Soc voluntari per la llengua des de l’any 2021, i des de les primeres trobades ja vaig entendre que el programa aniria molt més enllà de la pràctica lingüística. A finals del 2021 vaig conèixer la Fátima, d’origen argentí, que va ser la meva primera aprenenta dins del Voluntariat per la llengua (VxL). Aquella experiència va ser especialment significativa i va marcar l’inici d’un recorregut molt enriquidor, tant a nivell personal com humà.
A partir d’aquí, he tingut diferents parelles lingüístiques, totes elles molt ben proposades per l’equip del VxL de Figueres. Amb totes i cadascuna hem congeniat de manera natural, fet que ha facilitat que les trobades fossin sempre properes i fluides. Habitualment, comencem en una cafeteria, un espai tranquil on conversem i compartim interessos, i a mesura que ens coneixem anem incorporant activitats fora d’aquest entorn, integrant el català de manera espontània en el dia a dia.
Del programa en destaco sobretot el vincle que es crea entre les persones. Són vincles profunds i autèntics: amb la majoria de parelles que he tingut encara mantinc el contacte, i algunes formen part avui de la meva xarxa actual de confiança. Aquest aspecte, per a mi, és un dels grans valors del VxL.
També valoro molt l’oportunitat que tenim els voluntaris de descobrir altres realitats presents a la nostra societat, d’apropar-nos a valors, vivències i mirades diferents de les pròpies. Aquest intercanvi ens enriqueix mútuament i contribueix a construir una societat més oberta i cohesionada.
El Voluntariat per la llengua m’ha aportat llengua, però sobretot persones, aprenentatge i vincles que perduren. És una experiència que dona sentit a l’ús del català i que recomanaria sense cap dubte.
La fotografia que adjunto potser no és tècnicament perfecta, però per a mi té un valor molt especial. Està feta durant l’Aplec del Sol Ixent al Cap de Creus, que se celebra cada 1 de gener, un moment carregat de simbolisme.
Per a mi, aquesta fotografia simbolitza molt bé el que m’ha aportat el Voluntariat per la llengua: trobades que comencen parlant una llengua i acaben creant vincles reals, espais compartits i una convivència enriquidora entre cultures diferents (estàvem prenent mate tot escoltant sardanes i menjant xocolata calenta amb melindros).
Albert Sarola Juanola, voluntari del VxL de l'Oficina de Català de Figueres (Centre de Normalització Lingüística de Girona)
Afegeix un nou comentari