Vés al contingut

Ara, quan en algun lloc es parla en català, jo també el parlo!

granmariateresapaco_1671104357_w550.jpg

Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

Paco (aprenent): Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l'hora de parlar-lo.

M. Teresa (voluntària): No me'n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure'n publicitat als establiments, a alguna entitat... Ja feia temps que m'hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

Paco (apr.): Jo fa molts anys que visc a Sant Boi de Llobregat, i el català no m'ha costat mai d'entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m'hi. Jo ara no tinc cap obligació d'aprendre'l; ningú me l'exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

M. Teresa (vol.): Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l'oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s'hi quan són amb algú que s'ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

Què feu habitualment quan quedeu?

Paco (apr.): Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

M. Teresa (vol.): Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

Què us aporta aquesta experiència?

Paco (apr.): Molta satisfacció! M'ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure'm la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

M. Teresa (vol.): Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l'esforç que el Paco fa i l'interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre'l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m'admira. M'admira i em fa feliç.

Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.