Entrevista amb el Delfín Delgado, alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) a Vilanova i la Geltrú des de fa tres anys
Em trobo amb el Delfín al Servei de Català del Garraf i Vilanova i la Geltrú per fer-li una entrevista. Fa unes setmanes va gravar una videorecomanació que em va impressionar. Va parlar del llibre El temps de les cireres, de Montserrat Roig, que va ser una de les lectures que van llegir aquest curs en el Club de Lectura Fàcil en Català (CLFC) que hi ha a la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú.
Us convido que l’escolteu, perquè quan el vaig veure de seguida em va encomanar ganes de llegir-lo i vaig pensar que seria molt interessant parlar amb ell.
El Delfín m’explica que va néixer a la Rioja i quan tenia disset anys va venir a treballar a la seu que el Banc Nacional tenia a Barcelona. Això era a la dècada dels 60. Durant la seva etapa laboral la llengua de relació no era el català. L’entenia, però no es va atrevir mai a parlar-lo. Em comenta que “es va adonar que les oportunitats de parlar en català són molt poques, perquè la gent té tendència a canviar al castellà amb molta facilitat”.
Durant els anys d’activitat laboral es plantejava moltes vegades que havia d’aprendre el català i em diu “que és com quan saps que has d’anar al gimnàs per estar millor i sents una veu interior que et diu: “haig d’anar-hi!” i passen els anys...”.
Quan es va jubilar va decidir que s’havia acabat, no podia ser que després de 50 anys de viure a Catalunya encara li fes vergonya parlar el català. Ara sí!, ara havia arribat el moment d’estudiar-lo per gaudir de l’aprenentatge. Un cop apuntat als cursos va descobrir el programa Voluntariat per la llengua i s’hi va inscriure amb el desig de reforçar el català i d’assaborir-lo amb aquesta pràctica setmanal de conversa.
El Delfín va fer una prova de nivell de català, va començar un curs de l'elemental i es va apuntar al programa: “Fins ara he tingut dues parelles lingüístiques i amb totes dues hem compartit bones converses des de plantejaments de vida diferents, hem descobert aficions comunes i hem gaudit de moments enriquidors intercanviant opinions diverses.”. Diu que el “Voluntariat per la llengua és una pràctica molt eficaç perquè les converses són imprescindibles per esforçar-te", tot i que ell es considera més “escoltador” que “parlador”.
El Delfín constata que amb aquesta pràctica real ha reforçat la seguretat i la fluïdesa i afegeix que tot i que la conversa és fonamental per fer servir una llengua s’ha d’aprofundir també en el coneixement de la normativa.
Per al Delfín la fórmula ideal per estimar i gaudir d’una llengua és: “classe, lectura, pràctica, interès i esforç personal”.
Queti Vinyals, dinamitzadora del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf)
Afegeix un nou comentari