Josep, voluntari del VxL: En lloc de queixar-te, has de fer alguna cosa per allò que consideres que és teu, com la llengua.

Parlem de granotes voladores amb banyes

El Josep Rubies és un voluntari per la llengua a Santa Coloma de Gramenet i d’entrada es presenta amb un acudit que acostuma a fer a les trobades als aprenents. Comenta que, com ells, tampoc és d’aquí. Va néixer a Badalona, ja que en aquell moment no hi havia hospital a Santa Coloma, i de pares també “estrangers”, ell de Balaguer i ella d’Andalusia.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Va ser per la meva germana, ella feia ja de voluntària a Santa Coloma i, com jo vivia a Barcelona, vaig decidir fer-lo allí.

I per què t’hi vas apuntar?

Soc bilingüe des de petit, em vaig criar així i conec les dues formes de pensar i parlar. La part hispana trobo que no corre perill de perdre’s, però l’altra sí. Fent de voluntari puc posar el meu gra de sorra.

Ja portes un parell d’anys com a voluntari a Santa Coloma. Hi ha alguna diferència a l’hora de fer de voluntari del VxL aquí i a Barcelona?

Barcelona és molt gran i has d’agafar algun transport per anar d’una banda a l’altra; en canvi, a Santa Coloma, en deu minuts caminant ja hi ets. També aquí la majoria d’aprenents que he tingut són hispanoparlants i fan el que jo anomeno “catallà”, diuen paraules intercalades de castellà i català. Trobo que a Barcelona els aprenents s’animaven més ràpidament a passar al català.

Què acostumes a fer a la primera trobada?

Sobretot definir molt bé el lloc i l’hora, també intento sondejar de què li agrada parlar. A la primera trobada la gent va molt tímida i intento que sigui interessant la conversa. També faig de voluntari en un hospital, així que tinc pràctica a l’hora de fer una bona entrada a una persona que no em coneix.

I després?

Tenir molts temes de conversa. Tirar de conversa és com qui pesca un peix; si ho detecto, parlem de granotes voladores amb banyes. És important saber de quins temes es poden parlar i de quins no, s’han de trobar els punts en comú per conèixer el perfil de la persona però sense interrogatoris. Com si fos ficar l’ham i agafar el peix. Si vas preguntant i mostrant interès, és més fàcil que segueixin amb les trobades.

Acostumes a quedar en algun lloc en concret?

No, depèn dels aprenents. Hi ha persones que volen fer un cafè però d’altres, per raons econòmiques, prefereixen un parc a l’ombra. També he tingut aprenents que disposaven de poc temps i quedàvem a prop del metro i recordo una que estava fent un curs i quedàvem en un forat que tenia entre les classes.

Notes que els aprenents milloren?

Els que acaben i fan les deu sessions, sí. Al cap d’unes quantes trobades agafen més confiança i es deixen anar. També depèn de si hi ha interès i això es nota. Algunes persones aprenen català perquè els agraden les llengües, d’altres per la feina o els estudis o també per ajudar els seus fills.

Què diries a la gent perquè s’apuntés com tu de voluntari al VxL ?

En lloc de xerrar, fes alguna cosa. Hi ha gent que diu molt “faria això, faria allò altre...”. Jo penso que en lloc de queixar-te, has de fer alguna cosa per allò que consideres que és teu, com la llengua.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura