com sempre unes bones xerrades. Qualsevol tema ens va bé i no deixem cap notícia o tema per comentar.

Resumint, tot el temps que passem juntes jo em sento molt afortunada de poder posar el meu petit gra de sorra per millorar els coneixements de la meva llengua en altres persones que ja considero bones amigues.

Teresa Ferran Torralba, voluntària VxL a Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/04/2018

 

No fa gaire que vaig començar en aquesta aventura de fer-me voluntària per la llengua, tot i que feia molt de temps que ho estava rumiant. Però com ens passa a molts, no trobava mai el temps per poder-m’hi dedicar. Ja se sap, la vida moderna que ens fa anar corrents a tots els llocs, com si haguéssim d’anar a apagar algun foc. Però, ara fa un any, més o menys, em vaig decidir i em vaig tirar de cap a la piscina, sense saber com aniria tot plegat. Així doncs, amb la innocència que dóna el desconeixement, em vaig apuntar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Reus, per poder ser voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL).

Encara no havia presentat la meva sol·licitud, que de seguida em van convocar per a la presentació de les parelles lingüístiques, que tindria lloc a la Fira de Reus. Així doncs, ja em veus a mi cap allà, amb els nervis propis d’un infant que ha de començar l’escola i no sap ben bé què es trobarà. I no sé si les coordinadores d’aquesta activitat em van veure cara d’experta en la matèria o ves a saber el perquè, la qüestió és que em van adjudicar dues parelles, la Katherine i l’Eva. Primerenca i dues de cop. Però haig de dir que tant la Katherine com l’Eva em van facilitar moltíssim la tasca, ja que tenien moltes ganes d’aprendre i de poder parlar en català; és per això que l’hora setmanal, quasi sempre es convertia en dues hores. I és que ens ho passàvem tan bé i tenien tanta set d’aprendre, que em sabia molt greu seguir les normes del temps que ens havien suggerit des del CNL.

Després, a l’estiu, em van assignar la Valeria. I com era de suposar, tampoc vaig seguir les normes del temps setmanal i també estàvem més d’una hora parlant en català.

Amb totes elles he intentat que les trobades fossin el més lúdiques i dinàmiques  possible. És per això que hem anat a visitar els museus de Reus, les he fet participar en la Ganxet Pintxo, els he fet realitzar diferents activitats per poder-se preparar, mitjanament, la part oral de l’examen dels cursos de català per a adults que fan al CNL (part que sempre els fa molt de respecte)... També hem entrat en la part de lectura en català, ja que totes em  preguntaven quins llibres en català podien llegir i on els podien trobar. Per tant, per poder solucionar aquest problema, a totes els he regalat un petit llibre en català perquè el puguin llegir, i també perquè tinguin un record de l’experiència que hem compartit.

I pel que fa a parlar, hem parlat moltíssim i de molts temes. Però, sobretot, al crear un clima de confiança, m’han explicat les seves inquietuds envers el present i el futur així com les seves experiències del passat. I al final resulta que tots, vinguem d’on vinguem, tenim les mateixes inquietuds, les mateixes pors, els mateixos problemes, els mateixos objectius, etc.

Però aquesta experiència no he volgut que fos individual, és per això que he organitzat diversos sopars amb totes elles, perquè es poguessin conèixer i per tant es poguessin relacionar i veure que no estaven soles en el fet de començar a parlar en català. Ja que una de les qüestions que sempre em preguntaven és quin nivell de català tenien amb relació a les altres parelles lingüístiques, ja que sempre creuen que el seu nivell és molt dolent. Per això, vaig creure oportú fer aquestes trobades nocturnes, perquè així poguessin comprovar per elles mateixes el seu propi nivell de català i poguessin intercanviar les seves inquietuds i experiències envers l’aprenentatge d’aquesta llengua; qui millor que elles per poder exposar i entendre les dificultats que tenen a l’hora d’aprendre el català. Un altre motiu per organitzar els sopars va ser  poder establir  noves relacions socials amb persones que venen de diferents  països i, per tant, poder incrementar el seu bagatge, tant cultural com humà. I no menys important, passar una bona estona en l’oci nocturn que s’ofereix a Reus.

I per últim vull dir que aquesta experiència no s’ha acabat pas, ja que ara s’han incorporat la Teresa i la Ivonne, que són les dos últimes parelles lingüístiques que m’han assignat. Així doncs, el cercle social es va incrementant. Una altra excusa per tornar a fer un altre sopar...

Dolors Estrems, voluntària del VxL del CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/04/2018

Som la Carla i l'Anna!

Jo, la Carla, soc l'aprenenta. Soc de l'Uruguai i fa setze anys que visc a Badalona. Aquí he fet arrels amb la meva família i m'he trobat molt acollida per la gent, el lloc que m'envolta i sobretot amb la platja i per això estic aprenent aquesta llengua que té un so musical.

Jo, l'Anna, soc la voluntària. Soc nascuda al Maresme, al petit poble de Tiana (ara ja no tant petit) i aquesta terra m'encanta i m'atrau. El català és la meva llengua  paterna i materna i m'agrada que arribi a tothom que l'estimi i l'apreciï i per això faig aquesta tasca del Voluntariat per la llengua (VxL).

La Carla i jo practiquem el català cada dilluns a la tarda.

Carla Guerrero (aprenenta) i Anna León (voluntària) del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/03/2018

L'Alexandra Tank participa des de fa anys al Voluntariat per la llengua (VxL)  i li hem demanat que ens parli una mica de la seva experiència com a aprenenta.

Explica'ns una mica la teva història: d'on ets? quant temps portes a Catalunya? Per què ets a Santa Coloma de Gramenet?

Soc Argentina però vaig fer els meus estudis a Alemanya. Porto deu anys ja a Catalunya, els dos o tres primers vaig viure a Barcelona, però com que la meva parella treballava a Santa Coloma i pel seu horari només ens vèiem a la nit, vam decidir traslladar-nos a Santa Coloma.

Què buscaves quan et vas apuntar al VxL?

Estava fent un curs de català perquè sabia que necessitava la llengua per buscar feina i tenia clar que em quedava aquí; però amb el curs sentia que només treballava la part escrita, i amb una mica de ràdio i televisió no en tenia prou, en canvi,  participar en el VxL era una manera d'obligar-me a parlar.

Has tingut quatre voluntaris, quines diferències trobes entre ells?

Especialment els temes de conversa: amb la Leonor parlava de temes nostres, del dia a dia; amb la Soledad més aviat de l'actualitat, especialment recordo parlar sobre la crisi econòmica; amb el Guiu, de nou, vam tocar temes quotidians i amb el Pep, el voluntari actual, parlem molt de la història de Santa Coloma, a més, em fa gràcia veure que és una persona molt coneguda al barri, tothom el saluda.

És difícil començar a parlar en la primera trobada?

No. La primera trobada no s'acostuma a fer difícil perquè et presentes i ja després vas agafant confiança.

T'ha sorprès alguna cosa del VxL?

Potser la diferència entre les persones, no solament en l'aspecte físic, també en la manera de parlar, els temes de conversa... D'altra banda en un principi dubtava si connectaria amb la persona voluntària i si aquest fet suposaria una dificultat a l'hora de parlar, però he tingut una sorpresa agradable  comprovant que no era així.

Creus que has millorat a l'hora de parlar amb el VxL?

Sí, sobretot amb els voluntaris que corregeixen més, que et corregeixin sovint t'ajuda molt.

Què més t'ha aportat participar-hi?

Conèixer més la cultura catalana, els costums i la forma de veure les coses. Trobo que el ritme de vida és més relaxat del que m'esperava, no hi ha rigidesa , per a tot "no passa res, no et preocupis".

Per últim, a qui recomanaries el VxL?

A totes les persones que estiguin interessades en practicar la conversa.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/03/2018

Us volem parlar d’un exalumne dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística (CNL) d’Osona que actualment participa com a aprenent en la modalitat virtual del VxL.

En Sho Kasahava és un estudiant japonès que va estudiar filologia hispànica al Japó i que es va especialitzar en les llengües que es parlen a l’Estat espanyol. A més, va fer un màster sobre els nacionalismes a l’Estat. Ell va pensar que la millor manera de poder fer aquest estudi era anar a conèixer les llengües de ben a prop.

Fa pocs dies vam conversar amb en Sho:

Sho, quantes llengües parles?

Parlo japonès, que és la meva llengua materna, anglès, castellà (tinc el certificat del nivell C2), gallec, una mica de basc i català: acabo de saber que he aprovat el nivell C1 que vaig fer a través de l’Institut Ramon Llull quan vaig tornar a Japó, després d’haver estat uns mesos a Catalunya. Quan era a Catalunya em vaig treure el certificat del nivell B2.

Quant temps has estat a Catalunya?

He estat a Catalunya uns sis mesos. Em vaig apuntar al nivell intermedi 1 a Vic i a l’intermedi 3 a Manlleu. Quan vaig acabar l’intermedi 3 em vaig examinar i vaig aprovar l’examen! Abans de venir a Catalunya havia estudiat català durant 6 mesos a la meva universitat del Japó.

Com has aconseguit mantenir el nivell de català i fins i tot millorar-lo, perquè si no vaig errada et vas examinar del nivell C1 quan ja tornaves a ser al Japó i el vas aprovar, oi?

Quan vaig marxar de Catalunya em vaig apuntar al VxL Virtual, ja que quan era aquí també practicava el català amb una parella lingüística. Al Japó practicava amb la meva parella lingüística, la Mercè, una voluntària de Torelló que en aquell moment vivia a Alemanya.

Tot i la diferència horària, sempre trobàvem una hora a la setmana per posar-nos en contacte i parlar català. Ara que la Mercè torna a ser a Catalunya també continuem les seves converses en línia.

Què faràs a partir d’ara? Continuaràs estudiant català?

De cara a l’any vinent o potser l’altre voldria tornar a Catalunya i fer el nivell C2... Ah! I voldria continuar tenint una parella lingüística perquè és la manera de conservar el nivell de català.

Si voleu conèixer en Sho, ens ha enviat un petit vídeo en què ens explica la seva experiència com a aprenent del VxL:

 

També el podreu veure en el nou programa de TV3, Katalonski, que s’estrena el dia 22 de març, a les 22.35 h. No us el perdeu!

Gemma Baladas, dinamitzadora del VxL del CNL d'Osona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/03/2018

La Maria, la Lorena i la Mariana formen un trio lingüístic a Sant Celoni. Es van conèixer la tardor passada durant la presentació del Voluntariat per la llengua i es troben els dimecres al matí per conversar durant una estona en català.

La Maria, la voluntària, viu a Sant Feliu de Buixalleu, però passa moltes hores a Sant Celoni. Li agrada la seva llengua i ja porta 9 edicions entre nosaltres; a més a més, participa en el programa d’acompanyament escolar a infants i joves del municipi. Ens descriu Sant Celoni com un poble obert, acollidor i envoltat de natura.

La Lorena, l’aprenenta, fa un parell anys que viu a Sant Celoni. Va arribar a Catalunya el 2013 i es va inscriure als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística per aprendre’l a parlar amb fluïdesa i correcció i per escriure’l adequadament; ara estudia el mòdul de suficiència 2 semipresencial.

La Mariana, també aprenenta, viu a Vallgorguina i estudia el mòdul de suficiència 3. Va néixer a l’Argentina, però fa 14 anys que viu a Catalunya; també té moltes ganes de millorar la seva parla i escriptura catalana.

Què feu en les vostres trobades setmanals?

Maria, Lorena i Mariana: Comentem fets quotidians, anècdotes diàries... A vegades, practiquem dubtes puntuals de temes del curs de català que estem fent. També parlem català aprofitant les exposicions que hi ha a la Rectoria Vella. Quan arribi el bon temps sortirem pels voltants per conèixer el nostre entorn.

Què és el que més us agrada del Voluntariat per la llengua?

Maria: Per a mi el millor ha estat conèixer la qualitat humana i sensible dels participants i la capacitat dels aprenents per aprendre amb interès la llengua catalana.

Lorena: L’oportunitat d’avançar amb més fluïdesa la parla i el coneixement del català.

Mariana: Conèixer persones d’aquí i, d’aquesta manera, apropar-me a la cultura catalana.

Què valoreu del vostre Voluntariat per la llengua?

Maria: La satisfacció i la gratitud dels aprenents quan milloren el seu aprenentatge i veus com s’estimen més la nostra terra.

Lorena i Mariana: Des de l’aprenentatge valorem el temps i la dedicació dels voluntaris.

Què diríeu a la gent perquè s’animés a fer el Voluntariat per la llengua?

Maria: La llengua ens acosta els uns amb els altres i ens ajuda a millorar en tots els àmbits (socials, econòmics, culturals...). És una gran oportunitat que val la pena aprofitar.

Lorena i Mariana: Considerem que és una experiència molt positiva per millorar la parla i perdre la vergonya.

Neus Farré, tècnica de Normalització Lingüística de l'Oficina de Català de Sant Celoni (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!