Blog

La Montserrat, una molt bona voluntària del VxL de Sabadell, comparteix amb nosaltres algunes de les experiències amb les seves parelles lingüístiques (l'Aicha, la Zaynab i la Jungmi An).

Aicha:  Ja he acabat les trobades amb ella, bàsicament perquè ha de parir d'aquí a uns dies. El comiat el vàrem fer a casa seva, en companyia d'una amiga del seu poble. Em varen preparar un berenar antològic, van fer el pa típic amazic i la tarda va passar entre rialles i converses. És a dir, una trobada entre amigues.  Aviat ens tornarem a veure, quan neixi el seu fill i posteriorment a la gran festa amaziga per donar la benvinguda als nadons d'enguany. Crec, fermament, que ha nascut una amistat que durarà per molts anys.  La foto del berenar és per fer-vos una mica d'envejeta, he he he!

Zaynab: Considero que la meva feina amb ella ha estat molt profitosa. Hi ha una gran diferència entre la Zaynab dels primers dies i la de la darrera jornada, que va ser el proppassat dijous.  Darrerament es mostrava més oberta, procliu a parlar de temes més personals i fins i tot va passar una cosa de les que es recorden amb un somriure als llavis. Resulta que va venir a la trobada amb el seu fill, que té uns cinc anys. Vam esmorzar tots junts i després, com que jo havia quedat amb l'Aicha i el seus marit, l'Abdullah, li vaig dir si em volia acompanyar. Com que amb ell ja es coneixien em va dir que sí i ja em teniu la Zaynab, el seu fill i jo tots tres cap el carrer Tres Creus. Allà ens vàrem trobar amb l'Aicha, el seu marit i el seu nadó, que té dues setmanes i mentre l'Abdullah i jo parlàvem de coses referents al meu voluntariat a l'escola Joan Maragall, que ell coordina, les dues noies es van fer molt amigues. S'acabaven de conèixer i ja parlaven animadament!  Veure a la Zaynab, que no coneixia a ningú i sempre la veia trista, parlar, riure i compartir amb els seus nous amics, em va omplir d'alegria, creiu-me.

Jungmi An:  Creieu-me també si us dic que és el millor moment de la setmana!  I ella diu el mateix! Totes dues esperem amb il·lusió la trobada, ens hem fet molt amigues i el feedback és impressionant. La seva voluntat d'aprendre és inesgotable, la conversa és dinàmica i enriquidora i (ara pecaré d'immodèstia), ella diu que amb mi aprèn molt. Es veu que amb el seu marit, que és català, parlen en anglès i és clar, de practicar el català res de res. El seu nivell escrit és força bo però li manca vocabulari, és normal. Hem fixat el calendari de trobades i acabarem a l'abril.

A més de les trobades amb les parelles lingüístiques del VxL, ja heu vist que també porto un grup de conversa a l’escola Joan Maragall de Can Puiggener amb dones marroquines, arran de la proposta que em va fer el marit de l'Aicha.

Com podeu comprovar, la meva activitat s'ha multiplicat molt!  Però sabeu què? Ara us confessaré un secret: quan jo era petita volia ser mestra. Sempre n'he tingut vocació però les circumstàncies de la vida em van portar a estudiar infermeria i a treballar com a tal. No obstant, la vocació sempre pugna per sortir a la llum i vaig ser professora d'infermeres uns quants anys. Ara, ja jubilada, puc tornar a la tasca que m'ha empès tota la vida i, a més, ho puc fer per Catalunya i pel català, que tant ens necessita en aquests moments. És per això que vull donar les gràcies de tot cor a la Lídia (la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell), per haver-me fet confiança des del primer dia. Sense la seva intervenció mai no hagués arribat on sóc ara.

Montserrat Marcos, voluntària del VxL del CNL de Sabadell

La Margarita i el Вячеслав (Vicenç) es van conèixer la primavera del 2016 al Punt de trobada del Voluntariat per la llengua (VxL), a Cubelles, i van començar les seves trobades. Al cap de poc temps, tots dos es van adonar que l’hora de la conversa setmanal se’ls feia curta de tants temes i aficions que tenien per compartir i van tenir una pensada: “seria fantàstic que també es coneguessin els nostres familiars!”. I així va ser com van engrescar tothom: el company del Vicenç, el Георгий (Jordi), que també feia trobades amb el seu voluntari, el Joan, que amb l’Emília, la seva dona i el Ramon, marit de la Margarita, ja no van parar de celebrar junts totes les festes tradicionals que hi ha durant tot l’any: l’escudella de Nadal, el Cap d’Any rus, les calçotades, el Carnaval, Sant Jordi... i continuen!

