Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
31/01/2018
,

La Marta (voluntària) i l’Andrés (aprenent) són la primera parella lingüística que hem format al CNL Roses en l’àmbit de l’empresa; concretament en una petita empresa constructora d’Esplugues de Llobregat, Vertical Cross, en què la Marta fa d’administrativa i l’Andrés, d’arquitecte.

L’Andrés és qui ens va facilitar la formació de la parella lingüística; el coneixíem com a alumne dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i com a aprenent del Voluntariat per la llengua. Quan va arribar el moment en què l’Andrés ja no podia continuar assistint a classe i tampoc podia quedar amb el voluntari lingüístic en el seu temps lliure, vam proposar-li que busqués un company a la feina que pogués comprometre’s a utilitzar el català amb ell.

Andrés, quants anys fa que vius a Catalunya?

Dotze anys.

Com és que vas apuntar-te als cursos de català per a adults del CPNL?

Perquè si vius aquí has de parlar la llengua d’aquí.

Quants cursos vas necesitar per arribar al nivell que volies?

Encara no hi he arribat. Vaig asistir als cursos durant dos anys i no vaig poder continuar-los per motius d’horaris i per motius familiars.

Quants anys fa que treballes a Vertical Cross?

Des del 2009; vuit anys.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Sí, és clar, encara que no necessàriament en català.

Quin paper hi juga el català, aleshores?

Jo l’utilitzo amb les persones que em parlen en català, per educació. Penso que és preferible respondre en català si se t’adrecen en català.

Hi ha persones, especialment en l’atenció telefònica, quan no veus l’interlocutor davant, que no s’expressen bé en castellà, que barregen català i castellà.

Marta, quant temps fa que treballes a Vertical Cross?

Un any i dos mesos.

És a dir que vam formar la parella lingüística quan feia poc temps que havies entrat a l’empresa?

Marta: Sí.

Andrés: Exacte. Mentre estudiava als cursos, parlava en català amb el comptable i quan em vau proposar que busqués una parella lingüística a la feina, la meva cap em va proposar que parlés en català amb la Marta, que just aleshores s’incorporava a la feina.

En el teu lloc de treball és necessari comunicar-se amb altres persones?

Marta: Sí; em dedico sobretot a tasques comunicatives; atendre el telèfon, parlar amb clients, transmetre informacions a companys de feina… Treballo tota la jornada amb un auricular a l’orella, al costat del telèfon i de l’ordinador.

Quin paper hi juga el català?

La majoria de gent t’entra en castellà, però també n’hi ha que utilitzen el català.

Parleu sovint, entre vosaltres?

Andrés: I tant! Ella és la meva administrativa. Coordina visites; m’avisa d’incidències per telèfon quan surto a visitar obres…

Són interaccions llargues o més aviat breus?

Marta: Depèn del dia. Diria que són interaccions breus, de deu a quinze minuts, però sovintejades. Rarament tenim una conversa de mitja hora o més.

Ha augmentat l’ús del català en les vostres interaccions durant aquests últims mesos?

Andrés i Marta: Sí; és clar.

Us ajudeu mútuament?

Andrés: Ella m’ajuda a mi; no pas al revés (riu).

Marta: A vegades ell m’ha ajudat amb alguna paraula en castellà (riu).

Andrés: M’ajuda en llengua parlada i també en llengua escrita, perquè m’ha escrit alguns correus electrònics en català.

Podrien sortir altres parelles en la vostra empresa?

Andrés: Aquí a l’oficina, no, perquè la resta de companys són nascuts a Catalunya. Fora de l’oficina diria que és més complicat; no tractem tan sovint amb els treballadors; alguns són estrangers i utilitzen el castellà amb dificultats. Entre ells usen el castellà, però també és veritat que n’hi ha algun que utilitza el català. S’hauria de buscar la manera de fer-ho.

Us sembla una manera vàlida de promoure l’ús del català en l’àmbit empresarial?

Andrés: Sí; serveix per acabar d’aprendre l’idioma. Sobretot perquè si el practiques amb algú amb qui tens confiança, amb un company, superes la vergonya més fàcilment. A més, la feina és cada dia; és una pràctica diària. Jo, si no l’hagués utilitzat aquí, hauria perdut el que vaig aprendre.

Eduard Vidal, dinamitzador del VxL del CNL Roses

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
31/01/2018

Al Baix Empordà s’ha aplicat el Voluntariat per la Llengua (VxL) a diferents centres educatius, amb l’objectiu que els alumnes millorin l’expressió oral en català i, alhora, afavorir el coneixement i la cohesió entre l’alumnat.

El municipi pioner, el 2008, va ser Torroella de Montgrí, amb 37 parelles lingüístiques a tres centres: l’Escola Guillem de Montgrí i l’Institut Montgrí, de Torroella, i l’Escola Portitxol, de l’Estartit. El projecte va agradar tant que a partir de 2010 es va començar a difondre per diferents municipis de la comarca (Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Palamós, Calonge i la Bisbal d’Empordà), en què s’ha dut a terme el programa amb alumnes de primària i secundària.

D’aquesta manera, l’alumnat, que és menor d’edat i per tant no pot participar en el Voluntariat per la Llengua, ha pogut fer un treball de llengua. A cada centre s’han ajuntat alumnes amb un bon domini del català, tant si és la seva llengua materna com si no, amb d’altres que fa poc que han arribat a Catalunya. En alguns casos les trobades s’han fet a l’hora del pati, en d’altres s’ha aprofitat alguna assignatura per fer anar els voluntaris a l’aula d’acollida a parlar en català amb els seus aprenents.

Els centres educatius, que reben el suport de les oficines de català del CPNL de la comarca i de la dinamitzadora comarcal del VxL, han valorat positivament l’experiència. Una mostra d’aquesta satisfacció la podem veure reflectida en les xifres: hi han participat 6 instituts i 8 escoles, que durant aquests anys han aconseguit que més de 1.000 alumnes participin en parelles lingüístiques.

El VxL als centres educatius permet, a més, un bon treball en xarxa entre el centre, les oficines i serveis de català del CPNL i la LIC (llengua, integració i cohesió social) de la comarca.

En algunes ocasions, a més, l'acte de cloenda del VxL ha servit per treballar la llengua als centres de manera ben diversa: mirar una pel·lícula en català, cantar en català, ensenyar balls tradicionals, explicar la seva experiència, recollir i explicar frases fetes...

Com a mostra de l'experiència, destaquem alguns dels comentaris dels alumnes:

“Aquesta experiència m’ha ensenyat coses noves d’altres països.” (Cristina, voluntària lingüística a l’Institut Sant Elm el 2012)

"He après mot amb la Caterina, i d’una manera molt divertida.” (Ebrima, aprenent lingüístic a l’Institut Sant Elm el 2012)

“Aquesta experiència m’ha servit per conèixer noves cultures.” (Paula, voluntària a l’Institut Sant Elm el 2012)

“Ara sé parlar el català amb més fluïdesa.” (Kamal, aprenent lingüístic a l’Institut Sant Elm el 2012)

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Girona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/01/2018

Després de dos anys compartint moments quinzenals amb la Marta, puc dir que la meva experiència amb el Voluntariat per la llengua (VxL) ha estat molt positiva. Donat que a totes dues ens agrada viatjar, hem compartit experiències d'aventures i consells de viatge.

Recomano a qualsevol persona que estigui interessada en aprendre català de manera oral que s'apunti a aquesta iniciativa. En un futur, m'agradaria fer el curs de gramàtica per aprofundir millor en la llengua. En resum, ha estat una bonica experiència.

Encantada d'haver-te conegut, Marta!

Aintzane Ayestaran, aprenenta del VxL del Servei Local de Català de Sant Feliu de Llobregat (CNL Roses) que va tenir com a voluntària la Marta Cánovas

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
25/01/2018
, , ,

La Teresa i l’Ana han estat una parella lingüística especial. Es van conèixer ara fa uns tres anys arran del Voluntariat per la llengua (VxL).

L’Ana, una aragonesa que, per qüestions familiars, venia a viure a Catalunya, es va apuntar de seguida als cursos de català i ben aviat va estar a punt per tenir una parella lingüística; la Teresa, una voluntària veterana, que no ha escatimat hores per fer conèixer i estimar la seva llengua.

Totes dues van començar les converses habituals d’una hora a la setmana, durant deu setmanes. Es trobaven normalment en una cafeteria de Vilafranca del Penedès i la feien petar de valent; a totes dues els agradava molt parlar, riure i compartir.  També s’hi afegia la Kadiatou, maliana, i alguna vegada les visitava una antiga parella lingüística de la Teresa, la Mariam, marroquina. Quan es trobaven totes quatre es comentava que aquella varietat de fesomies i colors diferents semblava l’ONU i als clients de la cafeteria els feia molta gràcia veure com s’esforçaven a parlar en català.  Totes parlaven i parlaven explicant-se les coses del dia a dia, el que feien, el que pensaven.... I així va ser com van anar forjant, conversa a conversa, una amistat profunda i respectuosa.

Però la vida porta canvis d’escenaris i l’Ana va haver de tornar a la seva terra, a Saragossa. Va sentir molta pena pel que deixava, per les amistats, per les arrels que ja havia fet, malgrat el poc temps que havia viscut a Vilafranca, però també sentia il·lusió i estava contenta per tornar. Marxava, això sí, amb la motxilla més plena que quan va arribar.

I la nostra parella lingüística es va acomiadar de les trobades habituals, però com que les amistats no es poden deixar així com així, van continuar a través del whatsap, del telèfon... Així s’explica per què un dia la Teresa i el seu marit, estant de vacances, van voler passar per Saragossa a saludar l’Ana. Les fotografies mostren aquest instant meravellós de retrobada, quan l’abraçada para el temps i l’espai; i els gestos fan palesa la relació que han tingut aquesta parella lingüística, més enllà del Voluntariat per la llengua.

Gemma García, dinamitzadora del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
24/01/2018
,

Al carrer Josep Anselm Clavé 17 no només hi trobem la Joieria Magallon, establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, darrere del seu taulell hi ha en Francesc que des de fa anys rep els alumnes dels cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüistica (CNL) L'Heura que fan pràctiques preguntant en català per algun article a la seva botiga.

Segons ell, n'hi ha que venen com si fos un tràmit, a fer els deures i poc més, o amb molta vergonya, però com que en Francesc manté una actitud didàctica i alhora bromista per treure ferro a l'assumpte, s'acaben deixant anar. Algun cop, quan ha notat que venien amb pressa per acabar, els ha aturat i fet esperar per allargar així l'estona de pràctica; també, durant una conversa, ha arribat a fer com si sonés una alarma en un concurs per dir que s'havien equivocat i dit alguna paraula malament. D'aquesta manera pensa que els alumnes marxen satisfets amb l'experiència per haver practicat el català i alhora per haver passat una bona estona.

Ens comenta que li agrada col·laborar amb el Voluntariat per la Llengua, ja que entén que és difícil que comprin a la joieria pel tipus d'article, però no li suposa cap destorb atendre la gent que hi entra i per poca estona que parlin, tot ajuda a aprendre una llengua. A més, com que es tracta d' una botiga unipersonal, una circumstància que deixa poc temps lliure, pot posar d'aquesta manera el seu granet de sorra perquè a la ciutat es parli català.

CNL L'Heura

 

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
30/11/2017

 

La Montse és una de les primeres voluntàries del Centre de Normalització Lingüística Roses que fa deu trobades de Voluntariat per la llengua en modalitat virtual; a la fotografia, s'hi veu la seva parella lingüística. Com que també ha viscut la modalitat presencial, li hem enviat unes preguntes perquè ens expliqui la seva experiència.

 

És senzill quedar i trobar-se a través de videoconferència?

Sí, amb la Claudine ha estat molt senzill. Les dues hem sigut a l’hora en les trobades.

 

És més fàcil o més difícil que quedar presencialment?

Per a mi ha estat molt fácil, però penso que l’aprenenta també ho ha fet possible.

 

Sempre heu quedat a la mateixa hora o heu anat canviant de dia i hora?

Si teníem algún imprevist ens avisàvem amb un missatge de móbil o correu.

 

El fet de viure en països diferents, dificulta més comprendre allò que us explica l'altra persona?

Gens ni mica. La Claudine és una dona que té molt d’interés per aprendre el català. El parla millor que com l’escriu.

 

Viure en països diferents us facilita desconnectar durant les trobades de la realitat més propera?

Suposo que ella desconecta més pel fet que ha d’estar més atenta per entendre. Aquesta hora la dediquem a la conversa, que de fet ens ha anat sortint sense portar cap guió.

 

Les trobades han sigut en català o heu utilitzat a estones altres llengües?

De vegades hem utilizat el diccionari perquè la paraula en concret no la sabia traduir. També l’hem dit en un altre idioma, com ara l’anglès. Ella el parla bé per la seva feina.

 

Parlàveu des de casa vostra?

Sí.

 

El fet que cadascuna fos a casa seva, us feia estar més relaxades?

Crec que ens hem trobat força bé les dues, o almenys a mi m’ho ha semblat.

 

Sempre heu parlat per Skype, a través de l'ordinador portàtil?

Sí.

 

La durada de les trobades era d'una hora o bé tenien una durada més flexible que les trobades presencials?

Potser alguna vegada les hem allargat una mica més. Quasi sempre hem quedat els dimarts a les 15 h.

 

Has trobat a faltar el fet de moure's i canviar d'espais juntes?

No, ja sabia que era així.

 

Durant les vostres trobades han aparegut més persones per la pantalla?

Sí, he vist els seus fills i el gosset. Ella també ha vist el meu. Tant el seu fill com el meu són arquitectes novells, una coincidència curiosa.

 

Recomanaries la modalitat virtual a persones que hagin viscut les trobades presencials?

És clar que sí, per mi ha estat molt interessant. Comentes i coneixes coses diferents d’una altra persona i d’un lloc que no és tan proper. Crec que és enriquidor per les dues parts.

 

Eduard Vidal, dinamitzador del VxL del CNL Roses, que dona suport a la parella lingüística formada per la Montse Baixas (voluntària que resideix a Sant Joan Despí) i la Claudine Serradeil (aprenenta nascuda a Algèria i resident a França)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/11/2017

La Sara és una voluntària lingüística del VxL del Servei Local de Català (SLC) de Rubí nascuda a Madrid, arribada a Catalunya el 2015 després d’haver viscut gran part de la seva vida a Menorca. Va començar participant al VxL com a aprenenta. Després d’una trentena de trobades amb la Mayte, la seva voluntària, i gràcies en part a la seva empenta, va decidir fer el pas i convertir-se ella mateixa en voluntària lingüística: “sí que vull continuar, però preferiria fer de voluntària”. Al preguntar-li sobre les diferències entre el català menorquí i el d’aquí, respon que amb aquest s’hi sent més còmoda, que la majoria de paraules són iguals en ambdós parlars, però que la diferència principal ha estat en relació amb l’ús: ha parlat més català a Rubí durant els dos últims anys que durant els 19 anys que va viure a Menorca

La Claudia és aprenenta des de fa un parell d’anys. Nascuda a Colòmbia, es va establir a Rubí l’any 2002. El que més li agrada del VxL és el fet de trobar gent amb qui practicar el català, perquè al seu voltant no hi té ningú amb qui poder fer-ho. Troba a faltar una mica de seguretat per llançar-se a practicar-lo fora de les trobades, però nota que cada vegada li’n falta menys. Ha comprovat com el català és necessari per a la majoria de feines: “abans no calia parlar-lo, trobava feina normalment en castellà i em vaig dir que no l’aprendria. Però ara sí que me’l demanen, per feines d’administrativa o teleoperadora.

Amb la Claudia fa tot just tres setmanes que es coneixen, però entre les dues s’ha establert una complicitat molt bona. A més a més, tenen en comú que han format parella lingüística amb la mateixa voluntària, la Mayte. Totes dues li estan molt agraïdes. Normalment es troben  a la plaça de l’Ajuntament els dimarts a la tarda i es dirigeixen al Pàmpol, un cafè que forma part dels establiments col·laboradors del VxL. Com a la resta d’establiments col·laboradors, aquí no et canvien de llengua si parles el català amb alguna dificultat. A la Sara li encanta aquest local perquè diu que s’hi troba com a casa. La Claudia també el troba molt acollidor, de manera que va ser fàcil posar-se d’acord.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL de l'SLC de Rubí (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/11/2017

 

La Nila i la Loli formen una de les parelles lingüístiques de Montmeló que es van conèixer ara fa dos anys i que s’han habituat tant l’una a l’altra que ara ja necessiten trobar-se cada setmana. En un principi les unia la llengua, parlar el català, millorar-lo, practicar-lo... i ara el que volen és trobar-se els dimarts a la tarda per posar-se al dia de com estan, de les novetats a la família, la feina, la casa, el poble...

La Nila, la voluntària, és una jubilada a qui li agrada llegir, forma part del club de lectura de la biblioteca, fa ganxet, vol tranquil·litat, calma i passar-s’ho bé.

La Loli, l’aprenenta, és una dona amb empenta, amb moltes ganes d’esforçar-se. Ara treballa com a cuidadora de gent gran a través de Serveis Socials de l’Ajuntament.

  • Què feu en les vostres trobades setmanals?

Loli:  Bé, hem anat variant des que vam començar a ser parella lingüística. Al principi ens trobàvem als matins perquè jo encara no treballava fora de casa. Aleshores aprofitàvem per anar a caminar i voltar per Montmeló i sobretot pels afores del poble. A mi m’agrada molt caminar i era una bona manera de bellugar-nos i practicar el català.

Nila: Sí, la veritat és que va ser ella qui em va ensenyar una mica els afores del poble. Gràcies a la Loli vaig conèixer què hi havia més enllà del centre. Jo estava acostumada a fer la compra, a voltar per Montmeló, però no havia anat més enllà i amb la Loli vaig conèixer que a prop hi ha la font de Santa Caterina i altres boscos tocant al poble.

Loli: Quan jo vaig començar a treballar als matins, vam passar les nostres trobades a les tardes.

Nila: I també depèn del temps que fa i així decidim si fem una cosa o altra. Ara, a la tardor de seguida es fa fosc i ens quedem fent un cafè al bar i prou.

  • Com us vau conèixer?

Loli: Doncs va ser en una de les edicions que ens vau presentar com a nova parella lingüística. Jo havia tingut una altra voluntària, però de vegades va bé fer un canvi i em vau proposar la Nila. La Nila li agrada fer moltes coses, tot li està bé, sempre aconsella, sempre la tens per escoltar-te.

Nila: Jo m’havia presentat com a voluntària, però la parella lingüística que em va tocar no va aparèixer mai, per tant em vaig quedar sense ningú fins que vaig conèixer la Loli. D’ençà que ens coneixem, no ens hem fallat mai. Quedem sempre i si algun dia no va bé per algun motiu personal, com que ens coneixem gairebé tota la vida l’una de l’altra, ens avisem i quedem en un altre moment.

  • Com treballeu la llengua?

Loli: De fet, jo parlo i parlo i, de vegades, pregunto a la Nila com es diu en català una paraula o una altra. Vaig estudiar català i vaig arribar fins a l’Elemental 3, però encara no m’he tret el certificat.

Nila: La veritat és que a mi no m’agrada anar corregint tota l’estona, haver de dir si això està bé o no està bé. Jo vaig estudiar català fa molt de temps. Em vaig treure el nivell B, em va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé amb el meu grup, la professora era la Núria. De vegades quan la Loli em pregunta alguna cosa li dic que s’esperi, que de vegades dubto de com es diu en català, com és la forma correcta. Jo l’escolto i quan acaba de parlar, de vegades repeteixo el que ha dit de manera correcta i ja està. Ja s’adona de què ha fet malament sense haver-li de dir res.

  • Què valoreu del vostre Voluntariat per la llengua?

Nila: Jo estic jubilada i tinc tot el temps que vull per fer un munt d’activitats. Però poder trobar-me amb la Loli és una de les coses que m’agrada fer cada setmana; de fet, ja espero que arribi dimarts per trobar-nos i posar-nos al dia. Per a mi la Loli és algú amb qui poder compartir les coses que visc, que em passen pel cap, que vull fer... Per a mi és molt important la confiança que tenim.

Loli: Tot i que faig moltes coses quan plego de la feina, sempre tinc aquesta estona per estar amb la Nila i parlar de com ens va tot. És amb qui em desfogo per explicar les meves coses. És una teràpia.

  • Veig que la diferència d’edat no és un entrebanc.

Loli: Noooo, i tant que no! És que la Nila, tot i que sigui més gran parla de tot, en sap molt. Tant podem parlar de la compra, de les filles, de la gent del poble, de sexe... oi?

Nila: I tant! Nosaltres parlem de tot (les dues riuen).Has de pensar que la Loli està acostumada a tractar amb gent gran per motius de feina, ella és dolça i s’adapta a tot. Parlem de tot perquè ara ja ens coneixem molt i, la veritat, està molt bé tenir algú amb qui poder parlar de qualsevol tema.

Loli: Exacte, és bonic saber que tens algú per xerrar de temes ben diferents, i en català! (les dues riuen). En català es pot parlar de tot!

Gràcies per la vostra col·laboració. Veig que la diferència d’edat ha servit per aplanar les distàncies entre una generació i una altra. I sí, estic d’acord amb vosaltres, sou una parella molt maca que se us veu còmodes. Ben bé que és maco tenir algú amb qui poder parlar de tot.

Susanna Corcho, tècnica de Normalització Lingüística de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
31/10/2017

Entrevistem dos voluntaris, en Ferran i la Teresa, que des de fa uns mesos, han decidit trobar-se plegats amb les seves respectives parelles, que actualment són l’Artur (un malagueny que fa poc més de 2 anys que viu a Catalunya) i l’Anees (un palestí nascut a Jerusalem que viu a Badalona fa força temps).

D’on va sortir la idea de trobar-vos dues parelles alhora?

Artur: en un principi ens reuníem sols, però com que els voluntaris són amics, ens van plantejar la idea de fer la reunió tots quatre. Pensem que és més distret i enriquidor. Com que som més persones m’ha ajudat molt més perquè hi ha més conversa i opinions diverses. També m’ha ajudat a corregir els errors dels altres i els propis; com que sóc mestre, n’estic molt pendent.

Anees: he tingut diferents persones voluntàries, però m’agrada fer conversa en grup perquè hi ha més intercanvi de temes.

Teresa: vaig conèixer el Ferran fent informàtica i de seguida vam fer-nos amics. Ell em va animar a ser voluntària, la primera parella la vam tenir per separat, però vam pensar que podia ser bo fer les trobades junts, així no estem mai callats.

Què acostumeu a fer quan us trobeu? De quins temes parleu?

Teresa: aquest curs ens trobem cada dimarts a les 10 h al Cafè Meila II, fem un cafè i xerrem durant una hora o una hora i mitja. Justament avui teníem una sortida per fer un volt en globus i l’hem anul·lada per poder veure’ns amb l’Arturo i l’Anees. Per a nosaltres el més important són les trobades del Voluntariat.

Ferran: parlem de temes ben diversos, depèn de les inquietuds, feines o procedència dels aprenents. Hem parlat sobre les nostres cultures, els costums i les llengües de diferents països, sobre cinema i música (la parella de l’Artur toca el contrabaix al Teatre del Liceu).

Artur: quan ens reuníem amb la Victòria ( jardinera) vam parlar de la jardineria, el camp, la muntanya, també sobre malalties, sentiments, estats d’ànim. Cada dia és diferent.

Què destacaríeu de les vostres trobades?

Ferran: la cordialitat i l’amistat entre nosaltres.

Artur: l’apropament i la immersió.

Anees: l’enriquiment cultural.

Teresa: les trobades ens han dut amics. M’agrada molt jugar als “Aparaulats” i ara jugo amb l’Artur.

El material que us lliurem el dia de la presentació del programa us és útil?

Artur: el primer dia que ens vam veure sí que el vam fer servir, va bé per trencar el gel, però no l’hem tornat a utilitzar.

Teresa: jo m’ho vaig llegir tot a casa, però la veritat és que a les trobades no l’he dut mai.

Què us va motivar a apuntar-vos al programa VxL?

Anees: bàsicament per practicar el català, si no practiques perds moltes paraules,  l’entorn no és gens facilitador. Les persones amb les quals tinc contacte no parlen català.

Artur: és una necessitat, les trobades t’ajuden a parlar. A casa no tinc ningú amb qui fer conversa en català.

Teresa: sóc mestra, vaig fer el reciclatge i em vaig fer mestra de català, però ja era gran. Em feia molta il·lusió poder ensenyar català a algú, tenia ganes de tornar a tenir alumnes. Vaig començar el VxL als 79 anys, ara en tinc 82 i sóc una persona inquieta, m’agrada fer moltes coses: faig informàtica, sóc voluntària d’un grup de malalts d’Alzheimer i del banc d’aliments.

Ferran: per a mi és important ajudar les persones i fer país. Que les persones quan arriben aquí que no es trobin amb un problema d’integració. Jo quan vaig arribar aquí no sabia parlar el castellà, vinc de les Terres de l’Ebre i a casa sempre havíem parlat català.

Què diríeu a la gent perquè s’animés a fer el VxL?

Teresa: que és una bona eina per tenir més fluïdesa a l’hora de parlar.

Artur:  que és una eina molt necessària per a la immersió. La TV, la lectura, són importants, però per a les persones que no tenen ningú a prop per parlar, t’ajuda a fer aquest esforç.

Anees: és important per a la integració. S’aprèn a parlar, parlant. A més s’aprenen coses interessants de la llengua.

Teniu algun suggeriment, idea, proposta per fer-nos?

Ferran: fer propaganda visible als ajuntaments o llocs públics.

Artur:  més publicitat al carrer, jo vaig conèixer el programa pels cursos, si no no ho hagués sabut.

Hem passat una bona estona junts. Al voltant d’aquesta taula es respira un ambient acollidor, cordial, sincer. En Ferran i la Teresa són entranyables. L’Arturo i l’Anees, mostren un gran interès i agraïment. Sentim que aquestes trobades setmanals han anat més enllà del cafè que prenen junts, està clar que ha nascut una amistat que els ha dut a compartir altres moments de la vida plegats (un dinar a casa de l’Artur, anar a veure un concert de la seva parella al Palau de la Música...)

Totes aquestes trobades de més, multipliquen les oportunitats per fer del català la llengua vehicular en la vida diària. Gràcies a tots quatre!

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/10/2017

Us vull explicar una molt bona experiència lingüística que hem fet a Parets aquest any. A principis del mes de juny, amb els alumnes del nivell bàsic 2, vam decidir que acabaríem el curs anant a prendre un gelat d’aquells tan bons que només fan a la Gelateria Jijo del poble. Abans de la trobada, però, vaig anar a la Gelateria Jijo a fer la reserva i vam aprofitar la visita per renovar la seva adhesió al Voluntariat per la llengua com a establiment col·laborador (ho són des de l’any 2015). Els vaig demanar que, sobretot, el dia que hi anéssim parlessin tota l’estona en català als alumnes.

He de dir que, realment, va ser una pràctica lingüística extraordinària. Tots els alumnes van demanar el gelat que volien en català: de maduixa, de gerds, de pistatxo, de rom amb panses... En una terrina o un cucurutxo. De mida petita, mitjana, gran o extragran. Alguns van optar per una orxata o un granissat: de llimona, de cafè...

Acabar un curs escoltant els alumnes parlant català en una terrassa a tocar del parc de La Linera de Parets, amb el sol just abans de pondre's de teló de fons, emociona. I encara més veient la cara de la dependenta, contenta i meravellada de poder ajudar els alumnes a tenir una conversa sencera en català.

És un exemple de la bona feina que poden arribar a fer els establiments col·laboradors. A Parets n’hi ha més de setanta (ara estem renovant les adhesions) i a tot el Vallès Oriental, 600. 

Roser Tintó, tècnica de Normalització Lingüística de l'Oficina de Català de Parets (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!