"Ens agrada ajudar la gent a llançar-se a parlar català"

L'Albert Mendiola és el xef del restaurant Marimorena de Sant Boi de Llobregat, local que tot just s'acaba d'incorporar a la xarxa d'establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua (VxL).

Albert, per què vas triar el món de la cuina?

Jo diria que més aviat va ser la cuina que em va triar a mi. Havia d'anar a treballar a un restaurant, sí, però no sabia si hi anava a fer de cambrer o ajudar els cuiners. Finalment, em va tocar la cuina i, vaja, em va agradar...

A quins llocs has treballat abans de tenir un local propi?

Des que amb setze anys vaig trepitjar el meu primer restaurant, el Tahití de Salou, que encara funciona, he voltat força. Però m'agradaria destacar, per descomptat, el Berasategui a Lasarte... Treballar amb ells em va permetre, amb només vint-i-un anys, fer de cap de cuina al Palau de Congressos de Sant Sebastià. Després van venir cinc anys al Negro de Barcelona i, tot seguit, amb la meva dona vam obrir un petit hotel rural a Berga que es deia La Serra del Pla... Després van venir Sitges, Vilanova i la Geltrú i Barcelona... fins que el 2012 vam obrir el Marimorena.

Quina és la història del restaurant Marimorena?

Fins aquell moment jo sempre havia treballat per altra gent i mai a Sant Boi... Em feia gràcia, en certa manera, tornar al poble, als amics, a la família, als productes que carregaven els tractors que veia passar... i, també, tornar a veure rugby, que jo abans de l'hostaleria hi havia jugat. Vaig venir a viure a Sant Boi i vaig trobar un local al costat de casa dels meus pares... O sigui que quedava tot ben lligat.

Per què es diu Marimorena?

Nosaltres vam obrir al mes de juny... i al maig encara no teníem nom. I la meva filla, d'esperit molt nadalenc, encara anava cantant nadales en plena primavera.. i una d'elles era 'La marimorena', Ens va semblar que era un nom que petava bé... si li trèiem l'article, per desvincular-lo del Nadal. Tot i que hi ha gent que, després de tants anys, i encara ens diu com la cèlebre nadala, però no passa res, que ens diguin com vulguin, però que ens diguin.

Què destacaries de la teva carta?

Hi tenim moltíssima varietat i costa destacar uns plats per damunt d'uns altres. Hi ha carn, peix, arrossos... però si haig de subratllar alguna cosa, em decantaria per tots els productes que donen els horts que tenim tan a prop.

Com és el barri on teniu el restaurant?

És un barri eminentment obrer. Tot i que no és al centre, tampoc som gaire lluny del rovell de l'ou de Sant Boi. Un barri petit, que no pot créixer per les muntanyes que té al davant, amb Sant Ramon i la Muntanyeta.

Per què us heu decidit a ser un establiment adherit al VxL?

Perquè és una iniciativa positiva i ens agrada ajudar la gent a llançar-se a parlar català. També crec que és important que els nouvinguts s'integrin a la nostra societat... i la llengua és clau en aquest arrelament. Nosaltres sempre hem parlat català i gaudim compartint-lo.

Tens cap anècdota relacionada amb la llengua?

En tinc unes quantes, però n´hi ha una... Fa anys vaig treballar amb un noi filipí que, vaja, l'idioma li costava una mica. Un dia li vaig demanar que em colés el brou.. i sí, i tant que el va colar amb el colador... Em va deixar tots els ossos i les verdures ben posadets en una safata... i el brou se'n VA anar pel forat de la pica!

Després de tot el que ha passat i com ha patit el vostre sector amb la pandèmia, com veus el moment actual?

Hem patit, hem patit, sí, de fet, diria que encara estem sortint del túnel. Però veig la gent engrescada, amb ganes de sortir, d'entaular-se i tastar nous plats... i això, ara mateix, és el que ens fa més falta per acabar de recuperar-nos.

La teva col·laboració amb el Servei Local de Català (SLC) de Sant Boi de Llobregat no es limita al VxL. Ens en fas cinc cèntims?

Efectivament, el proper dos de juny, a les onze del matí, farem un Mostra de Cuina i Llengua al Mercat de Sant Jordi amb els tasts de "La llengua, del cabàs a la cassola!". Una sessió culinària amb tasts inclosos que vol potenciar de manera lúdica la llengua i la gastronomia catalanes i els productes dels nostres mercats.

Què hi cuinaràs?

Tal com et deia, hem fet un menú en què la llengua és la protagonista. Farem llengua de vedella amb llengua de bou - els bolets, vull dir-, fricandó de llenguado i, per postres, llengües de gat. Com es pot veure, jugarem amb els ingredients i les paraules.

I per acabar, tens cap projecte de futur que vulguis compartir amb nosaltres?

Doncs sí! Ben aviat inaugurarem una rostisseria amb menjar casolà per emportar o dur-lo a casa dels nostres clients.

VxL de l'SLC de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)