Les primeres paraules que algú em va dirigir en català van ser: "Benvolgut amic", i me les va dedicar Pepa Llopis, la companya del poeta Joan Brossa. Al final de l'any noranta-dos del segle vint, li vaig enviar uns poemes visuals a Joan Brossa i li van agradar molt i la Pepa i ell em van convidar a sopar a casa seva i tot plegat va ser el començament d'una gran amistat.
Així que la meva relació amb la llengua de Martí i Pol es va veure batejada amb la poesia, l'art i l'afectivitat. I des de llavors sempre vaig estar molt interessat en la llengua y la cultura catalanes, tot i que no vaig aprofitar el privilegi de conèixer a Brossa per endinsar-me a l'estudi de la llengua molt més abans. I de vegades m'arriba alguna cosa com un vent de tardor, i m'hagués agradat xerrar en català amb en Joan de Lorca, que segons ell tocava el misteri, i tant!
En qualsevol cas, alguns anys desprès de la mort de Brossa i quan ja hi havia gairebé perdut el contacte amb la seva vídua, vaig començar a llegir una vella antologia de poesia catalana en bilingüe de Plaza i Janés, i el que em va passar és que vaig descobrir la poesia en català de Gimferrer i Margarit, i Déu n’hi do què bé sonava tot allò, i llavors vaig trobar paraules en femení en català que eren masculines em castellà, i quina meravella. La tardor, per exemple... I aquella cadència dolça i tot el Mediterrani parlant amb la seva veu original.
No va ser difícil, per tant, caure enamorat de la llengua de Llull i aleshores vaig començar a llegir els poemes de Brossa en edició bilingüe i desprès ja només en la seva llengua, el que em va permetre conèixer molt millor el meu estimat amic i poeta des de les arrels. I jo que sóc un desarrelat de la perifèria de Madrid, carn de rodalies, em vaig sentir amb el català com a casa meva, i fa tres anys que me la vaig prendre seriosament i em vaig apuntar als cursos de Parla.cat, a la modalitat lliure, i vaig escoltar un munt d'episodis d'En guàrdia i veure sèries de televisió senceres (les dues temporades de Merlí, El crac, les quatre temporades de Porca misèria) i sobretot vaig llegir als principals poetes en llengua catalana i llibres com La plaça del Diamant, El perquè de tot plegat i ara mateix estic enganxat al Jo confesso, de Jaume Cabré, gràcies a la recomanació de la meva parella lingüística, la Marta Codina, que viu a Suïssa i totes les setmanes parlem per Skype en català.
Quina il·lusió quan l'Helena Pibernat, la dinamitzadora del Voluntariat per la llengua, em va trucar per a participar al programa com aprenent, perquè això és el que sóc, un aprenent, un nadó que cada dia aprèn una paraula nova, una dita, un altre acudit, i que cada vegada es sent més segur amb la que comença a considerar la seva segona llengua, perquè això és el que m'aporta aquest programa, l'oportunitat de conèixer el català com una llengua viva, com un verb fet carn, i tant és així que els meus amics al cap i a la fi ja se n'adonen que no estic tant boig com es pensaven al principi i que a la feina és un luxe quan ens truca un client català i hi ha algú que el pot atendre en la seva llengua, perquè el català ara mateix no resta, sinó que suma i ens acosta molt més a un desconegut que ja no fa por. Com hauria de fer-ho quan les primeres paraules que em van dirigir van ser aquestes: "Benvolgut amic".
Enrique Mercado, escriptor madrileny i aprenent del VxL virtual, que té com a parella lingüística la Marta Codina, voluntària resident a Suïssa.
Afegeix un nou comentari