Blog

La Despina i jo vàrem començar les converses de català com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a principis de l'any 2020. Ens trobàvem a mig matí i anàvem a fer un volt per Terrassa, preníem un cafè i parlàvem una mica de nosaltres, de la nostra feina, de qualsevol cosa que ens semblés interessant. El cert és que molt aviat vàrem sentir-nos còmodes l'una amb l'altra i gaudíem de l'estona que passàvem juntes. Però va venir el confinament i, tot i que al principi ens va costar de gestionar, finalment vam decidir que ens faríem videotrucades cada 15 dies aproximadament, en funció de la nostra disponibilitat. Val a dir que quasi necessitàvem un calendari, ja que era la nostra manera de comunicar-nos i teníem les agendes plenes. Tots estàvem connectats a tothora!

A l'octubre, la Despina va marxar a la seva terra, a Grècia, per motius personals i des d'aleshores hem aconseguit comunicar-nos regularment.  Ens passem alguna foto, ens expliquem com ens van les coses, com segueix la pandèmia als nostres respectius països i com ho portem... De vegades, estem tan capficades parlant què ens passa que el temps volant; se'ns fa curt el nostre petit moment juntes.

La Despina és molt treballadora, s'esforça en tot moment per parlar correctament en català, si hi ha alguna expressió que no coneix se l'apunta, me la pregunta. Mostra molta voluntat, tot i que és difícil per a ella, ja que ara s'expressa en tres llengües simultàniament.

Quan menys m'ho esperava, la Despina ha fet un viatge sorpresa a Terrassa i ens ha fet molta il·lusió compartir una estona juntes cara a cara. Teníem ganes de veure'ns i això es notava!

Ha estat una trobada breu, però intensa, que ha reforçat la complicitat que tenim quan estem juntes a l'hora de compartir les nostres experiències.

Teresa Bou, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

La Joana Mollà va fer de voluntària als inicis del Voluntariat per la llengua (VxL), l’any 2008, i ara hi ha tornat de manera virtual. Això és el que ens explica sobre la seva experiència amb les dues opcions que ofereix el programa:

Les dues modalitats són motivadores, tot i que jo prefereixo la presencial ja que m’agrada ensenyar la meva ciutat als aprenents. Per contra, amb la modalitat virtual pots conèixer persones que viuen fora de la teva ciutat o fins i tot fora de Catalunya i també és engrescador.

La modalitat virtual té aprenents escampats per tot el món, des de Suècia, l’Argentina... El cas de la Joana, però, és diferent, tal com ens diu:

Les meves parelles lingüístiques són persones d’Espanya que viuen a Catalunya però que no parlaven català mai perquè el seu entorn era tot en castellà.

Les converses els han ajudat a perdre la vergonya però també a tenir algú amb qui fer-ho. 

Sobre el fet de participar en el Voluntariat per la llengua, la Joana expressa:

El VxL no suposa una gran despesa de temps, perquè és només una hora  a la setmana i el que m’agrada és que és un voluntariat en què dones una part del teu temps de forma altruista i desinteressada a persones i no a associacions o entitats, com havia fet en altres ocasions. Hi ha moltes persones que volen aprendre la llengua, per això  ens hem d’esforçar més amb els que ja l’estan aprenent i els ho podem posar fàcil si els parlem en català.  

De la mateixa manera que contribuïm a la conservació del planeta fer el VxL ajuda a posar el meu granet d’arena per tal que la llengua continuï viva.

Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Montserrat 

El Miquel és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) de Viladecans des de l’any 2018. En aquesta entrevista ens explica, entre altres coses, com ha estat fer el pas de les trobades presencials a les virtuals amb les seves parelles lingüístiques.

Per quin motiu et vas inscriure al VxL, Miquel?

Bé, m’havia jubilat i volia omplir el meu temps ajudant d’alguna forma altres persones. Vaig veure aquesta oportunitat de fer alguna cosa per al meu país, que era fent de voluntari lingüístic amb persones que volien practicar el català. Havia sentit a dir moltes vegades allò de “no hablo catalán porque me da vergüenza”. Des del VxL contribueixo a difondre la cultura del meu país, més enllà de qüestions polítiques.

El 2018 vas començar com a voluntari lingüístic presencial a Viladecans, ens ho expliques una mica?

El meu primer aprenent va ser un senyor andalús que estava estudiant català al Servei Local de Català (SLC) de Viladecans i volia tenir alguna persona amb qui practicar. Ens vèiem en una cafeteria de la Rambla i xerràvem tot fent un cafè. Ara encara estem en contacte de tant en tant: és un altre aspecte positiu d’aquest programa, que s’acaba fent un lligam d’amistat amb la parella lingüística.

L’any passat, arran del confinament, vas passar de ser voluntari lingüístic presencial a virtual. Quin canvi va suposar això per a tu?

Va ser un canvi força interessant. Jo soc més de contacte presencial, vull dir del cara a cara, però tot i així estic veient que és una experiència molt interesant. A més, encara que hi hagi una tempesta es pot fer la trobada lingüística, confortablement des de casa.

D’on són els aprenents que has tingut fins ara?

He tingut molts aprenents de Sud-amèrica (Colòmbia, Bolívia, Perú, Mèxic, Argentina), alguns de l’Estat espanyol residents aquí, a Catalunya, i d’altres que viuen fora de Catalunya. També he tingut una aprenenta catalana que havia perdut gairebé tot el seu vocabulari català perquè feia temps que havia marxat a viure a una altra comunitat autònoma i que ara es plantejava tornar a casa i, per tant, volia practicar. Ah, i un noi de Saragossa que s’havia inscrit com a aprenent pel plaer d’aprendre més sobre la cultura catalana.

Quina plataforma feu servir i quins temes de conversa teniu durant les trobades lingüístiques?

Bàsicament, WhatsApp, però també Zoom i Hangouts. Parlem de temes quotidians: aficions, la feina o els estudis d’ells, aspectes diversos de les seves cultures d’origen… Considero que aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut com a voluntari del VxL.

N`hi ha dues que em semblen molt curioses:

Una de les meves aprenentes era advocada i es va presentar a un lloc de feina on inicialment no demanaven català oral; tot i així, ella va començar l’entrevista en català de manera fluida, però quan va arribar a la part tècnica es va posar molt nerviosa i l’entrevistador li va dir que continués en castellà. Li van donar la feina gràcies a aquesta predisposició.

També recordo un aprenent argentí descendent d’avis catalans; em va explicar que de petit s’estranyava que la seva família d’aquí parlés d’una manera tan estranya. Quan va arribar a Barcelona l’inconscient li va fer notar que hi havia paraules que ja havia sentit a aquests familiars.

Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

M’agradaria afegir que estic molt content de la tasca que faig com a voluntari lingüístic del Voluntariat per la llengua.

Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i cultura catalanes.

VxL de l'SLC de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Soc L’Alma, de Sevilla, treballo com a educadora social i fa set anys que visc a Eivissa. Després d’un recorregut de 5 anys aprenent català, (amb tot tipus de fases: motivació, desmotivació, sentiment de discriminació, d’imposició...) l’experiència amb la Diana, la meva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) va ser molt positiva. Des del primer contacte, ella em va posar moltes facilitats amb els horaris. Així mateix, sento que ha estat molt comprensiva, flexible i que s’ha adaptat a les meves necessitats i demandes. I el més important: les xerrades setmanals estaven envoltades de bones sensacions, per mi. Especialment, la més continuada de tot aquest any: vaig sentir el seu suport com un regal. Així doncs, la meva sensació durant el procés d’aprenentatge era d’agraïment, un dels ingredients que va provocar la meva adherència a les nostres xerrades setmanals. Ara, gràcies a la Diana, al programa VxL i al meu procés d’aprenentatge puc participar en les converses, informar-me i comprendre a més persones. Ara tinc una nova eina, una nova clau per participar en una cultura que té molts aspectes interessants per mi, sobretot, a nivell social. I em sap greu que moltes persones no puguin fer-ho i que una llengua que ara estimo i valoro com a pròpia s’utilitzi com a instrument de separació. Ara tinc l’opinió que tothom a l’escola hauria d’estudiar totes les llengües del territori Espanyol com a instrument de riquesa i de cohesió. Per això valoro el vostre programa i el trobo molt encertat en el sentit que ho feu com un regal, des de l’amor a la llengua, com a vehicle de comunicació i us animo a arribar el més lluny que pugueu.

Per la meva part (Diana) estic molt contenta de ser voluntària per la llengua. Soc de les terres de l’Ebre però fa prop de 20 anys que resideixo al Vallès Occidental. Em vaig apuntar a ser voluntària per la llengua perquè sempre m’han agradat les tasques de voluntariat i fer-ho des d’una vessant relacionada amb la comunicació i la llengua em semblava molt interessant. Al principi no rebia propostes perquè presencialment només podia un cop a la setmana i suposo que era difícil que quadrés amb els horaris de les persones que volien aprendre català. Quan va arribar la pandèmia vaig veure l’anunci a xarxes de la modalitat virtual vaig tornar a demanar que volia ajudar a algú a aprendre català i llavors ja va ser més fàcil perquè em podia adaptar millor a horaris. Desconec com es fan les parelles lingüístiques , imagino que es busquen perfils similars, d’edat i interessos, però en el cas meu i el de l’Alma van encertar de ple. Recordo que em van enviar unes instruccions de com havia d’ajudar a la nostra parella i vaig intentar fer-ho el millor que podia les primeres vegades perquè volia que l’Alma aprengués ràpid i com bé diu en el seu escrit entengués el perquè aquí parlem català i estimem la llengua. L’Alma aprèn ràpid i de seguida les nostres converses es van convertir en una xerrada setmanal que totes dues fruïm: ens ho passem molt bé! Podem dir que hem passat a ser amigues i estem contentes que el català ens hagi unit. Estic molt agraïda a l’oportunitat del VxL que ofereix aquesta iniciativa i a l’Alma per ser receptiva, generosa i ensenyar-me les seves experiències, que son vitals. No n’era conscient fins que he tingut l’experiència de com la llengua pot integrar i ensenyar-nos tant a qui aprèn i a qui ensenya.

Estem totes dues molt contentes d’haver-nos conegut i de fer les nostres xerradetes!

Alma i Diana, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell