Us presentem la Núria i la Tamo, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Manlleu que ja fa mesos que es troba. Totes dues estan molt contentes de participar al VxL i ens expliquen la seva història i per què recomanen de participar-hi, tant a les persones que aprenen català (aprenentes) com a les persones que dediquen una part del seu temps a una altra, que està aprenent català (voluntàries).
Com vau conèixer el programa?
Núria (voluntària): No recordo del cert com vaig conèixer el VxL. Vaig veure informació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Vic, quan vaig a classes d’anglès, i també havia sentit d’algú que ho feia i ho valorava positivament.
Tamo (aprenenta): Vaig venir a Catalunya per primera vegada fa quatre anys, com a turista. Vaig conèixer una família catalana que em va ensenyar la primera frase en català.
Quan vaig arribar a Catalunya no em pensava que tindria tanta sort.
Soc de Georgia. Fa gairebé un any que visc aquí. Estic aprenent català i la professora del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) em va explicar que hi ha un programa de voluntariat per practicar el català, Voluntariat per la llengua. A mi em va interessar molt. Així vaig conèixer la Núria.
Per què us hi vau apuntar?
Núria (vol.): Jo ara no treballo, i m’hi vaig apuntar perquè ho vaig trobar interessant; vaig pensar que m’agradaria si podia aportar el meu granet de sorra i ajudar a alguna persona a aprendre i conèixer la nostra llengua.
Tamo (apr.): Vaig pensar que seria una manera d’aprendre més ràpid la llengua i també de conèixer la cultura i la gent d’aquí.
Què feu quan us trobeu?
Núria (vol.): Quan ens trobem, anem a passejar, o bé seiem a prendre un cafè. Un dia vàrem anar a visitar el Museu del Ter, va ser molt interessant per conèixer bé i millor Manlleu, el nostre poble. Parlem molt, de què hem fet durant la setmana, dels fills, de llocs interessants per veure de Catalunya, i també m’explica coses de Geòrgia, el seu país natal.
Tamo (apr.): De vegades anem a una cafeteria o passegem a la vora del riu. Un dia vam anar al Museu del Ter.
Parlem de la cultura, les tradicions, la llengua dels nostres països, una mica de tot...
Com valoreu el programa?
Núria (vol.): La meva valoració és positiva, penso que ens enriqueix com a persona a totes dues. La Tamo té moltes ganes de parlar bé el català, fa gairebé un any que és aquí i ja l’entén perfectament i el parla molt bé.
Jo ho recomano a tothom que tingui oportunitat de dedicar-hi una estona. És interessant i et sents satisfeta si pots ajudar a promoure la nostra llengua.
Tamo (apr.): El valoro molt bé perquè suposa un reforç a les classes. La part parlada sempre costa una mica més. Estic molt agraïda perquè la Núria sempre troba temps per a mi, al matí, a la tarda o al vespre, amb bon temps i mal temps.
Potser m’equivoco, però parlo com puc i m’hi esforço molt. La professora em diu que, tenint en compte que no fa ni un any que soc aquí, parlo molt bé!
Tamo i Núria, parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Manlleu (Centre de Normalització Lingüística d'Osona)
Afegeix un nou comentari