Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
20/10/2022

Entrevistem Isabel Marqués, aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) de Gavà:

Isabel, per quin motiu et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Em vaig apuntar en aquest programa perquè la dinamitzadora del VxL va fer una sessió informativa a La Casa Gran, un espai municipal de Gavà, i em va interessar la seva proposta. Jo havia fet un curs al Servei de Català (SLC) de Gavà i també volia continuar practicant la llengua.

Quins voluntaris lingüístics has tingut?

He tingut dos voluntaris lingüístics: el Josep i la Montserrat. Estic molt contenta d'haver estat aprenenta d'aquests voluntaris. Tenen molta paciència i han enriquit el meu vocabulari.

A banda de fer una hora de conversa setmanal, hi ha altres activitats en el marc del Voluntariat per la llengua? T'agraden aquestes activitats?

Les activitats que es fan com a complement de les trobades del VxL m'encanten, ja que ens trobem amb altres voluntaris i aprenents i fem pinya. I a més de fer nous amics, també aprenem cultura. De les que més m'han agradat han estat la visita a l'obrador de formatges i la commemoració del Dia Internacional del Joc. També m'han agradat molt les notícies i les fotos que publiqueu de cada activitat o sortida que es fa.

Fa poc vas ser una de les guanyadores d'un joc del Voluntariat per la llengua, ens ho expliques?

Estava en una reunió del VxL quan se'ns va fer la proposta de participar en un joc al voltant de l'exposició "Quan parles fas màgia", que forma part d'una campanya del Voluntariat per la llengua. El joc consistia a contestar unes preguntes, les respostes de les quals es podien trobar en els panells, exposats a la Biblioteca Josep Soler Vidal. Jo hi vaig participar, la meva parella lingüística també, i sorprenentment vaig guanyar el primer premi. Aquest esdeveniment va ser per Sant Jordi.

Què és el que més t'agrada del VxL?

El que més m'agrada és estar amb la gent, fer conversa i, sobretot, com ens ajuda a millorar l'expressió oral, el Josep, i abans, la Montse. També m'agraden molt els jocs i les trobades que organitza la Cati, la dinamitzadora, perquè parlem en grup.

Vols afegir alguna cosa que no t'hàgim preguntat?

Sí. M'agradaria donar les gràcies a l'equip que porta arreu el Voluntariat per la llengua, ja que sense vosaltres aquestes trobades entre voluntaris i aprenents no es podrien fer.

I ja per acabar, què diries a les persones que creus que es podrien inscriure al Voluntariat per la llengua com a aprenents? I als que podrien fer de voluntaris?

A les persones amb perfil d'aprenent -les que volen millorar el seu català parlat-, dir-los que s'animin a apuntar-se al VxL perquè és una experiència engrescadora, en què coneixeran molta gent i faran noves amistats, i que com diu la dita "El saber no ocupa lloc". I a les persones amb perfil de voluntari -les que volen ajudar els aprenents a millorar el seu català oral- dir-los que també s'animin a participar en la difusió d'aquest idioma meravellós. Voluntaris! Aprenents! Animeu-vos a participar-hi!

Isabel, aprenenta del VxL de l'SLC de Gavà (Centre de Normalització Lingüística d'Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
06/10/2022
,

Hola! Em dic Benito i estudio llengua catalana a Madrid. Vaig conèixer el Voluntariat per la Llengua (VxL) gràcies a les meves professores. Després d’acabar el curs, gairebé al començament de l’estiu, vaig cercar-ne més informació i vaig animar-me a inscriure-m’hi per xerrar una estona cada setmana i així no "oxidar" el meu català, perquè he acabat el B1 i encara és fàcil perdre fluïdesa. Vaig enviar un correu a finals de juny i, com que la gestió de l’Eduard, el dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüistica (CNL) Roses, va ser eficaç i diligent, la primera conversa amb la meva parella lingüística va començar a principis de juliol.

Des de la primera trobada amb l’Eldi vam connectar com si ja haguéssim parlat moltes vegades. Com que ella viu a Catalunya i jo a Madrid hem emprat les videotrucades de WhatsApp i el resultat ha estat força bo. Cada setmana hem garlat i conversat sobre temes diversos, hem après cultura, hem descobert llocs nous per viatjar, per menjar, per gaudir... sempre fent servir el català com a llengua vehicular. Hem acabat les deu hores estipulades i estem joiosos de l’experiència.

Sens dubte tornaré a inscriure-m’hi perquè és una vivència meravellosa per millorar el català i per conèixer persones fantàstiques. He recomanat el VxL a diversos companys de les aules.

Una abraçada virtual,

Benito, aprenent del VxL en modalitat virtual que gestiona el CNL Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/10/2022

Ja fa més de 2 anys que em vaig inscriure al Voluntariat per la llengua (VxL) perquè acabava d'arribar a Catalunya i necessitava aprendre català. Tot i que feia un curs de català amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), volia practicar una mica més la part oral. I vaig decidir començar el VxL en modalitat virtual. Em van assignar la Marta com a parella lingüística, ella és catalana però viu a Costa Rica i jo soc mexicana. En aquell temps (2020) vivia a L’Arboc, a Tarragona, per tant les trobades van ser en línia. Des de les primeres trobades vam connectar molt bé, sempre hem tingut temes de conversa i hem parlat de tot: viatges, política, tradicions culturals, receptes de cuina i més viatges. Al 2021 ella va tornar a Catalunya i ens vam trobar un dia a Barcelona. Em va ensenyar els barris més importants i vam passar un dia meravellós.

Cada setmana tenim una cita i si, per qualsevol cosa alguna no podem, ens posem en contacte per canviar de dia o d'horari.

Aquest any (2022)  jo vaig tornar a Mèxic per una qüestió familiar. El meu pare va fer 70 anys i li vam organitzar una festa. En alguna trobada amb la Marta vam parlar que ella i el seu marit volien viatjar a Mèxic. La sorpresa va ser que vam coincidir en dates i ens vam trobar a Querétaro, la meva ciutat a Mèxic. Per a mi va ser molt maco poder compartir amb ells  la meva família, les meves tradicions i per suposat el deliciós menjar mexicà.

M'agrada molt parlar amb ella perquè parlem de coses que ens interessen a totes dues, em permet deixar-me anar més en parlar. Ara jo visc a Barcelona i ella continua a Costa Rica. Encara continuem amb les trucades i he de dir que aquesta activitat m'ha donat coneixement de la llengua catalana i sobretot una molt bona amistat.

Ana Paulina, aprenenta del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística (CNL d'Osona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/09/2022

Soc en Carles Puig Madrenas, de professió jardiner i, des del 2015, regidor de Cultura de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà. Sempre he estat involucrat en diferents projectes de defensa de la llengua catalana.

Si la memòria no em falla, vaig començar a fer de voluntari per la llengua cap el 2007 i ho vaig fer per posar el meu granet de sorra en defensa de la meva llengua i per ajudar la gent que la vol aprendre. Vaig fer de voluntari del 2007 al 2011 i ara m'hi he tornat a engrescar. La meva experiència ha sigut molt positiva. He conegut molt bona gent. Amb la meva primera parella, en Harry (de l'Equador), de tant en tant encara quedem i som bons amics.

Actualment la meva parella és en Moustapha. Ell és de Síria i a les trobades parlem de política, de religió, de l'amor, de la cultura i del que surti. Hi posa molta voluntat i, per mi, és molt d'agrair la gent que vol aprendre la meva llengua. Fa unes setmanes vam participar a l'arribada de la Flama del Canigó a la Bisbal.

Moltes vegades ens preguntem què podem fer per la nostra llengua: hi ha coses tan senzilles i boniques com fer de voluntari per la llengua. El català només ens té a nosaltres.

Carles, voluntari del VxL de l'Oficina de Català de la Bisbal de l'Empordà (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/09/2022
,

Hi ha coses en aquesta vida que saps que existeixen però que mai no t’has plantejat. En el meu cas, una d’aquestes coses ha estat el fet de participar, per primera vegada, de manera activa en el Voluntariat per la Llengua.

