Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
20/03/2023

Larache i Somontín: una combinació fantàstica!

Un cafè amb la Saida i la Carme s’ha convertit en un moment molt especial i emotiu. No calia preguntar res, les mirades de complicitat, les demostracions d’afecte, la veu tremolosa d’emoció quan parlaven l’una de l’altra, ja ho deien tot: s’havien de conèixer.

Carme (voluntària): He conegut la Saida a través del programa Voluntariat per la llengua (VxL). La professora dels cursos de català per a adults del Consorci per la la Normalització Lingüística (CPNL) em va proposar participar en el programa quan vaig anar a inscriure’m al curs Intermedi 3. De seguida vam connectar. Quedem una hora a la setmana, a vegades més. Passem una bona estona i practiquem el català. Durant les trobades parlem molt, passegem, de vegades prenem un cafè... Hem anat dues vegades a Granollers, al teatre, a la Porxada... Ens ho passem molt bé.

Saida (aprenenta): Durant les trobades parlem de la família, ens ensenyem fotos... De tot.

Carme (vol.): Parlem de Larache, la seva ciutat, i també del meu poble, Somontín. Mai ens quedem sense temes de conversa.

Saida (apr.): La Carme és molt maca. Estic molt contenta amb ella. La Carme m’ensenya moltes coses. El meu cor està molt tranquil amb la Carme, amb ella parlo sense por, com amb la meva mare, la meva germana... Estic molt contenta (plora emocionada). És com de la meva família. La meva mare no és aquí.

Carme (vol.): La Saida ja sap qui és la meva filla i jo ja conec els seus fills. S’esforça molt. A vegades ens trobem amb gent que em saluda en castellà i la Saida continua parlant amb ells en català. Tothom diu que és molt simpàtica. Com continuï així arribarà a alcaldessa (riuen). Pel carrer tothom la saluda i parla amb ella.

Saida (apr.): A mi m’agrada parlar i riure amb tothom. No tinc por. A vegades la gent té por de parlar. Jo estic contenta parlant amb la gent. Mai no he estudiat al meu país. Tinc ganes d’estudiar. M’agrada parlar català, conèixer gent nova. Abans quan la gent em parlava no l’entenia, i quan l’entenia no podia contestar. Ara han canviat moltes coses a millor.

Carme (vol.): La Saida m’ha explicat que quan va arribar a Canovelles, fa 18 anys, no entenia res, ni sabia anar a comprar el pa. Plorava i hi havia d’anar el seu marit.

Saida (apr.): Quan vaig arribar aquí no sabia res, ni dir “hola”. Sempre m’acompanyava al metge la meva cunyada, però al cap d’un mes vaig decidir anar-hi sola.

Carme (vol.): A mi m’agraden els sentiments de la Saida, m’ensenya molt de la vida. Som molt afins. Jo vinc d’Almeria i em considero catalana, però jo no oblido les meves arrels. Per això connecto amb ella i tinc molta empatia. Ha viscut coses com jo de petita (no ploris), tot i que ella té 40 anys i jo 63. Les arrels no s’han d’oblidar mai, però hem de mirar cap a endavant.

Saida (apr.): M’agrada tot de la Carme!

Carme (vol.): Fer de voluntària per la llengua m’omple molt, m’agrada.

VxL de l’Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

Us presentem la Núria i la Tamo, una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Manlleu que ja fa mesos que es troba. Totes dues estan molt contentes de participar al VxL i ens expliquen la seva història i per què recomanen de participar-hi, tant a les persones que aprenen català (aprenentes) com a les persones que dediquen una part del seu temps a una altra, que està aprenent català (voluntàries).

Com vau conèixer el programa?

Núria (voluntària): No recordo del cert com vaig conèixer el VxL. Vaig veure informació a l’Escola Oficial d’Idiomes de Vic, quan vaig a classes d’anglès, i també havia sentit d’algú que ho feia i ho valorava positivament.

Tamo (aprenenta): Vaig venir a Catalunya per primera vegada fa quatre anys, com a turista. Vaig conèixer una família catalana que em va ensenyar la primera frase en català.

Quan vaig arribar a Catalunya no em pensava que tindria tanta sort.

Soc de Georgia. Fa gairebé un any que visc aquí. Estic aprenent català i la professora del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) em va explicar que hi ha un programa de voluntariat per practicar el català, Voluntariat per la llengua. A mi em va interessar molt. Així vaig conèixer la Núria.

Per què us hi vau apuntar?

Núria (vol.): Jo ara no treballo, i m’hi vaig apuntar perquè ho vaig trobar interessant; vaig pensar que m’agradaria si podia aportar el meu granet de sorra i ajudar a alguna persona a aprendre i conèixer la nostra llengua.

Tamo (apr.): Vaig pensar que seria una manera d’aprendre més ràpid la llengua i també de conèixer la cultura i la gent d’aquí.

Què feu quan us trobeu?

Núria (vol.): Quan ens trobem, anem a passejar, o bé seiem a prendre un cafè. Un dia vàrem anar a visitar el Museu del Ter, va ser molt interessant per conèixer bé i millor Manlleu, el nostre poble. Parlem molt, de què hem fet durant la setmana, dels fills, de llocs interessants per veure de Catalunya, i també m’explica coses de Geòrgia, el seu país natal.

Tamo (apr.): De vegades anem a una cafeteria o passegem a la vora del riu. Un dia vam anar al Museu del Ter.

Parlem de la cultura, les tradicions, la llengua dels nostres països, una mica de tot...

Com valoreu el programa?

Núria (vol.): La meva valoració és positiva, penso que ens enriqueix com a persona a totes dues. La Tamo té moltes ganes de parlar bé el català, fa gairebé un any que és aquí i ja l’entén perfectament i el parla molt bé.

Jo ho recomano a tothom que tingui oportunitat de dedicar-hi una estona. És interessant i et sents satisfeta si pots ajudar a promoure la nostra llengua.

Tamo (apr.): El valoro molt bé perquè suposa un reforç a les classes. La part parlada sempre costa una mica més. Estic molt agraïda perquè la Núria sempre troba temps per a mi, al matí, a la tarda o al vespre, amb bon temps i mal temps.

Potser m’equivoco, però parlo com puc i m’hi esforço molt. La professora em diu que, tenint en compte que no fa ni un any que soc aquí, parlo molt bé!

Tamo i Núria, parella lingüística del VxL de l'Oficina de Català de Manlleu (Centre de Normalització Lingüística d'Osona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

La Magda, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) ha tingut parelles lingüístiques virtuals, presencials i ara porta un grup de tertúlies amb aprenents de Castelldefels.

Des de quan col·labores amb el Voluntariat per la llengua?

Soc voluntària d’aquest programa des del 2016.

Ara condueixes un grup de tertúlies, però abans feies de voluntària del VxL en modalitat virtual. Com valores aquella experiència?

El VxL virtual és una experiència interessant, adaptada a les necessitats de la gent que no té temps per desplaçar-se o que viu lluny i vol practicar el català. Va ser molt interessant i còmode per ambdues parts. La meva aprenenta vivia a Madrid i estava estudiant català.

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?

Sí; soc professora jubilada del Departament d’Educació.

Quina relació tens amb Castelldefels? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?

Visc a Castelldefels des de fa molts anys. Sí, col·laboro amb alguna entitat municipal.

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut amb els teus aprenents.

Una de les aprenentes era una experta en cinema i quan les converses estaven relacionades amb les pel·lícules, sense llegir la cartellera sabia perfectament quines pel·lícules eren recomanables.

Per quin motiu has decidit conduir un grup de tertúlies amb aprenents del VxL?

