La Mª Eugenia i el Josep M. formen un duet que va sorgir primer com a parella lingüística i després com a parella sentimental.
La Mª Eugenia és una colombiana que porta gairebé quatre anys a Montmeló. Ha viscut sempre pendent dels seus tres germans sense l’oportunitat de crear ella la seva família. Des de ben petita va haver de fer de germana, mare i mestressa de casa alhora mentre el seu pare treballava per portar un sou a casa.
En Josep M. és un bon jan, és un senyor que coneix Montmeló de pam a pam, que té una casa feta museu farcida de records de la seva infància i de tota la transformació que ha viscut el poble en qüestió de quinze anys. Els pares van morir i ell va quedar sol.
Ni la Mª Eugènia ni el Josep M. es coneixien, però un amic en comú els va presentar perquè sortissin i coneguessin gent , perquè s’animessin a participar en les activats del Casal de la Gent Gran, perquè no es tanquessin a casa dia rere dia. I així ho van fer.
Primer es van trobar en els tallers del Casal, entre els quals hi havia el Grup de Conversa i hi van participar per poder xerrar una mica: la Mª Eugènia per millorar el seu català i en Josep M. com a voluntari per donar un cop de mà en les converses.
El Voluntariat per la llengua va ser una altra de les activitats a les quals es van apuntar. L’Oficina de Català formava parelles lingüístiques i ells hi van participar. Primer es trobaven una hora, després una miqueta més i finalment... decidiren, ara fa un any, compartir la seva vida i conviure plegats.
La Mª Eugènia és una addicta a la lectura, sempre porta a la bossa el seu llibre electrònic. Fa molt de temps que va començar a llegir en català, malgrat que només entenia la meitat de les paraules, però li agrada molt llegir-les en veu alta. És per això que en Josep M. ha estat el seu gran suport per aprendre, un gran traductor que diàriament la posa a prova. Cada dia li ensenya com a mínim, diu ell, dues paraules en català i ella les ha de recordar.
Ara són grans i s’estimen; la Mª Eugènia és els ulls d’en Josep M., que va perdent la vista a poc a poc. En Josep M. és la força per animar la seva aprenenta a conèixer una mica més la nostra cultura, la nostra llengua.
Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari