Explica’ns una mica qui ets
Em dic Eduard, tinc 32 anys. He nascut i crescut a Sant Feliu de Guíxols i m'encanta viure-hi per la proximitat del mar i de la muntanya, per fer-hi excursions. Soc autònom de la construcció i des de fa 1 any dedico part del meu temps lliure a fer de voluntari.
Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?
Vaig conèixer el VxL a través d'un anunci a TV3. Concretament el de la campanya "Parelles ben avingudes" del 2018, en motiu del 15è aniversari del Voluntariat per la llengua.
Per què t’hi vas apuntar?
Sempre m'ha agradat la llengua, i la idea d'omplir les hores lliures quedant amb desconeguts als quals podria ajudar a millorar el seu català, em va semblar una bona forma de conèixer gent nova i alhora contribuir a fomentar l'ús de la meva llengua als nouvinguts.
De què acostumes a parlar a les trobades?
Personalment, crec que depèn molt del grau d'afinitat entre el voluntari i l'aprenent, així com de l'edat de cadascú.
En el meu cas, a dia d'avui, havent tingut 3 aprenents (de 19, 33 i 50 anys, respectivament), he pogut conèixer diferent gent amb gustos i aficions bastant diverses entre si.
Sigui quina sigui l'edat i les preferències de la persona a l'hora de quedar, el que mai m'ha fallat és el típic cafè o te a mitja tarda, així com una passejada tranquil·la vora el mar.
Els temes més recurrents són de caire personal: la feina, els estudis, la família, etc. Gairebé sempre relacionats amb el dia a dia de la persona, tot i que també es pot donar el cas que aprenent i voluntari comparteixin aficions, i llavors és força més habitual compartir històries relacionades amb aquelles aficions comunes.
Notes que els aprenents milloren?
Sí i no. És a dir, pel simple fet de quedar una hora a la setmana amb tu, ells ja perden la por inicial a utilitzar una llengua que no dominen, i poc a poc en van fent un ús més fluït.
El problema que jo li veig és que per moltes hores que xerrin amb tu en català aquella dia, si als seus entorns (família, amics, feina...) no el practiquen de forma regular, a la setmana següent ja han perdut part d'aquella fluïdesa adquirida.
Òbviament no els pots dir que canviïn els seus entorns, per això jo sempre els recomano que intentin incloure el màxim d'elements en català a les seves rutines: per exemple, que cada dia llegeixin una mica en català, que mirin de forma regular alguna sèrie en català (molt útil, en la meva opinió, perquè així el sents parlar i pots interioritzar millor la fonètica de les paraules), etc.
Per descomptat, és una satisfacció quan t'expliquen que gràcies a les nostres trobades, aquella persona ha pogut mantenir una conversa telefònica o presencial amb algun comerç de la ciutat, el qual fins ara no hi havia anat mai per falta de confiança i pràctica en l'ús del català.
Pots explicar alguna anècdota?
L’ única que em ve ara mateix al cap és quan amb la primera aprenenta, la Denise, vam anar un dia a la Fira, aprofitant que la trobada d'aquella setmana va caure en plena Festa Major. No recordava la darrera vegada que hi havia anat, però per algun motiu que encara desconec, aquell dia m'hi vaig deixar arrossegar.
El cas és que em va convèncer perquè pugéssim a la típica "Llagosta", aquella atracció amb els "braços" amunt i avall, la qual sembli que balli un cop es posa en funcionament.
Doncs bé, servidor va acabar marejat com una sopa, i quan vaig poder baixar-ne vaig jurar que no em tornarien "a fotre".
La part "positiva" és que en les10 setmanes de VxL amb ella, mai la vaig veure riure tant com aquell dia dalt d'aquella màquina infernal, hehehe.
Què diries a la gent perquè s’apuntés al VxL?
Doncs que no s'ho pensin, que és una experiència molt gratificant, així com enriquidora per a les dues parts.
Coneixeran, segurament, gent d'altres cultures, d'altres països. Podran aportar el seu granet de sorra perquè aquestes persones es puguin integrar millor en la nostra societat, gràcies a la millora de l'ús del català.
També els hi diria que no pateixin si creuen que el seu català no és prou "bo" com per "ensenyar-lo" a altres persones. Recordo una de les primeres coses que els hi vaig dir a la meva parella lingüística i a la dinamitzadora que me la va presentar, els hi vaig dir mig de broma: <>.
Segur que cada voluntari parla un català ben diferent, en funció del lloc on visqui, dels seus estudis, etc. Això a l'aprenent no li ha d'afectar, però és bo que sàpiga que el que rebrà de nosaltres és només una ajuda per practicar el català. L’ autèntica base lèxico-gramatical només la pot aprendre com cal si, a més a més de les converses, assisteix a cursos de català, com ara els que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística.
Voluntariat per la llengua de Sant Feliu de Guíxols (Centre de Normalització Lingüística de Girona)
Afegeix un nou comentari