Fa tres anys vaig començar a estudiar el català més aviat per curiositat. El 2014 havia fet un viatge a Barcelona, on el català em va cridar l'atenció, però va ser només després de la pandèmia que vaig tenir el temps i la concentració necessària per a endinsar-me en l'estudi d'aquest idioma. Com que visc a Itàlia, ho vaig fer de manera autodidàctica, fent servir materials gratuïts en línia. Així i tot, a l'hora de parlar estava bloquejada i no sabia com fer-ho, no podia dir ni una frase sencera.
Llavors em vaig inscriure al Voluntariat per la Llengua (VxL) virtual com a aprenenta. La primera parella lingüística, gestionada pel Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Hospitalet, va ser cabdal per al meu aprenentatge. De fet, gràcies a la paciència i l'amabilitat d'en Cinto, de mica en mica, vaig guanyar confiança i vaig començar a enraonar en català. La saviesa d'aquest home em va donar l'empenta suficient perquè el català esdevingués part de la meva vida quotidiana. Ell em va fer conèixer també el diari digital VilaWeb, del qual m'he fet subscriptora i on he creat un blog personal (https://blocs.mesvilaweb.cat/alikizanessis/) que tracta sobretot —qui ho hauria dit mai!— de la llengua catalana.
Evidentment, encara avui dia en Cinto i jo som amics, cosa que demostra que el Voluntariat per la llengua té el poder de crear amistats d'un valor inestimable.
Al cap de dos anys, vaig obtenir el certificat de nivell superior de català (C2). Llavors es va girar la truita: jo vaig encetar la meva experiència al Voluntariat per la Llengua com a voluntària. He tingut més de deu parelles lingüístiques, i totes han estat molt agraïdes pel meu ajut. A banda de la satisfacció de poder ajudar moltes persones en el seu aprenentatge del català, he descobert la meva habilitat d'ensenyament. Així, he començat a oferir veritables classes de català, que van més enllà d'una simple conversa (per cert, si hi esteu interessats, no dubteu a escriure'm a aliki.zanessis@live.it).
En conclusió, gràcies al VxL m'he apassionat per la llengua i la cultura catalana. Tan gran és el meu interès, que fins i tot he començat a fer vídeos en català en el meu canal de YouTube (https://www.youtube.com/@aliza2220) amb l’objectiu de reivindicar-ne l'ús. En altres paraules, he après que no hem de descartar mai les coses que pensem que no faríem mai; en concret, jo no havia mai imaginat que seria capaç d'ensenyar i de parlar davant d'una càmera que m'està gravant.
Per tot això, vull donar les gràcies al Voluntariat per la Llengua perquè realment m'ha canviat la vida —positivament, no cal dir-ho— i m'ha ofert nous reptes i grans satisfaccions.
Aliki Zanessis, voluntària del VxL
Afegeix un nou comentari