Joan Antoni Altimira, un voluntari veterà!

Al Voluntariat per la llengua ens agrada conèixer les persones que en formen part. Per això, avui entrevistem en Joan Antoni Altimira, un voluntari veterà de Canovelles. Ha participat en 13 edicions del programa i ha ajudat a millorar el seu nivell de català a la Montse, l'Alvaro, l'Ana, la Júlia, la Clara i la Laura. I ara fa parella amb en Walter, un noi del Perú que xerra força bé. Viu a Granollers des de fa molts anys, tot i que és de Barcelona, d’Horta- Guinardó.

• Sobre el programa:

Què et va fer decidir a participar al programa del VxL quan t’hi vas inscriure per primer cop?

I què t’aporta, que vulguis continuar a cada edició?

Em vaig inscriure en el programa després d’haver fet el curs per tenir el nivell C i amb la voluntat d’ajudar a fer veure als alumnes que parlar en català no és gens complicat i, a sobre, és molt útil per desenvolupar una vida normal a la feina i a tot arreu. Els alumnes m’ho posen molt fàcil i mentre pugui no em puc negar a participar-hi; els autèntics voluntaris per la llengua són ells.

• Sobre les parelles que has tingut:

Les recordes a totes?

Sí, algun cop he de pensar per recordar el nom, però sí.

Amb qui tornaries a quedar?

Amb tothom que vulgui

Mantens el contacte amb algú?

Alguna vegada per Whatsapp, però poc.

Com és la relació durant les trobades? Cordial, distesa, seriosa tipus “classe”...

Clarament distesa. Jo no ensenyo ni faig classes a ningú, per això ja hi ha el professorat. Em limito a fer alguna correcció si m’ho demanen i a acabar o començar alguna frase per facilitar la fluïdesa en la conversa. És interessant veure com es pot tornar de curta una hora quan es pot parlar desacomplexadament, sense por a l’examen Jo recomano mirar el rellotge, encara que no quedi bé, ja que es pot fer tard.

Com és la teva parella actual, com és en Walter?

Té moltes ganes d’agafar el ritme i fa un esforç molt àgil navegant entre verbs i pronoms. Quantes més hores de conversa acumuli, també fora del voluntariat i durant la seva vida habitual, més fàcilment xerrarà.

• Sobre les sessions:

On aneu?

Això en funció de l’època de l’any i de l’hora de la trobada. Va tan bé una taula amb cadires i una beguda com passejar tranquil·lament i comentar la jugada.

De què parleu?

Pràcticament de tot, com amb els companys de feina; no és gaire diferent.

Proposes tu els temes o van sorgint sobre la marxa?

Sempre hi ha algun tema fàcil d’abordar. Es pot preguntar sobre com ha anat el dia,  sobre què tens pensat dinar el diumenge o comentar alguna notícia d’actualitat. També va bé parlar d’algun programa de televisió o ràdio en català, funciona.

Feu servir el material que us donem a l’inici de les trobades?

No, no l’hem fet servir.

A cada sessió pacteu el tema de la propera? Poses “deures” (mirar algun programa de TV o llegir algun text per comentar)?

Doncs tampoc, i això que és una bona idea.

Sempre quedeu els mateixos dies a les mateixes hores?

Generalment sí.

• Sobre el carnet

Coneixes els avantatges del carnet del VxL? L’has fet servir algun cop?

Sí, l’he fet servir alguna vegada. No penso gaire a buscar els avantatges a la web, ho hauria de fer més sovint.

• Per acabar...

T’ha passat alguna anècdota curiosa o divertida? Jo recordo que una foto teva dalt d’un tamboret, amb l’Alicia, va passar a formar part de l’exposició dels 10 anys del VxL i va voltar per tot Catalunya! Hi ha alguna altra cosa que ens vulguis explicar?

No sorgeixen gaires anècdotes durant les trobades, però riem i ens alegrem la tarda moltes vegades.

Cristina Puig, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)