Blog

La Glòria i el Frank són una parella lingüística ben curiosa. Es van conèixer perquè formen part de la coral Cor Obert, un grup de cantaires integrat per participants del Voluntariat per la llengua (VxL) i alumnes dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat. Es veien cada dilluns i compartien música i rialles. Entre cançó i cançó van anar creant amistat i van decidir que podien ser parella lingüística. Tant l’un com l’altre havien participat en el programa en darreres ocasions i sabien que la bona entesa amb la parella lingüística és essencial per fer l’activitat.  

- Vam decidir ser parella lingüística perquè ens havíem conegut a la coral i vèiem que encaixàvem.

Els agrada molt la coral perquè la Rosa Maria, la directora, a part de música els ensenya curiositats sobre la cultura catalana, l’origen de les melodies i fins i tot amplien el vocabulari amb termes específics que apareixen a les cançons que aprenen.

El Frank vol continuar estudiant català, fins ara ha arribat al nivell intermedi 3, però d’una manera més informal i creu que el VxL és una bona activitat per fer-ho. També voldria fer de voluntari i ajudar altres persones que han passat per la mateixa experiència que ell, però considera que encara n’ha d’aprendre molt i, de moment, vol seguir quedant amb la Glòria per fer conversa.

- Jo sóc de Conca i vaig arribar a Catalunya el 2008. Fa temps que aprenc català, però amb la coral puc millorar la pronunciació i aprendre paraules noves.

-Fins i tot jo mateixa, que sóc catalana –afirma la Glòria-, aprenc expressions que no coneixia. A més, en ho passem molt bé, hem fet noves amistats i hi ha molt bon ambient!  

Comparteixen l’interès per la música juntament amb la resta de cantaires que formen part de la coral i a banda un cop a la setmana queden per fer conversa. Em comenten que els agrada conèixer Manresa, que és una ciutat que amaga molta història i que fins i tots el mateixos manresans desconeixen. Les seves trobades són a qualsevol lloc de la ciutat: han visitat la cova de sant Ignasi, el parc de Puigterrà, l’Espai 1522 i el parc de l’Agulla. Em diuen una llista llarga de llocs que els queden per veure i que no tenen intenció de deixar-se perdre. També tenen temps de seure i acabar l’estona de conversa en alguna terrassa, ara que fa bon temps, o comentar la propera actuació de la coral.

El mes de maig van actuar a la festa de cloenda dels cursos de català per adults del CNL Montserrat, a l’Orfeonada de Manresa i al juny ho van fer a Sabadell, juntament amb la coral Fa x Mi, la coral del CNL Sabadell que permet que els participants aprenguin català a partir de la interpretació de cançons. Uns i altres van oferir el seu repertori, compost per cançons tradicionals i d'altres que ja són veritables himnes del pop català, per acabar cantant tots plegats, públic inclòs, la cançó Junts.

Ara, ja preparen el repertori de cançons de proper curs, en què tenen previst ampliar l’actual que inclou cançons de tota mena, des de la tradicional havanera com El meu avi o d’altres del pop català com Boig per tu. Deixaran passar l’estiu i al setembre reprendran les activitats de la coral i del Voluntariat per la llengua.

Alba Llobet, dinamitzadora del VxL del CNL Montserrat   

ENS AGRADA LA LLENGUA: Aquest és el nom del grup de whatsApp que ens identifica i també la raó de les nostres trobades. Nosaltres, en comptes d’una parella (voluntària i aprenenta), som un quartet, dues voluntàries i dues aprenentes.

La Carmen i la seva aprenenta, la Luisa, es reuneixen mitja hora abans que l'Emilia i jo, l’Ana Mari, voluntària de l’Emilia. La raó és que la Luisa té moltes ganes de parlar en català i vol una mica més de temps de la seva voluntària. Després ens hi afegim l'Emilia i jo, i parlem totes juntes fent un cafetó en una cafeteria al centre de Reus, que és establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, en el qual ens sentim molt còmodes perquè es crea un ambient distès i acollidor que afavoreix la conversa.

