| Page 16 | Voluntariat per la Llengua

Esteu aquí

Blog
        23/07/2019  
        Si el català vols millorar, l’has de parlar  
Una de les maneres de millorar en una llengua és parlar-la. És per aquest motiu que el passat vuit de novembre de 2018 es va engegar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí una tertúlia en català del Voluntariat per la llengua (VxL), el qual vaig tenir el privilegi de conduir. La idea em va arribar des del VxL quan cursava el grau de Suficiència 2 dels cursos de català, però, vaig decidir iniciar-lo al començar l’S3, atès que teníem a tocar les vacances d’estiu i l’hauríem d’haver aturat. La proposta va tenir una molt bona acollida per part dels aprenents i aprenentes del VxL i de l’alumnat: el primer dia hi havia 25 inscrits, per la qual cosa vam decidir fer grups com a màxim de 10 persones. El meu nom és Jesús Salinas i  i tot seguit us explicaré quina ha estat la metodologia que he seguit i l’experiència que n’he tret, així com les noves propostes per a la temporada vinent.
Pel que fa a la metodologia (s’ha de tenir en compte que era la primera vegada que ho feia), d’entrada no va donar-me els fruits que esperava. Penso que vaig utilitzar un sistema massa acadèmic i que els integrants del grup no en gaudien, ja que semblava més una classe on els alumnes han de seguir unes pautes, deixant de banda l’espontaneïtat i la improvisació. Una tertúlia en grup ha d’esperonar-los i alhora ha de ser fàcil. Per tant, vaig decidir fugir dels convencionalismes acadèmics i reproduir situacions quotidianes, com ara anar a comprar, demanar una cita per telèfon... També hi vaig incloure alguna lectura, frases fetes i el comentari d’alguna notícia que els hagués pogut colpir. Vaig comprovar que, un cop alliberats de pors i vergonyes, estaven entusiasmats i, consegüentment ,  vaig decidir continuar d’aquesta manera.
Quant a l’experiència que n’he tret, ha estat del tot positiva. D’una banda, he tingut la satisfacció de poder ajudar en l’aprenentatge de la nostra llengua a aquells que ho vulguin o necessitin. De l’altra banda, el fet de veure el seu progrés, com es deixen anar i col·laboren, m’engresca a continuar, ja que observo que tant les meves parelles lingüístiques del vxL com la tertúlia que condueixo s’ha convertit, a més, en una reunió setmanal d’amics i amigues que intercanvien anècdotes i somriures practicant el català. De debò que és un plaer ser al capdavant del grup, així com ajudar els aprenents amb qui formo parelles lingüístiques, veient com setmana rere setmana continuen en l’afany d’aprendre. Us animo a formar-ne part quan hi tornem. No us en penedireu.
Finalment, per a la pròxima temporada, a part de les activitats esmentades, en tindrem de noves. Una de les més destacables serà la de l’enregistrament d’àudios;, és a dir, cada integrant del grup haurà de gravar-se per després comentar-la i fer-ne el comentari la correcció entre tots. Crec que d’aquesta manera s’hauran d’esforçar i, per tant, milloraran  la pronúncia i el vocabulari. A més, m’han demanat la possibilitat de comptar amb una pissarra, atès que hi ha paraules que els agradaria veure escrites perquè consideren que això els ajudarà a l’hora de parlar.
En conclusió, soc del parer que el format de tertúlia en grup és una eina molt útil per millorar en la llengua, alhora que crea vincles.
Jesús Salinas, voluntari del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (CNL de Terrassa i Rubí)
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
        23/07/2019  
        Ara no em fa vergonya parlar en català i si tinc dubtes, no em capfico i segueixo endavant  
, , 
La meva experiència amb el Voluntariat per la llengua (VxL)
Em dic Lourdes i fa un any i set mesos que visc a Catalunya, a Sabadell. Des que vaig arribar que em vaig proposar d'aprendre català perquè penso que la millor manera d'integrar-se al lloc on vius, i per respecte a la terra que t'acull, és aprendre la seva llengua. Per això em vaig inscriure en un curs de català al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell. Ara estic finalitzant el nivell Elemental.
Vaig conèixer sobre el Voluntariat per la Llengua (VxL) a través de Twitter, però va ser al començar el grau Bàsic 2 que la meva professora, l'Antònia Mateu, ens va parlar a fons de què es tractava i ens va animar a inscriure'ns-hi. Jo ho vaig fer perquè quan anava pel carrer o quan comprava en qualsevol botiga, si parlava català i dubtava amb alguna paraula, de seguida canviaven al castellà. Sé que ho feien per educació, però després em feia vergonya perquè pensava que ho feia molt malament. Per això vaig omplir la fitxa que ens va donar l'Antònia. En pocs dies vaig rebre la trucada de la meva parella lingüística per trobar-nos a l'establiment Viena de la Gran Via per a conèixer-nos i fer el cafè.
El dos de novembre de l'any passat va ser la primera trobada amb la Cristina. Recordo que jo estava molt nerviosa perquè parlaria realment en una conversa llarga. No tenia gens de fluïdesa i vaig parlar amb un vocabulari molt limitat i em va fer una mica de vergonya. Però em va encantar!. Ho vaig passar molt bé i em va agradar molt la Cristina. Així seguim les nostres trobades, sempre al Viena per fer el cafè i xerrar una mica de tot. A vegades llegia per practicar la meva pronunciació i l'entonació i per parlar de la lectura. També em va deixar el llibre Wonder de Raquel Jaramillo Palacio, en català i després vam parlar dels personatges, del llenguatge i de les nostres impressions sobre aquest llibre. També vam parlar molt de les tradicions i els costums de Catalunya i de com les celebràvem a casa nostra. En fi, una mica de tot.
Ara gairebé acabo el tercer cicle de converses amb la Cristina. Es poden fer fins a tres cicles de deu quedades, una hora per setmana amb la mateixa persona. És a dir, trenta dies de conversa que en el nostre cas han donat per a molt. Amb ella he compartit moments emocionants. Totes dues hem rigut, hem xerrat molt, hem gaudit molt i fins i tot, hem cantat amb Els Catarres en la seva presentació a Sabadell. He tingut molta sort ja que la Cristina és una excel·lent persona i sap moltes coses. Amb ella he après de la història tèxtil de Sabadell, una mica de l'evolució de Sabadell com a ciutat. També he après a estimar més Catalunya i la seva gent, a conèixer més a fons les seves tradicions i costums.
No puc dir que parlo català perfectament, em falta molt, però ha millorat la meva fluïdesa i ja puc pensar en català sense haver de pensar en castellà abans de parlar. Ara no em fa vergonya parlar i si tinc dubtes, no em capfico i segueixo endavant. La gent no es canvia gaire al castellà i si ho fan, segueixo en català i també tornen al català. Jo penso que parlar la llengua del lloc on vius et fa sentir que pertanys a aquest lloc i et fa empoderar. Pertànyer és molt important pels migrants perquè a vegades ho han perdut tot o han hagut de fugir dels seus països. Parlar la llengua ens permet integrar-nos millor i formar part d'aquesta societat.
Per a mi ser aprenent del VxL ha sigut una experiència molt enriquidora en tots els sentits. Continuaré i més endavant m'agradaria molt ser voluntària perquè altres aprenguin com jo he après. També penso que és un complement als cursos de català. Per tot això ho recomano a tothom a ulls clucs.
Aprofito per agrair a la Direcció General de Política Lingüística, al Consorci per a la Normalització Lingüística i en especial al CNL i al VxL de Sabadell i sobretot a la Lídia Coll, dinamitzadora del programa al CNL, la labor que fan per preservar la llengua i per oferir-nos les eines per millorar la nostra fluïdesa al parlar i així aconseguir la nostra integració.
Lourdes Braz, aprenenta portuguesa del VxL del CNL de Sabadell
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
        23/07/2019  
        De vegades la vida et colpeja tan fort que no saps el camí que has de triar   
UN LLARG CAMÍ
No sé per on hauria de començar... Suposo que pel principi.
De vegades la vida et colpeja tan fort que no saps el camí que has de triar.
El meu marit, en Jordi, va patir un ictus i no podia parlar. Poc a poc, amb l'orientació dels metges, va fer rehabilitació logopèdica. Cada nova síl·laba o paraula que aprenia era un moment feliç per a nosaltres i crec que per a ell també.
Quan arribava a casa continuàvem practicant. Però soc veneçolana i per aquest motiu fèiem els exercicis en castellà. Un bon dia vaig veure’l molt trist. Li agradava molt llegir i tots els seus llibres estaven escrits en català. A més, eren molt difícils de seguir. La seva mirada em va trencar el cor. Havia de fer alguna cosa i no sabia com. Parlant amb la meva amiga Roseline sobre el que em passava em va dir: «No ploris, tot té una solució. Ara mateix et passo el número de telèfon de l'Oficina de Català (OC) de Calella i contactes amb la Judith. Ella va ser la meva mestra de català. Explica-li el teu cas i estic segura que us ajudarà». Així va començar aquesta història tan bonica i sentimental.
Em vaig inscriure amb ell, però després d’unes setmanes de classe vam veure que no podia continuar-les, que els sorolls i la frustració de no poder parlar li ocasionaven un desconcert i empitjorament anímic important. Quina desil·lusió! Però vaig pensar que si jo n’aprenia podia ajudar-lo a casa. Van passar els dies i em vaig sorprendre positivament perquè m’agradava el que anava aprenent i em motivava estudiar-lo.
El següent any ens vam inscriure de nou i, poc a poc, va assolir grans reptes. Ara mateix ploro de l’emoció que sento en escriure aquesta història.
En el camí d’aquests tres anys vam conèixer companys de diversos països que van transformar el cafè amarg en moments somrients. La Judith va aplicar tots els seus coneixements per ensenyar-nos la llengua catalana, però en el nostre cas, on nosaltres vèiem ombres, ella hi veia llum. Aquesta llum que omple d'energia qualsevol ésser humà. Estic molt agraïda perquè no només és una bona mestra sinó que és un ésser humà increïble.
Sens dubte, va ser una experiència magnífica en tots els sentits i, amb el cor a la mà, avui em sento molt feliç perquè tot dos hem forjat un camí junts per continuar caminant.
Tots hem posat un gra de sorra, però volia donar les gràcies especialment a la Montse, la nostra voluntària que ens ensenya a llegir a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella. Va fer adonar-me que llegir els llibres en català em desperta passió, sentiments i tranquil·litat.
A la meva companya Martha Nájera, que des del principi va ser una bona amiga i un suport incondicional quan creia que ja no tenia forces per continuar.
A la meva filla, l'Andrea, per participar activament en els nostres deures, escoltant les expressions orals, creant amb nosaltres els microrelats, i simplement per estar sempre al nostre costat.
A la Núria Mondaray, per creure en nosaltres. Al Ramon, per l'interès que té per escriure i llegir la seva llengua bé. A la Roseline, perquè va ser la llàgrima per començar aquesta història.
A les meves veïnes i amigues Montse Quintana i Martina d’Amargant, perquè em van ajudar a seguir cultivant la meva llengua catalana dia a dia, parlant cada vegada que passejàvem.
A la Maria Rosa, la meva parella lingüística de Calella, que em va escoltar, em va animar i em va regalar un bon suport: un diccionari meravellós.
I per descomptat a la Judith, perquè darrere d'aquestes paraules hi ha moltes hores de feina i ganes.
I a nosaltres mateixos per la constància i força per continuar caminant...
Gabriella Armando, alumna dels cursos de català i aprenenta del Voluntariat per la llengua de l'OC de Calella (Centre de Normalització Lingüística del Maresme)
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
1 comentari
        17/07/2019  
        Tres parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua en un any! (No penseu pas que parlo un català "Pompeu Fabra", jo)  
Explica’ns una mica qui ets
Em dic Eduard, tinc 32 anys. He nascut i crescut a Sant Feliu de Guíxols i m'encanta viure-hi per la proximitat del mar i de la muntanya, per fer-hi excursions. Soc autònom de la construcció i des de fa 1 any dedico part del meu temps lliure a fer de voluntari.
Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?
Vaig conèixer el VxL a través d'un anunci a TV3. Concretament el de la campanya "Parelles ben avingudes" del 2018, en motiu del 15è aniversari del Voluntariat per la llengua.
Per què t’hi vas apuntar?
Sempre m'ha agradat la llengua, i la idea d'omplir les hores lliures quedant amb desconeguts als quals podria ajudar a millorar el seu català, em va semblar una bona forma de conèixer gent nova i alhora contribuir a fomentar l'ús de la meva llengua als nouvinguts.
De què acostumes a parlar a les trobades?
Personalment, crec que depèn molt del grau d'afinitat entre el voluntari i l'aprenent, així com de l'edat de cadascú.
En el meu cas, a dia d'avui, havent tingut 3 aprenents (de 19, 33 i 50 anys, respectivament), he pogut conèixer diferent gent amb gustos i aficions bastant diverses entre si.
Sigui quina sigui l'edat i les preferències de la persona a l'hora de quedar, el que mai m'ha fallat és el típic cafè o te a mitja tarda, així com una passejada tranquil·la vora el mar.
Els temes més recurrents són de caire personal: la feina, els estudis, la família, etc. Gairebé sempre relacionats amb el dia a dia de la persona, tot i que també es pot donar el cas que aprenent i voluntari comparteixin aficions, i llavors és força més habitual compartir històries relacionades amb aquelles aficions comunes.
Notes que els aprenents milloren?
Sí i no. És a dir, pel simple fet de quedar una hora a la setmana amb tu, ells ja perden la por inicial a utilitzar una llengua que no dominen, i poc a poc en van fent un ús més fluït.
El problema que jo li veig és que per moltes hores que xerrin amb tu en català aquella dia, si als seus entorns (família, amics, feina...) no el practiquen de forma regular, a la setmana següent ja han perdut part d'aquella fluïdesa adquirida.
Òbviament no els pots dir que canviïn els seus entorns, per això jo sempre els recomano que intentin incloure el màxim d'elements en català a les seves rutines: per exemple, que cada dia llegeixin una mica en català, que mirin de forma regular alguna sèrie en català (molt útil, en la meva opinió, perquè així el sents parlar i pots interioritzar millor la fonètica de les paraules), etc.
Per descomptat, és una satisfacció quan t'expliquen que gràcies a les nostres trobades, aquella persona ha pogut mantenir una conversa telefònica o presencial amb algun comerç de la ciutat, el qual fins ara no hi havia anat mai per falta de confiança i pràctica en l'ús del català.
Pots explicar alguna anècdota?
L’ única que em ve ara mateix al cap és quan amb la primera aprenenta, la Denise, vam anar un dia a la Fira, aprofitant que la trobada d'aquella setmana va caure en plena Festa Major. No recordava la darrera vegada que hi havia anat, però per algun motiu que encara desconec, aquell dia m'hi vaig deixar arrossegar.
El cas és que em va convèncer perquè pugéssim a la típica "Llagosta", aquella atracció amb els "braços" amunt i avall, la qual sembli que balli un cop es posa en funcionament.
Doncs bé, servidor va acabar marejat com una sopa, i quan vaig poder baixar-ne vaig jurar que no em tornarien "a fotre".
La part "positiva" és que en les10 setmanes de VxL amb ella, mai la vaig veure riure tant com aquell dia dalt d'aquella màquina infernal, hehehe.
Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?
Doncs que no s'ho pensin, que és una experiència molt gratificant, així com enriquidora per a les dues parts.
Coneixeran, segurament, gent d'altres cultures, d'altres països. Podran aportar el seu granet de sorra perquè aquestes persones es puguin integrar millor en la nostra societat, gràcies a la millora de l'ús del català.
També els hi diria que no pateixin si creuen que el seu català no és prou "bo" com per "ensenyar-lo" a altres persones. Recordo una de les primeres coses que els hi vaig dir a la meva parella lingüística i a la dinamitzadora que me la va presentar, els hi vaig dir mig de broma: <<no penseu pas que parlo un català "Pompeu Fabra", jo>>.
Segur que cada voluntari parla un català ben diferent, en funció del lloc on visqui, dels seus estudis, etc. Això a l'aprenent no li ha d'afectar, però és bo que sàpiga que el que rebrà de nosaltres és només una ajuda per practicar el català. L’ autèntica base lèxico-gramatical només la pot aprendre com cal si, a més a més de les converses, assisteix a cursos de català, com ara els que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística.
Voluntariat per la llengua de Sant Feliu de Guíxols (Centre de Normalització Lingüística de Girona)
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
        16/07/2019  
        Parleu a tothom en català, llenceu-vos i no tingueu vergonya, que així s'aprèn a parlar una nova llengua  
Fa deu anys que em vaig jubilar i deu anys que tinc parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL).
La que em va sorprendre més va ser la primera parella lingüística. Era de Madrid, nascuda a Sevilla. Als tretze anys va venir a viure a Granollers i va anar a escola a fer l’ ESO. Malgrat que fou escolaritzada en català, seguia parlant en castellà.
Aquesta noia es va casar amb un noi de parla catalana, però ella seguia parlant en castellà, per influència del seu entorn. Però quan va escolaritzar la seva filla, li van venir ganes de parlar en català. Vàrem fer les nostres trobades i quan va venir el segon embaràs ho vam deixar. Quan un dia trobo el seu marit m’informa que ara ja parla prioritàriament en català.
Aquesta experiència em demostra el que sempre dic a totes les meves parelles del VxL: “parleu a tothom en català, llenceu-vos i no tingueu vergonya, que així s’aprèn a parlar una nova llengua”. El problema que tenim els catalanoparlants és que ens costa massa poc canviar de llengua. Per això, també és important escoltar la ràdio, la tele i llegir qualsevol text que ens arribi a les mans.
He tingut parelles de tots els països, de totes les edats i de tots els sexes. Hem fet grups de dos, tres i quatre persones. De totes elles he après molt, sempre els dic que aprenc més jo d’elles que no elles de mi. Conec persones de diferents costums, maneres de viure, amb menjars i aliments dels seus països. Parlem de les seves festes i tradicions. També hem parlat de música, de cinema i de política. Sempre em queda la seva amistat!
Recomano a tothom que provi aquesta agradable experiència!
Marga Malàs, voluntària del VxL de les Franqueses del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
 
