Blog

Cecili Padilla és de Molins de Rei i ja va participar en la primera edició del Voluntariat per la llengua (VxL) d’aquesta població, el novembre de l’any 2003. Tal com transmet el seu text, la participació en diversos voluntariats li ha suposat un enriquiment que no té preu.

VOLUNTARIAT

Quan la mare d’un nen que té dificultats cerebrals et diu que acabes de fer que el seu fill se senti com un gran pianista, pel fet que has acompanyat els seus dits immòbils fins a les tecles de la seva petita consola perquè es puguin sentir les notes del Gegant del Pi impulsades per la seva energia.

O quan el pare d’un infant et manifesta que has arribat com “caigut del cel” quan, amb el dringar d’uns picarols que et treus de la butxaca, atures el desconsolat plor del seu fill per l’angoixa de l’extracció de sang que li acaben de fer.

O quan escoltes l’exclamació d’un nen en sentir un so desconegut que surt de la seva polsera d’identificació hospitalària quan tu la toques amb el teu dit “màgic”.

O quan un nen diu al seus pares “aquest sí que vola” quan l’avió de paper que acaba de fer amb la teva ajuda fa un llarg vol per la sala d’espera de l’hospital on, impacient, espera la consulta del seu pediatre.

O quan un impossibilitat acollit en un centre on “viu” assegut tot el dia en una cadira de rodes, et mostra que està content quan surts amb ell a fer una passejada.

O quan un nouvingut al teu poble, que no coneix el català, i a qui has acompanyat durant algunes hores de conversa per conèixer la nostra parla, de manera afectuosa et diu teacher cada vegada que coincidiu.

O quan la persona amb qui durant més temps heu format parella lingüística et diu que tu ets un dels dits, tot recordant-te que per comptar els amics-amics només et calen els dits d’una mà.

Quan vius alguna d’aquestes circumstàncies, o qualsevol altra que et pugui interpel·lar de manera semblant, se’t confirma la creença que els teus passos com a voluntari estan en el bon camí.

Un voluntari –que podries ser tu–

Planteja-t’ho!!!

Cecili Padilla, voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) del Servei Local de Català de Molins de Rei (Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller)

Sabem que la curiositat predisposa al coneixement, de la mateixa manera que la diversió facilita les relacions personals. Amb aquest dos elements s’han presentat la parella lingüística garriguenca del Voluntariat per la llengua (VxL) que es formà al març d’aquest any i han volgut continuar trobant-se perquè tenen molt a aprendre l’un de l’altre.

Mercè i David, presenteu-vos vosaltres mateixos:

Mercè (voluntària): Ja fa temps que vaig començar a fer de voluntària perquè m’agrada això d’ajudar els altres i si a més veus com evolucionen a l’hora de parlar, això et dona una satisfacció personal immensa. A més és molt divertit fer de voluntària. Vaig tenir una marroquina i després una romanesa com a aprenentes, amb la qual cosa vaig aprendre molt d’elles; són cultures que vaig anar coneixent a través del que elles m’explicaven. T’ho passes molt bé perquè t’expliquen coses diferents o fins i tot alguna que compartim en la nostra cultura. I ara amb el David, que és turc, també m’estic sorprenent. De fet és que quan em van dir que el meu aprenent era turc em vaig quedar parada, no hagués dit mai que hi hagués un turc a la Garriga!

David (aprenent): Jo soc turc i fa un any que visc aquí. De fet ara ja som tres famílies turques a la Garriga! De petit vaig estudiar francès, que s’assembla molt al català, i he après pel meu compte castellà i portuguès; també entenc italià, però no el parlo. I fins i tot fa molt de temps em vaig arriscar amb el japonès, però ho vaig deixar; tot i així, per a un turc és més fàcil aprendre japonès que anglès. I ara que estudio català a la Garriga, veig que s’acosta més al francès que no pas al castellà. M’agraden les llengües i és interessant poder conèixer les llengües que de vegades necessito per a la meva feina. Vaig estudiar turisme i em dedico a organitzar sortides al meu país; per tant és important saber francès, portuguès, tantes llengües com pugui...

Mercè, com és el David?

És un jove molt tranquil, calmat, que té facilitat per a les llengües i és curiós, molt curiós, tot l’interessa i es fixa en tot. Ell escolta, perquè li agrada més escoltar que xerrar, i quan parla intenta aprendre dels errors que ha comès. Jo no el rectifico, només repeteixo les frases una vegada més de manera que s’adoni què és el que ha dit malament i ell s’autocorregeix.

David, com és la Mercè?

La Mercè és una persona que té coneixements de tot, per tant pots parlar de qualsevol tema perquè sempre té una resposta, una comentari, una opinió... i això m’ajuda a parlar, a agafar confiança. A mi m’agrada escoltar i valorar allò que m’expliquen, però ara he de parlar jo també, jo també he de dir què en  penso i veig que ella de vegades calla, perquè xerra molt, a fi que jo digui la meva.

Què podeu dir a la resta de companys i companyes perquè s’animin a fer voluntariat lingüístic?

Mercè (vol.): Que busquin una estona del seu temps per ajudar els altres. És molt satisfactori veure com aquestes persones que volen practicar el català, de mica en mica, van agafant confiança i parlen més àgilment, sense entrebancar-se tant, i penses que una part és gràcies a tu. A més, és molt enriquidor, molt, poder conèixer altres maneres de fer, altres cultures, altres alfabets; en David ha intentat ensenyar-me el turc, però és difícil!

David (apr.): La gent s’hauria d’animar a practicar altres llengües. És interessant saber com es diu una cosa en una altra llengua, com es pronuncia, a més vas descobrint altres maneres de viure diferent de la que tu tens en el teu país.

Entre la curiositat de l’aprenent i la diversió de la voluntària, aquesta parella lingüística formen un tàndem exemplar que anima a qualsevol a practicar altres llengües.

Mercè i David, parella lingüística de l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Què es pot explicar durant deu hores?

El José Ordóñez és un aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) que ja ha tingut tres voluntaris lingüístics i el Joan Miquel Viadé, el seu voluntari actual, ja ha conegut prop de vint-i-cinc aprenents. Per tenir aquesta experiència amb diferents persones, els hem demanat que ens parlin sobre els temes de conversa a les trobades.

De què parleu a les vostres trobades?

José (aprenent): Coses diverses, actualitat, de la vida i del català, de viatges; on hem anat. El Miquel és una parella ideal per parlar d’escriptura creativa, ja que m’agrada escriure.

Joan Miquel (voluntari): Els contes, l’escriptura creativa és un bon tema de conversa. Llegim l’escrit, el valorem però no solem entrar en la part gramatical sinó que sobretot parlem sobre què podem fer amb aquesta història, cap on la podem portar... Hem connectat amb aquest tema. L’únic punt de discussió que tenim és que li faig rebaixar el nivell a l’hora de parlar, s’embolica amb algunes expressions.

José (apr.): Sí, em diu que ho faci més senzill... O em posarà a fer flexions aquí mateix!

Joan Miquel (vol.): Per exemple, fa un moment deia que soc l’únic que parla català al meu carrer, és un carrer petit i...

José (apr.): I li he dit “ets una espurna en una glacera”.

Joan Miquel (vol.): Però “una flor no fa estiu”,  li he respost... Estem així tota l’estona, fent broma amb expressions d’aquest estil.

No només ara entre vosaltres, amb les altres parelles que heu tingut, hi ha algun tema del que és millor no parlar-ne?

Joan Miquel (vol.): Es pot parlar de tot, també d’opinions polítiques, només has de ser sincer i respectuós.

José (apr.): Penso el mateix, no hi ha un tema tabú, ara entre nosaltres simplement no hem parlat de política.

Hi ha algun tema que no us esperàveu parlar-ne mai?

Joan Miquel (vol.): D’epistemologia, de natació... de matalassos! Amb d’altres aprenents, en vam parlar amb tanta profunditat que m’enduia deures a casa!

José (apr.): De psicologia, del comportament humà.. Però tampoc és res estrany, es pot parlar de qualsevol cosa.

Parlem de temes típics de conversa, dona joc parlar de ... cuina?

José (apr.): No.

Joan Miquel (vol.): Ara no gaire, amb alguna altra aprenenta sí.

Feina?

José (apr.): En el meu cas no, estic prejubilat, però abans feia de taxista.

Joan Miquel (vol.): La feina sí, és una constant, ell és un cas rar, perquè al principi gairebé és obligat. El voluntari està “obligat” a establir ponts de connexió amb l’aprenent, per això va bé començar amb feina i família. En general les persones es refugien molt en parlar de com és, o com era el "seu" món… I a mi, m’és igual, va bé per començar, com a excusa per parlar, però jo igualment els vaig interrogant sobre tot el que em ve al cap perquè surtin d’aquests temes.