El nostre grup és molt heterogeni, perquè cap de nosaltres no és nascuda a Catalunya, però ens sentim catalanes d'adopció.

La Carmen va néixer a Almeria, però va arribar a Reus de ben petita; és casada amb un català i viu en un poble petit, per la qual cosa, quan parla, usa unes expressions úniques i molt enriquidores per a les nostres aprenentes, que sovint se sorprenen de la peculiaritat de la seva parla.

La Luisa, la seva aprenenta, és portuguesa i fa vuit anys que viu a Tarragona, però el seu entorn no l’ajuda gaire a parlar en català perquè és pràcticament tot de parla portuguesa, tot i que els seus fills parlen tan bé el castellà com el català.

La raó per la qual la Luisa fa el voluntariat lingüístic a Reus i no a Tarragona és per motius de feina, hi treballa i, quan plega, li és més còmode quedar-se una estona més a Reus per xerrar de temes molt quotidians amb les seves tres confidents.

Jo sóc nascuda a Sevilla, i vaig començar la meva participació en el Voluntariat per la llengua essent l’aprenenta de la Carmen, però, a poc a poc vaig anar guanyant seguretat i fluïdesa parlant en català i ara ja sóc una voluntària de ple dret.

L'Emilia és de Còrdova i el seu entorn és castellanoparlant. Per això les nostres trobades li serveixen per practicar la  llengua i adonar-se que pot parlar en català en qualsevol altre interlocutor, si s’ho proposa.

Les nostres converses són molt  variades, ja que no portem res preparat, i són una molt bona excusa per conèixer-nos millor i reforçar l’amistat que ens ha anat unint cada setmana. Parlem de tot d’una manera improvisada i desacomplexada —fins i tot en alguna ocasió hem repassat el guió d'una obra de teatre en què hem actuat la Carmen, l’Emilia i jo—. En una ocasió, una de les nostres aprenentes va demanar al cambrer una tovallola en comptes d'un tovalló, una anècdota que segur que poden explicar molts dels nostres aprenents.

Ana María Muñoz, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Reus (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura), que té com a aprenenta l'Emília Rodríguez. Les dues es troben habitualment amb la parella lingüística formada per la Carmen Rodríguez (voluntària) i la Maria Luisa Figueiredo (aprenenta).
   

La diversitat funcional és un dels àmbits en què el Voluntariat per la llengua fa parelles lingüístiques i una de les entitats amb què col·labora en aquest sentit és el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Rubí, especialitzat en la rehabilitació psicosocial i reinserció comunitària de persones que pateixen un trastorn mental greu i són ateses en els serveis de salut mental ambulatoris del territori.

Aquesta és una entrevista amb la Roser Massana, terapeuta ocupacional i interlocutora de l'SRC, amb qui el Servei Local de Català (SLC) de Rubí ha organitzat un taller de lectura fàcil i conversa en català en què participen usuaris de l'SRC, bona part dels quals han format parella lingüística com a aprenents del VxL Rubí.

• Com va anar l’assistència al grup de lectura?

L’assistència va anar bé, els usuaris van assistir com a mínim igual que en un altre grup del Servei. Fins i tot, i sense haver fet un estudi en profunditat, podria ser que hi haguessin assistit més. Sovint quan ve una persona de fora del Servei el grau de compromís augmenta i l’assistència és més regular.

• Dinàmica de les sessions?

La dinàmica de les sessions va ser molt bona, facilita la conversa el fet de tenir un tema concret per parlar i també facilita que s’aprengui vocabulari d’un entorn concret. Per altra banda, el fet d’haver de llegir condicionava a alguna persona ja que, per diversos motius, llegir en veu alta no és una tasca fàcil per a tothom.

• Com enllaça el Voluntariat per la llengua amb la ideologia –missió– del Centre?

