ENS AGRADA LA LLENGUA: Aquest és el nom del grup de whatsApp que ens identifica i també la raó de les nostres trobades. Nosaltres, en comptes d’una parella (voluntària i aprenenta), som un quartet, dues voluntàries i dues aprenentes.
La Carmen i la seva aprenenta, la Luisa, es reuneixen mitja hora abans que l'Emilia i jo, l’Ana Mari, voluntària de l’Emilia. La raó és que la Luisa té moltes ganes de parlar en català i vol una mica més de temps de la seva voluntària. Després ens hi afegim l'Emilia i jo, i parlem totes juntes fent un cafetó en una cafeteria al centre de Reus, que és establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, en el qual ens sentim molt còmodes perquè es crea un ambient distès i acollidor que afavoreix la conversa.
El nostre grup és molt heterogeni, perquè cap de nosaltres no és nascuda a Catalunya, però ens sentim catalanes d'adopció.
La Carmen va néixer a Almeria, però va arribar a Reus de ben petita; és casada amb un català i viu en un poble petit, per la qual cosa, quan parla, usa unes expressions úniques i molt enriquidores per a les nostres aprenentes, que sovint se sorprenen de la peculiaritat de la seva parla.
La Luisa, la seva aprenenta, és portuguesa i fa vuit anys que viu a Tarragona, però el seu entorn no l’ajuda gaire a parlar en català perquè és pràcticament tot de parla portuguesa, tot i que els seus fills parlen tan bé el castellà com el català.
La raó per la qual la Luisa fa el voluntariat lingüístic a Reus i no a Tarragona és per motius de feina, hi treballa i, quan plega, li és més còmode quedar-se una estona més a Reus per xerrar de temes molt quotidians amb les seves tres confidents.
Jo sóc nascuda a Sevilla, i vaig començar la meva participació en el Voluntariat per la llengua essent l’aprenenta de la Carmen, però, a poc a poc vaig anar guanyant seguretat i fluïdesa parlant en català i ara ja sóc una voluntària de ple dret.
L'Emilia és de Còrdova i el seu entorn és castellanoparlant. Per això les nostres trobades li serveixen per practicar la llengua i adonar-se que pot parlar en català en qualsevol altre interlocutor, si s’ho proposa.
Les nostres converses són molt variades, ja que no portem res preparat, i són una molt bona excusa per conèixer-nos millor i reforçar l’amistat que ens ha anat unint cada setmana. Parlem de tot d’una manera improvisada i desacomplexada —fins i tot en alguna ocasió hem repassat el guió d'una obra de teatre en què hem actuat la Carmen, l’Emilia i jo—. En una ocasió, una de les nostres aprenentes va demanar al cambrer una tovallola en comptes d'un tovalló, una anècdota que segur que poden explicar molts dels nostres aprenents.
Ana María Muñoz, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Reus (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura), que té com a aprenenta l'Emília Rodríguez. Les dues es troben habitualment amb la parella lingüística formada per la Carmen Rodríguez (voluntària) i la Maria Luisa Figueiredo (aprenenta).
Afegeix un nou comentari