EVA (voluntària, abans aprenenta)
Soc l'Eva, vaig néixer a Múrcia, però a l'any vaig anar a viure a Barcelona. Quan tenia 9 anys vaig tornar a viure a Múrcia, i va ser als 27 i per amor quan vaig decidir venir a viure a Tàrrega.
Durant els anys que vaig ser a Barcelona, a l'escola no parlava gaire de català i al marxar a Múrcia el poc que en sabia se'm va oblidar, sobretot l'ortografia. Així doncs, des del primer dia, era conscient que aprendre el català era molt important per a mi per trobar feina i vaig començar a fer cursos. Em van proposar apuntar-me al Voluntariat per la llengua i ho vaig trobar una experiència molt agradable, divertida i enriquidora, i per aquesta raó, després de 8 anys per aquestes terres, segueixo participant-hi, però ara com a voluntària "profe".
Encara em queda molt per aprendre d'aquesta llengua i d’aquesta cultura, però gaudeixo molt ensenyant el que he après a la gent i m'agrada poder ajudar-la a tenir una adaptació més fàcil al canvi de vida que estan fent, ja que fins ara, les dues parelles lingüístiques que he tingut han estat estrangeres.
MELANIE (aprenenta)
Soc la Melanie Diatta. Vinc del Senegal. Vaig arribar a Espanya l'any 2016 per reunir-me amb el meu marit que viu aquí fa molt de temps. Des que vaig arribar el primer dia, el que em va marcar va ser la benvinguda de la societat, i encara avui en dia, em sento molt ben acollida per tothom.
Jo no entenia gens el català, però gràcies al senyor Josep, el capellà de l'església de Vilagrassa, que em va parlar dels cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), tal com ho va fer amb el meu home.
Així vaig donar els meus primers passos amb el català. Vaig començar a fer cursos i la professora em va parlar del Voluntariat per la llengua. Em va semblar una molt bona idea per poder practicar-lo i començar a relacionar-me amb la gent intentant a poc a poc parlar el català, a més d'aprendre la seva cultura, molt diferent a la meva, i conèixer l'entorn on vivim.
M'agrada molt tenir l'oportunitat de conèixer la història de Catalunya, com el Dia de Sant Jordi, amb tots el carrers plens de color i la gent regalant els llibres i les flors.
He conegut tot això gràcies a les meves voluntàries del VxL i a les professores del CPNL, que m'han donat l'oportunitat d'aprendre moltes coses de la llengua, la cultura i la societat catalanes.
Eva i Melanie, parella lingüística del VxL de Tàrrega (Servei Comarcal de Català de l'Urgell, del Centre de Normalització Lingüística de Lleida)
Afegeix un nou comentari