| Page 8 | Voluntariat per la Llengua

Esteu aquí

Blog
        27/01/2022  
        L’abraçada més esperada  
14 de gener de 2022. La Salomé, martorellenca resident a Barcelona, es posa la jaqueta i emprèn el camí cap a plaça Catalunya. Avui, després d’un any de converses, somriures i confidències davant de la pantalla, coneixerà en persona la Jacqueline.
La Jacqueline, brasilera resident a Brasília, s’abriga i surt de l’hotel on s’allotja. Aprofitant unes vacances a Lisboa, ha fet escala a Barcelona per conèixer la Salomé, la seva parella lingüística.
Quan es veuen, es fonen en una abraçada càlida, malgrat la gelor de l’hivern i la fredor de les mascaretes. Passegen i s’intercanvien regals, contentes i emocionades d’estar per fi cara a cara; més que parella lingüística, ja són amigues. I és que el Voluntariat per la llengua no va només de llengua, va de persones, de sentiments i d’emocions compartides. La tarda els passa volant.
Més tard, mentre torna a casa, la Salomé pensa en les altres sis parelles lingüístiques que ha tingut, i amb qui encara manté el contacte: el Mariano, d’Argentina, la Marisol, de Mèxic, la Katherine, de Xile... Pionera del Voluntariat per la llengua virtual, ha fet conversa en català amb persones d’arreu del món.
La Salomé es treu la jaqueta i la deixa al penjador. Somriu, emocionada encara per aquest regal de Reis tan especial, i espera poder-se retrobar, algun dia, amb la Jacqueline, aquesta vegada, pels carrers de Brasília.
VxL del Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        25/01/2022  
        Conversadors que ja són part important de l'ànima  
, 
Mikhail i Dimitris
Des del 2014 que faig converses de Voluntariat per la llengua (VxL) cada cop més agradables. Actualment en tinc amb dos homes entranyables com a aprenents, un de rus i un altre de grec, que fan de les nostres trobades un moment deliciós i amigable.
El primer va ser la meva primera parella lingüística, un noi rus encantador, i encara ens trobem xerrant de la vida i del món cada cop més conscients de la mútua estimació i del tresor de poder continuar aquesta amistat. Passat l'estiu ho vam celebrar mirant Barcelona des de dalt, als peus del Funicular del Tibidabo.
El Dimitris és un noi grec que fa sis anys que va venir a la ciutat i la va descobrint al mateix temps que flueix la nostra amistat. Passada la distància de la pandèmia ens vam poder abraçar ben fort i celebrar-ho amb un aperitiu que es va transformar en dinar i una llarga sobretaula i passeig per la Rambla de Catalunya.
Per mi els meus conversadors són ja part important de la meva ànima.
Isabel Moreno, voluntària del VxL del Centre de Normalització de Barcelona des de 2014
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        14/01/2022  
        Viure a Navarra i practicar el català amb un voluntari des d'Alemanya gràcies al VxL virtual   
Soc l´Eva, soc de Grècia, però visc a Navarra des de fa 12 anys. Fa un any que vam comprar amb el meu marit un pis a la província de Tarragona i és així com vaig conèixer Catalunya i la seva llengua. Me’n vaig quedar fascinada i per això vaig començar a aprendre català. Com que visc a Navarra, no m’és possible parlar-lo habitualment.
Per aquest motiu, conèixer l´Albert a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL) ha sigut una gran sort. Ell viu a Alemanya, jo a Navarra, ens veiem per Internet un cop per setmana i parlem durant una hora.
Li estic molt agraïda. Té molta paciència amb mi, i m´ho explica tot molt bé. A més a més, em transmet cultura catalana, cançons, tradicions... Cada vegada estic més immersa en la llengua i m´agrada més.
Amb la conversa i gràcies a aquesta iniciativa de la Secretaria de Política Lingüística estic coneixent millor la cultura i la societat catalanes i he millorat la fluïdesa a l´hora de parlar català.
Us vull felicitar a tots per l´esforç i la feina que feu per mantenir i transmetre aquesta llengua tan bonica. Moltes gràcies per tot!!!!!!
Eva Touzopoulou, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística Roses
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        13/01/2022  
        Practicar el català des de Sant Petersburg amb el VxL  
L'Anastasiia Kiseleva, aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual, ens explica la seva experiència amb el programa des de Rússia.
Et pots presentar?
Em dic Anastasiia Kiseleva, soc de Rússia, tinc 34 anys i em trobo a Sant Petersburg.
Com és que parles català?
L’any 2017 vaig anar per primer cop a l’Estat Espanyol, a Barcelona. Allà vaig veure que al carrer un munt de rètols estaven escrits en una altra llengua que jo no coneixia. Això em va sorprendre molt. Sort que un amic des de Badalona em va dir que existia una oportunitat d’estudiar el català a la meva ciutat, a més a més, de franc. Així vaig començar a estudiar el català i a través d’un company de classe vaig arribar al Voluntariat per la llengua.
I des de Sant Petersburg, quan fas servir el català?
Participo en el vostre programa Voluntariat per la llengua, vaig participar al Campus universitari de la llengua i cultura catalanes, a L’Estada Lingüística d’Estiu a València (virtual), i avui he acabat l’Estada Lingüística d’Estiu a les Illes Balears (virtual també).
A més a més, tinc amics catalans que viuen aquí a Rússia amb qui parlo de tant en tant i també continuo estudiant català a través de Zoom amb un grup de companys.
La teva participació al VxL ha resultat ser com esperaves,?
Millor encara! Recordo que a la primera trobada jo estava molt nerviosa, però des del primer instant la Virginia, la meva voluntària, va trencar el gel amb el seu somriure i amb coses que va dir. Crec que el Voluntariat per la llengua és una bona oportunitat per practicar l’idioma i sempre és un plaer conèixer gent nova, especialment dels altres països i parlar de la seva vida sigui el que sigui, coses en comú o de diferents.
A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?
A qualsevol persona que estudia català i que vol practicar-lo més i fer amics 
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        22/12/2021  
        AMICS PER SEMPRE!  
Som l'Ana, de Romania, i lo Sr. Postu, de Catalunya.
L'Ana es va apuntar a fer el Voluntariat per la llengua perquè volia millorar la seva expressió en català en l'àmbit laboral; a lo Sr. Postu li agrada el voluntariat per diferents causes, i la promoció de la llengua catalana n'és una.
Tot i que en primer lloc pensàvem que aquestes trobades serien molt més dedicades a la llengua en sí, des d’un bon inici vam connectar i ara són trobades de dos amics, que s'expliquen les seves experiències, problemes i inquietuds del dia a dia i la vida en general... Sí que de tant en tant un de nosaltres ajuda a l'altre a expressar-se millor i conèixer diferents expressions de la llengua però tots dos ens ajudem en la resta!
Ens acostumem a trobar un cop a la setmana, però parlem tot sovint a través de whatsapp i altres xarxes.
Per nosaltres ha estat una experiència molt enriquidora, no només per la transmissió de coneixements sobre el català, sinó per l'experiència vital de conèixer algú tan diferent i alhora tan semblant... i guanyar una amistat per tota la vida!
Ho recomanem al 100%!
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        22/11/2021  
        Enfrontar-se al pitjor enemic de qui s'inicia en una nova llengua  
Ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança
Jeiner Salomón ens explica la seva experiència com a aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet.
Em dic Jeiner, tinc 34 anys i soc cubana. Visc a Barcelona, al municipi de Santa Coloma de Gramenet des de fa 2 anys. Vaig arribar a aquesta ciutat sense haver sentit mai el català i quan vaig sortir de l'aeroport i vaig entrar al metro, vaig descobrir que era una llengua viva i que es parlava molt.
Aquí vaig decidir que havia d'aprendre'l si realment volia integrar-me al país que m'havia acollit. Als quatre mesos d'arribar vaig iniciar el meu primer curs i vaig continuar fins que em vaig sentir còmoda per parlar amb els altres. Als cursos vaig descobrir el Voluntariat per la llengua a través del meu professor Israel i sense dubtar-ho vaig decidir participar-hi. El meu voluntari, el Jesús, i jo ens vam reunir generalment al carrer i parlàvem mentre caminàvem, perquè va ser durant aquells mesos en què la majoria de llocs públics estaven tancats per la pandèmia. Parlàvem de qualsevol tema, sobretot literatura, cinema, i fins i tot una mica de política. De fet vaig descobrir alguns llibres molt interessants per suggeriment seu.
Després d'aquestes trobades em vaig atrevir a parlar en català en qualsevol lloc i ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança, tot i que encara està lluny de ser perfecte.
Crec que el Voluntariat per la llengua és l'oportunitat perfecta per aquells que estan aprenent l'idioma per enfrontar el pitjor enemic quan ens iniciem en una llengua nova, que és la por a equivocar-se, per això sempre que trobo un amic que vol aprendre català, li recomano participar al Voluntariat per la llengua.
VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
1 comentari
        27/10/2021  
        Estimo la meva terra i vull que ho sàpiga tothom  
El Gúmer i el Marcelo són un voluntari i un aprenent que van començar a fer les xerrades del Voluntariat per la llengua per practicar el català (VxL) en la modalitat virtual del programa i les van continuar de forma presencial, aprofitant que viuen al mateix municipi del Baix Llobregat.
Gúmer, per quin motiu et vas inscriure al programa Voluntariat per la llengua?
Hi havia diferents motius per fer-ho, però el més important per a mi  era participar per donar suport a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre tarannà.
Marcelo, com i per què vas decidir aprendre català i, a més, inscriure’t com a aprenent del VxL?
Em vaig decidir a aprendre català primer perquè m’agraden molt les llengües i després perquè és l’idioma del lloc on visc fa molts anys, no volia sentir-me tan estranger…
Continuem amb el Marcelo: Quan vas arribar a Catalunya? I a Castelldefels? Et va costar acostumar-te al territori? Has de marxar aviat de Castelldefels? 
Vaig arribar directe a Castelldefels, fa anys, abans de la pandèmia… sembla que soc aquí fa una vida. No he viscut en un altre lloc de Catalunya que no sigui Castelldefels.
Quant al Gúmer, ens agradaria saber si tens alguna anècdota de la teva trajectòria com a voluntari del VxL.
No hi ha gaire anècdotes a dir, però sí que tant l’Araceli com en Marcelo han estat dos aprenents d’allò més interessants i curiosos a l’hora d’aprendre i conèixer la realitat del nostre país.
Per a tots dos: Quina valoració feu de les vostres trobades lingüístiques? En teniu anècdotes, detalls…? Heu fet servir el material de suport a la conversa (Quaderns Parlem tu i jo, vídeos dels trucs de màgia, etcètera)? En total, quantes hores heu fet de conversa VxL?
(Marcelo) Per a mi ha estat una experiència fantàstica, no només per la calidesa i la paciència del Gúmer, sinó perquè, a més, he après moltíssim. Si bé el material de suport ha ajudat, la paciència i els evidents dots d’educador del Gúmer m’han servit molt.I en total hem fet tres sèries de deu… 30 hores de trobades.
(Gúmer) Valoració totalment positiva dels dos aprenents. Potser amb l’Araceli les trobades van ser més curtes per la situació de pandèmia, però amb el Marcelo vàrem arribar a les 30 sessions (inicialment virtuals i més tard presencials). Amb l’Araceli si no m’erro devien ser unes 10-12 sessions.
Trobeu que heu après coses l’un de l’altre? Quines?
(Marcelo) Jo del Gúmer he après de tot: llengua, història, geografia, cultura catalana,  la culinària, les coses típiques… Insisteixo, ha estat una experiència molt recomanable. 
(Gúmer) De l’Araceli he pogut comprovar el grau d’estimació de la seva feina (Infermera d’UCI a Bellvitge) i les ganes d’aprendre la nostra llengua. En Marcelo és un encant de persona, obert, curiós del tot el que és català. Hem descobert el món del vi, que a tots dos ens agrada, i hem compartit experiències i opinions. He notat, en ambdós casos, les ganes de saber i conèixer la nostra cultura en tots els vessants.
El Marcelo ve de l’Uruguai i el Gúmer és de Barcelona. Quines són les diferències més rellevants entre un territori i l’altre? I les similituds?
(Marcelo) No hi ha grans diferències entre els dos territoris, Catalunya té més història, té el modernisme i està més avançada econòmicament… I el més semblant entre tots dos territoris són les platges…
(Gúmer) Avui en dia, parlar de diferències en un món tan globalitzat és complicat. Evidentment hi ha diferències amb la cultura, els costums, la llengua, les maneres de viure i com viure. Els sistemes polítics de cada país (cas d’en Marcelo) són força diferents, tot i que han canviat molt. Però les ganes de conèixer i valorar personalment cada situació, evidentment, guanyen.
Actualment hi ha aprenents en llista d’espera per tenir un voluntari lingüístic del VxL. Quina crida faríeu vosaltres, com a voluntari i aprenent que gaudiu d’aquest programa gratuït de xerrades, per demanar voluntaris lingüístics?
(Marcelo) Jo diria que és una excel·lent idea, que val la pena l’esforç, i que s’aprèn molt. Que cal intentar-ho.
(Gúmer) Ser voluntari del VxL és un acte totalment desinteressat i que alhora enriqueix amb la interacció amb els aprenents que ens assignen com a parella lingüística. Estic molt agraït de poder fer xerrades lingüístiques amb altres persones d’arreu del món. Estimo la meva terra i vull que ho sàpiga tothom.
Voleu afegir algun comentari més a l’entrevista?
(Marcelo) Vull agrair a la Cati (dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística, CNL, Eramprunyà)  per la seva gestió i la seva constant ajuda davant de qualsevol inconvenient.I també vull agrair molt especialment al Gúmer per tot el que hem compartit, sobretot per la seva generositat per desplegar els seus coneixements. No sé si marxaré de Catalunya o em quedaré en aquesta terra, encara no ho tinc clar, per motius de feina, però el que sí que sé és que gràcies al VxL he guanyat un bon amic.
(Gúmer) El meu darrer comentari és per agrair tant a la Cati com als meus aprenents l’esforç per tirar endavant aquesta iniciativa, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre tarannà i el fet que som persones obertes a tothom. Et dono les gràcies, Cati, per la teva tasca. No es veu reflectida a nivell general, però els que hi som, t’ho agraïm molt. Una abraçada ben forta i SALUT!
Agraïm el Gúmer i el Marcelo la seva participació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua i la implicació en aquesta entrevista.
VxL del CNL Eramprunyà
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        14/10/2021  
        Una forma més per entendre la realitat  
La Rosó, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual des dels Estats Units, ens parla de la seva relació amb el programa i amb la llengua catalana malgrat la distància.
Et pots presentar?
Em dic Rosó i vaig néixer a Girona, ara fa 43 anys, però vaig créixer a Barcelona. Actualment visc a Virginia Beach a la costa est dels Estats Units des de fa 4 anys. Però ara en farà 8 que vaig marxar de Catalunya per raons de feina del meu marit. Aquests darrers vuit anys he viscut a Londres, Seattle i ara a Virgínia.
Malgrat que visc a l’estranger, a casa parlem català. Parlo català perquè és la meva llengua materna, les meves arrels, la seva sonoritat em defineix. Però també ensenyo català virtualment i participo activament a Filolàlia. Si exploreu la web o entreu per Instagram o Twitter veureu que és un projecte petit, però emprenedor on estimem les llengües i volem aportar el nostre granet de sorra per estimar-les més. Ensenyem, traduïm, corregim, assessorem i orientem en català, castellà, anglès i francès. La nostra idea és adaptar-nos i respondre a les necessitats dels qui ens busca, com polir la pronunciació o adquirir més fluïdesa. A més a més, ens agrada compartir aspectes curiosos de la llengua per tenir més consciència de la importància de saber-se comunicar. També com que ens agrada jugar, proposem petits reptes divertits com un concurs de relats o el sorteig d’un sopar entre tots aquells que ens envien un pangrama. Jo us convido a seguir-nos per Twitter o Instagram encara que sigui per curiositat.
Com vas arribar a fer de voluntària al Voluntariat per la llengua?
Quan vaig començar a tenir alumnes de català em vaig adonar que millorarien molt si parlessin català amb altres persones que no fossin jo. Així, que vaig buscar per internet si hi havia una xarxa consolidada de voluntariat per la llengua en català, i vaig anar a parar al VxL. Llavors, vaig pensar que a part de recomanar els meus alumnes de participar-hi, hi podria participar jo, també, per amor a la meva llengua.
Sempre que he pogut he fet de voluntària en diferents àmbits, si puc ajudar algú, per què no fer-ho? Fa molts anys, un estiu vaig fer de voluntària ensenyant català i castellà a immigrants sense papers a Barcelona, aquella experiència em va marcar molt en veure que la seva situació de vulnerabilitat, se’ls hi agreujava perquè no es podien comunicar. Així que quan vaig veure l’oportunitat, no m’ho vaig pensar dues vegades, i em vaig apuntar.
Com són les teves trobades? De quins temes acostumes a parlar?
Intento que les trobades siguin molt dinàmiques i que convidin a xerrar de qualsevol cosa, comentem l’actualitat, una sèrie que estiguem mirant plegades, experiències del passat o plans de futur. Miro de crear un ambient desenfadat i lliure on ningú se senti jutjat. No obstant això, si l'aprenent té una necessitat concreta en un moment determinat, jo m’hi adapto. Per exemple, una aprenent necessitava preparar una entrevista de feina i vam practicar un parell de sessions a fer entrevistes. També he tingut una aprenent que volia aprendre expressions col·loquials, frases fetes o renecs, és a dir, volia sortir del català acadèmic, així que vam començar a veure Plats Bruts i Bricoheroes.
Parlem una mica de tot, actualitat, receptes de cuina, series o fem broma, no hi ha un patró fix. Al primer dia costa una mica trobar un tema, per això proposo fer el joc de l’estrella on cadascú ha d’escriure una pista a cada punta de l’estrella sobre la seva vida com llocs, coses que agraden o feina i l’altre ha d’endevinar què significa. Per exemple, moltes vegades jo escric el número 3 en una punta per dir que tinc tres fills. És una forma de trencar el gel i trobar coses en comú sense sentir-se entrevistat per cap de les dues bandes. Però després, a mesura que avancen les sessions és més fàcil estirar el fil i trobar temes en comú per xerrar.
T’ha sorprès alguna cosa dels aprenents?
Sí, cada persona que he conegut té una història personal completament diferent, però totes coincideixen en les ganes i la tossuderia de voler aprendre català per entendre millor el lloc on viuen. Això em fascina i m’anima a seguir de voluntària, ja que malauradament a Catalunya pots viure perfectament sense saber català, i aprendre’l es converteix realment amb un repte.
A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?
Animo a tothom. És una oportunitat per conèixer persones d’altres cultures i amb punts de vista diferents. És una experiència multicultural inoblidable i una forma de contribuir que el català no sigui una barrera idiomàtica, sinó una forma més per entendre la realitat.
VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        17/09/2021  
        L'inici d'una història súper bonica  
Hola, som l’Aldana i la Laia,
La nostra relació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) va començar l’11 de febrer del 2021, uns dies després que la Rosa (la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià) ens posés en contacte a través d’un correu electrònic i enmig d’una pandèmia que ens va obligar a fer les trobades a distància…
En un inici, les nostres trobades consistien en compartir 1 hora a la setmana que dedicàvem a xerrar a través de l'opció de videotrucades del WhatsApp, però  ràpidament aquesta hora es va convertir en hora i quart, hora i mitja i fins i tot dues hores de xerrera... símptoma clar de que la parella lingüística estava transformant-se en quelcom més que una trobada 1 cop per setmana.
Tan sols 2 mesos més tard, concretament un 3 d’abril, vam fer la nostra primera trobada en persona (posant-nos cos i alçada, ja que fins aleshores l’havíem intuït o imaginat) que ens va permetre poder abraçar-nos i connectar encara més. Vam compartir un dia sencer fantàstic amb els nostres companys que també es van unir a la trobada i que, setmanes més tard es repetiria.
A dia d’avui i malgrat haver uns 140 Kms de distància entre nosaltres, ja hem fet 3 grans trobades amb parelles incloses (i també la Greta, per suposat, la gosseta de l’Aldana) i dues grans trobades on vam decidir que no calia que hi hagués presència masculina i els vam mantenir al marge... Hem de dir que afegim l’adjectiu “gran” perquè acostumen a ser quedades de tot el dia... Ja que no podem quedar més sovint (de moment), espremem al màxim els dies que ens veiem .
El que va començar sent una parella lingüística, ha acabat convertint-se en una relació meravellosa d’amistat. Ens sentim contentes i felices que la vida hagi creuat els nostres camins i ens permeti compartir temps i vivències. És una sort que la Rosa decidís fer-nos parella perquè, sense saber-ho, va ser l’inici d’una història súper bonica i que, estem segures, no acabarem mai .
Aldana i Laia, parella lingüística del VxL que gestiona el CNL de Badalona i Sant Adrià
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
        10/08/2021  
        La VOLUNTAT d'aprendre de la senya d'aquell que ensenya PER LA LLENGUA  
, 
Poema prosaic. Ressenya autobiogràfica. Les llengües que m'habiten
Si escric,
i vaig, de salt en salt, i de mata en mata:
és perquè batallo amb les llengües de la meva casa.
La vida que ens fidelitza amb el compàs de Mozart,
d'aquell que enlluerna filosofant en prosa.
No us hi amoïneu, els versets són en Català;
no podrien ser en australià...!
Però, quina disbauixa! Si no existeix; es tracta de l'anglès en fase 3.
Perquè les dues anteriors podrien ser considerades llengües de co-autor:
l'anglès americà i l'anglès britànic de la reina més rococó.
Perquè de cookies només n'entenc quan em trobo a l'àtic.
Ai, no! Soc senyoreta de te marocain, que ho torna tot més àmnic.
Si recopilo viatges i fantasia des del si del meu record:
les llengües forasteres mai m'han fet destorb.
La Mare m'ensenyà que sabia escriure, i perquè m'enfado en Català:
l'epistolar més sonora es prodigà
de l'Augusta Emèrita, terra blanca; Poemes abassegats, Maia i Occità.
Així i amb tot, la relació és tan estreta, que el què avui bull:
és una bestreta
d'una mensualitat en forma d'amor mòlt;
que ja és vell, però sempre nou.
A l'ombra de la història dels Reis de Portugal, jau francesa, la neneta de Puigcerdà
que combrega enmig de boira i safrà:
allò que no vol dir "fardar", sinó balancejar.
Què bé poder parlar! No és broma, és bonic escriure en dues i tres llengües:
appasionar-te per Slavat Papasseit; Joan Margarit; Montserrat Butxaca;
i d'en Lluís Llac, l'Estaca.
Però si alguna cosa hom ha de saber és que estimar i plorar
va compassat amb la vigília
de llums intermitents;
de cançoners que enlliten allò més bell, que no vell...
Això sí, ancià, que cal no oblidar.
La permanència, d'aquelles coses d'estòmac,
que l'almanac enyora!
I pel Portuguès, del meu amic e amat; i, pel Castellà, d'aquell que fou Cosme;
i per l'Anglès, dels que insisteixen en què sigui llengua - home
passant per la curiositat que em remou MOTar. en finès, flamenc, o estonià. 
MELANGIA!, que alguna vegada oblidem
el passar del passat:
que despertem oblidats del què sabíem, i que ho sabíem,
si som malalts de Lletres,
siguem-ho sempre
fins que ja no puguem portar trenes.
¡Que el saber no ocupa lugar!, deia la dita:
i que el què ocupà el LLOC fou allò imposat a cop de tira-xines.
Que parlant amb una velleta, que amb prou feines, passada la vuitantena:
aprèn a escriure allò que ha parlat durant una trentena. Per això, roman a Catalunya,
allò que de cor prodiguem:
el nostre pit
per corbata
de sivella
la interculturalitat i el sentiment;
que no és lletreta petita
ni ha de resultar intrascendent
que sigui Catalana
i aflori en el meu accent petit/bastit/glatit
la VOLUNTAT d'aprendre 
de la senya d'aquell que ensenya
PER LA LLENGUA.
Cristina Font. Treball presentat al concurs "Les llengües de la meva vida" que el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona va organitzar l'any 2017
Publicat per sadminvxl
Etiquetes: 
Pàgines«
‹
…
4
5
6
7
8
9
10
11
12
…
›
»

          

  
        Voluntariat per la llengua
    
  
  
                  
      
          Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.





  
  


  
      
  
  Carme Sunyol
establiment col·laborador Parets Voluntariat Jijo Vallès Oriental
Fundació Ramon Noguera
parelles vxl
platja d'aro
Vilanova i la Geltrú
voluntariat
vxl

  
  

      abril 2022
    

        «      

        »      

 

  
              
          dl        
              
          dt        
              
          dc        
              
          dj        
              
          dv        
              
          ds        
              
          dg        
          

  
                   

                   

                   

                   

                   1 
 

                   2 
 

                   3 
 

              

                   4 
 

                   5 
 

                   6 
 

                   7 
 

                   8 
 

                   9 
 

                   10 
 

              

                   11 
 

                   12 
 

                   13 
 

                   14 
 

                   15 
 

                   16 
 

                   17 
 

              

                   18 
 

                   19 
 

                   20 
 

                   21 
 

                   22 
 

                   23 
 

                   24 
 

              

                   25 
 

                   26 
 

                   27 
 

                   28 
 

                   29 
 

                   30 
 

                   

              



  
      
  
  
                  
      
          
			VxL
a CatalunyaCerca el teu CNL més proper
 





  
  

  
      
  
  
                  
      
          Entitats col•laboradoresDescobreix les seves activitats





  
  

  
      
  
  
                  
      
          Establiments col•laboradorsT’atendran en català





  
  

  
      
  
  
                  
      
          Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!





  
  
Esteu aquí

Blog

Pàgines

Voluntariat per la llengua

abril 2022

VxLa Catalunya

Entitats col•laboradores

Establiments col•laboradors

VxL
a Catalunya
