Un viatge de sensacions i emocions fortes que de vegades ni voldries escoltar

Viatjant amb el català per les cultures del món

Si bé accidentalment vaig néixer a Reus fa poc més de 60 anys, el meu poble natal és Montbrió del Camp, a la mateixa comarca on hi vaig néixer a la capital Reus.

Doncs bé, ja he posat el punt d’origen, que amb el temps s’ha anat convertint en un punt de retorn per visita obligada familiar però de curta durada com si fos una visita de metge de la Seguretat Social. La feina, de vegades acceptada com un mitjà de transport, a mi m’ha portat a Barcelona, on hi porto vivint seguidament des de 1999, però també a Les Escaldes (Andorra), Tarragona, Girona i de nou a Barcelona.

Gràcies a Deu i a la meva família, no pateixo crisi d’identitat (SÓC CATALÀ i el meu DNI està a l’ADN, no caduca com els de plàstic que fan al país del costat), no per això he renunciat als idiomes estrangers, abans el contrari, si em van obligar a la força a aprendre espanyol, per què no aprendre’n altres? I així ho he fet, i amb 60 anys fets, puc dir que “així ho segueixo fent”, i no ho deixaré de fer mentre al cervell hi hagi espai!

Agafem-nos fort que entrem a les entranyes de l’article! Tot i parlar català com a únic idioma matern, va ser el passat 7 de Febrer de 2012 que amb l’ajut del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) vaig assolir el nivell C de català, un punt important del trajecte ja que poques setmanes després, vaig decidir fer-me voluntari per la llengua, una decisió de la que NO EM PENEDIRÉ MAI.

El Voluntariat per la Llengua m’ha ofert la possibilitat de viatjar per les cultures del món mitjançant el català, la llengua materna!! Un viatge de sensacions i emocions fortes que de vegades ni voldries escoltar, sense voler he fet treure llàgrimes de pena i dolor a una parella lingüística d'Ucraïna al explicar-me els greus problemes familiars entre els partidaris de Rússia i els nadius de Ucraïna. Mesos abans, de retorn a casa, havia estat jo qui havia tingut els ulls plorosos al recordar les desventures d’un xicot de Gàmbia que me les explicava, minuts abans, amb un tendre somriure d’esperança a la boca.

Però no tot són sensacions tristes, moltes són molt interessants, com conèixer joves estudiants de la illa de Sardenya, de domini Italià però amb part de territori de parla catalana, com és l’Alger. Amb aprenents Italians, també he conegut la quantitat de llengües diferents que es parlen a Itàlia i que de ben segur molta gent desconeix.

Viatjant més cap a l’Est, el català m’ha portat a conèixer persones impressionants, tant a nivell de formació i coneixements com de circumstàncies que mai hauria imaginat, com pot ser el mal tracte que el cos humà rep en territoris durs com el siberià on passen de fortes temperatures a l’estiu, a baixíssimes temperatures sota zero l’hivern. Un aprenent m’explicava la millora de la seva salut al venir a Catalunya, mentre els ulls li brillaven de tristor per deixar-hi allí la seva família. Havia de demanar-li que m’expliqués altres coses per canviar de tema. De vegades, acabava viatjant a la cultura de Ucraïna, per donar-me compte que també als Estats Units hi ha gent molt oberta i humil a la vegada. Tot un món de contrastos, sense cap dubte.

M’ha sorprès positivament conèixer ciutadanes britàniques plenament integrades a la nostra cultura i que s’esforçaven a parlar el més correctament que podien i sabien. També seguint el contacte amb la llengua anglesa, van ser un bon nombre de relaxants xerrades aprenent de les terres de Nova Zelanda, un país encisador, de veritat que sense ser-hi, em sentia com Orlando Bloom fent d'elf a la trilogia "El Senyor dels Anells"!!!

I no parlem de la problemàtica que tenen alguns aprenents que amb tota la mala sort, es troben a feixistes quan els hi pregunten l’hora per tenir un motiu de parlar el català i han d’acabar marxant. Afortunadament, he viatjat a l’altra costat, puc parlar de noms propis, parelles lingüístiques algunes per SKYPE, i també presencials que viuen entre nosaltres, que malgrat ser d’origen espanyol, s’han integrat completament a la Nostra Terra.

En resum, des del 2012 fins ara són ja moltes experiències de viatges a les cultures del món, una experiència especialment enriquidora i excitant culturalment parlant i sense moure’ns de la ciutat on vivim. De ben segur que encara augmentaran i molt, tant en nombre com en interès, agraïment mutu, i per damunt de tot, la nostra voluntat d’ajudar als nouvinguts a integrar-se entre nosaltres. Ells també ho agraeixen, ho veig. Queda palès quan arriba l’hora del comiat després de 10, 20, 30 o més xerrades en català que hi haguem tingut, i comprovem com la seva confiança amb la llengua catalana ha crescut!

GRÀCIES VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA PER PERMETRE'M HAVER FET REALITAT EL CONTINGUT D’AQUEST ARTICLE!!

Ramon Rom, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona