Un cafè amb la Saida i la Carme s’ha convertit en un moment molt especial i emotiu. No calia preguntar res, les mirades de complicitat, les demostracions d’afecte, la veu tremolosa d’emoció quan parlaven l’una de l’altra, ja ho deien tot: s’havien de conèixer.
Carme (voluntària): He conegut la Saida a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL). La professora dels cursos de català per a adults del Consorci per la la Normalització Lingüística (CPNL) em va proposar participar en el programa quan vaig anar a inscriure’m al curs Intermedi 3. De seguida vam connectar. Quedem una hora a la setmana, a vegades més. Passem una bona estona i practiquem el català. Durant les trobades parlem molt, passegem, de vegades prenem un cafè... Hem anat dues vegades a Granollers, al teatre, a la Porxada... Ens ho passem molt bé.
Saida (aprenenta): Durant les trobades parlem de la família, ens ensenyem fotos... De tot.
Carme (vol.): Parlem de Larache, la seva ciutat, i també del meu poble, Somontín. Mai ens quedem sense temes de conversa.
Saida (apr.): La Carme és molt maca. Estic molt contenta amb ella. La Carme m’ensenya moltes coses. El meu cor està molt tranquil amb la Carme, amb ella parlo sense por, com amb la meva mare, la meva germana... Estic molt contenta (plora emocionada). És com de la meva família. La meva mare no és aquí.
Carme (vol.): La Saida ja sap qui és la meva filla i jo ja conec els seus fills. S’esforça molt. A vegades ens trobem amb gent que em saluda en castellà i la Saida continua parlant amb ells en català. Tothom diu que és molt simpàtica. Com continuï així arribarà a alcaldessa (riuen). Pel carrer tothom la saluda i parla amb ella.
Saida (apr.): A mi m’agrada parlar i riure amb tothom. No tinc por. A vegades la gent té por de parlar. Jo estic contenta parlant amb la gent. Mai no he estudiat al meu país. Tinc ganes d’estudiar. M’agrada parlar català, conèixer gent nova. Abans quan la gent em parlava no l’entenia, i quan l’entenia no podia contestar. Ara han canviat moltes coses a millor.
Carme (vol.): La Saida m’ha explicat que quan va arribar a Canovelles, fa 18 anys, no entenia res, ni sabia anar a comprar el pa. Plorava i hi havia d’anar el seu marit.
Saida (apr.): Quan vaig arribar aquí no sabia res, ni dir “hola”. Sempre m’acompanyava al metge la meva cunyada, però al cap d’un mes vaig decidir anar-hi sola.
Carme (vol.): A mi m’agraden els sentiments de la Saida, m’ensenya molt de la vida. Som molt afins. Jo vinc d’Almeria i em considero catalana, però jo no oblido les meves arrels. Per això connecto amb ella i tinc molta empatia. Ha viscut coses com jo de petita (no ploris), tot i que ella té 40 anys i jo 63. Les arrels no s’han d’oblidar mai, però hem de mirar cap a endavant.
Saida (apr.): M’agrada tot de la Carme!
Carme (vol.): Fer de voluntària per la llengua m’omple molt, m’agrada.
VxL de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari