Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.
La Margarita i el Вячеслав (Vicenç) es van conèixer la primavera del 2016 al Punt de trobada del Voluntariat per la llengua (VxL), a Cubelles, i van començar les seves trobades. Al cap de poc temps, tots dos es van adonar que l’hora de la conversa setmanal se’ls feia curta de tants temes i aficions que tenien per compartir i van tenir una pensada: “seria fantàstic que també es coneguessin els nostres familiars!”. I així va ser com van engrescar tothom: el company del Vicenç, el Георгий (Jordi), que també feia trobades amb el seu voluntari, el Joan, que amb l’Emília, la seva dona i el Ramon, marit de la Margarita, ja no van parar de celebrar junts totes les festes tradicionals que hi ha durant tot l’any: l’escudella de Nadal, el Cap d’Any rus, les calçotades, el Carnaval, Sant Jordi... i continuen!
Una de les aficions del Vicenç és el dibuix. Fa poc ens va enviar aquesta foto amb aquestes paraules:
“Aquí hi ha la foto del meu regal al Ramon. Un retrat del marit de la meva parella linguistica, la Margarita. Fa dos anys que som parella lingüística i amb tot aquest temps ara ja som molt bons amics. Celebrem moltes festes junts i també fem moltes visites culturals i gastronòmiques amb les nostres famílies. Com que m’agrada dibuixar i tenia ganes de fer una sorpresa a la meva amiga, vaig fer el retrat del Ramon, el seu marit. L’hi vaig donar a la calçotada que vam fer a casa del Ramon, envoltat dels seus amics a la taula. Vaig demanar a la Margarita que escrivís una frase sobre aquest moment. Aquestes van ser les seves paraules: Aquest retrat pintat explica fins a quin punt ha arribat la nostra amistat!".
Vicenç Osipenko, aprenent del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)