Vés al contingut

Viure la guerra de l’Alt Karabakh a través de l’aprenenta del Voluntariat per la llengua

Parella lingüística del VxL del CNL del Vallès Oriental

La Marta Barceló i l’Arpine Khachatryan van començar a ser parella lingüística el juny del 2014. L’Arpine estava fent un curs de català. La Marta era la primera parella que feia com a voluntària lingüística. I van acabar esgotant les possibilitats de fer conversa en català dins del programa Voluntariat per la llengua (VxL).

En les seves converses, passejaven per racons de Caldes de Montbui que no eren els que habitualment s’ensenyen a les persones nouvingudes. Per exemple, la Marta la duia al safareig i li explicava què s’hi feia. També quedaven per fer una activitat que els agrada molt a totes dues: cosir.

L’aprenenta li explicava costums d’Armènia, menjars i una mica d’història: la vida a Erevan, la separació de l’antiga URSS, el genocidi armeni... “Es quedava parada que tingués interès per la seva cultura”, explica la Marta, que és mestra i filòloga, a qui li agrada molt la història i que satisfeia, d’aquesta manera, la curiositat.

La Marta i l’Arpine van fer coneixença i amistat, i es van anar veient, ja fora del programa, durant un any i mig, fins que l’Arpine i el seu home, l’Artur, van decidir tornar a l’Alt Karavakh, on ell tenia una feina segura i on havien deixat una filla petita.

El contacte, però, va continuar, malgrat la distància. L’existència de les xarxes socials ha facilitat que es poguessin anar trucant via WhatsApp, connectades al wifi. Durant aquestes connexions, explica la voluntària, i després de la pandèmia, a través del mòbil sentia les bombes com queien a la capital, Stepanakert, on vivia l’Arpine i la seva família fins fa poc. L’aprenenta estava molt espantada, és clar, i la voluntària també estava amoïnada per l’Arpine i la seva família.

La Marta explica que els últims dies estava intranquil·la, perquè sabent el que passava a l’Alt Karabakh, havia perdut el contacte amb l’aprenenta. Tres dies després li trucava... Havien estat de camí cap a Armènia, Erevan, on viuen els pares de l’Arpine, pel corredor de Latxin, absolutament col·lapsat.

L’Arpine i la seva família han hagut d’abandonar casa seva a Stepanakert i instal·lar-se a Armènia, i no compten tornar-hi més. Estan decebuts i tristos, “el govern de l’Alt Karabakh ha cedit massa i el govern d’Armènia no ens ha fet costat”, analitza l’aprenenta.

El Voluntariat per la llengua també facilita l’entesa i el coneixement entre cultures diferents i les fa més properes. La Marta i l’Arpine han compartit molt més que llengua!

VxL de l’Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.