"Gràcies a tothom que vol parlar en català!"

UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA

La Sol (aprenenta nascuda a Goslar, Alemanya) i la Núria (voluntària de Ripollet) són parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a Ripollet des del febrer i, des d’aleshores, queden per xerrar en català 1 hora a la setmana.

Si haguéssiu de resumir en una frase la vostra experiència amb la parella lingüística, què diríeu?

Núria (voluntària): És una experiència fantàstica i enriquidora a nivell humà i lingüístic. He conegut persones que segurament no hauria conegut mai.

Sol (aprenenta): Coincideixo amb la Núria. A més a més de l’aprenentatge, es creen vincles interpersonals entre persones. Crec que aquests petits gestos fomenten la inclusió i integració entre gent de diferents cultures i fan nodrir el teixit social entre veïns del poble.

Sol, si haguessis de recomanar el VxL a algú, què els diries?

Que s’animin a intentar-ho. Que potser al principi els pot resultar difícil perquè no hi estem acostumats, a parlar en català, però que a mesura que passa el temps se sentiran més segurs i acabaran prenent la iniciativa.

Núria, i tu? 

Jo ho explico a tothom. Els dic que tenim un potencial que hem de compartir amb els que ho necessiten i així ajudar-los a la integració plena al nostre país. O no ens agradaria a nosaltres que ens ajudessin en altres llengües? Per tant, endavant i recomano 100% ser parella lingüística.

Què heu après l’una de l’altra amb aquestes hores de conversa?

Núria (vol.): He après a rectificar paraules que faig servir i no són correctes. A parlar vocalitzant més bé per ajudar la persona que m’escolta. Però també he après que cal ajudar tothom que vulgui aprendre la nostra llengua i sentir-nos-en orgullosos. Gràcies a tothom que vol parlar en català. Aquí ens trobarà per ajudar i acompanyar en el procés.

Sol (apr): A nivell educatiu, malgrat que tinc el català passiu molt desenvolupat, feia servir paraules malament o les deia en castellà. A còpia de parlar-lo a cada trobada, he après a memoritzar aquestes paraules. És una manera d’aprendre que a mi em funciona. A nivell humà, sent part de Catalunya, cal agrair als voluntaris i al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) la tasca d’ajudar-nos a parlar la llengua i a estimar-la

Sol, què et va motivar a apuntarte al VxL? Com vas conèixer el programa?

El motiu principal va sorgir fa uns mesos quan buscava feina. Vaig trobar-me que en un parell d’entrevistes em parlaven en català i em vaig sentir molt limitada i no vaig ser capaç de desenvoluparme com ho faria en castellà. Llavors, em vaig decidir a buscar activitats per poder parlar-lo en un ambient distès. Així, vaig decidir informar-me i vaig veure que al Centre Cultural de Ripollet hi havia el CPNL i que feien aquest voluntariat.

Com va ser el primer contacte amb la Núria?

Recordo el primer contacte amb la Núria com una trobada molt agradable. Per a mi va ser un acte de valentia, tenint en compte que mai no ho havia fet. La veritat és que la Núria m’ho va posar molt fàcil. Em vaig deixar anar i vaig parlar en català tota l’estona. Tenia molt clar que era el moment de practicar sense vergonya perquè allò funcionés.

Heu fet les trobades sempre el mateix dia i a la mateixa hora?

Ara fem les trobades un cop per setmana al mateix lloc i hem anat creant un espai proper i més personal en el qual també participen altres persones del nostre entorn. Per tant, més d’una vegada ens hi estem tres hores!

De l’1 al 10... Amb quin grau de vergonya vas començar a parlar català? I ara, on et situes? 

Abans de començar a parlar amb la Núria el meu grau de vergonya era altíssim (9), sobretot amb el meu entorn. Ara, com he comentat abans, em llanço a la piscina en moltes situacions, fins i tot amb amics; per tant, el grau de vergonya s’ha reduït considerablement (4).

Quines expectatives tenies abans de començar amb la parella lingüística?

Porto molts d’anys a Barcelona i entenc el català perfectament, però mai l’havia parlat. El meu objectiu era poder desenvolupar-me una mica en qualsevol situació, perdre la vergonya i deixar-me anar amb naturalitat.

S’han acomplert?

Sí, i tant!

Ara que ja portes hores de conversa, parles més català en el teu dia a dia? Has canviat hàbits lingüístics, és a dir, parles amb algú o en algun lloc en català que abans no ho feies?

A partir d’aquesta experiència m’he adonat que tenia molt més vocabulari i recursos dels que pensava, i això fa que ara pugui parlar amb altres entorns, amb clients, quan vaig al mercat... Intento practicar sempre que puc. A més a més, també he tornat a veure sèries en català. Aleshores, crec que les parelles lingüístiques són un molt bona oportunitat per aconseguir-ho. 

Hi ha persones catalanoparlants que tenen tendència a canviar de llengua si al davant tenen una persona que no parla amb gaire fluïdesa o si es nota que originàriament és de fora. Núria, creus que això et passava abans de tenir parelles lingüístiques? Ser voluntària lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català?

Encara em passa i massa sovint, penso… Ho estic treballant molt i segur que agafaré més consciència lingüística.

Núria, vas començar amb la teva primera parella lingüística l’any 2014. Com vas conèixer el programa, tu?

Vaig passar pel Centre Cultural i vaig veure la informació i em vaig animar a intentar ajudar persones no catalanoparlants. El primer cop vaig quedar amb dues noies. Vam anar a un bar, vam xerrar durant més d’una hora, se’ns va fer curt.

Vam trencar el gel presentant-nos una mica, i ens vam explicar què ens agrada, la vida familiar, a què ens dedicàvem… Ja vaig veure que hi havia bona predisposició i que funcionaria. Totes tres hi posàvem moltes ganes i també moltes rialles. Fins i tot se’ns hi va afegir una amiga seva! Va ser molt còmode per a mi i vam crear un vincle molt bonic. A dia d’avui encara tenim contacte i ens felicitem les festes.

Vas notar nerviosa la Sol el primer dia?

Nerviosa, no. Ella és molt valenta. Però ens faltava agafar aquella confiança entre nosaltres que ens permetés tenir conversa en un entorn distès. Aviat el vam crear.

Què és el primer que vas pensar després de tenir-hi la primera conversa?

Que aniria tot molt bé, ja que la Sol és una persona molt oberta i amb moltíssimes ganes d’aprendre. Per tant, que seria fàcil i divertit.

VxL de l'Oficina de Català de Ripollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3)