“A l’èxit per la pràctica”

Al desembre vaig veure publicada al Tot Cerdanyola al dia una entrevista excel·lent al Sr. Víctor Cortada, de la Constància Factoria Cultural. Signava l’entrevista Maria José Farias, alumna del curs Elemental 2 del Servei Local de Català (SLC). L’entrevista era molt bona i donava una visió general molt clara de què és la Constància Factoria Cultural. Però encara em va sorprendre més perquè coneixia la Maria José del grup de tertúlia en català. Aquest grup, moderat per la Montse Alsina, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL), es troba tots els dimecres a les 11 del matí a la cafeteria Un cafè?, de Cerdanyola, propietat d’en Bernat.

La Maria José ho portava molt callat. Molt discreta ella, com sempre.

En veure la qualitat de l’entrevista vaig considerar necessari fer-li un reconeixement públic per l’entrevista i per la seva constància i dedicació. El resultat va ser un escrit de felicitació molt simple al SLC de Cerdanyola del Vallès.

L’escrit va tenir un efecte doble: felicitar la interessada (efecte volgut) i que se’m proposés fer un escrit per publicar al blog del VxL (efecte no volgut) sobre ‘experiències reeixides’.

Vaig acceptar després de consultar al DIEC el significat del concepte “experiència reeixida”. I sí, la Maria José havia tingut èxit amb el seu propòsit d’aprendre català. Tot i que amb un gran esforç i molta dedicació, els resultats eren evidents. I em vaig preguntar, a part del mèrit personal indiscutible i imprescindible, hi han hagut circumstàncies personals o de l’entorn que han facilitat aquest èxit? Les vaig trobar.

En l’àmbit totalment personal: la llengua d’origen, el nivell cultural, la seva capacitat d’anàlisi, la seva curiositat i el respecte. En l’entorn: les relacions socials, els cursos de català i el grup de tertúlia en català del VxL dels dimecres.

La seva llengua d’origen facilita molt les coses. És xilena, el castellà és la seva llengua materna, llengua llatina com el català. Molts punts en comú, cosa que també té els seus perills, que ella ha sabut entendre.

El nivell cultural també facilita molt les coses. Ha fet gramàtica. Domina l’estructura de les frases. La seva formació tècnica li dona una gran capacitat d’anàlisi.

I ja en l’àmbit de l’entorn trobem certes circumstàncies molt favorables. Manté una excel·lent amistat amb la Júlia, que és catalanoparlant. I això facilita que, per a ella, el català és una llengua quasi quotidiana, viva, cosa que molts no poden dir.

Assisteix als cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística, a Cerdanyola. Això li permet un aprenentatge més formal i acadèmic de la llengua.

Complementa la teoria amb la pràctica, tot participant els dimecres a les tertúlies en català dirigides per la Montse Alsina. Això li permet escoltar diferents parles, accents. Aquestes trobades són quelcom més que trobades lingüístiques. En un ambient distès (no sempre) s’apropa a la nostra llengua i cultura. Fins i tot ha tastat la ratafia!. Però això forma part d’una altra experiència reeixida: la del grup de tertúlia del VxL de la Montse Alsina.

La Montse ha estat sempre compromesa amb la cultura catalana, amb fets. Aquest compromís també es concreta amb la llengua, en defensa de la qual porta a terme diferents actuacions: unes a nivell personal i altres com a voluntària del VxL a Cerdanyola. És el que avui dia en diríem una activista, amb el bon sentit de la paraula. Un compromís que mostra amb una dedicació total.

No només participa en el VxL amb parelles lingüístiques, sinó que també dinamitza un grup de tertúlia en català els dimecres a la granja Un cafè? del carrer de Francesc Layret. Amb aquestes trobades intenta apropar a la gent del carrer la nostra llengua. Tothom és benvingut. L’únic requisit és voler parlar durant dues hores en català. En això és inflexible. No jutja la manera d’expressar-se, però no permet el canvi de llengua.

El grup és molt nombrós i una mica caòtic. L’horari és més un horari de trobada que un horari de compromís. L’únic compromís és el seu: d’11 a 13 h. No falla mai i a les 11 està asseguda a taula com un clau. Però, encara que aquesta llibertat d’entrada i sortida sembli un desavantatge, no ho és. És com si sortíssim al carrer i ens anéssim trobant coneguts. La meva mare diria que és com anar a plaça (mercat). Ha convertit la tertúlia en un grup obert on poder fer una estoneta de conversa, on sentir-se bé.

Al principi no hi veia els avantatges, però ara crec que això és molt i molt positiu. És la vida mateixa i així s’ha d’entendre. Ha sabut tractar l’espai de conversa com el que és: una xerradeta per escoltar i parlar català, que ens fa falta a tots, i aprofitar per fer petits tastets de cultura d’aquí. Hem tastat la ratafia i el pa de fetge. Hem fet visites a llocs d’interès (pessebre monumental de Parets, fàbrica d’anís del mono, museu de Badalona, recorregut per Sabadell, Sitges, la Seu de Terrassa i altres). Però sempre amb un denominador comú: fer servir el català. Aquí es totalment vàlid allò de “a l’èxit per la pràctica”. Hem pogut gaudir de les històries de Cerdanyola a través de la Dolors (exemple de saviesa popular). Hem escoltat el Jose traduir un llibre del castellà directament al català. També hem gaudit del català de Lleida per boca de la Mercè i assaborir les seves llimones. L’Adela ens ha parlat de Caniles, un bonic poble de Granada, i el Manuel ens ha fet preguntes sobre paraules que sortien a les converses amb desig d’aprendre-les. I el Pere i els seus coneixements del territori; les lectures particulars de la Josefa; la fórmula magistral de la Mercè per fer ratafia, i tantes i tantes coses que fan que la Montse ens hagi fet viure plenament en català. Soc testimoni que l’intent ha estat un complet èxit i es poden constatar els resultats. La Montse pot sentir-se orgullosa del seu treball i nosaltres també de pertànyer al grup.

Josep F. Serra, voluntari del VxL del SLC de Cerdanyola del Vallès (Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental Sud)