Perquè m’agrada i no vull que es perdi la meva llengua. Penso que inscriure’s en un grup de tertúlies del VxL és l’esglaó que ha de pujar un aprenent després d’haver fet la conversa amb una parella, per poder parlar en públic de forma normalitzada.

Com encoratjaries algú que llegeixi aquesta entrevista a participar en el VxL?

És una tasca molt enriquidora en tots els aspectes. Val la pena.

Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

Respecte a les tertúlies penso que es podrien establir diferents nivells. Un primer nivell per als aprenents que acaben la conversa per parelles; un segon, per parlar de temes generals del dia a dia i un tercer nivell cultural, per parlar de llibres, música, art, cinema… Encara que tot això pot variar i adaptar-se en funció del col·lectiu a qui vagi adreçat.

Magda, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/03/2023

16 anys de voluntari, 22 parelles lingüístiques i amb 81 anys continua essent VxL!

En Carles és voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL) des de 2007. Va començar essent voluntari en modalitat presencial a Barcelona i després va passar a ser voluntari en la nova modalitat virtual al Vallès Oriental. Ha tingut parelles lingüístiques, ha atès dos aprenents a la vegada en algunes ocasions per conversar amb els dos alhora i, fins i tot, ha conduit un grup de tertúlia de VxL.

Ha tingut aprenents de gairebé tot el món: Mèxic, Perú, Argentina, Marroc, Veneçuela, Equador, Itàlia, Holanda, Uruguai, Bèlgica i de l’Estat espanyol (Extremadura, Biscaia, Barcelona, Sòria i Madrid).

Amb totes les parelles del VxL que ha tingut ha fet més de 350 trobades, presencials i virtuals. Hores i hores de conversa en català. L’entrevistem!

Carles, com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

Doncs un dia vaig llegir un article en un diari o una revista de Barcelona, no en recordo el nom, i vaig dir-li a la meva senyora: “Carme, em faré voluntari”. I des de l’any 2007 soc voluntari.

Quan vas canviar de voluntari del VxL presencial a virtual?

La veritat és que va ser amb la pandèmia. Amb la dona van deixar Barcelona i vam venir a Santa Eulàlia de Ronçana, un poble més tranquil. Jo volia continuar ajudant a algú a practicar català i, a través de WhatsApp, ho he pogut fer tranquil·lament des del mòbil o l’ordinador.

Es nota si els aprenents virtuals tenen nervis o vergonya a través de la pantalla?

Sí, es posen nerviosos les primeres trobades. Dubten molt i es passen al castellà i veig que es belluguen força. Però jo sempre, amb molta paciència, d’això no me’n falta, els deixo xerrar i després reprenc la conversa en català i els explico dubtes.

Tens alguna anècdota amb els aprenents?

D’aprenents, n’he tingut un bon grapat i et podria explicar moltíssimes anècdotes: en Carlos, de Veneçuela, que treballava al metro TMB i era maquinista; l’Isidro, un charro mexicà, una mena de genet amb pistola i tot, que em va venir a visitar a l’Hospital del Mar quan vaig estar malalt; en Mohamed, que volia ser taxista i li demanaven el nivell C de català i em convidava cada setmana a berenar; en Louis, de Bèlgica, que a vegades també m’enviava algun escrit i em va dir que la seva dona l’ajudava amb l’escriptura; l’Alejandro, aprenent extremeny, que va resultar ser veí de davant de casa meva!, i amb el grup de de Gent Gran Carlit, que vam muntar un dels primers grups de tertúlia: la Carmen, l’Elia, la Begoña i la Mercedes. També vaig tenir aprenents a Ciutat Vella, a Nou Barris i a Horta.

I encara mantinc contacte amb algun aprenent de tant en tant. Amb alguns hem fet una gran amistat.

Sempre disponible, al peu del canó.

Carles Busquets, voluntari del VxL del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
08/03/2023

La Glòria Coma, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) que condueix un grup de tertúlies amb 15 aprenents al Casal la Montserratina de Viladecans, ens explica la seva experiència:

Des de quan col·labores amb el VxL?  

Hi col·laboro oficialment des de fa uns mesos tot i que ja fa 2 anys que faig tasques de voluntariat al mateix casal.

Ara no fas de voluntària amb un sol aprenent sinó que condueixes tot un grup d’aprenents. Com valores aquesta experiència?  

M’agraden les dues modalitats. Per una banda, és més fàcil atendre les necessitats lingüístiques d’una sola persona i pots centrar-te més en els seus interessos. Per altra banda, quan treballes amb un grup, has d’intentar que les sessions satisfacin tothom i has de valorar els diferents nivells de parla i adaptar-t’hi. Tot i així, les trobades són molt més amenes i dinàmiques. 

Havies tingut alguna experiència prèvia relacionada amb l’ensenyament?  

Soc llicenciada en Filologia Espanyola i Literatura i he treballat molts anys al centre de formació d’una multinacional. He impartit formacions al llarg de tota la meva trajectòria professional i també tinc experiència en coordinar formacions per a grups. Atès que a l’empresa on treballava hi havia aproximadament 1.000 col·laboradors de diferents nacionalitats, juntament amb un company vam posar en marxa el projecte ‘Parelles Lingüístiques’ i durant l’hora de dinar, i de vegades també fora de l’empresa, interactuàvem amb la nostra parella lingüística. La meva vocació per la formació és tan forta que fins i tot casa meva es convertia en una sala d’estudi en la qual els meus fills i els seus companys venien a resoldre dubtes de temes escolars i universitaris.

Quina relació tens amb Viladecans? Col·labores amb altres entitats de la ciutat?  

A banda de conduir el grup de tertúlies del VxL al Casal la Montserratina, he fet algun seminari sobre intel·ligència emocional a la Creu Roja i també he ajudat a elaborar i millorar currículums per ajudar a buscar feina a persones de Viladecans. 

Explica’ns alguna anècdota lingüística que hagis viscut al grup de tertúlies.  

Un dia vam cantar a l’aula la cançó del grup Duo Dinámico “Esos ojitos negros” traduïda al català amb el títol “Ai aquells ulls tan negres” i va ser un moment màgic. En general, agrada molt cantar cançons en català al grup de tertúlies. Les treballem prèviament i així després les cantem amb més alegria i emoció. 

Com encoratjaries algú que ens estigui llegint a participar en el Voluntariat per la llengua?  

En el meu cas, es tracta d’un grup de gent gran que té la voluntat i la il·lusió d’aprendre després de viure molts anys al nostre país sense parlar la nostra llengua i això els sap greu. S’han adonat que mai és tard per fer un pas endavant i això fa que sigui un voluntariat molt agraït. Val molt la pena viure aquesta experiència.  

Per acabar, quin desig demanes per al 2023?   

Que segueixi endavant aquesta iniciativa i que les persones que viuen a Catalunya i no tenen cap interès en la nostra llengua entenguin que parlar la llengua del lloc on vius és un senyal de respecte per a un mateix i per a les persones amb les quals es relacionen.  

VxL del Servei Local de Català de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
06/03/2023

La María Pilar, oriünda de Burgos, va arribar a Catalunya per motius professionals fa 10 anys. En fa menys d'un que va voler reprendre els estudis de llengua catalana que va iniciar en arribar a Terrassa i actualment està cursant el nivell Elemental 3 dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. El juny de 2022 es va apuntar al Voluntariat per la llengua (VxL) com a aprenenta i des de llavors, la seva parella lingüística és la Rosa María, que diu d'ella: "és una aprenenta molt motivada amb l'idioma, tant per motius personals i familiars com en l'àmbit professional i d'educació de la seva filla. Actualment, va adaptant oportunitats professionals conciliant amb necessitats familiars".

La Rosa Maria, infermera de professió que es va inscriure com a voluntària del VxL també l'estiu del 2022, diu:  "La meva motivació per participar en el VxL és l'amor que sento per la meva llengua, que és la meva identitat familiar i cultural", i també que el que intenta és "apropar el català al màxim de persones possible cada dia personalment i professionalment i, com a més persones, millor". La Rosa Maria se sent molt satisfeta amb la relació que ha teixit amb la María Pilar, que considera que ha adquirit una dimensió més enllà de la purament lingüística.

VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/02/2023

Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

Paco (aprenent): Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l'hora de parlar-lo.

M. Teresa (voluntària): No me'n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure'n publicitat als establiments, a alguna entitat... Ja feia temps que m'hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

Paco (apr.): Jo fa molts anys que visc a Sant Boi de Llobregat, i el català no m'ha costat mai d'entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m'hi. Jo ara no tinc cap obligació d'aprendre'l; ningú me l'exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

M. Teresa (vol.): Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l'oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s'hi quan són amb algú que s'ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

Què feu habitualment quan quedeu?

Paco (apr.): Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

M. Teresa (vol.): Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

Què us aporta aquesta experiència?

Paco (apr.): Molta satisfacció! M'ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure'm la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

M. Teresa (vol.): Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l'esforç que el Paco fa i l'interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre'l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m'admira. M'admira i em fa feliç.

Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

VxL del Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
23/02/2023

L'Elena, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de Santa Coloma de Gramenet, ens parla de les dues parelles lingüístiques que ha tingut fins ara.

Et pots presentar? Quina relació tens amb Santa Coloma de Gramenet? I amb el català?

Em dic Elena, soc de Santa Coloma però feia quinze anys que no vivia aquí i fa poc que hi he tornat. El meu cognom és català i tothom em parlava català, tot i ser de família castellana, però la situació va canviar quan em vaig casar i la família del meu marit sí que el feia servir, llavors vaig haver de fer un esforç i exigir-me parlar-lo de manera més correcta.

Com vas conèixer el VxL? Per què t'hi vas apuntar?

Crec que el coneixia des de sempre, em sona des de la universitat i se'm va passar pel cap participar-hi. Principalment ha estat ara, perquè després d'estar fora tenia la impressió que ningú el parlava, però també vaig pensar que així podia ajudar la llengua.

Has tingut dues aprenentes ja, com ho fas perquè et reconeguin quan quedes per primera vegada?

És fàcil amb les fotos del WhatsApp, però també els dic que soc alta i amb els cabells vermells. Ah! I porto la bossa blava del VxL!

Què acostumes a fer les trobades?

He fet de professora d'espanyol i anglès, així que encara que acostumo a tenir a mà les preguntes de "Temes per parlar", per si queda algun buit, també preparo algunes coses i tinc una mena de bossa de jocs. Amb l'actual parella lingüística, com està fent un curs de català, també treballem temes de les classes, com el passat, segons el que estigui fent. Ella sempre em diu que l'hora passa molt ràpida.

Què creus que t'aporta fer de voluntària?

Doncs jo treballo des de sempre a casa i aquesta activitat és una manera de sortir de casa i em fa molta il·lusió que algú s'interessi per la llengua catalana!

Està sent la teva participacióen el VxL com esperaves?

Sí, jo he viscut molt temps fora i em sento a gust amb gent que no conec i m'agrada sentir experiències de gent que ha viscut de manera diferent, de vegades fa gràcia que compartim a Santa Coloma experiències viscudes a fora, com quan hem parlat dels huracans.

Alguna cosa més per acabar?

Sí, que m'agrada participar al VxL perquè les aprenentes, de moment de Cuba i Bolívia, són persones amb les que, per feina o per ser d'una cultura diferent, mai no hauria coincidit en una conversa.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
16/01/2023
,

L’Associació Veïnal de Sant Ildefons ha reactivat la seva col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà per tal de promoure el coneixement i l'ús del català al barri, a través d'iniciatives com el Voluntariat per la llengua (VxL). Aquesta és l'entrevista que hem fet a l'Antonio Alvear (un dels membres més antics de la Junta de l’Associació Veïnal de Sant Ildefons) i la Noelia Rodríguez (una dels dos membres més joves de la junta i única dona):

VxL (Anand Torrents, dinamitzador): Noelia, representes el pol femení de la Junta, quant fa que hi ets?

Noelia: Des del mes de maig d’aquest any.

VxL: Fa poquet doncs, i com ha estat aquest experiència?

Noelia: N’estic encantada, la veritat és que sí. Sempre li recomano a tothom que es faci de l’Associació de veïns i veïnes. En primer lloc, estic encantada de l’acollida que he rebut per part dels més grans, i veig com segueixen treballant dia rere dia malgrat els anys, i sempre parlo amb molt d’orgull dels nostres membres més grans; i en segon lloc és que és un espai en què pots fer moltes coses per al veïnat, saps? Em sembla l’espai ideal!

VxL: I tu, Antonio, quan vares entrar-hi i com es va fundar aquesta Associació ... perquè tu n’ets membre fundador, oi?

Antonio: Bé, no. De fet va haver-hi altres companys i companyes que varen començar-hi abans; jo de ple, de ple, vaig començar-hi vora l’any 1990. Sempre ho explico i us explicaré ara com va anar, perquè ja sabem que aleshores el metro arribava fins aquí només i després es va allargar dues estacions més avall, i benvinguda al metro! Els membres de l’Associació que hi havia varen ser avisats pels veïns de Pubilla Cases. El metro anava bé però calia controlar les vibracions que feia, va haver-hi aquesta falla. Jo visc a la Plaça Europa, i els que hi havia a la Junta ens varen convocar perquè calia estar en guàrdia i veure que tot anés bé. Quan es va inaugurar el metro precisament varen començar a haver-hi problemes amb els ciments de l’obra, les rajoles queien. Vàrem estar set anys batallant perquè es fes un peritatge als habitatges perquè per les vibracions hi va haver danys a molts edificis, i vàrem denunciar el metro, i el metro va haver de donar la cara i indemnitzar-nos. Es varen aixecar les vies per a posar-hi amortidors, i amb tot i això varen haver d’indemnitzar algunes porteries. Al bloc on jo hi visc també ens varen indemnitzar, es varen rehabilitar els edificis i va anar tot bé. Aquell va ser el meu motiu d’entrar a l’Associació de veïns, i després em va entrar el cuquet de la sanitat, del medi ambient...

VxL: Noelia, quin és el paper de l’Associació al barri?

Noelia: Promoure que el barri sigui del veïnat, saps? Ha de ser un espai, com cada associació de veïns, on cada veí o cada veïna pugui anar a expressar-hi els seus problemes a nivell més col·lectiu; també podrien ser coses personals, però jo ho equiparo una mica a un sindicat comunitari, no? Fer un treball comunitari i que amb les idees dels veïns i les veïnes es pugui fer un barri nostre. Al final, si no tenim aquesta vinculació no hi ha aquest sentiment de pertinença. És un espai per a tenir sentiment de pertinença cap al barri a on estàs vivint, poder modificar-hi coses i fer activitats que ajudin a que les persones - potser persones que tenen menys ingressos - puguin participar a activitats o generar activitats pròpies.

VxL: Parlant d’activitats pròpies fa uns dies que hem fet públic que el CNL de Cornellà i l’AAVV hem signat un acord de col·laboració per a promoure activitats conjuntament; tals com, per exemple, el VxL, i tertúlies per a promoure l’ús del català. Això és un projecte nou i que veiem amb molta il·lusió, i com a quelcom de molt positiu. Quin futur us agradaria que tingués aquesta iniciativa?

Antonio: Als grans ens costa una mica, però el jovent ha nascut aquí i el català el porten bé. També hi ha gent gran que, com jo dic, a cops poden estar una mica avorrits i les tertúlies, a més que els serviran per a relaxar-se podran millorar el seu català. Jo potser et diré una paraula en català i potser no te la dic bé i penso que tu et pensaràs que me n’enric; els nervis et poden tallar...  i és que els complexos són  molt dolents ... jo en tinc una mica amb això.

VxL: Els complexos són dolents, sí. Noelia, aquí hi ha la perspectiva i el testimoni d’una immigració que no va tenir gaire contacte amb la llengua i la cultura catalanes, tu com veus aquest procés en què el barri s’obre ara una mica més a la llengua catalana? La llengua sempre ha estat i està present en alguna mesura, però potser menys en els carrers i comerços de Sant Ildefons. Com veus tu aquesta iniciativa i l’impacte que pot tenir?

Noelia: Jo la veig fenomenal, la iniciativa; de fet va sorgir així de la Junta com a una molt bona proposta perquè una AAVV també és una entitat cultural i això suposa una promoció de la llengua i la cultura catalana a Sant Ildefons. També és cert que cada cop hi ha més persones i com que hi ha una diversitat súper àmplia  - anava a dir en aquest municipi - en aquest barri, que hi ha 28.000 persones de totes les nacionalitats que cada cop més estan anant cap a l’aprenentatge del català. Vàrem pensar que estaria molt bé oferir aquest espai gratuït als voluntaris i voluntàries lingüístics que s’asseguin tranquil·lament a fer les seves converses ... jo crec que a les persones ens costa molt aprendre un idioma, i que ens fa vergonya. Jo us confessaré que vaig néixer el 78, ja sóc grandeta, i que em vaig criar al Baix Llobregat i que en català a l’escola només hi tenia l’assignatura de llengua catalana; tota la resta era en castellà. Això no ve de tant lluny....  Em costava horrors parlar en català fins que vaig anar a Menorca i no vaig tenir-ne més remei; vaig començar a parlar en català!

VxL: Va funcionar la immersió.

Noelia: Sí, va funcionar (rialles). Em  feia vergonya, i de fet, he estat voluntària del VxL! Ens va semblar una idea magnífica per a promoure la llengua catalana i acostar altres persones a l’Associació perquè coneguin també aquest espai.

VxL: Antonio, la Noelia destacava el factor de la diversitat més que evident d’aquest barri de Sant Ildefons ...

Antonio: És veritat, ja ni sabem la diversitat de gent que tenim aquí ... quan vaig arribar aquí com que érem immigració d’extremenys, andalusos, gallecs ... els poquets catalans que hi havia aquí com que Franco no els va deixar parlar en català i estava prohibit parlar en català, es va anar perdent ... els que vàrem arribar-hi de fora ja no el vàrem poder aprendre.

VxL: El vostre entorn parlava en castellà.

Antonio: Exactament, ara la meva néta, que és un argent viu, em diu: iaio ara jo t’ensenyaré  a parlar en català!  

Noelia: Sobre la vergonya, no hi havia ...

VxL: No hi havia parelles lingüístiques, gent amb qui parlar en llibertat ...

Noelia: Sí.

VxL: Els dos heu comentat el factor de la vergonya, que és una cosa que els qui ensenyem idiomes veiem constantment... Què li diries Noelia per a animar una persona a participar a aquestes activitats que organitzarem conjuntament entre el CNL i l’Associació de veïns i veïnes aquest curs vinent?

Noelia: Primer, que no s’ha de tenir vergonya, no s’ha de tenir por a equivocar-se, oi? I que es pot passar una estona d’allò més divertida.

Antonio: És com començar en una feina; de primer potser tens una mica de nervis... a alguns aquest complex ens pot afectar més i a d’altres no tant. Quan nosaltres vàrem fer classes de català aquí amb aquell avi, en Joan Vilanova ...

VxL: Ell d’alguna manera ja va ser un voluntari lingüístic per vosaltres , oi? Feia promoció de la llengua i us convidava a aprendre-la ...

Antonio: Sí, aquell home ens deia:  això no és una “silla”, és una cadira, no és una “mesa”, és una taula ... gràcies a aquesta persona va haver-hi gent que varen aprendre a defensar-se.

VxL: Vet aquí la capacitat d’una persona de modificar el seu entorn... Què li diries, Antonio, des d’aquí a en Joan Vilanova?

Antonio: Que ell va fer una feina amb gent, amb moltes persones que estaven plenes de complexos a desfer-se de la por i fer una primera passa. La veritat és que va ser algú molt estimat pels veïns.

VxL:  Doncs una salutació des d’aquí al Sr. Vilanova. Voleu afegir alguna cosa més? Com sabeu, el lema del VxL és: “Quan parles, fas màgia” així és que jo us vull agrair als dos de fer una mica de màgia amb mi avui, i esperem fer moltes coses en comú en el futur.

Noelia: Jo sí, que vull afegir-hi alguna cosa ... Que estem súper contents d’haver fet aquest conveni amb vosaltres perquè a més és generar teixit del barri; encara que porteu tot Cornellà des d’aquí, esteu ubicats aquí, al barri de Sant Ildefons... i així podrem fer-hi més coses!  

VxL del CNL de Cornellà de Llobregat

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2022

La Georgina i l'Amira són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Castelldefels.

Per quin motiu us heu apuntat al VxL?

Georgina (voluntària): Jo m’hi he apuntat perquè jo vaig ser aprenenta d’aquest projecte quan estudiava el català i ara que en sé, volia tornar una mica del que em van donar.

Amira (aprenenta): Jo m’hi vaig apuntar perquè encara que porto bastants anys a Catalunya no en sé prou i penso que ja està bé, que ara és el moment de tirar-me a la piscina! Com que el meu projecte de vida és quedar-me a viure aquí, penso que és important poder-me comunicar millor amb la gent d’aquí.

Quines altres parelles lingüístiques heu tingut?

Georgina: Quan era aprenenta, en vaig tenir tres de diferents; totes eren dones… una noia que estava de baixa de maternitat, una altra noia del barri i una senyora gran. De voluntària, n’he tingut tres, dues a Barcelona i ara l’Amira.

Amira: La Georgina és la primera parella que he tingut. M’hi vaig apuntar abans de l’estiu i ara estem fent la segona tongada de trobades.

A banda de fer una hora de conversa setmanal, hi ha altres activitats en el marc del VxL? Us agraden aquestes activitats?

A les dues ens va agradar molt poder assistir a la cloenda del curs 2021-2022. Van fer una activitat molt divertida al castell i vàrem aprendre moltes coses sobre la història de Castelldefels.

Què és el que més us agrada del VxL?

Ens semblen engrescadores les activitats que es fan, per exemple, aquesta tarda participarem en una activitat de jocs en catalans al Servei Local de Català (SLC) de Castelldefels.

Per l’altra banda, a l’Amira li agrada poder triar entre cursos presencials i en línia i entre parella lingüística presencial i virtual.

Expliqueu-nos alguna anècdota de les vostres trobades lingüístiques…

Hem fet una amistat maca i, a banda de les trobades a què es compromet qualsevol persona que s’inscriu al VxL, hem fet alguna sortida a Barcelona a veure l’exposició de Crims al Palau Robert, a Sitges a visitar el Museu Maricel, passejades per la platja, etc.

I ja per acabar, què diríeu a les persones que creieu que es podrien inscriure al VxL com a aprenents? I als que podrien fer de voluntaris?

Us heu d’animar a inscriure-us a aquest programa perquè és una manera molt fàcil de poder començar a parlar en català amb fluïdesa i, a més, coneixereu persones noves que sempre us poden fer alguna aportació positiva.

No passa res si no en sabeu gaire o si us fa vergonya… la qüestió és poder practicar la llengua!

VxL de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!