Hi enllaça a la perfecció. El Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) té com a objectius la recuperació dels usuaris que hi assisteixen afavorint la integració social amb la màxima qualitat de vida. Per tant, l’experiència amb el Voluntariat per la llengua compleix tots els objectius citats perquè ha afavorit la integració a la comunitat des del propi desig dels usuaris. Els professionals del Servei de Local de Català de Rubí, i especialment el coordinador del Voluntariat per la Llengua s’han esforçat per desplaçar-se a l'SRC i aquest fet ha permès que persones interessades en millorar el seu català hagin acceptat participar-hi a través del grup de conversa, aspecte que no s’estava donant sense que l'SLC de Rubí es desplacés físicament a la seu del SRC.

Un cop iniciat el grup s’han pogut crear fins a cinc parelles lingüístiques d’un grup d’uns deu usuaris, qüestió que suposa un èxit molt important. Un èxit de superació per part dels usuaris que accedeixen a la comunitat i hi participen de manera activa.

• Esteu satisfetes de les parelles lingüístiques que es van crear arran de la participació al grup de lectura fàcil?

Sí, molt. Hi va haver molts usuaris que van decidir-se a crear una parella lingüística.

• Com han valorat els usuaris del Centre la seva partipació? I vosaltres, com valoreu la seva implicació?

La valoració és molt positiva tant per part dels professionals com per part dels usuaris. Cadascú, referint-nos als usuaris, té la seva vivència, la seva particular que va lligada a la seva història personal i és complicat descriure de quina manera ha sigut positiva la participació en aquesta experiència per a ells, és difícil treure unes conclusions generals però el que sí que es pot afirmar és que tots n’han parlat molt positivament.

Per part dels professionals pensem que seguir amb la relació entre l'SLC de Rubí  i l'SRC pot seguir afavorint els objectius d’ambdós serveis. Per un cantó, per l’aproximació que es fa amb  la comunitat i pel facilitador que suposa que l'SLC vingui físicament a l'SRC apropant el català a les persones usuàries del Servei que precisin d’aquest suport, fet que després, en més d’un es tradueix en una aproximació a la seu de l'SLC i en una major participació comunitària a través de les cites amb els voluntaris per la llengua.

• Heu detectat algun canvi pel que fa als hàbits / les actituds lingüístiques dels participants?

Sí, molt. El primer gran canvi va ser que aquest grup de persones s’animessin a participar del grup de conversa en català, això ja suposava un repte en si mateix. En segon lloc, amb la gran quantitat de parelles lingüístiques que han sorgit també es pot considerar un canvi d’hàbit molt important. El fet de generalitzar la qüestió de la utilització del català, possiblement requereixi de més temps però la intenció de les persones que han participat del programa és agilitzar la utilització d’aquesta llengua i aquest és un objectiu molt important a molts nivells. Un èxit rotund.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL de l'SLC de Rubí, del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí

Cada divendres ens  trobem al costat del Museu de Badalona, a partir de les 11 h, per practicar el català durant una hora més o menys.

Segons la necessitat que tinguem, anem a la plaça vella a comprar alguna cosa i així faig pràctiques i aprenc nou vocabulari. Potser passem per la peixateria, o anem a l´agència de viatges a programar una sortida.

Durant tota aquesta temporada hem visitat diverses exposicions del museu i de l’Edifici del Carme.

Hem aprofitat les festes locals per trobar-nos i gaudir de la nostra amistat.

Jo, l’Arlette, com a aprenenta, puc confirmar que aquestes trobades han sigut molt profitoses i m´han enriquit: he conegut costums i he adquirit coneixements del país.

I jo, la  Carme, com a voluntària, he trobat en l´Arlette una gran amiga i una persona que té molt d´interès a conèixer la nostra cultura.

Estem totalment d´acord totes dues d´animar a tothom perquè provin aquesta experiència tan enriquidora.

Arlette Téphaine (aprenenta nascuda a Àlgeria) i Carme Serra (voluntària), parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià