, 
, 
En un fragment del llibre,l’autor diu: Es poden fer molt bones passejades pels voltants de casa meva i, encara que he caminat gairebé cada dia durant molts anys, i a vegades durant uns quants dies seguits, encara no les he esgotades totes. Una perspectiva nova de trinca provoca una gran felicitat, i això ho tinc, aquesta tarda. Dues o tres hores de camí em duran fins al país més estrany que mai m’hagi pogut imaginar. Una sola granja que no hagi vist abans serà tan magnífica com els dominis del rei de Dahomey. De fet, es pot descobrir una mena d’harmonia entre el potencial del paisatge que hi ha en un cercle de quinze quilòmetres de radi al voltant nostre, o en els límits d’un passeig de tarda, i la setantena d’anys que té la vida humana. Mai no ens serà prou familiar.
Una colombiana de Cali entusiasta que m’explicava que portava només dos anys a Catalunya i ja havia pujat a la creu de Gurb, havia estat al congost de Mont-rebei, havia visitat Rupit i mil racons més del país. Ens explicàvem com ens agradava caminar i gaudir de la natura, i ben aviat vam canviar les nostres trobades en cafeteries per excursions i passejades. Llocs nous per a ella que, de cop, es convertien en llocs nous per mi. Perquè com diu Thoreau, pots haver caminat molts cops per un mateix lloc, però cada vegada és diferent. La Plana de Vic estimada on he crescut i que conec bé,es convertia en un paisatge per descobrir de nou, per assaborir lentament des d’una altra perspectiva. Caminades agradables, plaents i enriquidores, temps per enraonar i conèixer-nos, converses plenes de colors i sabors d’aquí i de Colòmbia, rialles, complicitats i molt afecte.
Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.
Soc la Gemma i soc de Madrid. Vaig arribar a Vilafranca del Penedès el 17 de febrer de 2003 i ho recordaré sempre perquè feia un fred insostenible. Però ni el fred ni l’embaràs (estava embarassada de pocs mesos) em van aturar per apuntar-me a fer classes de català. La veritat és que tenia moltes ganes d’aprendre la llengua per poder relacionar-me amb els meus amics i el meu voltant en general.
La primera professora que vaig tenir va ser la Gemma. Amb ella vaig aprendre molt i em vaig sentir molt motivada a fer servir la llengua. Els mesos van anar passant, vaig tenir el meu fill i també vaig començar a treballar. Però sempre que tenia temps i podia m’apuntava a fer un curs, fins que vaig aconseguir el nivell B de català. De mica en mica, vaig anar desplegant les ales i vaig començar a parlar en català amb la gent, a les botigues, també em vaig atrevir a fer alguna carta al diari. Fins i tot una vegada vaig anar a Ràdio Vilafranca a parlar de mi, de les classes de català i a explicar el resultat d’aquesta magnífica experiència.
I com que no podia ser d’una altra manera, va arribar un moment en què vaig començar a participar com a voluntària en el Voluntariat per la llengua. Llavors el meu fill era molt petit i també venia amb mi quan feia les converses amb la meva parella lingüística. Quedava amb l’aprenenta, o aprenent, en alguna cafeteria de Vilafranca. Allà fèiem un cafè i conversàvem. El meu fill s’entretenia fent algun dibuix. Tot molt proper, molt enriquidor. Tinc molts records de les activitats que fèiem. Sempre recordaré una excursió d’un final de curs, quan vam anar al Vendrell a visitar el Museu Pau Casals. Va ser un dia perfecte, semblàvem una gran família.
Han passat els anys, el meu fill ja és gran i jo també una mica més, és clar, però sempre que pugui continuaré fent el Voluntariat. En la distància o en la proximitat, no hi ha barreres per a això. Avui dia, i per motius de feina, estic vivint a la província de Castelló i la meva aprenenta, la Souad, a Vilafranca. La Souad és una dona marroquina que va passar la seva infantesa en un poble de Cuenca. Té moltes inquietuds, ganes de parlar el català i relacionar-se amb la gent del seu voltant, les mares de l’escola, etc.
Animo a tothom a participar al programa. Estic segura que gaudireu de l’experiència com jo ho he fet i continuo fent fins ara. Ens fa grans a tots. Als voluntaris, quan veuen les millores dels aprenents i als aprenents quan ells mateixos veuen com avancen, dia rere dia. I sobretot, gaudiu del que feu, que és el més important de tot!
Gemma, voluntària del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)
