Quan vaig començar com a voluntària amb la Ivanka la idea era trobar-nos les deu hores, com estableix el programa Voluntariat per la llengua (VxL), i després "cadascú a casa seva i Déu a la de tothom" com diu la dita, però el que realment va passar és ben diferent.
Amb la Ivanka de Bulgària, que des del 2001 que viu a Barcelona, hem acabat fent 40 hores de conversa en català i cada trobada és més engrescadora i dinàmica, malgrat que les fem de manera virtual a través de videotrucada.
Vull destacar que no som una parella lingüística estàndard. Vull dir que hem hagut de combatre alguna situació complicada de la qual hem après moltíssim totes dues. I és que la Ivanka viu a Barcelona, una ciutat a uns 150 quilòmetres d'on jo soc. Ella pateix una discapacitat visual que complica i fa feixuga la logística que ha d'utilitzar quan quedem per parlar. Però, gràcies a les noves tecnologies i el suport constant de la seva mare, ens n'hem sortit molt bé.
En les primeres sessions de conversa parlàvem, sobretot, de les nostres activitats quotidianes. Ella participa en un munt d'activitats (classes de català, classes d'anglès, aprèn jocs de taula, fa dansa contemporània...). Davant de tota aquesta activitat, jo pensava: "Que n'és d'avorrida la meva setmana!" Jo sempre de la feina a casa i de casa a la feina... Què li explico jo ara! Les seves preguntes sobre la meva feina (soc mestra d'educació infantil en una escola pública) van ser una font de conversa. A part d'interessar-se per les activitats que faig a l'escola, també hem estat parlant de les meves aficions, la meva infantesa i joventut i moltes altres coses. Aquestes ganes de saber i d'aprendre una de l'altra han estat recíproques. A mi m'ha agradat que m'expliqués en un català molt acceptable com havia decidit venir fins a Catalunya, què havia fet a la seva terra natal, què és el que més li agrada de la nostra terra...
En fi, mica en mica, hem anat descobrint què hi ha darrere de cada una de nosaltres. El Voluntariat per la llengua ens ha donat l'oportunitat de conèixer una persona, un país, una cultura, d'una manera amable, divertida i molt humana.
Amb la Ivanka m'he adonat que aprendre català no té barreres!
Laura, voluntària del VxL d'Olot (Centre de Normalització Lingüística de Girona)
Afegeix un nou comentari