Viatges?

José (apr.): Sí.

Joan Miquel (vol.): Sí, si la persona s’ha mogut més enllà del moviment migratori.

Llibres?

Joan Miquel (vol.): No, millor pel·lícules. Per mi és un recurs habitual perquè en veig constantment i de tota mena, ahir una dels anys trenta “Una tempesta en una tassa de te”.

José (apr.): Jo vaig veure “Fuga de nit”, molt interessant, sobre una fugida en globus.

Aficions?

Joan Miquel (vol.): Sí, ara tenim en comú l’escriptura, però amb l’anterior parella compartia la fotografia i el cinema.

José (apr.): Amb l’anterior parlàvem de la història de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, ja que ella coneixia el tema.

Futbol? Esports?

Joan Miquel (vol.): No, no hi entenc un borrall, m’han parlat algun cop del Barça, però ja està.

José (apr.): Jo hi entenc, però no m’agrada parlar-ne.

De llengua?

José (apr.): El 40% de les nostres converses van  sobre això.

Joan Miquel (vol.): Faig per respondre quan hi ha alguna errada. En el cas del José acostuma a ser de pronoms, que n’hi falta algun, però intento simplificar al màxim l’explicació perquè considero que no és la feina del voluntari.

José (apr.): També de vocabulari, abans estàvem amb la paraula babeca i xibeca, que signifiquen el mateix: òliba.

Joan Miquel (vol.): I aleshores li dic: “Ves amb compte amb els diccionaris, perquè no saps si la resposta que hi trobes és un localisme o resulta massa inusual per a una conversa”.

Per acabar, quin és per vosaltres el millor lloc per a una trobada lingüística?

Joan Miquel (vol.):  Gairebé sempre proposo quedar en una terrassa.

José (apr.): Amb l’altra voluntària també quedàvem en un bar amb terrassa, al bell mig de la Plaça de la Vila.

Joan Miquel (vol.): És millor que a dins d’un bar, ja que hi ha menys soroll. Algunes persones et diuen que no t’entenen i no és un tema de llengua, pot ser que hi hagi massa brogit!

José (apr.): És millor un lloc sense gaire gent.

Joan Miquel (vol.): Sí, un lloc tranquil on es pugui parlar.

José (apr.): Amb confiança.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

L’Andrea Ruíz és mexicana. Música, antropóloga i màster en "Gestión y Desarrollo Cultural" per la Universitat de Guadalajara (Mèxic), l’any 2009 (ara fa 10 anys) va tenir una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat presencial a Barcelona. Viu a Mèxic, però un curs de català (ja veureu com...) la va portar a la Ciutat Comtal en aquelles dates.

L’any 2018 va participar en el programa de TV3 Katalonski, que molts de vosaltres recordareu per aquell moment tan emotiu que ella i en Joan Manuel Serrat hi van protagonitzar: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/katalonski/landrea-compleix-un-somni/video/5761127/

Ara, l’Andrea s'ha posat en contacte amb el VxL a través de Facebook i ens ha demanat de poder compartir en aquest blog la seva “petita” biografia amb la catalanística, que l’ha portada a dur a terme un projecte que intenta finançar a través de Verkami.

Aquí la teniu:

1992

Conec el Cobi i Locomía (els meus primers referents de Barcelona sense saber que eren catalans).

1993

A l'oficina del meu pare hi havia un quadre de Miró, m'agradava veure'l. Jo tenia 8 anys. A la mateixa edat, el meu pare em va seure a les cames mentre escoltava música de Serrat i em va dir que era un cantautor català i que la cançó tractava d'un noi que menjava ceba perquè era pobre.

1997

Va ser l'any especial. Vaig descobrir per mi mateixa més art català quan mirava un llibre i vaig veure l'escultura de Josep Llimona Desconsol. Jo deia que algun dia la coneixeria. També em van fascinar Gaudí i Dalí.

2000

Un cantant, però, va ser qui em va fer descobrir el que era Catalunya: Jordi Gómez Llunas, el fill d'en Dyango. Em va fer cercar a Internet el que era "jo sóc" (jo no sabia què era això).

2004

Catalunya va venir com a cultura convidada a la Feria Internacional del Libro en Guadalajara. Jo em moria per assistir-hi. O sigui, era tenir a prop la cultura que em cridava tant l'atenció i que volia conèixer més. Vaig buscar feina en aquesta Fira i la vaig aconseguir, però treballava tant, que ni tan sols vaig poder-me comprar el diccionari d’Enciclopèdia Catalana, perquè ja estava esgotat.

2006

Vaig veure anunciat un curs de català a la “Gaceta” de la meva universitat. Vaig trucar-hi i m’hi vaig inscriure. Per fi podria parlar la llengua d'aquella gent.

2008

Catalunya va venir com a convidada al Festival Cervantino a Guanajuato (Mèxic) i la meva professora de català ens hi va portar. Vam veure Tirant lo Blanc al teatre. Va ser aquest any també quan vaig fer un examen oficial per obtenir un certificat de català de l’Institut Ramon Llull.

2009

Vaig sol·licitar una beca per venir a Catalunya a fer un curs de català. La vaig guanyar i per fi feia realitat el meu somni que tenia des de petita!!!!!!! Barcelona va ser més del que em pensava. Vaig estimar tant la diversitat cultural que escoltava, mirava, sentia al carrer... Va ser aquest any que vaig tenir una parella lingüística, gràcies al VxL.

2011

Vaig obtenir una beca d'intercanvi per venir a Lleida, però el visat va trigar molt i no vaig poder venir a fer-lo. I agraeixo molt no haver vingut perquè el mateix any va morir la meva mare.

2012

Vaig obtenir una altra beca per venir a fer un altre curs. Tornava a aquella terra que tant estimo. Per la meva llicenciatura (estudis de grau) vaig fer una recerca sobre els mexicans que aprenien català com a estratègia d'integració. En un recital de cant, vaig presentar 5 cançons catalanes.

2013

Vaig fer l’examen per obtenir el certificat de nivell intermedi de català. Vaig fer una mica de traducció del català al castellà per a en José María Murià.

2014

Vam començar el club de conversa en català a la meva universitat (la Universitat de Guadalajara, UdeG, a Mèxic). Jo el coordinava, cercava estudiants d'intercanvi i els organitzava trobades amb els alumnes de català que volien practicar i conèixer gent. Els va ajudar molt.

2015

Lectora de català d'aquell moment. Vam organitzar unes jornades de cultura catalana per al meu centre universitari. Conferències, música, menjar, tot perquè la gent conegués més Catalunya.

2017

Vaig obtenir una beca per a l'estada d'estiu a Girona, però no tenia prou diners per al bitllet d’avió i no vaig poder venir.

2017

Quan vaig començar el màster, vaig proposar de fer el meu projecte sobre Catalunya a Guadalajara.

El mateix any, em van entrevistar a la ràdio i a la televisió, com a mexicana dinamitzadora de la cultura catalana a la meva ciutat.

Vaig aconseguir el suport per venir a fer una estada de recerca i pràctiques amb Plataforma per la llengua. Vaig venir a veure un congrés organitzar per Som Cultura Popular. Vaig aprofundir sobre la cultura popular, les festes de foc i m’hi vaig enamorar encara més.

Vaig escriure al programa de TV3 Katalonski i vaig intervenir en el capítol dedicat a Ciutat de Mèxic. Em van donar una sorpresa durant la gravació, amb en Joan Manel Serrat, aquell cantant que el meu pare i la meva mare escoltaven quan jo era petita. Us podeu imaginar el que significava això?

2018

Vaig anar a Itàlia a fer recerca amb el suport de la meva universitat, vaig exposar el meu treball a Venècia. Per fi passava de l'altra banda!

2019

He acabat la meva tesi, el meu projecte de mostra cultural feta a la meva ciutat amb la participació de catalans i mexicans. A la meva pàgina hi ha els resultats. Ara vull venir a exposar aquesta mostra i recerca a Barcelona i al LXV Anglo-Catalan Society Annual Conference a Bangor (Gal.les) al qual he estat acceptada!!!!

Aquest és el vídeo que he fet per poder aconseguir els diners per al meu projecte a Verkami (plataforma de micromecenatge). Tracta del meu màster sobre la presència catalana a Guadalajara, Mèxic. Al vídeo s'explica de què tracta la meva tesi i per què demano ajuda:

I aquesta és, fins ara, la meva història amb Catalunya 

Andrea Ruíz, exaprenenta del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona