Sabem que la curiositat predisposa al coneixement, de la mateixa manera que la diversió facilita les relacions personals. Amb aquest dos elements s’han presentat la parella lingüística garriguenca del Voluntariat per la llengua (VxL) que es formà al març d’aquest any i han volgut continuar trobant-se perquè tenen molt a aprendre l’un de l’altre.
Mercè i David, presenteu-vos vosaltres mateixos:
Mercè (voluntària): Ja fa temps que vaig començar a fer de voluntària perquè m’agrada això d’ajudar els altres i si a més veus com evolucionen a l’hora de parlar, això et dona una satisfacció personal immensa. A més és molt divertit fer de voluntària. Vaig tenir una marroquina i després una romanesa com a aprenentes, amb la qual cosa vaig aprendre molt d’elles; són cultures que vaig anar coneixent a través del que elles m’explicaven. T’ho passes molt bé perquè t’expliquen coses diferents o fins i tot alguna que compartim en la nostra cultura. I ara amb el David, que és turc, també m’estic sorprenent. De fet és que quan em van dir que el meu aprenent era turc em vaig quedar parada, no hagués dit mai que hi hagués un turc a la Garriga!
David (aprenent): Jo soc turc i fa un any que visc aquí. De fet ara ja som tres famílies turques a la Garriga! De petit vaig estudiar francès, que s’assembla molt al català, i he après pel meu compte castellà i portuguès; també entenc italià, però no el parlo. I fins i tot fa molt de temps em vaig arriscar amb el japonès, però ho vaig deixar; tot i així, per a un turc és més fàcil aprendre japonès que anglès. I ara que estudio català a la Garriga, veig que s’acosta més al francès que no pas al castellà. M’agraden les llengües i és interessant poder conèixer les llengües que de vegades necessito per a la meva feina. Vaig estudiar turisme i em dedico a organitzar sortides al meu país; per tant és important saber francès, portuguès, tantes llengües com pugui...
Mercè, com és el David?
És un jove molt tranquil, calmat, que té facilitat per a les llengües i és curiós, molt curiós, tot l’interessa i es fixa en tot. Ell escolta, perquè li agrada més escoltar que xerrar, i quan parla intenta aprendre dels errors que ha comès. Jo no el rectifico, només repeteixo les frases una vegada més de manera que s’adoni què és el que ha dit malament i ell s’autocorregeix.
David, com és la Mercè?
La Mercè és una persona que té coneixements de tot, per tant pots parlar de qualsevol tema perquè sempre té una resposta, una comentari, una opinió... i això m’ajuda a parlar, a agafar confiança. A mi m’agrada escoltar i valorar allò que m’expliquen, però ara he de parlar jo també, jo també he de dir què en penso i veig que ella de vegades calla, perquè xerra molt, a fi que jo digui la meva.
Què podeu dir a la resta de companys i companyes perquè s’animin a fer voluntariat lingüístic?
Mercè (vol.): Que busquin una estona del seu temps per ajudar els altres. És molt satisfactori veure com aquestes persones que volen practicar el català, de mica en mica, van agafant confiança i parlen més àgilment, sense entrebancar-se tant, i penses que una part és gràcies a tu. A més, és molt enriquidor, molt, poder conèixer altres maneres de fer, altres cultures, altres alfabets; en David ha intentat ensenyar-me el turc, però és difícil!
David (apr.): La gent s’hauria d’animar a practicar altres llengües. És interessant saber com es diu una cosa en una altra llengua, com es pronuncia, a més vas descobrint altres maneres de viure diferent de la que tu tens en el teu país.
Entre la curiositat de l’aprenent i la diversió de la voluntària, aquesta parella lingüística formen un tàndem exemplar que anima a qualsevol a practicar altres llengües.
Mercè i David, parella lingüística de l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari