Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
21/07/2021

La Victòria (voluntària) i la Xaviera (aprenenta), totes dues nascudes a Madrid, són una de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística del Maresme. Aquest és el seu testimoni sobre l'experiència de participar en el programa:

Victòria (voluntària)

Ha estat un plaer compartir amb una persona, en aquest cas la Xaviera, les hores que hem dedicat des del 17/04 al 25/06.

Hem fet 10 trobades de durada aproximada d'una hora encara que en ocasions s'han allargat més, depenent del tema que tractàvem.

Vam quedar que proposaríem temes a parlar, i ho vam organitzar de la següent manera:

1a trobada - Presentació i proposta setmana següent

2a trobada - Sant Jordi, llibres + karaoke amb la cancó Boig per tu (versio Shakira)

3a trobada - Tradicions catalanes

4a trobada - Cuinem una recepta en directe - Sopa de ceba, a proposta meva

5a trobada - Cuinem una recepta en directe - Coca de vidre, a proposta de la Xaviera

6a trobada - Feina

7a trobada - Organitzem un viatge: Illes gregues - itinerari i transport

8a Trobada - Continuem el viatge: hotels - pressupost (haurem d'estalviar!!!)

9a Trobada - Tanquem el viatge + Ciutats on hem viscut i on voldriem viure

10a Trobada - Comiat - cafè a Mataró

Des del començament hem tingut empatia i desig de compartir el temps. Hem pogut parlar lliurement i hem sigut flexibles a l'hora de quedar en dia i hora, d'acord amb les nostres necessitats i activitats.

La valoració que faig del programa és molt molt positiva per totes dues. He vist en la Xaviera una gran voluntat d'aprendre la llengua i la cultura catalana i per la meva part m'ha enriquit molt compartir experiències amb una persona de la que em queda un bon record.

Xaviera (aprenenta)

La Victoria i jo ens vam conèixer uns mesos abans a través del Voluntariat per la llengua.

Estic molt contenta amb las nostres sessions perquè la Victoria es una gran persona i m'ha agradat molt passar temps juntes, encara que les sessions han estat per internet les dues hem estat temps de qualitat juntes.

Aquest voluntariat és una bona manera de perdre la vergonya al parlar amb una altre persona de confiança i més a més és un manera de fer amics d'aquí.

Nosaltres vam parlar una vegada a la setmana, una hora. En cada sessió triàvem el tema de la seguent sessió ja que era molt fàcil mantenir una conversa fluïda. La nostra primera sessió la vam utilitzar per conèixer-nos i per crear confiança.

En una de nostres sessions vam cuinar juntes; així jo vaig poder practicar també un altre vocabulari que normalment no utilitzo. En aquesta sessió vam fer una sopa de ceba i una coca de vidre, aquí tenim una foto de la coca (estava molt bona wink).

Jo recomano, a tot el que vulgui, fer aquest voluntariat per gaudir fins i tot més de les classes, per entendre millor la cultura catalana i per avançar en l'aprenentatge.

 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/05/2021

La Despina i jo vàrem començar les converses de català com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a principis de l'any 2020. Ens trobàvem a mig matí i anàvem a fer un volt per Terrassa, preníem un cafè i parlàvem una mica de nosaltres, de la nostra feina, de qualsevol cosa que ens semblés interessant. El cert és que molt aviat vàrem sentir-nos còmodes l'una amb l'altra i gaudíem de l'estona que passàvem juntes. Però va venir el confinament i, tot i que al principi ens va costar de gestionar, finalment vam decidir que ens faríem videotrucades cada 15 dies aproximadament, en funció de la nostra disponibilitat. Val a dir que quasi necessitàvem un calendari, ja que era la nostra manera de comunicar-nos i teníem les agendes plenes. Tots estàvem connectats a tothora!

A l'octubre, la Despina va marxar a la seva terra, a Grècia, per motius personals i des d'aleshores hem aconseguit comunicar-nos regularment.  Ens passem alguna foto, ens expliquem com ens van les coses, com segueix la pandèmia als nostres respectius països i com ho portem... De vegades, estem tan capficades parlant què ens passa que el temps volant; se'ns fa curt el nostre petit moment juntes.

La Despina és molt treballadora, s'esforça en tot moment per parlar correctament en català, si hi ha alguna expressió que no coneix se l'apunta, me la pregunta. Mostra molta voluntat, tot i que és difícil per a ella, ja que ara s'expressa en tres llengües simultàniament.

Quan menys m'ho esperava, la Despina ha fet un viatge sorpresa a Terrassa i ens ha fet molta il·lusió compartir una estona juntes cara a cara. Teníem ganes de veure'ns i això es notava!

Ha estat una trobada breu, però intensa, que ha reforçat la complicitat que tenim quan estem juntes a l'hora de compartir les nostres experiències.

Teresa Bou, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/05/2021

L'Alejandra Castedo té 33 anys, és de Lugo, va estudiar enginyeria química a Galícia i va venir a fer el doctorat a Catalunya el 2014, on va conèixer la seva parella. Va decidir estudiar el català per poder treballar de professora.

Sobre l'us de la llengua diu: Visc aquí, entenc bé el català, però mai n’havia estudiat la gramàtica. La meva llengua d’ús habitual aquí és el castellà.

Tot i haver fet cursos de català no va ser fins que va tenir una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que es va atrevir a parlar el català: Abans de la pandèmia no el parlava, més enllà del ‘bona nit’ o 'gràcies’. El VxL m’ha ajudat a parlar-lo i a millorar-lo.

El fet de treballar amb nens que li parlen en català també l’ha fet avançar i ser conscient del gran avenç que ha fet. 

Ara que han aixecat el confinament comarcal li faria gràcia veure en persona la seva parella lingüística. Fins ara s’han anat trobant un cop per setmana a través de l’Skype. Parlen de tot, sobretot de la vida quotidiana, però també comparteixen un tema que els és comú: la docència. És per això que l'Alejandra agraeix la manera com l'ha ajudada la seva voluntària: El fet que la meva parella lingüística hagi estat mestra m’ajuda. Per exemple, dediquem 10 minuts a treballar aspectes lingüístics: els verbs compostos, que en gallec no tenim, o l’emmudiment de les ‘erres’ finals.  

Participar en el VxL l’ha ajudat a perdre la vergonya, sobretot a l’hora de fer servir el català en el seu dia a dia, encara que reconeix no acabar-ho de fer bé del tot. Està molt agraïda al programa i a les persones que dediquen temps a facilitar l’aprenentatge a gent com ella. Fins i tot diu: Ja m’agradaria a mi que aquesta xarxa de voluntaris existís a Galícia. És admirable.  

Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Montserrat 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/05/2021

La Joana Mollà va fer de voluntària als inicis del Voluntariat per la llengua (VxL), l’any 2008, i ara hi ha tornat de manera virtual. Això és el que ens explica sobre la seva experiència amb les dues opcions que ofereix el programa:

Les dues modalitats són motivadores, tot i que jo prefereixo la presencial ja que m’agrada ensenyar la meva ciutat als aprenents. Per contra, amb la modalitat virtual pots conèixer persones que viuen fora de la teva ciutat o fins i tot fora de Catalunya i també és engrescador.

La modalitat virtual té aprenents escampats per tot el món, des de Suècia, l’Argentina... El cas de la Joana, però, és diferent, tal com ens diu:

Les meves parelles lingüístiques són persones d’Espanya que viuen a Catalunya però que no parlaven català mai perquè el seu entorn era tot en castellà.

Les converses els han ajudat a perdre la vergonya però també a tenir algú amb qui fer-ho. 

Sobre el fet de participar en el Voluntariat per la llengua, la Joana expressa:

El VxL no suposa una gran despesa de temps, perquè és només una hora  a la setmana i el que m’agrada és que és un voluntariat en què dones una part del teu temps de forma altruista i desinteressada a persones i no a associacions o entitats, com havia fet en altres ocasions. Hi ha moltes persones que volen aprendre la llengua, per això  ens hem d’esforçar més amb els que ja l’estan aprenent i els ho podem posar fàcil si els parlem en català.  

De la mateixa manera que contribuïm a la conservació del planeta fer el VxL ajuda a posar el meu granet d’arena per tal que la llengua continuï viva.

Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Montserrat 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/05/2021

Vaig conèixer la Joi en el Voluntariat per la Llengua (VxL) i ara som amigues. Ella és argentina i abans de venir aquí ja va voler estudiar català al Casal Català Margarida Xirgu, de Buenos Aires. És una noia molt viva i cada setmana totes dues esperàvem amb candeletes el moment de trobar-nos; se'ns feia curt! Ara ja s'han acabat les nostres trobades virtuals, jo com a voluntària i ella com a aprenenta, però continuem en contacte i el seu marit ve amb mi a classe (soc professora de català per a adults al Centre de Normalització Lingüística, CNL, de Barcelona); mireu si n'hi va parlar bé, de mi!

I ara fa dues setmanes vaig començar a trobar-me amb la Rocío, una malaguenya que estudia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Quan es va presentar em va dir on vivia, i resulta que som veïnes, fet que ens obrirà moltes oportunitats smiley

Us recomano que sigueu voluntaris per la llengua, perquè ofereix moltes oportunitats als aprenents i a nosaltres ens dona moltes alegries! Apunteu-vos-hi a www.vxl.cat/participa-hi

Mercè Espuny, Tècnica de Normalització Lingüística del CNL de Barcelona i voluntària del Voluntariat per la llengua

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
18/05/2021
,

El Miquel és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) de Viladecans des de l’any 2018. En aquesta entrevista ens explica, entre altres coses, com ha estat fer el pas de les trobades presencials a les virtuals amb les seves parelles lingüístiques.

Per quin motiu et vas inscriure al VxL, Miquel?

Bé, m’havia jubilat i volia omplir el meu temps ajudant d’alguna forma altres persones. Vaig veure aquesta oportunitat de fer alguna cosa per al meu país, que era fent de voluntari lingüístic amb persones que volien practicar el català. Havia sentit a dir moltes vegades allò de “no hablo catalán porque me da vergüenza”. Des del VxL contribueixo a difondre la cultura del meu país, més enllà de qüestions polítiques.

El 2018 vas començar com a voluntari lingüístic presencial a Viladecans, ens ho expliques una mica?

El meu primer aprenent va ser un senyor andalús que estava estudiant català al Servei Local de Català (SLC) de Viladecans i volia tenir alguna persona amb qui practicar. Ens vèiem en una cafeteria de la Rambla i xerràvem tot fent un cafè. Ara encara estem en contacte de tant en tant: és un altre aspecte positiu d’aquest programa, que s’acaba fent un lligam d’amistat amb la parella lingüística.

L’any passat, arran del confinament, vas passar de ser voluntari lingüístic presencial a virtual. Quin canvi va suposar això per a tu?

Va ser un canvi força interessant. Jo soc més de contacte presencial, vull dir del cara a cara, però tot i així estic veient que és una experiència molt interesant. A més, encara que hi hagi una tempesta es pot fer la trobada lingüística, confortablement des de casa.

D’on són els aprenents que has tingut fins ara?

He tingut molts aprenents de Sud-amèrica (Colòmbia, Bolívia, Perú, Mèxic, Argentina), alguns de l’Estat espanyol residents aquí, a Catalunya, i d’altres que viuen fora de Catalunya. També he tingut una aprenenta catalana que havia perdut gairebé tot el seu vocabulari català perquè feia temps que havia marxat a viure a una altra comunitat autònoma i que ara es plantejava tornar a casa i, per tant, volia practicar. Ah, i un noi de Saragossa que s’havia inscrit com a aprenent pel plaer d’aprendre més sobre la cultura catalana.

Quina plataforma feu servir i quins temes de conversa teniu durant les trobades lingüístiques?

Bàsicament, WhatsApp, però també Zoom i Hangouts. Parlem de temes quotidians: aficions, la feina o els estudis d’ells, aspectes diversos de les seves cultures d’origen… Considero que aquestes xerrades són intercanvis culturals que beneficien tant el voluntari com l’aprenent.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut com a voluntari del VxL.

N`hi ha dues que em semblen molt curioses:

Una de les meves aprenentes era advocada i es va presentar a un lloc de feina on inicialment no demanaven català oral; tot i així, ella va començar l’entrevista en català de manera fluida, però quan va arribar a la part tècnica es va posar molt nerviosa i l’entrevistador li va dir que continués en castellà. Li van donar la feina gràcies a aquesta predisposició.

També recordo un aprenent argentí descendent d’avis catalans; em va explicar que de petit s’estranyava que la seva família d’aquí parlés d’una manera tan estranya. Quan va arribar a Barcelona l’inconscient li va fer notar que hi havia paraules que ja havia sentit a aquests familiars.

Vols afegir alguna cosa més a l’entrevista?

M’agradaria afegir que estic molt content de la tasca que faig com a voluntari lingüístic del Voluntariat per la llengua.

Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i cultura catalanes.

VxL de l'SLC de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021

L’Aurèlia és voluntària lingüística de Barberà del Vallès des de l’inici del Voluntariat per la llengua (vxL). Des d’aleshores, ha tingut més de 30 parelles lingüístiques. Aquest any, i arran de la COVID, ha continuat fent de voluntària amb la modalitat virtual del programa. La seva parella lingüística, la Rita, viu a Madrid i es va apuntar al VxL per poder practicar el català 1 hora a la setmana.

Aurèlia

Fa molts anys que fas de voluntària lingüística a Barberà. Recordes la teva primera parella lingüística?

Sí, fa molts anys que vaig començar. La primera aprenenta va ser la Mari Álvarez, me’n recordo perfectament.

Què és el que més valores o destaques del Voluntariat per la llengua?

M’ha ajudat i encara ara m’ajuda a agafar molts coneixements.

Has tingut més de 30 parelles lingüístiques en modalitat presencial… I ara, per primer cop, i per poder-nos adaptar a la situació arran de la COVID, t’has estrenat amb la primera parella virtual. N’estàs contenta?

Sí, molt!

Et va sorprendre alguna cosa de la Rita, el primer dia que vau xerrar?

La seva simpatia.

Si haguessis de resumir en una frase les xerrades amb la Rita… Què diries?

Que per a mi són molt interessants.

Aurèlia, les parelles lingüístiques que has tingut tot aquest temps t’han ajudat a prendre consciència sobre l’ús del català?

Sí, i tant. És una bona manera de difondre i preservar la nostra llengua.

Rita

Rita, tu vius a Madrid… Quan va ser el teu contacte amb el català? Te’n recordes?

Sí, ara soc aquí, però he viscut durant més de 25 anys a València. Allà, vaig intentar aprendre i parlar en valencià, però no ho vaig aconseguir. Tothom només em parlava en castellà; quan estaven parlant en valencià, si em miraven canviaven al castellà.

I com vas saber que hi ha el programa Voluntariat per la llengua per practicar-lo?

Me’n vaig assabentar a la llibreria Blanquerna, que és on vaig a classe de català.

T’hi vas apuntar sense pensar-ho o et va costar una mica?

Em feia una mica de mandra, perquè vaig tenir una experiència no gaire bona a València; en aquella ocasió, no vaig arribar a connectar gaire amb la parella lingüística.

Digues alguna cosa que hagis après parlant amb l’Aurèlia.

En diria tantes: coses de la vida, d’una altra manera de veure les persones, de verbs, de pronoms febles…

Des que fas les xerrades amb l’Aurèlia, notes que has agafat més confiança i fluïdesa?

Sí, i tant. Em dona molta confiança; en tots els aspectes i, per tant, afavoreix la meva fluïdesa per expressar els meus sentiments.

Tens alguna altra possibilitat de parlar en català aquí a Madrid?

Ara mateix, amb la pandèmia, no. Estic mig confinada i no vull fer trobades amb ningú. Amb aquesta forma de trobades virtuals és molt més fàcil.

Abans de la pandèmia anava a classes de conversa i clubs de lectura a la Blanquerna; i també fèiem trobades amb els companys de classe de català.

Què li diries a una persona per tal que participés en el Voluntariat per la llengua?

Ja ho he dit als meus companys de classe: és una altra oportunitat de posar en pràctica els teus coneixements i, des de Madrid, és una manera d’intercanviar idees i opinions amb persones que viuen a Catalunya, si tenen la sort que he tingut jo amb l’Aurèlia, és clar.

Totes dues

Un cop us vam posar en contacte, us va costar fer la primera xerrada? Com vau contactar?

El primer contacte va ser telefònic. Volíem saber quina disponibilitat teníem l’una i l’altra per començar a concretar el dia de les xerrades.

Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Teniu un dia fix i una hora fixa o ho aneu canviant en funció de cada setmana?

Hem establert un dia fix per parlar, així ens va millor. I és els dimecres a les 12 h. Si cal un canvi, ho acordem prèviament i amb prou de temps.

Una hora de conversa és suficient? O potser una mica massa?

Creiem que una hora és suficient.

