Blog

El dia 24 d'abril es va publicar al diari digital de cultura en català Núvol l'article 135.000 parelles lingüístiques: el cabdell, els telers i la xarxa, signat per la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell, Lídia Coll. L'article era una revisió del que havia escrit amb motiu dels 10 anys de VxL el 2013 i en aquella ocasió ja va ser objecte de molts comentaris d'agraïment i de reconeixement a la bona feina.

Ara, la voluntària Montserrat Marcos hi ha fet aquest, que també ha volgut que sigui compartit en aquest blog:

Quines paraules tan certes com boniques, Lídia! El teu tarannà i el teu entusiasme el gaudim voluntaris i aprenents, tu ens has encomanat l’amor per una tasca que ens recompensa i ens fa feliços tant als que aportem el nostre coneixement de la llengua com els que ens honoren amb el seu desig d’aprendre-la.

El català ens uneix, però tu ens presentes i ens representes.

En el meu cas, gràcies al programa que tu coordines a Sabadell, jo he fet amics i amigues que ja son per a tota la vida, he après moltíssim de la cultura dels llocs de procedència dels meus aprenents, he compartit moments inoblidables, he rigut i m’he emocionat……. puc dir, sense cap por a exagerar, que ser voluntària per la llengua, és una de les millors coses que m’han passat mai, i des d’aquí m’agradaria animar a tothom que estimi el català i pugui compartir una mica del seu temps, a que provi la experiència. No és només la satisfacció de donar i donar-se, és que el que es rep a canvi és una recompensa que no té preu.

Gràcies, Lídia, per la tasca que fas i per promocionar tant i tan bé el programa. Endavant i que per molts anys recolliu èxits i reconeixements. Us ho mereixeu!

Montserrat Marcos, voluntària del VxL del CNL de Sabadell

El Voluntariat per la llengua entra a les aules de l’Escola Tècnico Professional Xavier

El curs 2014-2015 ens vam posar en contacte amb els responsables del Voluntariat per la Llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, per estudiar la possibilitat d’engegar el programa a la nostra escola (Escola Tècnico-Professional Xavier). Som una escola concertada, de la Institució Xaveriana, situada a Ciutat Vella i que ofereix estudis de Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior.

La idea va sorgir arran de la constatació que alguns dels nostres alumnes tenien greus dificultats d’expressió i de comunicació (oral i escrita) en català, i que, en el cas dels alumnes de Batxillerat, les 2 hores setmanals de català tampoc no eren suficients per millorar aquestes competències. Ens va semblar, doncs, que un recurs extra que els podíem oferir era el VxL, per formar una parella lingüística amb un altre alumne (normalment del mateix curs) que tingués un millor domini del català. I de vegades no eren parelles, sinó trios! Alguns alumnes aprofitaven les estones de pati per quedar per xerrar; d’altres també es trobaven fora de l’escola per continuar parlant.

Ja fa 4 anys que oferim el programa a la nostra escola i la valoració que en fem és molt positiva: és una bona manera per donar resposta als alumnes que més necessiten practicar l’expressió oral en català, per fomentar les relacions entre companys de classe i, també, per cohesionar més el grup. El fet de trobar una persona de la seva edat fa que els aprenents perdin la vergonya i actuïn de manera més desimbolta a l’hora de parlar en català. Fa un parell d’anys, a més, vam ampliar l’oferta amb la possibilitat de fer tàndems o intercanvis lingüístics, també: així, ambdós alumnes podien aprendre i millorar un idioma (el català i una altra llengua que dominés l’aprenent i que el voluntari volgués aprendre: el japonès, l’anglès, el francès, etc.). Durant aquests quatre anys s’han format 65 parelles lingüístiques.

A part de practicar el català, els nostres alumnes tenen la possibilitat de gaudir dels avantatges del carnet del VxL i de tota l’oferta d’activitats que organitzen, un ventall molt divers d’actes i entitats per viure, també, la cultura en català!

Això és el que ens ha escrit una de les participants:
Soc la Siba Tahan, una estudiant de 2n de Batxillerat de 19 anys. La meva família i jo vam arribar a Catalunya fa 5 anys, procedents del Líban. Abans d’apuntar-me a un curs de català al CNL de Barcelona, vaig participar al programa de parelles lingüístiques que es feia a la meva escola (Escola Tècnico Professional Xavier). Va ser una experiència molt positiva, i una bona oportunitat per poder aprendre i practicar el català de manera oral, i també per relacionar-me d’una altra manera amb els meus companys de classe (fins i tot algun dia quedàvem per fer activitats fora de classe: anar al cine, visitar algun museu, etc.)! A més, vaig conèixer aspectes de la cultura catalana que desconeixia i que em van obrir tot un món nou!

Berta Crous
Coordinadora Lingüística de l’ETP Xavier

Una nova parella a Berga: avui és la seva primera trobada. El VxL és fàcil de fer i sempre hem de poder trobar temps per anar a fer un cafè

Per exemplificar l’experiència i els valors que aporta el Voluntariat per la llengua (VxL) hem entrevistat una nova parella de Berga: la Yolanda, una voluntària amb molta experiència que ja ha tingut tres parelles lingüístiques i que també ha dirigit una tertúlia de VxL a Gironella. La seva aprenenta és la Glori, alumna dels cursos de català. El dia de l’entrevista era la seva primera trobada.

YOLANDA ANDAMOLLO (VOLUNTÀRIA)

Explica’ns una mica qui ets

Vaig néixer a Barcelona, però fa 15 anys que visc a Berga. Soc mare de dos fills d’11 i 14 anys. Soc integradora social. Dedico part del meu temps lliure al VxL, Càritas i el Banc del temps del Berguedà. Soc una enamorada de la comarca.

Com vas conèixer el VxL?

Em vaig matricular del nivell de suficiència de català i la Ramona professora del del Consell Comarcal del Berguedà me’n va parlar. Vaig trobar que era molt bona idea.

Per què t’hi vas apuntar?

No costa gaire, solament hi has de dedicar una hora a la setmana. És molt útil i si pot ajudar a algú, encara millor. Penso que és una tasca important per ajudar persones que arriben a Berga i es volen integrar.

De què acostumes a parlar a les trobades?

Si el temps acompanya, a mi m’agrada anar a passejar, així vas parlant del que veus i la conversa va sorgint espontàniament. Parlem sobretot de la vida quotidiana, és un tema assequible per a tothom.

Notes que els aprenents milloren?

Sí, sobretot veig que perden la por i la vergonya, un fet molt important. Els normalitzes els errors i els aprenents veuen que si s’equivoquen, no passa res.

Pots explicar alguna anècdota?

Sí, i tant! En tinc una de molt curiosa: vaig portar la parella lingüística al cementiri! Ja sé que no és molt habitual, però a vegades... Com ja us he dit m’agrada anar a passejar amb la parella. Un cop vaig tenir un noi marroquí i parlàvem de religió, del que tenim en comú i les diferències entre l’Islam i el Cristianisme. Ell va comentar que veia molt estrany el nostre costum d’enterrar les persones en nínxols i jo li vaig comentar que també es fan enterraments a terra, però no s’ho creia. Llavors vam anar fins al cementiri de Berga i ho va poder comprovar.

Una altra anècdota és amb una tertúlia de VxL on tenia quatre persones molt diferents i em costava molt trobar temes que tinguessin en comú. Hi havia un matrimoni rus, un noi marroquí i un noi del Camerún. Llavors vaig portar un joc de taula senzill a l’aula. Va ser molt divertit i vam riure molt. A partir d’aquell dia el grup va funcionar molt bé. Vam fer pinya!

Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?

És molt agraït. Sempre s’aprenen coses d’altres persones, cultures, religions... És l’experiència de donar i rebre, i sempre es dona el millor de cadascú. És fàcil de fer i sempre hem de poder trobar temps per anar a fer un cafè.

DEXI GLORIBETH PUENTES (APRENENTA)

Explica’ns una mica qui ets

Soc de Veneçuela i fa un any i tres mesos que visc a Berga. Soc mare de tres fills. Estic estudiant català i m’agradaria aprendre’l bé per poder ajudar els meus fills a fer els deures de l’escola. M’agrada molt la muntanya.

Com vas conèixer el VxL?

A classe de català, la professora ens en va parlar i vaig pensar que era molt bona idea per parlar millor en català.

Per què t’has apuntat al VxL? Què n’esperes?

Per aprendre més a parlar. Em costa molt deixar-me anar. Tinc molta vergonya i penso que parlar amb la Yolanda em pot ajudar. Vull aprendre català per poder estudiar una carrera universitària més endavant.

Avui has fet la primera trobada amb la teva parella lingüística, com ha anat?

Molt bé, estic molt contenta! He passat molts nervis, però m’ha encantat. La Yolanda és una excel·lent voluntària lingüística i té molta paciència.

Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?

És una bona manera d’integrar-se a la nova societat i cultura per a les persones que fa poc que som a Catalunya. És molt important per aprendre la llengua. Hem començat molt bé!

Olga Farré, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

La Chiara és una aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual que resideix a Bologna (Itàlia). Va néixer a l’Alguer i parla força bé el català tot i que el vol millorar una mica per poder fer de voluntària més endavant. Ara mateix té com a parella lingüística la Raquel, que resideix a Sant Feliu de Llobregat i amb qui practica la llengua a través de videoconferència.

L’any passat van participar en la categoria VxL a la X Gimcana de les Llengües, concurs de preguntes en línia que organitza el Centre de Normalització Lingüística d’Osona i el Servei Comarcal de Català del Ripollès.

El 20 de març, que se celebra el Dia Internacional de la Felicitat, la Chiara ens va enviar unes fotografies juntament amb aquest missatge que volem compartir amb vosaltres:

Benvolguts! Soc la Chiara i a les fotos surto amb la Raquel, la meva parella lingüística amb qui vaig a anar a Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses fa dos mesos.

Havíem guanyat un dinar a Ripoll gràcies a la Gimcana de les Llengües i vam fer de turistes tot el dia.

Soc italiana i vaig començar a estudiar català gràcies a les cançons de Txarango, així que no podia no anar a Sant Joan 

He vist al Facebook @vxlcat que amb motiu del Dia Internacional de la Felicitat estàveu publicant fotografies de parelles lingüístiques que la irradiaven i he pensat d’enviar-vos aquestes 

Petons des de Bologna!

En el seu perfil de Facebook va compartir les fotografies amb aquest text:Oggi è la giornata internazionale della felicità e non potevo non celebrare una delle cose che mi rende più felice! Feliç #DiaInternacionalDeLaFelicitat! 

Chiara Colasanti, aprenenta del VxL virtual