Us volem parlar de la parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual formada per la Laia Castells, de Manlleu i l’Ingemar Strandvik, de Brussel·les. Els hem pogut conèixer perquè l’Ingemar, que viu a Brussel·les, ha vingut a la comarca per conèixer l’entorn on viu la Laia. Nosaltres estem encantats amb la seva visita!
L’Ingemar té estudis en Filologia Russa i Espanyola, un grau en Traducció, un altre en Interpretació, i un màster en Dret Europeu. És d’origen suec però des de fa vint anys viu a Brussel·les on treballa en gestió de qualitat en l’àmbit de la traducció.
Fa trenta anys que parla castellà i que va regularment a Espanya. Com que passava cada cop més temps a Catalunya, en un moment determinat li va semblar lògic posar-se les piles i fer un esforç per aprofundir el coneixement de la realitat catalana. A més, l'Ingemar va pensar que, si aprenia català, li permetria comprendre millor els esdeveniments polítics dels últims anys a Catalunya.
La Laia és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat Pompeu Fabra, estudis que va completar amb un postgrau en Correcció i Qualitat Lingüística a la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster en Formació per al professorat de català per a persones adultes a la Universitat de Barcelona.
Ha treballat com a traductora, assessora lingüística i docent de llengües tant en l’empresa privada com en organismes públics. Des de fa uns anys, gestiona el seu propi negoci d’assessorament lingüístic, formació en llengües estrangeres i organització de viatges educatius a l’estranger.
Les seves grans passions són la llengua, viatjar i conèixer persones d’arreu. En aquest sentit, el VxL virtual és un tipus de programa que li escau d’allò més.
- Com vau conèixer el programa i què us va motivar a apuntar-vos-hi?
Ingemar: Després d'un curs de català bàsic a la UOC, em vaig subscriure al diari Ara, que llegeixo diàriament, però com sempre passa quan aprens llengües, el més difícil és fer el pas i començar a parlar. Evidentment és encara més complicat si vius fora de Catalunya. Buscant per Internet un dia vaig trobar la notícia que VxL esdevenia virtual i que hi hauria possibilitats de fer un voluntariat per Internet i m’hi vaig inscriure.
Laia: Com que vaig treballar en diverses ocasions per al CPNL, ja feia anys que coneixia el programa VxL en la seva modalitat presencial, però mai m’hi havia acabat de llençar per manca de temps. Un bon dia, la dinamitzadora del programa de Manlleu va informar-me que existia també una nova modalitat virtual.
Vaig pensar que seria una molt bona oportunitat per donar a conèixer la llengua i cultura catalanes a persones que segurament residien a l’estranger i que, per tant, ho tenien complicat per practicar la llengua en situacions comunicatives reals. M’hi vaig apuntar valorant, també, el fet que l’opció virtual és la més oberta i flexible quant a temps i lloc on et trobes.
- Laia, per què fas de voluntària lingüística? Què t’empeny a dedicar una hora del teu temps a una altra persona per tal que practiqui el català?
Ja feia temps que volia reprendre la tasca de transmetre els meus coneixements de cultura i de llengua catalanes a persones amb ganes d’aprendre-les, però per manca d’hores, no podia dedicar-m’hi, atesos altres compromisos professionals. De manera que el mínim que podia fer era invertir una hora a la setmana (si bé sempre acaba sent tan flexible que l’horari i la freqüència els marquen voluntari i aprenent) al VxL en modalitat virtual. De seguida ho vaig veure clar i em vaig engrescar a apuntar-m’hi. Per a mi, és molt gratificant no només permetre practicar a un aprenent la meva llengua materna, sinó també ensenyar-li com és la nostra vida en català.
- Ingemar, a banda de practicar el català, has pogut conèixer altres aspectes culturals de la societat catalana que fins ara no coneixies?
A banda de poder practicar el català, el VxL m'ha permès de descobrir molts aspectes de la cultura catalana que ignorava o dels quals havia sentit parlar, però no sabia com accedir-hi. La meva voluntària m'ha suggerit llibres, programes de televisió, publicacions, eines lingüístiques... Una sèrie de coses que no sé com hauria descobert sense el VxL. El que més m'ha cridat l'atenció és la qualitat de programes de televisió com Polònia, FAQS o Katalonski. A més, escoltant coses de la vida de la voluntària, em va despertar un interès a visitar nombrosos indrets.
- Recomanaríeu el programa VxL com una eina més per a l’aprenentatge i la pràctica de la llengua? Per què?
Ingemar: Jo de veritat recomanaria el VxL virtual a tothom que vulgui aprendre el català. Quan aprens una llengua, el més difícil sempre és passar a l’acció i començar a parlar. L’Skype o el WhatsApp són al mateix temps molt informals i creen una atenció molt concentrada. Si hi ha algú que està disposat a dedicar unes hores del seu temps per parlar amb tu, és quelcom que cal aprofitar i agrair.
Laia: El VxL virtual ha representat un repte per a mi des del començament, ja que no es tractava de fer classe de llengua ni era un contacte presencial, elements amb què estava acostumada a treballar. Un cop ets dins, t’adones que la cosa va molt més enllà, que no es tracta només de corregir la llengua oral de l’aprenent, sinó que és un intercanvi de cultures real, de perspectives diferents i de mons paral·lels que s’aproximen sota un únic element comú: l’ús oral i escrit de la llengua catalana. És realment espectacular veure com el teu aprenent millora la seva pronunciació, reté nous mots i, fins i tot, utilitza expressions i frases fetes tal com tu les dius! Per a tot això, recomano el VxL virtual sense cap dubte.
Després de parlar-ne i de pensar-hi plegats l’Ingemar i la Laia ens parlen de les sensacions que els suggereix el VxL:
El programa VxL ha representat una experiència sorprenent, ja que ha significat un encontre real amb una perspectiva diferent de la pròpia.
És una aventura arribar a connectar amb algú que no coneixes. L’intercanvi, i el fet de ser de cultures diferents, desperta un interès per aprendre la llengua i la cultura de l’altre. Si ets una persona curiosa, pots descobrir moltes coses interessants en poc temps; no cal dedicar-hi gaire temps o el temps que et prendria un curs de llengua corrent.
Per aprendre una llengua, cal llençar-se a explorar identitats diferents.
No n’hi ha prou d’estudiar l’estructura de la llengua escrita, sinó que cal fer el pas a llençar-se a parlar, a comunicar-se.
Un aspecte rellevant és la importància de començar a parlar quan aprens una llengua, i això és més difícil si no estàs al país, i a més és complicat trobar el temps d’anar a classe. Doncs, per a tot això, el VxL ha funcionat molt bé.
Parlar per Skype o Whatsapp crea un ambient molt informal, la qual cosa és bona per començar a parlar perquè al mateix temps crea una atenció molt més concentrada que en una conversa presencial o a classe presencial; és una atenció molt concentrada que és molt eficaç, fet que facilita el procés d’aprenentatge.
És rellevant la facilitat, tant per a l’aprenent com per a la voluntària, de trobar el temps que més convingui.
Gemma Baladas, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística d'Osona
Afegeix un nou comentari