El Bonaventura era voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) des de Mèxic i avui ha vingut al Servei Local de Català (SLC) per dir-nos “soc a Mollet i puc fer de voluntari lingüístic a Mollet”. Des de Mèxic a Mollet!
Avui s’ha trobat amb la Paqui, la seva aprenenta lingüística, a Mollet del Vallès i això ens ha fet molta il·lusió! Gràcies, Bonaventura! Gràcies, Paqui!
El VxL en modalitat virtual ens ha permès seguir fent parelles lingüístiques en temps de pandèmia, però la trobada presencial té un component emotiu important.
Gràcies per fer-nos costat des de Mèxic, no només fent de voluntari lingüístic virtual amb la Paqui, sinó, també, fent pràctiques lingüístiques amb la teva “alumna”, la teva jove, perquè es pogués treure el títol de català i tingués un bon ús oral de la llengua.
Gràcies per compartir festes celebrades a Mèxic, com Sant Jordi a la Universitat de Mèxic aquest any, on hi havia llibres, roses i una gran representació editorial.
Gràcies per la voluntat i la predisposició, tant a Mollet com des de Mèxic.
Gràcies, Paqui, per haver-te apuntat al VxL, tot i tenir una feina que en temps de pandèmia et demanava moltíssim (àmbit de la salut).
Gràcies, Paqui, per la teva voluntat i predisposició a parlar en català i a fer-lo servir en el teu àmbit laboral, tot i que a vegades et trobes que et parlen en castellà i no et faciliten l’ús oral del català.
El Bonaventura em diu que a Mèxic parla espanyol, és clar, però que tot just aterra a Barcelona, sempre parla en català, perquè moltes vegades, ens diu, “som nosaltres mateixos els qui canviem de llengua quan l’altra persona ens entén en català i no li donem l’oportunitat de fer-ho en català.”
Quan els pregunto què els dirien a les persones que encara no són voluntaris o aprenents lingüístics, el Bonaventura em diu: “Animeu-vos a parlar en català!” i la Paqui em diu: “Cada llengua està associada a una cultura i a una forma diferent de veure la realitat. La llengua materna forma part de la identitat de cada persona i és important preservar-la. Per això la importància del treball que duen a terme els voluntaris. Són "un regal" per a les persones que, com jo, hem hagut de deixar la nostra ciutat natal i seguir creixent en una altra de diferent, sovint per elecció pròpia.
La meva parella lingüística, el Bonaventura, ha estat el meu gran mestre en el català parlat i molt més. Aquest és un procés inacabat. Ara el considero “un company de camí” amb el qual espero, si m'ho permet, continuar practicant i parlant el català cada dia més i millor. Gràcies de tot cor a ell i a tots el que feu possible aquest gran projecte.”
Ja ho sabeu, feu-vos voluntaris o aprenents lingüístics i afegiu-vos al Voluntariat per la llengua!
Montserrat Pocurull, Tècnica de Normalizació Lingüística de l'SLC de Mollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari