Vés al contingut

Una trobada còmoda: després de la migdiada i de sofà a sofà

1_0.jpg

Ivonne Del Pozo és voluntària per la llengua en la modalitat virtual i ens parla de les seves trobades:

Et pots presentar una mica? D’on ets? Quants anys tens?

Soc de Montornès del Vallès, a Barcelona, filla del barri Montornès Nord. Tinc 45 anys i visc al barri. Sempre he viscut al barri que es va configurar als anys 60 amb famílies nouvingudes de la resta de l'estat. En l'actualitat és un gresol molt interessant d’ètnies, cultures i perfils. M'agrada el repte de la vida al barri, la vida en comunitat intercultural, canalla, gent gran..... Friso perquè comenci el ramadà i les veïnes em portin dolços i llaminadures pròpies de la celebració. No dic que no a un bon "chebuyen" o arròs de peix de Senegal, o al que sigui! Com que no cuino gaire, puc ajudar a que alguna veïna entengui una carta de l'ajuntament...Amb sort l'endemà esmorzo amb aquell pa tan bo rodó fet a mà.

Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL)?

A l'any 2005 vaig fer un voluntariat presencial de català al meu poble. Tenia temps lliure i em va encantar la idea. La persona que va ser la meva parella lingüística és amiga meva encara avui.

Ara estic de baixa professional, tinc una malaltia desconeguda o recent que es diu covid persistent, la OMS la va declarar com a tal a l'octubre del 2021. Al no poder treballar trobava a faltar parlar i expressar-me en català amb algú (soc xerraire de mena), al barri ningú en parla i les amistats tenen feina...Els xats no són el mateix. Llegir, escriure i escoltar audiovisuals en català està bé, però parlar és una delícia a la que no volia renunciar. Parlar sola no és el mateix ( ha ha ha ha ha)... Vaig decidir que fer voluntariat de català seria bo per mi i bo per algú altre. Em vaig inscriure per fer-ho de manera virtual i estic contenta.

Com és el lloc on acostumes a fer les trobades?

La veritat que és molt còmode, no ho digueu a ningú: quedem a fer video-trucada després de la migdiada, amb un té o cafetó a la mà, de sofà a sofà, tan tranquil·les, sense presa xerrem entre una hora i hora i dos quarts, un cop a la setmana.

Com diries que són les teves trobades?

Són relaxades i amenes, riem molt. Compartim els nostres neguits i els nostres èxits, podem passar-nos una bona estona parlant de menjar, de festes tradicionals, o de qüestions senzilles com cuinar una truita de patates o com és de complex el cervell. No tenim tema, sorgeixen i ens avenim molt.

De quins temes acostumes a parlar?

Parlem de la feina de la meva parella lingüística, de la vida al seu país, de la vida a Catalunya, del menjar de Colòmbia....I de qualsevol cosa que vulguem. Ella és psicòloga i hem parlat molt de la psicologia neurocognitiva, que és la part de la psicologia que estudia la cognició. De fet, a causa de la rehabilitació cognitiva (i de l’avorriment) he començat a fer els darrers mesos algunes creacions artístiques i poètiques que comparteixo a les trobades.

T’ha sorprès alguna cosa de les trobades?

La ràpida connexió entre la meva parella lingüística i jo. És senzill, és amè, és divertit, hem quedat que un dia ens trobarem i ens inflarem a menjar "tamales".

A qui recomanaries participar en el VxL?

A tothom que vulgui “eixerir-se el cap”, que vulgui ser una mica més feliç i sàpiga català. O a les companyes que tenen malalties com la meva o semblants. Tenim molts reptes quan estem malalts i no sabem cap a on anirà la malaltia, és una forma de distreure's, d'estar en actiu i sentir-se útil. Et suposa una hora a la setmana, rius, gaudeixes, a més, ajudes alguna persona que ho necessita i n'aprens. Sí. Som-hi!

Ivonne, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.