Què es pot explicar durant deu hores?
El José Ordóñez és un aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) que ja ha tingut tres voluntaris lingüístics i el Joan Miquel Viadé, el seu voluntari actual, ja ha conegut prop de vint-i-cinc aprenents. Per tenir aquesta experiència amb diferents persones, els hem demanat que ens parlin sobre els temes de conversa a les trobades.
De què parleu a les vostres trobades?
José (aprenent): Coses diverses, actualitat, de la vida i del català, de viatges; on hem anat. El Miquel és una parella ideal per parlar d’escriptura creativa, ja que m’agrada escriure.
Joan Miquel (voluntari): Els contes, l’escriptura creativa és un bon tema de conversa. Llegim l’escrit, el valorem però no solem entrar en la part gramatical sinó que sobretot parlem sobre què podem fer amb aquesta història, cap on la podem portar... Hem connectat amb aquest tema. L’únic punt de discussió que tenim és que li faig rebaixar el nivell a l’hora de parlar, s’embolica amb algunes expressions.
José (apr.): Sí, em diu que ho faci més senzill... O em posarà a fer flexions aquí mateix!
Joan Miquel (vol.): Per exemple, fa un moment deia que soc l’únic que parla català al meu carrer, és un carrer petit i...
José (apr.): I li he dit “ets una espurna en una glacera”.
Joan Miquel (vol.): Però “una flor no fa estiu”, li he respost... Estem així tota l’estona, fent broma amb expressions d’aquest estil.
No només ara entre vosaltres, amb les altres parelles que heu tingut, hi ha algun tema del que és millor no parlar-ne?
Joan Miquel (vol.): Es pot parlar de tot, també d’opinions polítiques, només has de ser sincer i respectuós.
José (apr.): Penso el mateix, no hi ha un tema tabú, ara entre nosaltres simplement no hem parlat de política.
Hi ha algun tema que no us esperàveu parlar-ne mai?
Joan Miquel (vol.): D’epistemologia, de natació... de matalassos! Amb d’altres aprenents, en vam parlar amb tanta profunditat que m’enduia deures a casa!
José (apr.): De psicologia, del comportament humà.. Però tampoc és res estrany, es pot parlar de qualsevol cosa.
Parlem de temes típics de conversa, dona joc parlar de ... cuina?
José (apr.): No.
Joan Miquel (vol.): Ara no gaire, amb alguna altra aprenenta sí.
Feina?
José (apr.): En el meu cas no, estic prejubilat, però abans feia de taxista.
Joan Miquel (vol.): La feina sí, és una constant, ell és un cas rar, perquè al principi gairebé és obligat. El voluntari està “obligat” a establir ponts de connexió amb l’aprenent, per això va bé començar amb feina i família. En general les persones es refugien molt en parlar de com és, o com era el "seu" món… I a mi, m’és igual, va bé per començar, com a excusa per parlar, però jo igualment els vaig interrogant sobre tot el que em ve al cap perquè surtin d’aquests temes.
Viatges?
José (apr.): Sí.
Joan Miquel (vol.): Sí, si la persona s’ha mogut més enllà del moviment migratori.
Llibres?
Joan Miquel (vol.): No, millor pel·lícules. Per mi és un recurs habitual perquè en veig constantment i de tota mena, ahir una dels anys trenta “Una tempesta en una tassa de te”.
José (apr.): Jo vaig veure “Fuga de nit”, molt interessant, sobre una fugida en globus.
Aficions?
Joan Miquel (vol.): Sí, ara tenim en comú l’escriptura, però amb l’anterior parella compartia la fotografia i el cinema.
José (apr.): Amb l’anterior parlàvem de la història de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, ja que ella coneixia el tema.
Futbol? Esports?
Joan Miquel (vol.): No, no hi entenc un borrall, m’han parlat algun cop del Barça, però ja està.
José (apr.): Jo hi entenc, però no m’agrada parlar-ne.
De llengua?
José (apr.): El 40% de les nostres converses van sobre això.
Joan Miquel (vol.): Faig per respondre quan hi ha alguna errada. En el cas del José acostuma a ser de pronoms, que n’hi falta algun, però intento simplificar al màxim l’explicació perquè considero que no és la feina del voluntari.
José (apr.): També de vocabulari, abans estàvem amb la paraula babeca i xibeca, que signifiquen el mateix: òliba.
Joan Miquel (vol.): I aleshores li dic: “Ves amb compte amb els diccionaris, perquè no saps si la resposta que hi trobes és un localisme o resulta massa inusual per a una conversa”.
Per acabar, quin és per vosaltres el millor lloc per a una trobada lingüística?
Joan Miquel (vol.): Gairebé sempre proposo quedar en una terrassa.
José (apr.): Amb l’altra voluntària també quedàvem en un bar amb terrassa, al bell mig de la Plaça de la Vila.
Joan Miquel (vol.): És millor que a dins d’un bar, ja que hi ha menys soroll. Algunes persones et diuen que no t’entenen i no és un tema de llengua, pot ser que hi hagi massa brogit!
José (apr.): És millor un lloc sense gaire gent.
Joan Miquel (vol.): Sí, un lloc tranquil on es pugui parlar.
José (apr.): Amb confiança.
Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura
Afegeix un nou comentari