Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
20/12/2019

Fent de Parella Lingüística

Fa poc més d´un any, si mal no recordo, em vaig iniciar com a voluntària lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL).

Ha estat una experiència molt gratificant, perquè m’ho he passat d´allò més bé i per això espero poder continuar fent noves parelles durant una bona temporada.

Per una banda tenia la necessitat de sortir de casa i fer quelcom que m´obrís finestres a la ment. Si a més a més, jo també podia compartir i expressar “cosetes” que sé de la meva cultura, de la ciutat, del barri o del lloc on he viscut gairebé tota la vida… molt millor!

Poder conversar durant almenys una hora amb algú que fins llavors no coneixies, t´ofereix l´oportunitat i la màgia que et pot aportar descobrir una persona i aprendre una mica del seu propi món. És a dir, la possibilitat d´un intercanvi d´informació que sol ser almenys per a mi -curiosa i oberta de mena- una experiència ben interessant, única i especial.

M´agrada parlar en general, i fer-ho amb gent diversa potser encara més. M´ajuda a mantenir-me “viva” i a actualitzar-me. Ja que, per ara, no puc viatjar ni anar gaire lluny , almenys puc contactar amb gent d´altres cultures o d´altres matisos culturals, amb persones de diferents classes socials i d'edats i de generacions diverses. Us adoneu de la riquesa que aquests contactes poden oferir?

Per l´altra banda, pel qui vol practicar el català parlat també és molt bona cosa poder fer-ho d´una manera distesa, sense por a equivocar-se ni a fer el ridícul, tot prenent un te o fent una passejada... Sovint la gent amb qui contacto està assistint a cursos de català que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Maresme.

Aprenen la llengua en diferents nivells, però en el temps reduït de les classes no hi ha prou espai per a la conversa (o no tant com es voldria).

En la relació de tu a tu, sense la pressió d´intentar complir amb uns objectius curriculars, fins i tot la persona menys parladora o més vergonyosa es pot deixar anar, adquirir espontaneïtat i fluïdesa; trobar gust en la conversa i augmentar molt la seva confiança en l´ús del català parlat.

I això encara és més important quan sovint l´aprenent no pot practicar en el seu entorn familiar o social perquè, també generalment, viu en un barri majoritàriament castellanoparlant on és excepcional l´ús del català tant al carrer com als comerços...

En definitiva, l´intercanvi que es produeix mitjançant les parelles lingüístiques és summament enriquidor - idealment per ambdós participants- tant a nivell cultural com personal.

No cal anar gaire lluny ni fer un gran esforç per compartir una experiència humana. Per aprendre tot ensenyant. Per aprendre del parlar i de l´escoltar. Per enriquir-nos mútuament.

Per acabar, vull dir que tinc la motivació de contribuir a posar el meu gra de sorra per tal de preservar el català, la llengua que estimo, la meva llengua materna, a través de la qual bàsicament interpreto i defineixo la realitat que m´envolta i configuro la meva concepció del món.

I em sabria molt de greu que s´acabés perdent, ara que la veig sovint menystinguda i amenaçada, perquè quan es perd una llengua es perd l´ànima, coneixements peculiars i la concepció del món d´una cultura. I perquè en un món on la globalització té avantatges però també tendeix a uniformar-nos i a empobrir-nos en molts matisos, preservar una llengua és mantenir un tresor viu.

Montse Mach, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Mataró (CNL del Maresme)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2019
,

Aquesta és la crònica del que va suposar per a un company de classe la visita de la Tetiana Leonova (aprenenta del Voluntariat per la llengua, VxL, nascuda a Ucraïna i arribada a Catalunya ara fa 12 anys) i la Loli Grau (voluntària del VxL des del 2007) a l’aula per explicar a alumnes dels cursos de català de l’Oficina de Català de Premià de Dalt (del Centre de Normalització Lingüística del Maresme) la seva experiència en el VxL com a parella lingüística des del maig.