Tot va començar perquè estava fent l’últim curs de la carrera i, per unes entrevistes que havia de fer del treball de final de grau (TFG), vaig anar a parlar amb el Servei Local de Català (SLC) de Cerdanyola del Vallès. Quan ja acabàvem d’enllestir uns temes, la Palmira, la responsable del Servei, em va comentar que hi havia el programa Voluntariat per la Llengua (VxL), per si hi volia participar.

Sempre m’ha interessat molt el tema de l’aprenentatge del català com a llengua estrangera i el VxL em va semblar una iniciativa molt interessant per transmetre la llengua fora de l’aula, així que no vaig dubtar d’apuntar-m’hi.

Em van posar en contacte amb la meva parella lingüística, la Cloé, una noia francesa que feia 2 anys que havia vingut a Catalunya per fer la carrera de Logopèdia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El primer dia que vam quedar recordo que em va agafar una barreja de nervis i de vergonya per si no teníem temes de conversa i no sabíem què dir-nos. Però de seguida vam veure que totes dues teníem moltes coses en comú: totes dues teníem 21 anys, vivíem a Cerdanyola i estudiàvem a la UAB... i moltes més coses que vam anar descobrint, per tant era molt fàcil que la conversa fluís.

Normalment, quedàvem per fer un beure i parlàvem de temes que anaven sortint sols i de manera natural: de com havia anat la setmana, de la universitat, de plans de futur, de política, de preocupacions... Era com quedar amb una amiga.

Em feia molta il·lusió perquè anava veient l’evolució lingüística de l’altra persona i com cada vegada anava agafant més fluïdesa i confiança a l’hora de parlar català que, a vegades, és el que costa més. De fet, la Cloé sempre m’ho deia: “em falta perdre la vergonya!”

A més, la Cloé tenia molt d’interès per temes relacionats amb la vida a Catalunya, la cultura, els costums... I era bonic perquè, d’alguna manera, el VxL també acabava agafant aquest punt de ser una eina d’integració al lloc on vius; i que hi intentava contribuir amb coses tan senzilles com, per exemple, comentar el programa de festa major de Cerdanyola i a quins actes anar. O d’altres coses que feien gràcia com, per exemple, explicar-li què són els castells i que en una altra trobada em digués: “Avui he vist una actuació castellera a la UAB!”, perquè al final aprendre una llengua també són totes aquestes coses, viure el lloc on ets.

Però no només ha estat una experiència enriquidora per a l’aprenenta, sinó que jo també he après moltes coses de la Cloé! Tant de la seva llengua, el francès, que sempre m’ha agradat molt, com de vivències en general. Al final, acaba sent un intercanvi cultural.

En definitiva, participar en el VxL ha estat una experiència molt bonica, que m’ha permès ensenyar i aprendre a la vegada!

Mireia, voluntària del VxL de l'SLC de Cerdanyola (CNL del Vallès Occidental 3)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/09/2022

La Mihaela és romanesa i fa temps que viu a Catalunya. Va estudiar a l’Escola d’Adults de Bellavista on va conèixer el Voluntariat per la llengua (VxL) perquè un tècnic de normalització lingüística (TNL) va anar-lo a presentar a les alumnes del curs de català i, a més, el seu professor els va recomanar de participar-hi. I va pensar de proposar a la M. Assumpció, una mestra jubilada que coneixia del poble, que fos la seva parella lingüística.

Què heu fet a les trobades.... De què heu parlat?

A cada trobada hem parlat de temes diferents. N’esmentem uns quants: del poble on vivim, les Franqueses; dels estudis; del dia de la dona, en què vam comentar el vídeo Dona havia de ser i vam parlar de Joana Raspall, poeta, i de Nadia Comaneci (gimnasta romanesa); de les hores i les activitats diàries; de què t’agradava fer de petita...; de la tradició de la mona; de la festa de Sant Jordi (llegenda, llibres i roses), del Dia Internacional de la Mare Terra, del Temps de Flors a Girona... i l’últim dia el vam dedicar a valorar la nostra experiència.

També hem fet altres activitats, com ara: comentar dues imatges i buscar diferències, descriure una imatge (qui, com, què, on, en quina estació, per què, per a què, colors, adjectius), fer la lectura d’un article, comentar-lo i resumir-lo, preparar una exposició oral...

Us han faltat temes de conversa? Heu recorregut al material de suport al VxL?

Hem parlat de temes relacionats amb el dia a dia, com ja hem comentat, i d’altres que la mateixa conversa ens hi portava, i hi hem dedicat el temps que necessitava, sense mirar l’hora que era.

Heu fet alguna activitat juntes (visita a algun museu, anar a comprar, al teatre...)

Sí, hem fet una passejada per la natura per descobrir una petita part de les Franqueses del Vallès, hem visitat la Biblioteca de Corró d’Avall i també vam participar en una trobada a l’Ateneu Popular la Tintorera per conversar en català, proposat pel Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental.

Alguna anècdota divertida que vulgueu comentar...

No és una anècdota, si bé és una curiositat que entre les llengües parlades podem trobar paraules que s’escriuen igual i signifiquen el mateix. Per exemple, en romanès i en català: cap, nas (parts del cos).

Esteu satisfetes de la vostra participació al VxL? Què n'heu après?

Ens sentim satisfetes d’haver participat al VxL, que ens ha donat l’oportunitat de trobar-nos, conèixer-nos, aprendre i utilitzar vocabulari, estructures gramaticals dels verbs, pronoms febles... en català. Ens sentim, també, afortunades i agraïdes d’haver pogut compartir aquest temps i aprenentatge mutu.

Déu-n’hi-do com heu aprofitat el temps! Sí que han donat de si les converses que heu tingut! Un bon exemple de bones pràctiques. Enhorabona!

Moltes gràcies!

Assumpta Relats, TNL del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (CNL del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/09/2022
, , , , ,

El Voluntariat per la llengua i les passejades parlades

El Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa que sempre he trobat molt interessant, pel format íntim i flexible que té, perquè posa en valor l'ajuda altruista i sobretot perquè motiva les persones a aprendre la llengua catalana.

Un aspecte clau, que personalment m'ha ajudat a gaudir encara més de les nostres trobades amb la Laura i que desconeixem si s'havia fet abans, ha estat el format que d’una manera més poètica hem batejat com a "converses en ruta" o "passejades parlades".

La Laura i jo vam acordar que les nostres trobades serien en el context d'una passejada sempre que poguéssim i ens ha agradat tant el format que, des del primer dia fins al darrer, hem fet sempre les nostres "caminades parlades".  Així, a banda de conversar, hem recorregut força camins juntes tot veient el canvi d'estacions entre les vinyes del Penedès, ja que la nostra primera trobada va ser a l'hivern passat i la nostra darrera en ple estiu.

El nostre moment per a les trobades era els dilluns a les quatre de la tarda, que mica en mica es va anar traslladant fins a les sis o a les set del vespre a mesura que ens apropàvem a l'estiu. Normalment quedàvem en una placeta que es troba a mig camí entre casa seva i la meva i des d'allí iniciàvem ruta i conversa.

El fet de parlar fent ruta ens ha permès dedicar-nos també a fer salut, a fer més fluides les nostres xerrades i fins i tot algun dia a visitar els equipaments de la nostra vila. I hem tingut la gran sort que ambdues ens sentim afortunades d'haver-nos conegut, ja que hem generant una confiança mútua per parlar de temes molt variats i, alguns d'ells, de l'esfera força personal.

Tant a la Laura com a mi ens agrada compartir la nostra bonica experiència i, a través d'aquesta, motivar moltes altres persones a unir-se al projecte, ja que tenim clar que ha estat molt enriquidor per a nosaltres i per descomptat per al futur de la nostra llengua catalana. Gràcies a tot l'equip del VxL per fer-ho possible!

