Vés al contingut

Ara no em fa vergonya parlar en català i si tinc dubtes, no em capfico i segueixo endavant

img_20190707_183840.jpg

La meva experiència amb el Voluntariat per la llengua (VxL)

Em dic Lourdes i fa un any i set mesos que visc a Catalunya, a Sabadell. Des que vaig arribar que em vaig proposar d'aprendre català perquè penso que la millor manera d'integrar-se al lloc on vius, i per respecte a la terra que t'acull, és aprendre la seva llengua. Per això em vaig inscriure en un curs de català al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell. Ara estic finalitzant el nivell Elemental.

Vaig conèixer sobre el Voluntariat per la Llengua (VxL) a través de Twitter, però va ser al començar el grau Bàsic 2 que la meva professora, l'Antònia Mateu, ens va parlar a fons de què es tractava i ens va animar a inscriure'ns-hi. Jo ho vaig fer perquè quan anava pel carrer o quan comprava en qualsevol botiga, si parlava català i dubtava amb alguna paraula, de seguida canviaven al castellà. Sé que ho feien per educació, però després em feia vergonya perquè pensava que ho feia molt malament. Per això vaig omplir la fitxa que ens va donar l'Antònia. En pocs dies vaig rebre la trucada de la meva parella lingüística per trobar-nos a l'establiment Viena de la Gran Via per a conèixer-nos i fer el cafè.

El dos de novembre de l'any passat va ser la primera trobada amb la Cristina. Recordo que jo estava molt nerviosa perquè parlaria realment en una conversa llarga. No tenia gens de fluïdesa i vaig parlar amb un vocabulari molt limitat i em va fer una mica de vergonya. Però em va encantar!. Ho vaig passar molt bé i em va agradar molt la Cristina. Així seguim les nostres trobades, sempre al Viena per fer el cafè i xerrar una mica de tot. A vegades llegia per practicar la meva pronunciació i l'entonació i per parlar de la lectura. També em va deixar el llibre Wonder de Raquel Jaramillo Palacio, en català i després vam parlar dels personatges, del llenguatge i de les nostres impressions sobre aquest llibre. També vam parlar molt de les tradicions i els costums de Catalunya i de com les celebràvem a casa nostra. En fi, una mica de tot.

Ara gairebé acabo el tercer cicle de converses amb la Cristina. Es poden fer fins a tres cicles de deu quedades, una hora per setmana amb la mateixa persona. És a dir, trenta dies de conversa que en el nostre cas han donat per a molt. Amb ella he compartit moments emocionants. Totes dues hem rigut, hem xerrat molt, hem gaudit molt i fins i tot, hem cantat amb Els Catarres en la seva presentació a Sabadell. He tingut molta sort ja que la Cristina és una excel·lent persona i sap moltes coses. Amb ella he après de la història tèxtil de Sabadell, una mica de l'evolució de Sabadell com a ciutat. També he après a estimar més Catalunya i la seva gent, a conèixer més a fons les seves tradicions i costums.

No puc dir que parlo català perfectament, em falta molt, però ha millorat la meva fluïdesa i ja puc pensar en català sense haver de pensar en castellà abans de parlar. Ara no em fa vergonya parlar i si tinc dubtes, no em capfico i segueixo endavant. La gent no es canvia gaire al castellà i si ho fan, segueixo en català i també tornen al català. Jo penso que parlar la llengua del lloc on vius et fa sentir que pertanys a aquest lloc i et fa empoderar. Pertànyer és molt important pels migrants perquè a vegades ho han perdut tot o han hagut de fugir dels seus països. Parlar la llengua ens permet integrar-nos millor i formar part d'aquesta societat.

Per a mi ser aprenent del VxL ha sigut una experiència molt enriquidora en tots els sentits. Continuaré i més endavant m'agradaria molt ser voluntària perquè altres aprenguin com jo he après. També penso que és un complement als cursos de català. Per tot això ho recomano a tothom a ulls clucs.

Aprofito per agrair a la Direcció General de Política Lingüística, al Consorci per a la Normalització Lingüística i en especial al CNL i al VxL de Sabadell i sobretot a la Lídia Coll, dinamitzadora del programa al CNL, la labor que fan per preservar la llengua i per oferir-nos les eines per millorar la nostra fluïdesa al parlar i així aconseguir la nostra integració.

Lourdes Braz, aprenenta portuguesa del VxL del CNL de Sabadell

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.