A la fotografia, la Marga amb les tres darreres parelles lingüístiques que ha tingut. D'esquerra a dreta: Yaiza, Ramon, ella (Marga) i Mercedes.
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
        02/07/2019  
        Una paraula màgica per agrair als voluntaris per la llengua el que són  
Totes les paraules mai no són suficients...
Però hi ha una paraula.
Una paraula màgica.
Màgica perquè ve del cor.
No ve d'un sol cor, sinó diversos cors.
Una paraula senzilla, humil, plena de sinceritat.
GRÀCIES
Gràcies és la paraula divina.
Gràcies és només una paraula que expressa la gratitud, la gratitid a tots i a cadascú.
La gratitud pel que sou i el que feu.
La gratitud per la vostra presència, per la vostra dedicació, el vostre suport, la vostra amabilitat, simpatia i empatia.
Gràcies pel qui sou:
VOLUNTARIS
Voluntaris per la llengua.
Voluntaris per la convivència.
Voluntaris qper obrir-nos braços i cors.
Voluntaris per obrir les fronteres de la ment intercanviant coneixement de les diverses cultures.
GRÀCIES A TOTS I PER TOT!
Aquest és el regal que els aprenents del Voluntariat per la llengua d'Alcanar van fer als seus voluntaris durant la festa de cloenda de les trobades.  
VxL del Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
        02/07/2019  
        Parlar de tot, en català, en la distància  
CONVERSES EN  LA DISTÀNCIA
Les nostres converses han estat en la distància, ja que l’aprenenta viu a Cee (A Coruña) i la voluntària a Sant Joan Despí. Tot i això han estat tant properes que semblava que ens trobéssim al bar de la cantonada.
Vam començar-les al mes de novembre de 2018. D’ençà, ja han passat set mesos i continuem amb bon ànim i aprofitament aquestes sessions setmanals.
Molt poques vegades hem tingut un guió previ, només per les festes nadalenques, per intercanviar receptes de cuina o per parlar de visites que havíem programat a llocs que després volíem comentar, com van ser l’itinerari sobre l’arquitectura de Jujol a Tarragona o bé sobre la riquesa bibliogràfica de la biblioteca de la Universitat de Barcelona.
En general, les converses tracten de temes molt diferents; aquesta diversitat ha partit de les situacions quotidianes, tant personals com d’allò que ocorre al voltant de la nostra ciutat i l’actualitat política, social i cultural. Això ens ha portat a parlar de qüestions amb més o menys formalitat, com per exemple, d’una reclamació a l’assegurança de la llar pels danys d’una tempesta. Així hem pogut utilitzar el vocabulari relacionat amb aquest tema però també sobre els aspectes formals del procés de reclamació i de com funciona a Catalunya.
El mateix passa quan els temes són personals, com l’embaràs d’una filla, perquè a més del procés en si, analitzem i comparem com són els recursos sanitaris, l’atenció a la maternitat i fins i tot la taxa de natalitat de Catalunya i de Galícia.
En totes les converses l’actualitat ha estat present; parlem de política, com és el cas de les eleccions i els resultats; de la realitat social, com pot ser la possibilitat de tancament d’una fàbrica al poble de l’aprenenta i els seus efectes sobre la població; de polítiques mediambientals respecte a l’ús de l’aigua, que necessàriament és diferent a Catalunya que a Galícia. Lògicament, la Maribel (l’aprenenta) havia de preparar dades i una mica de vocabulari abans de la conversa.
L’Aurora (la voluntària) a més de parlar amb una dicció i un vocabulari assequibles a la situació, aporta expressions peculiars o singulars pròpies del català o que es diuen a Catalunya. També fa algunes observacions quan l’aprenenta repeteix el mateix error amb freqüència, sense que es trenqui la comunicació de la conversa, que segueix fluïdament.
És clar que aquesta activitat millora la competència comunicativa de la neoparlant de català, però també és cert que es tracta de converses dinàmiques i amenes que han contribuït  a l’enriquiment personal i que ens han permès conèixer millor dos territoris, que encara que es trobin allunyats, en molts aspectes no són tant diferents.
I tot en català!
Aurora i Maribel, parella lingüística del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
1 comentari
        02/07/2019  
        El Voluntariat per la llengua és NECESSARI, la Pili ho té molt clar!  
L’ENTORN EN QUÈ VIUS ÉS MOLT IMPORTANT PER PRACTICAR EL CATALÀ
Mª Carmen: Hola, em dic Mª Carmen i vaig néixer en un petit poblet de Lleida en el qual, per circumstàncies de la vida, no he tingut l’oportunitat d’aprendre prou bé el català: a escola no l’estudiàvem i tot l’entorn familiar i d’amistats ha estat en castellà. Això vol dir que no he practicat el català fins que m’he fet gran. Fa temps em vaig apuntar a estudiar català per a adults a Parets i vaig començar a formar part del Voluntariat per la llengua (VxL) amb una voluntària d’aquí, de Montmeló, però ho vaig deixar estar durant un temps.
Pili: Jo em dic Pili i vaig néixer a Barcelona ja fa anys, vaig viure a la zona de Gràcia i, tot i que els meus pares eren aragonesos i parlàvem a casa en castellà, vaig aprendre el català des de ben petita. Tenia una amiga amb quatre o cinc anys amb qui vaig començar a practicar-lo. Ella em va ensenyar a demanar les galetes que ens compràvem a la botiga del barri en català. Em feia repetir les frases en català una i una altra vegada i quan ja les pronunciava correctament, ens acostàvem a la botiga a comprar aquelles galetes que ens agradaven. Ella em va ajudar molt!
I què penseu de la vostra experiència com a aprenenta i voluntària lingüística?
Mª Carmen: Jo, com a aprenenta, m’agrada molt i em va molt bé. Soc tímida i la Pili m’està ajudant a relacionar-me, em va corregint de tant en tant i em rectifica perquè és la millor manera d’aprendre. La Pili té una vitalitat extraordinària i així m’anima a millorar quan parlo. Avui mateix, en el nostre esmorzar setmanal, m’estava dient que el chaleco és armilla en català. No ho sabia, pas!
Penso que el VxL és importantíssim per posar en pràctica el que ja saps i el que vas aprenent a mesura que parles perquè nosaltres xerrem de coses del dia a dia i ella m’orienta, m’ensenya paraules noves... fluixet perquè els altres no se n’adonin.
Pili: El VxL és NECESSARI. Jo ho tinc molt clar. És necessari perquè igual que jo vaig tenir algú que em va donar un cop de mà quan era petita fins a aconseguir que fos la meva llengua de comunicació - a casa amb els fills i els nets ... tots parlem en català, crec que qui vulgui i tingui ganes també necessita aquest cop de mà per practicar el català. A mi em fa il·lusió ser voluntària lingüística: xerres amb algú de qualsevol tema i vas fent amistat. La Mª Carmen té molta, molta voluntat i amb això ja en tenim prou! No li molesta que la rectifiqui, no s’ho pren malament. I així parlem, parlem, parlem cada dimarts quan ens trobem per esmorzar al bar del carrer Major.
La Mª Carmen i la Pili us conviden a formar part del Voluntariat per la llengua perquè és divertit, t’ho passes bé, surts i coneixes gent i xerres, xerres sense parar!
Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
        01/07/2019  
        Avui l'Eugeniya (aprenenta russa del Voluntariat per la llengua) ha après què vol dir tarannà i s'ha emocionat  
L’altre dia em va visitar una parella lingüística del Voluntariat per la llengua, la Montserrat Marco (voluntària) i l’Eugeniya Borisova (aprenenta nascuda a Rússia), per demanar-me informació. Resulta que l’Eugeniya està treballant la Colla de Sabadell a l’aula i la Montserrat, per la seva banda, li va ensenyar la paraula “tarannà”.
Van venir a demanar-me si podia conèixer una mica més el tarannà del senyor Joan Garriga, membre de la Colla del qual només sabia la informació de la Viquipèdia.
Li vaig donar un llibret i li vaig parlar de la revista/llibre Vallesos, però el material ja el tenia, i em van dir què em semblava si anaven a la Farmàcia Garriga i els ho preguntaven. Vaig considerar que era una pràctica lingüística associada als 100 Anys de la Colla fantàstica i els vaig dir que em semblava perfecte.
Podeu llegir-ne el resultat en aquest correu que em va enviar la Montserrat:
Resulta que després de visitar-te, i degut a l'interès de la Eugeniya pel personatge del que ha de fer un escrit, ens hem apropat a la farmàcia que regenten els seus descendents al Passeig de la Plaça Major.
I ara atenta:
Hem entrat i jo m'he apropat al taulell i li dic a la senyora que atenia: “Bona tarda. Miri, gràcies a Déu estem bé de salut i no venim pas a comprar medicaments. Els cas és que aquesta noia que m'acompanya és una aprenenta de català i jo la voluntària que l'ajuda en la seva formació. Li han demanat que faci un treball sobre el senyor Joan Garriga i em pregunto si vostès li poden facilitar alguna informació al respecte”.
La senyora, na Roser, ens ha dit: “Oi tant, era el meu avi!”
Acte seguit ens ha acompanyat per tota la farmàcia, plena de fotografies i estris de laboratori que recorden l'antiguitat de l'establiment i ens ha començat a parlar del seu avi. La pobre Eugeniya no donava l'abast.  Li hem suggerit que fes fotografies, mentre escoltava atentament les explicacions de la Roser.
Però això no ha estat sinó el principi. Ens ha fet baixar a un pis inferior i allà l'emoció i estupefacció de l'Eugènia s'ha desbordat. Mira, hi havia des d'objectes antics, com ara el taulell de botiga centenari o una caixa enregistradora igualment antiga, retalls de diari, entrevistes, dibuixos originals del Sr. Garriga, caricatures, documents privats...... de tot i més!
La Roser anava desgranant anècdotes i records del seu avi i jo, testimoni emocionada i muda, les observava alhora que em sentia feliç per aquell doble interès: el de l'estudiant que vol saber i el de la neta orgullosa dels seu avantpassat. 
I espera't, que han quedat que demà l'Eugènia hi anirà al matí per ensenyar-li a la Roser el text escrit, a fi de que el pugui revisar i validar.  I la farmacèutica encantada de la vida!
Ara digues-me tu si no m'haig de sentir feliç i realitzada fent una tasca que va molt més enllà del coneixement de la llengua. Avui l'Eugènia ha après què vol dir tarannà i s'ha emocionat. La seva cara era pura llum.
M'ha fet molta il·lusió veure't,
Montserrat
I aquest és l’escrit que va fer l’Eugeniya sobre aquest personatge (poc conegut) de la Colla de Sabadell:
Joan Garriga i Manich
Joan Garriga i Manich va néixer a Sabadell l’any 1902 en una família de farmacèutics. Per això, de professió va ser farmacèutic, però la seva gran passió va ser dibuixar i pintar. De petit va aprendre a dibuixar amb el seu oncle, l’arquitecte Manich.
Durant l’adolescència i en anys posteriors, vinculat al grup actiu en contra del sistema “La colla de Sabadell”, va col·laborar en la premsa sabadellenca, barcelonina i alemanya com a il·lustrador. Els seus dibuixos decoraven d’una manera molt original moltes revistes.
Joan Garriga i Manich també va fer de crític d’art. Les seves crítiques d’art, signades amb el pseudònim Joan David, van ser publicades a la premsa de l’època. Com a historiador de l’art va publicar diverses monografies de referencia sobre la pintura i els pintors. Aquest fet constata que aquest senyor va alternar l’analítica amb la poesia, la pintura i l’art.
Joan Garriga i Manich era un home elegant i de bona planta, practicava esport i, sobretot, jugava tennis. Com diu la seva neta, era una persona casolana a qui li agradava molt estar a casa seva dibuixant i pintant. A més, era una persona molt modesta i entusiasta.
Joan Garriga i Manich va morir a Bellaterra l’any 1995 als 93 anys d’edat.
Lídia Coll, dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
2 comentaris
        26/06/2019  
        Dos paisatges que es troben, el que és una parella del VxL virtual per a la Carole des de Sentenac de Sérou  
Visc al sud de França, als Pirineus, a una centena de quilòmetres de Tolosa de Llenguadoc, a Sentenac de Sérou, un poble de muntanya, en la regió de l’Ariejà, en el Séronais: un territori situat en ple d’un entorn natural preservat,  posat en una vall a 800 m d’altitud.
Vaig començar els estudis de psicologia a la Universitat del Mirail (avui anomenada Universitat Jean Jaurès 2) però el recorregut em semblava reductor (la versió científica i analista), quan la vida em semblava difícil i complicada. Així, després de quatre anys d’estudis (amb una llicència), vaig decidir deixar la universitat, la cultura i la societat i anar-me a viure lluny del món a la regió de l’Arièja, on he viscut a la muntanya en diferents llocs fins ara. És un entorn hostil i difícil de la muntanya (amb les inclemències climàtiques de la neu i el glaç) però també té la tranquil·litat, la bellesa natural i salvatge que ajuda a agafar forces.
L’estiu 2016 vaig decidir tornar a la mateixa universitat però vaig matricular-me per preparar la llicenciatura d’espanyol (llengua, literatura i civilització), no vaig poder elegir com a llengua associada l’anglès i vaig escollir el català. No sabia res del català, ni sentia atracció o interès, però la meva formació era a distància i vaig pensar que el català podia tenir eventualment una utilitat, atès que viatjava a Catalunya cada any. AI novembre del 2016, vaig patir un accident. Vaig ser atropellada en un pas de vianants per un cotxe (que no es va aturar!) precisament quan em dirigia a una classe de català que havia trobat dins la federació Leo Lagrange, com a ajuda suplementària amb la llengua. Així, havia de seguir el meu aprenentatge amb més dificultats i passar els exàmens en unes condicions dolentes, però aquesta immersió difícil en una llengua nova sense ningú (de veritat en carn i ossos) al meu costat  per encoratjar-me, va propulsar dins meu una voluntat d’èxit i superació personal, a més de crear una connexió amb el català que no puc explicar racionalment.
Al segon any  d’estudis de català a la universitat, el nostre professor ens va recomanar inscriure’ns al Voluntariat per la llengua (VxL) per relacionar- nos amb una parella lingüística i progressar a l’oral. Per descomptat, la forma virtual de videoconferència amb Skype era l’única manera de fer trobades amb una parella lingüística. Al principi dubtava de participar-hi amb l’aprensió de trobar-me una mica (o molt) ridícula amb la llengua catalana; jo sabia que em faltava la pràctica amb la llengua oral perquè romania dins aquesta pobresa de contacte i vivència.
Les primeres converses amb la Míriam, la meva primera voluntària, tenien una funció d’apropament, de descoberta, per això vam parlar de nosaltres dues. Després ja vam parlar de moltes coses, dels estudis, del català, de la cultura, dels esdeveniments de repressió amb el català, de Catalunya, de fets diversos com el moviment social que havia pertorbat i paralitzat la meva universitat. Però també parlàvem de música tradicional, de pop rock català que ens agradava a ambdues i, a més a més, em va fer descobrir alguns grups que no coneixia.
Després, amb la Núria, la meva segona voluntària,  també primer vam orientar les trobades a conèixer-nos (on vivim, el nostre entorn de vida, els estudis...) i des de fa un cert temps elegim assumptes, temes perquè les converses siguin més interessants i enriquidores. Per exemple, triem una experiència, una vivència o un viatge i així podem passejar a través del món, millorar el nostre coneixement i incentivar la nostra curiositat.
Les trobades, abans amb la Míriam i ara amb la Núria, són moments de convivència, xerrades agradables, similars a petites escales d’un viatge. De fet, amb la modalitat virtual, crec que una parella és una mica com dos paisatges que es troben i l’altre esdevé un mediador que t’empeny per anar més lluny, motiva el teu entusiasme. És cert que de vegades tens algunes dificultats de comprensió, fas repetir un conjunt de paraules, un mot en particular o el sentit d’una expressió i d’altres tens consciència de la teva ridiculesa però, amb naturalitat, ens hem rigut o fet bromes. També penso que constitueix una recompensa quan t’adones que pots espavilar- te amb el català, sense entretallar el teu discurs, les teves frases.
Acabo recomanant el Voluntariat per la llengua per la senzilla raó que constitueix un mitja de comunicació, de difusió del coneixement, de transmissió i pràctica de la llengua catalana a l’abast de tots.
Carole Louge, aprenenta del VxL en modalitat virtual a França
Publicat per editorvxl
Etiquetes: 
Pàgines«
‹
…
12
13
14
15
16
17
18
19
20
…
›
»

        Voluntariat per la llengua
    
          Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

  Carme Sunyol
establiment col·laborador Parets Voluntariat Jijo Vallès Oriental
Fundació Ramon Noguera
parelles vxl
platja d'aro
Vilanova i la Geltrú
voluntariat
vxl

      novembre 2021
    
        «      

        »      

          dl        
              
          dt        
              
          dc        
              
          dj        
              
          dv        
              
          ds        
              
          dg        
          
                   1 
 
                   2 
 
                   3 
 
                   4 
 
                   5 
 
                   6 
 
                   7 
 
                   8 
 
                   9 
 
                   10 
 
                   11 
 
                   12 
 
                   13 
 
                   14 
 
                   15 
 
                   16 
 
                   17 
 
                   18 
 
                   19 
 
                   20 
 
                   21 
 
                   22 
 
                   23 
 
                   24 
 
                   25 
 
                   26 
 
                   27 
 
                   28 
 
                   29 
 
                   30 
 
			VxL
a CatalunyaCerca el teu CNL més proper
 
          Entitats col•laboradoresDescobreix les seves activitats

          Establiments col•laboradorsT’atendran en català

          Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!
Esteu aquí

Blog

Pàgines

Voluntariat per la llengua

novembre 2021

VxLa Catalunya

Entitats col•laboradores

Establiments col•laboradors

VxL
a Catalunya