La Tetiana va portar la seva voluntària del VxL a classe per fer-hi la visita el 5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat. L’objectiu era explicar als companys la seva experiència com a aprenenta del VxL i també convèncer-los perquè participessin en el programa.

L’èxit del Voluntariat per la llengua: l’experiència de la Loli i la Tetiana

La nostra companya Tetiana i la voluntària Loli comparteixen amb la classe la seva experiència en el programa Voluntariat per la llengua (VxL).

Dimarts 3 de desembre, a la classe del grau Suficiència 1 de català, la Loli i la Tetiana van fer una exposició del que és per a elles el VxL.

En entrar a l’aula ja vàrem notar que hi havia una cosa especial. Hi havia dues cadires preparades. De seguida van arribar les conferenciants. La Loli i la Tetiana ens van explicar d’una manera molt personal el que representava per a elles el programa. Fa temps que hi participen.

Per a la Loli (voluntària) és enriquidor i interessant. Per a la Tatiana (aprenenta) és una manera de millorar el seu català i la seva socialització a Catalunya. Bàsicament, ha augmentat molt la seva autoconfiança respecte a la llengua.

Per a ambdues, ha sigut també la manera de fer una bonica amistat.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2019

Es diuen Neus, Dolors, Mercè i Teresa i són dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta. I també són amigues. Això és el que té el Voluntariat per la llengua (VxL): al final acabes creant vincles. Es troben per fer el cafè al bar de la plaça, van al mercat del dijous o passegen pels carrers de la Llagosta. Quan els hem fet la pregunta de si recomanarien el VxL a altres persones han contestat totes amb un contundent: I tant!

Neus: Vaig conèixer el programa perquè vaig anar a fer un curs de català al Centre Cultural Can Pelegrí. Quan m’hi vaig apuntar no sabia com aniria, però no he tingut cap problema, al contrari, m’agrada molt. He tingut moltes parelles lingüístiques! Normalment, anem al Casal d’Avis. A l’estiu sortim a passejar, al basar i, de vegades, anem a Barcelona. Ara ja estem programant la propera sortida per Sant Ponç. El que més m’agrada del VxL és que coneixes gent i parles més català. M’ho passo molt bé: riem, prenem cafè i parlem de tot. A l’estiu si no ens trobem al Casal anem a fer un tomb i, mentre caminem, parlem català. Alguna anècdota? Doncs alguna vegada que hem anat a Barcelona hem entrat en una pastisseria molt famosa del carrer Petritxol per menjar un plat de nata amb un croissant. És una granja molt antiga, de més de cent anys. Has de fer cua.

Dolors: Vaig conèixer el programa al Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè volia parlar català. Els meus fills parlen català, però amb el meu marit i a casa hem parlat sempre castellà. I ara que estic jubilada vull aprofitar-ho ja que abans no havia tingut l’oportunitat de fer-ho, tot i que de vegades se m’obliden les paraules! Ens ho passem molt bé: passegem, anem d’excursió, sobretot a les trobades comarcals que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) al Vallès Oriental. I també volem anar a Santa Llúcia.

Mercè: Jo també vaig conèixer el programa a través del Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè m’agraden molt les llengües. A casa hem viscut sempre entre llengües diverses. Per exemple, al meu nebot, que parla francès a l’escola, el seu pare li parla rus i entre els pare i la mare es parlen en anglès. Hi ha molta varietat. De moment m’ho passo molt bé.

Teresa: M’hi vaig apuntar perquè m’agraden les llengües. Totes! I per això tinc una anècdota de quan vaig viure a Suïssa: quan havia d’anar a comprar, el meu marit em feia la llista de la compra en castellà i francès perquè jo no entenia el francès. En un any ja no necessitava paper ni res. Vaig aprendre la llengua! He viscut una barreja entre el castellà, el català i el francès ja que a casa els meus fills parlaven català, francès i jo amb el meu marit parlava en castellà. El que més m’agrada del VxL és que puc parlar català. Sí que recomanaria el programa, tot i que alguna vegada m’han preguntat que per què ho faig, que no cal, si aquí es parlen dues llengües...

Neus, Dolors, Mercè i Teresa, dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta (ateses per l'Oficina de Català de La Llagosta, CNL del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/12/2019

Després de fer de voluntària per la llengua en el VxL durant el curs 2008-2009, quan vaig anar a apuntar-me per al proper, em van fer una proposta: incorporar-me de voluntària al Centre Penitenciari de Figueres perquè hi havia interns que anaven a l’escola del Centre i necessitaven fer conversa en català. Els vaig dir que ja m’ho pensaria, però, mentre omplia el full d’hores disponibles, vaig pensar que tothom havia de tenir una oportunitat, i que segurament hi ha el mateix perill al carrer... Així va ser com vaig dir que sí! I en mirar enrere veig que ha estat una experiència molt positiva.

El centre del carrer Sant Pau, tot i que hi havia algunes portes, era petit i molt familiar. Les mestres hi feien una gran feina i es respirava un ambient de companyonia i de molt de respecte. Per anar a l’escola calia creuar un pati interior molt gran, on els interns passejaven amunt i avall, llavors, pujar una escala una mica estreta fins al darrer pis i si en algun moment algun d’ells baixava, sempre, sempre, es feia cap a un cantó per deixar pas.

Una vegada allà, depèn dels interns disponibles, fèiem una tertúlia que sovint era molt variada pels diferents punts de vista i tot el que es compartia.

Imagineu que fins i tot vam tenir ocasió, la primavera del 2013, d’anar-hi unes quantes persones (després de sol·licitar els permisos corresponents), a presentar un recull de poemes que m’havien ajudat a publicar La Societat Coral Erato i l’Ajuntament de Figueres, amb il·lustracions del pintor i amic Josep Ministral. A la presentació van venir voluntàriament bastants interns i alguns d’ells molt motivats per l’escriptura...

Actualment al Centre Puig de les Basses és tota una altra cosa: espai, personal, seguretat, interns, moltes més portes i controls. Però cal dir que tothom és molt amable. Jo sempre porto a la mà la llibreta que ens van donar ja fa anys amb l’anagrama de Voluntariat per la Llengua (VxL), un signe molt fàcil d’identificació.

Però la dinàmica és la mateixa, des de l’escola es treballa molt perquè els interns aprofitin el temps per aprendre, i el que fem generalment és també una tertúlia amb tres o quatre interns, encara que de vegades se n’obliden...

Però el que em va impactar més d’aquesta segona època van ser les dones perquè aquí hi ha un pavelló per a les dones. Al principi les veia tan properes a mi: dona, mare, germana, amiga... Em va crear tot un sentiment nou que vaig haver de treballar. Però em va meravellar la seva manera d’ajudar-se: un grupet feien força per sostenir-se en les dificultats que els representava enyorar els fills, estar lluny de la família, les feines que feien, tenir un mal dia... Fins i tot recordo una noia de Burgos, que, una vegada acabada la condemna, tornava a la seva terra, però mentre era aquí s’esforçava enormement per aprendre el català, i també com ensenyava les altres a pintar-se i maquillar-se.

També hi havia una noia que vivia a Barcelona, que s’havia d’enfrontar amb la funcionaria de torn, perquè li deien que ella ja sabia català, i la seva resposta era: “no, que jo el vaig aprendre al carrer i paraules que diu aquesta senyora jo no les sé!”

Us podria explicar un munt de coses... però per avui fins aquí.

Gràcies a tothom per tirar endavant el programa.

Apunteu-vos al Voluntariat per la Llengua, és un guany per tots!

Sun Estarriol i Alsius, voluntària del VxL del l'Oficina de Català de Figueres (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2019

Cecili Padilla és de Molins de Rei i ja va participar en la primera edició del Voluntariat per la llengua (VxL) d’aquesta població, el novembre de l’any 2003. Tal com transmet el seu text, la participació en diversos voluntariats li ha suposat un enriquiment que no té preu.

VOLUNTARIAT

Quan la mare d’un nen que té dificultats cerebrals et diu que acabes de fer que el seu fill se senti com un gran pianista, pel fet que has acompanyat els seus dits immòbils fins a les tecles de la seva petita consola perquè es puguin sentir les notes del Gegant del Pi impulsades per la seva energia.

O quan el pare d’un infant et manifesta que has arribat com “caigut del cel” quan, amb el dringar d’uns picarols que et treus de la butxaca, atures el desconsolat plor del seu fill per l’angoixa de l’extracció de sang que li acaben de fer.

O quan escoltes l’exclamació d’un nen en sentir un so desconegut que surt de la seva polsera d’identificació hospitalària quan tu la toques amb el teu dit “màgic”.

O quan un nen diu al seus pares “aquest sí que vola” quan l’avió de paper que acaba de fer amb la teva ajuda fa un llarg vol per la sala d’espera de l’hospital on, impacient, espera la consulta del seu pediatre.

O quan un impossibilitat acollit en un centre on “viu” assegut tot el dia en una cadira de rodes, et mostra que està content quan surts amb ell a fer una passejada.

O quan un nouvingut al teu poble, que no coneix el català, i a qui has acompanyat durant algunes hores de conversa per conèixer la nostra parla, de manera afectuosa et diu teacher cada vegada que coincidiu.

O quan la persona amb qui durant més temps heu format parella lingüística et diu que tu ets un dels dits, tot recordant-te que per comptar els amics-amics només et calen els dits d’una mà.

Quan vius alguna d’aquestes circumstàncies, o qualsevol altra que et pugui interpel·lar de manera semblant, se’t confirma la creença que els teus passos com a voluntari estan en el bon camí.

Un voluntari –que podries ser tu–

Planteja-t’ho!!!

Cecili Padilla, voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) del Servei Local de Català de Molins de Rei (Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2019

Crec que és important transmetre a les persones que venen d'altres països la riquesa de la nostra llengua i les nostres tradicions. Ajudar-les al fet que es puguin integrar i comunicar-se en la nostra societat d'una manera que no se sentin o les faci sentir excloses de la nostra vida quotidiana.

També valoro poder enriquir-me amb les seves experiències i vivències en un altre o altres països que possiblement per a mi són desconeguts o sobre els quals en tinc un coneixement molt superficial. Tenir una relació personal i, fins i tot d'amistat, amb altres persones que pensen diferent, que tenen una altra religió, altres costums, altres maneres de veure la vida... En el fons, adonar-te que no som tan diferents en el que volem de la vida: “poder viure”.

Salut

Robert Domínguez, voluntari del Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català d'Igualada (Centre de Normalització Lingüística Montserrat)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/11/2019
,

Sabem que la curiositat predisposa al coneixement, de la mateixa manera que la diversió facilita les relacions personals. Amb aquest dos elements s’han presentat la parella lingüística garriguenca del Voluntariat per la llengua (VxL) que es formà al març d’aquest any i han volgut continuar trobant-se perquè tenen molt a aprendre l’un de l’altre.

Mercè i David, presenteu-vos vosaltres mateixos:

Mercè (voluntària): Ja fa temps que vaig començar a fer de voluntària perquè m’agrada això d’ajudar els altres i si a més veus com evolucionen a l’hora de parlar, això et dona una satisfacció personal immensa. A més és molt divertit fer de voluntària. Vaig tenir una marroquina i després una romanesa com a aprenentes, amb la qual cosa vaig aprendre molt d’elles; són cultures que vaig anar coneixent a través del que elles m’explicaven. T’ho passes molt bé perquè t’expliquen coses diferents o fins i tot alguna que compartim en la nostra cultura. I ara amb el David, que és turc, també m’estic sorprenent. De fet és que quan em van dir que el meu aprenent era turc em vaig quedar parada, no hagués dit mai que hi hagués un turc a la Garriga!

David (aprenent): Jo soc turc i fa un any que visc aquí. De fet ara ja som tres famílies turques a la Garriga! De petit vaig estudiar francès, que s’assembla molt al català, i he après pel meu compte castellà i portuguès; també entenc italià, però no el parlo. I fins i tot fa molt de temps em vaig arriscar amb el japonès, però ho vaig deixar; tot i així, per a un turc és més fàcil aprendre japonès que anglès. I ara que estudio català a la Garriga, veig que s’acosta més al francès que no pas al castellà. M’agraden les llengües i és interessant poder conèixer les llengües que de vegades necessito per a la meva feina. Vaig estudiar turisme i em dedico a organitzar sortides al meu país; per tant és important saber francès, portuguès, tantes llengües com pugui...

Mercè, com és el David?

És un jove molt tranquil, calmat, que té facilitat per a les llengües i és curiós, molt curiós, tot l’interessa i es fixa en tot. Ell escolta, perquè li agrada més escoltar que xerrar, i quan parla intenta aprendre dels errors que ha comès. Jo no el rectifico, només repeteixo les frases una vegada més de manera que s’adoni què és el que ha dit malament i ell s’autocorregeix.

David, com és la Mercè?

La Mercè és una persona que té coneixements de tot, per tant pots parlar de qualsevol tema perquè sempre té una resposta, una comentari, una opinió... i això m’ajuda a parlar, a agafar confiança. A mi m’agrada escoltar i valorar allò que m’expliquen, però ara he de parlar jo també, jo també he de dir què en  penso i veig que ella de vegades calla, perquè xerra molt, a fi que jo digui la meva.

Què podeu dir a la resta de companys i companyes perquè s’animin a fer voluntariat lingüístic?

Mercè (vol.): Que busquin una estona del seu temps per ajudar els altres. És molt satisfactori veure com aquestes persones que volen practicar el català, de mica en mica, van agafant confiança i parlen més àgilment, sense entrebancar-se tant, i penses que una part és gràcies a tu. A més, és molt enriquidor, molt, poder conèixer altres maneres de fer, altres cultures, altres alfabets; en David ha intentat ensenyar-me el turc, però és difícil!

David (apr.): La gent s’hauria d’animar a practicar altres llengües. És interessant saber com es diu una cosa en una altra llengua, com es pronuncia, a més vas descobrint altres maneres de viure diferent de la que tu tens en el teu país.

Entre la curiositat de l’aprenent i la diversió de la voluntària, aquesta parella lingüística formen un tàndem exemplar que anima a qualsevol a practicar altres llengües.

Mercè i David, parella lingüística de l’Oficina de Català de la Garriga (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
06/11/2019

Un cafè ben animat

Hola! Jo soc la Vanesa de Castellterçol i faig el Voluntariat per la llengua (VxL) a Caldes. Fa un parell d’anys vaig arribar de l’Argentina i em vaig apuntar a un curs de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Mentre estudiava, la professora em va parlar del VxL i, com que em cridava molt l’atenció aquesta llengua, vaig decidir d’implicar-m’hi per poder agafar més fluïdesa.

Jo soc en Joan-Carles i soc un jove que es dedica a ensenyar català en un institut de secundària. Sempre havia volgut ensenyar l’idioma des d’aquesta altra vessant més altruista i finalment vaig decidir fer un cop de cap. M’omple molt poder ajudar els altres d’aquesta manera.

Sempre procurem quedar els divendres a la mateixa hora i al mateix bar per fer un beure. Els amos ja ens coneixen i només de seure a la terrassa ja ens porten directament el que acostumem prendre. No cal que ens prenguin nota! Mentre xerrem, sempre ens passen anècdotes divertides. Si n’haguéssim de recordar una, us parlaríem d’un dia, que mentre fèiem el VxL, se’ns va acostar el cunyat de la Vanesa i vam començar a enraonar en català. Parlàvem de caminar per l’entorn del poble. Llavors un home gran que seia a la taula del costat (i que parlava un català de llibre) s’hi va afegir i vam estar intercanviant parers una bona estona. De fet, el cunyat de la Vanesa va marxar abans que l’home volgués deixar-nos fer el VxL amb tranquil·litat. Quan finalment es va decidir a deixar-nos continuar i pensàvem que podríem reprendre la conversa que teníem, a la taula que va deixar buida s’hi va asseure una parella i ens van començar a preguntar on eren les botigues del poble.

En definitiva, podem dir que fer el VxL és una experiència molt enriquidora perquè ens permet de fer noves coneixences i aprendre l’un de l’altre. Una aprèn català i l’altre curiositats, fers i costums de l’Argentina. Bé, això i tota una experiència de vida molt engrescadora ben amanida amb les anècdotes que ens van passant mentre ens fem passar la tarda amb una Coca-Cola  i un Cacaolat a la terrassa d’un bar.

Joan Carles Redón (voluntari) i Vanesa Medina (aprenenta), parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
05/11/2019

Què es pot explicar durant deu hores?

El José Ordóñez és un aprenent del Voluntariat per la llengua (VxL) que ja ha tingut tres voluntaris lingüístics i el Joan Miquel Viadé, el seu voluntari actual, ja ha conegut prop de vint-i-cinc aprenents. Per tenir aquesta experiència amb diferents persones, els hem demanat que ens parlin sobre els temes de conversa a les trobades.

De què parleu a les vostres trobades?

José (aprenent): Coses diverses, actualitat, de la vida i del català, de viatges; on hem anat. El Miquel és una parella ideal per parlar d’escriptura creativa, ja que m’agrada escriure.

Joan Miquel (voluntari): Els contes, l’escriptura creativa és un bon tema de conversa. Llegim l’escrit, el valorem però no solem entrar en la part gramatical sinó que sobretot parlem sobre què podem fer amb aquesta història, cap on la podem portar... Hem connectat amb aquest tema. L’únic punt de discussió que tenim és que li faig rebaixar el nivell a l’hora de parlar, s’embolica amb algunes expressions.

José (apr.): Sí, em diu que ho faci més senzill... O em posarà a fer flexions aquí mateix!

Joan Miquel (vol.): Per exemple, fa un moment deia que soc l’únic que parla català al meu carrer, és un carrer petit i...

José (apr.): I li he dit “ets una espurna en una glacera”.

Joan Miquel (vol.): Però “una flor no fa estiu”,  li he respost... Estem així tota l’estona, fent broma amb expressions d’aquest estil.

No només ara entre vosaltres, amb les altres parelles que heu tingut, hi ha algun tema del que és millor no parlar-ne?

Joan Miquel (vol.): Es pot parlar de tot, també d’opinions polítiques, només has de ser sincer i respectuós.

José (apr.): Penso el mateix, no hi ha un tema tabú, ara entre nosaltres simplement no hem parlat de política.

Hi ha algun tema que no us esperàveu parlar-ne mai?

Joan Miquel (vol.): D’epistemologia, de natació... de matalassos! Amb d’altres aprenents, en vam parlar amb tanta profunditat que m’enduia deures a casa!

José (apr.): De psicologia, del comportament humà.. Però tampoc és res estrany, es pot parlar de qualsevol cosa.

Parlem de temes típics de conversa, dona joc parlar de ... cuina?

José (apr.): No.

Joan Miquel (vol.): Ara no gaire, amb alguna altra aprenenta sí.

Feina?

José (apr.): En el meu cas no, estic prejubilat, però abans feia de taxista.

Joan Miquel (vol.): La feina sí, és una constant, ell és un cas rar, perquè al principi gairebé és obligat. El voluntari està “obligat” a establir ponts de connexió amb l’aprenent, per això va bé començar amb feina i família. En general les persones es refugien molt en parlar de com és, o com era el "seu" món… I a mi, m’és igual, va bé per començar, com a excusa per parlar, però jo igualment els vaig interrogant sobre tot el que em ve al cap perquè surtin d’aquests temes.

Viatges?

José (apr.): Sí.

Joan Miquel (vol.): Sí, si la persona s’ha mogut més enllà del moviment migratori.

Llibres?

Joan Miquel (vol.): No, millor pel·lícules. Per mi és un recurs habitual perquè en veig constantment i de tota mena, ahir una dels anys trenta “Una tempesta en una tassa de te”.

José (apr.): Jo vaig veure “Fuga de nit”, molt interessant, sobre una fugida en globus.

Aficions?

Joan Miquel (vol.): Sí, ara tenim en comú l’escriptura, però amb l’anterior parella compartia la fotografia i el cinema.

José (apr.): Amb l’anterior parlàvem de la història de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet, ja que ella coneixia el tema.

Futbol? Esports?

Joan Miquel (vol.): No, no hi entenc un borrall, m’han parlat algun cop del Barça, però ja està.

José (apr.): Jo hi entenc, però no m’agrada parlar-ne.

De llengua?

José (apr.): El 40% de les nostres converses van  sobre això.

Joan Miquel (vol.): Faig per respondre quan hi ha alguna errada. En el cas del José acostuma a ser de pronoms, que n’hi falta algun, però intento simplificar al màxim l’explicació perquè considero que no és la feina del voluntari.

José (apr.): També de vocabulari, abans estàvem amb la paraula babeca i xibeca, que signifiquen el mateix: òliba.

Joan Miquel (vol.): I aleshores li dic: “Ves amb compte amb els diccionaris, perquè no saps si la resposta que hi trobes és un localisme o resulta massa inusual per a una conversa”.

Per acabar, quin és per vosaltres el millor lloc per a una trobada lingüística?

Joan Miquel (vol.):  Gairebé sempre proposo quedar en una terrassa.

José (apr.): Amb l’altra voluntària també quedàvem en un bar amb terrassa, al bell mig de la Plaça de la Vila.

Joan Miquel (vol.): És millor que a dins d’un bar, ja que hi ha menys soroll. Algunes persones et diuen que no t’entenen i no és un tema de llengua, pot ser que hi hagi massa brogit!

José (apr.): És millor un lloc sense gaire gent.

Joan Miquel (vol.): Sí, un lloc tranquil on es pugui parlar.

José (apr.): Amb confiança.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
23/10/2019

Soc el Mariano Valdés, argentí de 38 anys i feliç resident en un paradís únic: Valldemossa, a les Illes Balears. Vaig tenir la sort de conèixer el Voluntariat per la Llengua (VxL) per casualitat a finals de 2018, buscant des de l'Argentina serveis lingüístics a distància. Aquells dies residia a Buenos Aires i la meva idea era tenir la possibilitat de parlar en català amb algú que estigués disposat a regalar uns minuts a la setmana. Com que ja duia al cap la idea de tornar a viure a les Balears (hi vaig viure del 2002 al 2009) pensava que seria una bona idea reprendre el català, malgrat que no fos presencialment, per tornar a acostumar-me a les expressions típiques, al parlar quotidià, etc.

Gràcies al Centre de Normalització Lingüística Montserrat, vaig tenir com a parella lingüística en modalitat virtual la Neus, una dona molt amable que viu a Piera i sempre ben disposada a xerrar setmanalment, a vegades, al voltant d'una hora. Els temes de conversa sortien tot sols: expectatives del meu pròxim viatge a les illes, la seva història personal, els seus nets, una mica de tot... Per a mi va ser una experiència molt interessant perquè no estava acostumat a parlar en català, sí, en canvi ho havia fet  sempre en mallorquí, aleshores, va ser també una oportunitat força atractiva per treure’n un profit addicional.

Com a usuari del VxL, el recomano llargament. Tothom que no sigui catalanoparlant de naixement o que no hagi anat a l'escola de català, ben bé pot trobar en aquest sistema la manera de parlar-lo, ja sigui presencial, a través de videoconferència o per telèfon. És molt recomanable. Ara precisament començaré amb el voluntariat lingüístic a Mallorca (a través de la campanya "Amb tu, en català" que replica el Voluntariat per la llengua iniciat a Catalunya ). Podré aportar la meva experiència per ajudar persones que estan en la meva mateixa situació.

Mariano Valdés, exaprenent del VxL en modalitat virtual molt content i agraït per haver assolit el nvell de català parlat que necessitava

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!