Vés al contingut

Fem màgia quan parlem en català!

teresa_i_loubna.jpg

La Teresa i la Loubna, parella lingüística del VxL de Mollet, ens expliquen la seva experiència

Avui han vingut a veure'ns al Servei Local de Català (SLC) de Mollet del Vallès la parella lingüística del Voluntariat per la llengua formada per la Loubna (aprenenta) i la Teresa (voluntària). Això és el que ens han dit sobre la seva participació en el programa: 

Teresa (voluntària):

La meva experiència com a voluntària lingüística és molt engrescadora. 

Estic convençuda que fem màgia quan parlem en català. Diuen que els mags, amb els seus trucs, poden fer coses extraordinàries i fantàstiques. Així em sento jo, com un il·lusionista! Voleu saber alguns trucs? Doncs, per exemple, parlar, escoltar, ajudar, connectar, compartir emocions, etc.

Us animo a fer el mateix, si voleu que la nostra llengua continuï ben viva. A part, tindreu oportunitat de tenir noves i magnífiques amistats!

Actualment la meva parella és la Loubna, una mare marroquina que té tres fills, és molt eixerida, intel·ligent i té amb moltes ganes d’aprendre català.

Quedem cada setmana, però gairebé sempre necessitem més d’una hora per seguir parlant, perquè se’ns fa curta.

La Loubna és maquíssima i si algun dia no podem quedar, la trobo a faltar.

Vinga, animeu-vos i apunteu-vos al Voluntariat per la llengua!

Loubna (aprenenta):

A mi des de sempre que m’agraden els idiomes. M’encanta parlar i xerrar amb la gent, conèixer la seva cultura, la manera de pensar i moltes coses més.

Per casualitat vaig assabentar-me que hi havia el programa Voluntariat per la llengua i de seguida m’hi vaig apuntar. Ara soc aprenenta i la meva parella lingüística, la Teresa, és una dona meravellosa, molt xerraire i jo he començat, de mica en mica,  a parlar en català, encara que em costi pronunciar algunes paraules. He après moltes coses amb ella i, sobretot, m’he tret la vergonya.

Us explico una anècdota. La mestra del meu fill sempre em parlava en castellà, que és l’idioma comú aquí. Un dia em va preguntar i jo de seguida, sense adonar-me’n, vaig contestar-li en català. Es va sorprendre i em va dir: “—Ostres, que bé que parles, eh!” Des d’aleshores ens comuniquem en català. De fet, sí que quan parlem fem màgia.

Vinga, animeu-vos i apunteu-vos al Voluntariat per la llengua! 

VxL de l'SLC de Mollet del Vallès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.