Una de les aficions del Vicenç és el dibuix. Fa poc ens va enviar aquesta foto amb aquestes paraules:

“Aquí hi ha la foto del meu regal al Ramon. Un retrat del marit de la meva parella linguistica, la Margarita. Fa dos anys que som parella lingüística i amb tot aquest temps ara ja som molt bons amics. Celebrem moltes festes junts i també fem moltes visites culturals i gastronòmiques amb les nostres famílies. Com que m’agrada dibuixar i tenia ganes de fer una sorpresa a la meva amiga, vaig fer el retrat del Ramon, el seu marit. L’hi vaig donar a la calçotada que vam fer a casa del Ramon, envoltat dels seus amics a la taula. Vaig demanar a la Margarita que escrivís una frase sobre aquest moment. Aquestes van ser les seves paraules: Aquest retrat pintat explica fins a quin punt ha arribat la nostra amistat!".

Vicenç Osipenko, aprenent del VxL al Garraf (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Aquesta no és la meva primera experiència en el Voluntariat per la llengua, però crec que de lluny, és la millor.  I no solament perquè he tingut un company lingüístic meravellós, el violoncel·lista Daniel Regencós, a qui vaig tenir l’oportunitat d’escoltar en directe, sinó també perquè l'Oficina de Català (OC) de Palafrugell, amb les seves professores, la Marta i la Nuri, ens han dedicat molt de temps per resoldre tots els nostres dubtes, i ens han fet aprendre de manera dinàmica, amb l’objectiu clar que forméssim part d’aquest poble.

D'aquesta manera, em van trobar el company lingüístic ideal, en Daniel, que amb paciència em va ajudar a parlar millor, i a conèixer el poble una miqueta més: la seva història, el Centre Fraternal, el Teatre, La Bòbila, la Fundació Josep Pla, les cases, els veïns, el mercat, els carrers, les places, l'església, fins que em va fer sentir tot això com una part meva de tota la vida.

​Liliana Goreico, aprenenta argentina que ha tingut com a parella lingüística el voluntari Daniel Regencós, del VxL de l'OC de Palafrugell (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Els motius pels quals al seu dia vaig fer-me voluntària lingüística són els següents:

Quan vaig acabar la meva trajectòria professional, vaig voler aprofundir i millorar el meu català. Sóc nascuda a Catalunya (Barcelona), però tota la meva etapa de l’escola va ser feta en castellà.

Quan vaig obtenir el títol del nivell C vaig pensar que seria bo poder ajudar altres persones de la resta de l’Estat espanyol o de l’estranger perquè s’interessessin per la nostra llengua.

Desprès d’un parell d’experiències no finalitzades amb aprenents del Voluntariat per la llengua, a la tercera vaig rebre el contacte de dues noies molt interessades a conèixer el català.

Les primeres vegades que ens vam trobar amb una d’elles, la Yolanda, va ser en una plaça, concretament al parc de la Torre Lluc de Gavà. Ella és nascuda a Madrid, però els seus dos fills ja han nascut a Catalunya. Obligada per la feina del seu marit, els dos van fer el trasllat a Barcelona (Gavà).

Degut a les moltes vegades que ens anem trobant ha nascut una molt bona relació. Quan va a Madrid a veure la família, ella parla amb molta il·lusió de les nostres trobades i de la feina que fa el VxL. Els explica que quan tornin a viure a Madrid buscarà feina en una empresa que valori els seus coneixements del català.

És una noia que parla ja molt bé la nostra llengua i que l’any passat va passar amb bona nota l’examen del nivell C de català.

Quan ens trobem, anem a comprar juntes, passegem per la Rambla de Gavà, anem al mercat ambulant dels dimarts a Gavà o dels dimecres a Viladecans. Alguna vegada dinem plegades i no parem de xerrar i explicar què fem els dies que no ens veiem. Ella m’explica amb tota mena de detalls tots els seus viatges, que són molts; el que fan els seus fills i moltes anècdotes i vivències. També quan els seus fills no van a l’escola anem a un parc perquè puguin jugar o a la biblioteca a llegir algun conte en català.

Bé, ara toca parlar de la Mari Carmen. És nascuda a Gavà, però tota la seva família és de parla castellana. Ella volia ajudar la seva filla petita, que estudia en una escola catalana, i no podia fer-ho perquè li faltava fluïdesa en parlar català i no dominar l’ortografia.

També encoratjada per mi, es va treure el nivell C de català. A més a més, com que va trobar feina en una escola d’infants, necessita practicar molt per poder fer amb rapidesa i seguretat els escrits i resums que li demana la direcció del col·legi.

També fa esport i una vegada a la setmana, quan acaba la classe, ve a casa meva i esmorzem plegades o, si fa bon dia, caminem fins a la platja fent com sempre unes bones xerrades. Qualsevol tema ens va bé i no deixem cap notícia o tema per comentar.

Resumint, tot el temps que passem juntes jo em sento molt afortunada de poder posar el meu petit gra de sorra per millorar els coneixements de la meva llengua en altres persones que ja considero bones amigues.

Teresa Ferran Torralba, voluntària VxL a Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)