Vés al contingut

"En lloc de queixar-te, has de fer alguna cosa per allò que consideres que és teu, com la llengua"

foto1.jpg

Parlem de granotes voladores amb banyes

El Josep Rubies és un voluntari per la llengua a Santa Coloma de Gramenet i d’entrada es presenta amb un acudit que acostuma a fer a les trobades als aprenents. Comenta que, com ells, tampoc és d’aquí. Va néixer a Badalona, ja que en aquell moment no hi havia hospital a Santa Coloma, i de pares també “estrangers”, ell de Balaguer i ella d’Andalusia.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Va ser per la meva germana, ella feia ja de voluntària a Santa Coloma i, com jo vivia a Barcelona, vaig decidir fer-lo allí.

I per què t’hi vas apuntar?

Soc bilingüe des de petit, em vaig criar així i conec les dues formes de pensar i parlar. La part hispana trobo que no corre perill de perdre’s, però l’altra sí. Fent de voluntari puc posar el meu gra de sorra.

Ja portes un parell d’anys com a voluntari a Santa Coloma. Hi ha alguna diferència a l’hora de fer de voluntari del VxL aquí i a Barcelona?

Barcelona és molt gran i has d’agafar algun transport per anar d’una banda a l’altra; en canvi, a Santa Coloma, en deu minuts caminant ja hi ets. També aquí la majoria d’aprenents que he tingut són hispanoparlants i fan el que jo anomeno “catallà”, diuen paraules intercalades de castellà i català. Trobo que a Barcelona els aprenents s’animaven més ràpidament a passar al català.

Què acostumes a fer a la primera trobada?

Sobretot definir molt bé el lloc i l’hora, també intento sondejar de què li agrada parlar. A la primera trobada la gent va molt tímida i intento que sigui interessant la conversa. També faig de voluntari en un hospital, així que tinc pràctica a l’hora de fer una bona entrada a una persona que no em coneix.

I després?

Tenir molts temes de conversa. Tirar de conversa és com qui pesca un peix; si ho detecto, parlem de granotes voladores amb banyes. És important saber de quins temes es poden parlar i de quins no, s’han de trobar els punts en comú per conèixer el perfil de la persona però sense interrogatoris. Com si fos ficar l’ham i agafar el peix. Si vas preguntant i mostrant interès, és més fàcil que segueixin amb les trobades.

Acostumes a quedar en algun lloc en concret?

No, depèn dels aprenents. Hi ha persones que volen fer un cafè però d’altres, per raons econòmiques, prefereixen un parc a l’ombra. També he tingut aprenents que disposaven de poc temps i quedàvem a prop del metro i recordo una que estava fent un curs i quedàvem en un forat que tenia entre les classes.

Notes que els aprenents milloren?

Els que acaben i fan les deu sessions, sí. Al cap d’unes quantes trobades agafen més confiança i es deixen anar. També depèn de si hi ha interès i això es nota. Algunes persones aprenen català perquè els agraden les llengües, d’altres per la feina o els estudis o també per ajudar els seus fills.

Què diries a la gent perquè s’apuntés com tu de voluntari al VxL ?

En lloc de xerrar, fes alguna cosa. Hi ha gent que diu molt “faria això, faria allò altre...”. Jo penso que en lloc de queixar-te, has de fer alguna cosa per allò que consideres que és teu, com la llengua.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.