Fa deu anys que em vaig jubilar i deu anys que tinc parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL).
La que em va sorprendre més va ser la primera parella lingüística. Era de Madrid, nascuda a Sevilla. Als tretze anys va venir a viure a Granollers i va anar a escola a fer l’ ESO. Malgrat que fou escolaritzada en català, seguia parlant en castellà.
Aquesta noia es va casar amb un noi de parla catalana, però ella seguia parlant en castellà, per influència del seu entorn. Però quan va escolaritzar la seva filla, li van venir ganes de parlar en català. Vàrem fer les nostres trobades i quan va venir el segon embaràs ho vam deixar. Quan un dia trobo el seu marit m’informa que ara ja parla prioritàriament en català.
Aquesta experiència em demostra el que sempre dic a totes les meves parelles del VxL: “parleu a tothom en català, llenceu-vos i no tingueu vergonya, que així s’aprèn a parlar una nova llengua”. El problema que tenim els catalanoparlants és que ens costa massa poc canviar de llengua. Per això, també és important escoltar la ràdio, la tele i llegir qualsevol text que ens arribi a les mans.
He tingut parelles de tots els països, de totes les edats i de tots els sexes. Hem fet grups de dos, tres i quatre persones. De totes elles he après molt, sempre els dic que aprenc més jo d’elles que no elles de mi. Conec persones de diferents costums, maneres de viure, amb menjars i aliments dels seus països. Parlem de les seves festes i tradicions. També hem parlat de música, de cinema i de política. Sempre em queda la seva amistat!
Recomano a tothom que provi aquesta agradable experiència!
Marga Malàs, voluntària del VxL de les Franqueses del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
A la fotografia, la Marga amb les tres darreres parelles lingüístiques que ha tingut. D'esquerra a dreta: Yaiza, Ramon, ella (Marga) i Mercedes.
Afegeix un nou comentari