Deixem de testimoni algunes de les imatges de les diferents rutes fetes entre les vinyes de Vilafranca, les Cabanyes, la Granada i Pacs.

Montserrat, voluntària del VxL del Servei de Català de Vilafranca i l'Alt Penedès (Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
29/07/2022

Soc la Inés Llovera i us he de dir que la meva experiència amb el Voluntariat per la Llengua (VxL) ha estat un 10. Ho recomano a tothom qui estima el català i que, com jo, volen que aquesta sigui la principal llengua de benvinguda, d’acollida i de relació amb totes les persones que venen a viure a Catalunya o que ja hi viuen però es relacionen en altres llengües.

Aquí teniu un breu resum del que ha estat el meu pas per aquest món.

Des del 2017 col·laboro com a voluntària per al VxL del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Lleida. Vaig començar participant i conduint grups de conversa i Clubs de Lectura Fàcil.

Després vaig tenir dues parelles lingüístiques, la Vagna, una noia de Brazil simpatiquíssima i la Yordanka, a qui ja coneixia d’un grup de conversa. La Yordanka és de Bulgària, quan la vaig conèixer només feia 6 mesos que era a Catalunya, tenia tantes ganes d’aprendre català que al cap de 6 mesos més, ja el parlava. Va ser una persona molt especial i vam acabar sent molt bones amigues.

La pandèmia va canviar el decurs de les coses, com tots sabem, i entre la feina i el confinament no vaig seguir amb el VxL fins ara, que la Judit (la dinamitzadora del VxL del CNL de Lleida) em va proposar reprendre les converses amb l’ Associació Down de Lleida.

Des de l’abril i fins el juny he compartit una horeta i mitja de les tardes dels dijous amb la Nerea i la Nadia. Són dues noies fantàstiques amb qui he passat estones molt divertides i profitoses per ambdues parts.

De totes les tasques com a voluntària aquesta és la que em feia més respecte, sobretot perquè es tractava de dues noies amb necessitats especials. Finalment, ha estat una de les experiències més enriquidores que he viscut. Ens vam entendre des del primer dia al cent per cent, amb elles i amb l’Àngela, la Coordinadora de l’Associació Down Lleida, que em va facilitar informació i mitjans en tot moment.

Si he de traslladar-vos una sensació (bé, és més un desig) seria, sens dubte, les ganes de tornar-hi i de fer-ho encara millor.

Inés, voluntària del VxL del CNL de Lleida

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA

La Sol (aprenenta nascuda a Goslar, Alemanya) i la Núria (voluntària de Ripollet) són parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a Ripollet des del febrer i, des d’aleshores, queden per xerrar en català 1 hora a la setmana.

Si haguéssiu de resumir en una frase la vostra experiència amb la parella lingüística, què diríeu?

Núria (voluntària): És una experiència fantàstica i enriquidora a nivell humà i lingüístic. He conegut persones que segurament no hauria conegut mai.

Sol (aprenenta): Coincideixo amb la Núria. A més a més de l’aprenentatge, es creen vincles interpersonals entre persones. Crec que aquests petits gestos fomenten la inclusió i integració entre gent de diferents cultures i fan nodrir el teixit social entre veïns del poble.

Sol, si haguessis de recomanar el VxL a algú, què els diries?

Que s’animin a intentar-ho. Que potser al principi els pot resultar difícil perquè no hi estem acostumats, a parlar en català, però que a mesura que passa el temps se sentiran més segurs i acabaran prenent la iniciativa.

Núria, i tu? 

Jo ho explico a tothom. Els dic que tenim un potencial que hem de compartir amb els que ho necessiten i així ajudar-los a la integració plena al nostre país. O no ens agradaria a nosaltres que ens ajudessin en altres llengües? Per tant, endavant i recomano 100% ser parella lingüística.

Què heu après l’una de l’altra amb aquestes hores de conversa?

Núria (vol.): He après a rectificar paraules que faig servir i no són correctes. A parlar vocalitzant més bé per ajudar la persona que m’escolta. Però també he après que cal ajudar tothom que vulgui aprendre la nostra llengua i sentir-nos-en orgullosos. Gràcies a tothom que vol parlar en català. Aquí ens trobarà per ajudar i acompanyar en el procés.

Sol (apr): A nivell educatiu, malgrat que tinc el català passiu molt desenvolupat, feia servir paraules malament o les deia en castellà. A còpia de parlar-lo a cada trobada, he après a memoritzar aquestes paraules. És una manera d’aprendre que a mi em funciona. A nivell humà, sent part de Catalunya, cal agrair als voluntaris i al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) la tasca d’ajudar-nos a parlar la llengua i a estimar-la

 

Sol, què et va motivar a apuntarte al VxL? Com vas conèixer el programa?

El motiu principal va sorgir fa uns mesos quan buscava feina. Vaig trobar-me que en un parell d’entrevistes em parlaven en català i em vaig sentir molt limitada i no vaig ser capaç de desenvoluparme com ho faria en castellà. Llavors, em vaig decidir a buscar activitats per poder parlar-lo en un ambient distès. Així, vaig decidir informar-me i vaig veure que al Centre Cultural de Ripollet hi havia el CPNL i que feien aquest voluntariat.

Com va ser el primer contacte amb la Núria?

Recordo el primer contacte amb la Núria com una trobada molt agradable. Per a mi va ser un acte de valentia, tenint en compte que mai no ho havia fet. La veritat és que la Núria m’ho va posar molt fàcil. Em vaig deixar anar i vaig parlar en català tota l’estona. Tenia molt clar que era el moment de practicar sense vergonya perquè allò funcionés.

Heu fet les trobades sempre el mateix dia i a la mateixa hora?

Ara fem les trobades un cop per setmana al mateix lloc i hem anat creant un espai proper i més personal en el qual també participen altres persones del nostre entorn. Per tant, més d’una vegada ens hi estem tres hores!

De l’1 al 10... Amb quin grau de vergonya vas començar a parlar català? I ara, on et situes? 

Abans de començar a parlar amb la Núria el meu grau de vergonya era altíssim (9), sobretot amb el meu entorn. Ara, com he comentat abans, em llanço a la piscina en moltes situacions, fins i tot amb amics; per tant, el grau de vergonya s’ha reduït considerablement (4).

Quines expectatives tenies abans de començar amb la parella lingüística?

Porto molts d’anys a Barcelona i entenc el català perfectament, però mai l’havia parlat. El meu objectiu era poder desenvolupar-me una mica en qualsevol situació, perdre la vergonya i deixar-me anar amb naturalitat.

S’han acomplert?

Sí, i tant!

Ara que ja portes hores de conversa, parles més català en el teu dia a dia? Has canviat hàbits lingüístics, és a dir, parles amb algú o en algun lloc en català que abans no ho feies?

A partir d’aquesta experiència m’he adonat que tenia molt més vocabulari i recursos dels que pensava, i això fa que ara pugui parlar amb altres entorns, amb clients, quan vaig al mercat... Intento practicar sempre que puc. A més a més, també he tornat a veure sèries en català. Aleshores, crec que les parelles lingüístiques són un molt bona oportunitat per aconseguir-ho. 

Hi ha persones catalanoparlants que tenen tendència a canviar de llengua si al davant tenen una persona que no parla amb gaire fluïdesa o si es nota que originàriament és de fora. Núria, creus que això et passava abans de tenir parelles lingüístiques? Ser voluntària lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català?

Encara em passa i massa sovint, penso… Ho estic treballant molt i segur que agafaré més consciència lingüística.

Núria, vas començar amb la teva primera parella lingüística l’any 2014. Com vas conèixer el programa, tu?

Vaig passar pel Centre Cultural i vaig veure la informació i em vaig animar a intentar ajudar persones no catalanoparlants. El primer cop vaig quedar amb dues noies. Vam anar a un bar, vam xerrar durant més d’una hora, se’ns va fer curt.

Vam trencar el gel presentant-nos una mica, i ens vam explicar què ens agrada, la vida familiar, a què ens dedicàvem… Ja vaig veure que hi havia bona predisposició i que funcionaria. Totes tres hi posàvem moltes ganes i també moltes rialles. Fins i tot se’ns hi va afegir una amiga seva! Va ser molt còmode per a mi i vam crear un vincle molt bonic. A dia d’avui encara tenim contacte i ens felicitem les festes.

Vas notar nerviosa la Sol el primer dia?

Nerviosa, no. Ella és molt valenta. Però ens faltava agafar aquella confiança entre nosaltres que ens permetés tenir conversa en un entorn distès. Aviat el vam crear.

Què és el primer que vas pensar després de tenir-hi la primera conversa?

Que aniria tot molt bé, ja que la Sol és una persona molt oberta i amb moltíssimes ganes d’aprendre. Per tant, que seria fàcil i divertit.

VxL de l'Oficina de Català de Ripollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Occidental 3)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/07/2022

La Lola Jiménez és la gerenta de la botiga de roba i complements Baobab, establiment adherit al Voluntariat per la llengua (VxL) de Castelldefels.

Per què es diu Baobab aquest establiment?

Quan vaig començar amb la botiga venia mobles auxiliars d'estil colonial. Mirant de trobar un nom vaig recordar que a la novel·la El petit príncep, llibre que m'agrada molt, hi surt un baobab; vaig relacionar l'arbre amb l'Àfrica colonial i també se'm va acudir un joc de paraules amb la fonètica: "va o va, sigui com sigui: va (el negoci)". Volia que el projecte funcionés i ha anat bé.

I ara que no hi ha mobles, quins articles vens a la botiga?

Roba de dona i complements, tot d'estil còmode i informal, que és el que m'agrada.

Què és el que més valora la clientela?

En primer lloc, l'estil casual de la roba. També els agrada molt no sentir-se pressionades: aquí es poden estar tot el temps que calgui. I a algunes clientes els envio per WhatsApp la foto d'alguns complements perquè puguin triar amb tranquil·litat quina peça volen. Ara no tot el temps que una clienta dedica a prendre la decisió de compra es fa a la botiga: les xarxes socials ocupen una part del temps de la meva feina, per això gestiono també el compte d'Instagram de l'establiment.

Per què vas adherir el teu establiment al VxL?

La veritat és que no coneixia aquest programa i quan em van proposar que el meu comerç formés part del VxL em va semblar una idea excel·lent on tots hi guanyem. M'hi vaig adherir l'any 2012.

Recordes alguna anècdota lingüística divertida?

Una vegada va venir a la botiga una aprenenta; la noia s'hi va estar molta estona perquè li agradaven moltes coses i també tenia ganes de xerrar: fins aquí tot normal. El que se'm va fer estrany va ser que parlava d'ella mateixa en tercera persona: "La Bea necessita, la Bea vol, a la Bea li agrada això...". Jo em pensava que es referia a alguna germana, fins que vaig entendre que la Bea era ella mateixa. Vaig fer notar a la noia aquest detall i llavors va canviar a la primera persona.

Vols afegir alguna cosa més a l'entrevista?

Sí, vull afegir que formar part de la xarxa d'establiments col·laboradors del VxL m'ha permès participar en diverses activitats organitzades pel Servei Local de Català (SLC) de Castelldefels, com ara la commemoració el 2018 de l'Any Fabra; jocs d'endevinalles on els participants (voluntaris, aprenents i alumnes dels cursos de català) havien de fer la ruta pels comerços adherits al VxL i mirar de resoldre unes preguntes que hi havia a cada botiga; i una altra activitat que recordo i que també va estar molt bé va ser un joc de Sant Jordi l'any 2013 en què els participants deixaven llibres en un dels comerços col·laboradors i a canvi recollien un val que podien fer servir en un altre establiment per agafar un llibre que hi havia deixat un altre participant. Jo també aprenc coses amb el Voluntariat per la llengua!

VxL de l'SLC de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!