"No és fàcil estudiar una llengua per un mateix"

Com si fos un propòsit de Cap d’Any, al gener vaig decidir reprendre l’aprenentatge de català. Acabàvem d’arribar a la nostra ciutat de naixement, Lleó, des d’Estats Units, on vam viure més de cinc anys. Portàvem amb nosaltres un petit regal de set mesos per als nostres pares: la primera neta. Però, com que el nostre destí final era Barcelona, vaig decidir que ja era hora de treure teranyines del cap i estudiar una mica.

No és fàcil estudiar una llengua per un mateix. Fer-ho fora del país on es parla i amb una nena de vuit mesos –amb qui a més a més vols parlar en anglès perquè ets una mare moderna –, és un embolic de proporcions quasi mítiques. Fent recerca a Google per començar, vaig retrobar-me amb un munt d’eines que havia oblidat: el Parla.cat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, Softcatalà... Quina nostàlgia dels meus primers mesos a Catalunya fa gairebé deu anys, quan vaig anar-hi a fer un màster en català, sense parlar-ne ni una paraula. Crec que era l’única dels meus companys que no s’adormia gaire en aquelles classes interminables a l’hora de la migdiada. Però és clar, ells no havien de posar en funcionament tot el seu cervell per comprendre el mitjà a més del contingut.

Tornant al 2022, d’entre totes les eines tan interessants com aclaparadores que vaig trobar, la més atractiva va ser el Voluntariat per la llengua (VxL), per la possibilitat de practicar català en línia. Vaig enviar les meves dades i vaig oblidar-me’n perquè aquestes gestions són processos lents. La meva sorpresa va ser quan l’Eduard Vidal (dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística, CNL, Roses) va contactar amb mi tot seguit amb una parella lingüística. I quina parella! La Sílvia, que com a voluntària és genial, però és que com a persona és increïble. Vam connectar tot d’una a la primera trobada i ara, que fa uns mesos que ens veiem cada setmana, som com amigues de tota la vida. Parlem dels fills, de la salut de cadascuna, del que hem fet a la setmana i fins i tot ens recordem de resoldre dubtes de català -és després, o desprès? Ah, depèn-. La Sílvia sempre té un recurs o una pàgina que m’ajuda a estudiar i practicar vocabulari o gramàtica i el meu català parlat ha millorat molt.

Ara, de mica en mica, em preparo per obtenir el certificat C1 de català. Tot i que no tinc gaires esperances, com a mínim tinc l’excusa perfecta per anar a Barcelona a conèixer la meva voluntària i amiga Sílvia.

Andrea, aprenenta del VxL del CNL Roses