Us costa trobar temes de conversa? Feu servir algun tipus de material de suport?

Aurèlia: No, no ens costa gens.

Rita: Nooo, no cal cap material. Els temes surten sols.

Què heu après, l’una de l’altra?

Aurèlia: Jo, de la Rita, n’he après moltes coses perquè té molta cultura. Estic molt contenta d’haver-la conegut.

Rita: No sabria dir… A parlar cada dia millor.

Jo trobo que més que intentar aprendre o ensenyar, el que busquem totes dues és passar una estona agradable. Per a mi és la millor manera d’aprendre.

Entrevista de la Lídia Ponsatí, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3 a l'Aurèlia i la Rita, parella lingüística en modalitat virtual

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021
,

Soc L’Alma, de Sevilla, treballo com a educadora social i fa set anys que visc a Eivissa. Després d’un recorregut de 5 anys aprenent català, (amb tot tipus de fases: motivació, desmotivació, sentiment de discriminació, d’imposició...) l’experiència amb la Diana, la meva parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) va ser molt positiva. Des del primer contacte, ella em va posar moltes facilitats amb els horaris. Així mateix, sento que ha estat molt comprensiva, flexible i que s’ha adaptat a les meves necessitats i demandes. I el més important: les xerrades setmanals estaven envoltades de bones sensacions, per mi. Especialment, la més continuada de tot aquest any: vaig sentir el seu suport com un regal. Així doncs, la meva sensació durant el procés d’aprenentatge era d’agraïment, un dels ingredients que va provocar la meva adherència a les nostres xerrades setmanals. Ara, gràcies a la Diana, al programa VxL i al meu procés d’aprenentatge puc participar en les converses, informar-me i comprendre a més persones. Ara tinc una nova eina, una nova clau per participar en una cultura que té molts aspectes interessants per mi, sobretot, a nivell social. I em sap greu que moltes persones no puguin fer-ho i que una llengua que ara estimo i valoro com a pròpia s’utilitzi com a instrument de separació. Ara tinc l’opinió que tothom a l’escola hauria d’estudiar totes les llengües del territori Espanyol com a instrument de riquesa i de cohesió. Per això valoro el vostre programa i el trobo molt encertat en el sentit que ho feu com un regal, des de l’amor a la llengua, com a vehicle de comunicació i us animo a arribar el més lluny que pugueu.

Per la meva part (Diana) estic molt contenta de ser voluntària per la llengua. Soc de les terres de l’Ebre però fa prop de 20 anys que resideixo al Vallès Occidental. Em vaig apuntar a ser voluntària per la llengua perquè sempre m’han agradat les tasques de voluntariat i fer-ho des d’una vessant relacionada amb la comunicació i la llengua em semblava molt interessant. Al principi no rebia propostes perquè presencialment només podia un cop a la setmana i suposo que era difícil que quadrés amb els horaris de les persones que volien aprendre català. Quan va arribar la pandèmia vaig veure l’anunci a xarxes de la modalitat virtual vaig tornar a demanar que volia ajudar a algú a aprendre català i llavors ja va ser més fàcil perquè em podia adaptar millor a horaris. Desconec com es fan les parelles lingüístiques , imagino que es busquen perfils similars, d’edat i interessos, però en el cas meu i el de l’Alma van encertar de ple. Recordo que em van enviar unes instruccions de com havia d’ajudar a la nostra parella i vaig intentar fer-ho el millor que podia les primeres vegades perquè volia que l’Alma aprengués ràpid i com bé diu en el seu escrit entengués el perquè aquí parlem català i estimem la llengua. L’Alma aprèn ràpid i de seguida les nostres converses es van convertir en una xerrada setmanal que totes dues fruïm: ens ho passem molt bé! Podem dir que hem passat a ser amigues i estem contentes que el català ens hagi unit. Estic molt agraïda a l’oportunitat del VxL que ofereix aquesta iniciativa i a l’Alma per ser receptiva, generosa i ensenyar-me les seves experiències, que son vitals. No n’era conscient fins que he tingut l’experiència de com la llengua pot integrar i ensenyar-nos tant a qui aprèn i a qui ensenya.

Estem totes dues molt contentes d’haver-nos conegut i de fer les nostres xerradetes!

Alma i Diana, parella lingüística del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/05/2021

Cellers La Vinya, col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL) de Gavà des dels inicis del programa, celebra enguany el 92è aniversari com a establiment de venda de vins i destil·lats. Llegiu aquesta interessant entrevista que hem fet a en Jordi, amb la qual volem també col·laborar a la visibilització dels establiments adherits i el comerç de proximitat: 

Quantes persones treballeu en aquest establiment? Qui sou?

Actualment hi treballem tres persones: la mare, amb 82 anys; el meu germà i jo, que soc el germà petit. Negoci familiar des dels inicis.

Quan es va inaugurar aquest establiment?

El 1929, però no va ser a Gavà sinó a Cornellà del Llobregat. Després de la Guerra Civil, els avis es van instal·lar on ens trobem actualment. En aquell moment era l’edifici més alt del poble.

Per què es diu així aquesta botiga?

Perquè quan el meu avi, Àngel Verge Capafons, va fundar l’establiment va plantar un cep a l’entrada perquè els clients sabessin que era un celler.

Quins productes oferiu en aquest establiment?

Vins, caves, licors, vi a doll, complements per al vi, productes gurmet.

Quin és el producte estrella?

Actualment, l’aiguardent d’espàrrec blanc de Gavà, seguit del vermut, tant a doll com embotellat, de diferents marques i procedències.

Quan fa que sou establiment adherit al Voluntariat per la llengua?

Dotze anys, gairebé des dels inicis del programa.

Per quin motiu us vau fer comerç col·laborador amb el programa VxL?

La manera de contribuir al país: Llengua, cultura i vi. Com que és un establiment de proximitat, i cada cop hi ha més intercanvi cultural a causa de la globalització, aquesta és una manera de contribuir que les persones nouvingudes aprenguin la llengua, la cultura i les tradicions.

Segur que en tot aquest temps heu viscut en aquest negoci moltes anècdotes; ens n’expliques alguna?

Una de tantes i força divertida: Al començament del turisme que es feia a la nostra ciutat —al voltant dels anys 60— la meva família va rebre una carta d’Alemanya i per la finestreta del sobre es veia la foto dels avis i la mare. Hi deia: “Entregar a la familia del Celler”.

I relacionades amb el VxL?  Hi havia una clienta que va venir de Buenos Aires, amb la qual parlàvem un cop a la setmana al Celler. Al cap d’uns anys va venir a dir-nos que havia continuat estudiant a Sabadell i que tenia el nivell A de català.

Com heu viscut el confinament?

Personalment, amb respecte i una mica de por perquè la mare és una persona de risc.

Voleu afegir-hi alguna cosa més?

Doncs sí: Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Esperem que ben aviat ens pugueu visitar amb les parelles lingüístiques i l’alumnat dels cursos. Mentrestant, convidem els lectors i els participants en el VxL a gaudir del comerç de proximitat, alhora que practiqueu el català visitant el nostre establiment.

Voluntariat per la llengua del Servei Local de Català de Gavà (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/05/2021

Jo soc el Fede. Soc argentí i estudio per a ser sacerdot. Tinc 32 anys. El meu primer contacte amb la llengua catalana va ser en veure la sèrie Merlí. Com que sóc un amant de les llengües, vaig decidir intentar aprendre el català amb l'aplicació Duolingo. Tot va començar bé i després em vaig inscriure al programa Voluntariat per la llengua (VxL) per poder-lo practicar millor. Més endavant vaig tenir l'oportunitat d'anar a conèixer Barcelona, on vaig poder parlar prou bé el català i vaig ser rebut molt amablement per tots.

Després de tornar al meu país, em van escriure del programa VxL per assignar-me una parella lingüística, una cosa que vaig agrair i gaudir moltíssim. La meva parella lingüística, el Francesc, no podia ser millor: compromès amb el tema, amable, respectuós i, sobretot, una persona amb qui em va resultar summament fàcil parlar.

Està en els meus plans, quan culmini els meus estudis, poder anar a Barcelona per realitzar certs tipus de feines (i potser estudis) que fa temps que vull fer. Certament, ara amb tot això de la pandèmia hauré de tenir paciència i esperar. Però l'esperança, certament, és l'últim que es perd.

Gràcies a tota la gent del programa, atès que el treball que esteu fent és fenomenal; el recomano àmpliament.

Federico, aprenent del VxL en modalitat virtual des de l'Argentina que atén el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!