Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
22/11/2021

Ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança

Jeiner Salomón ens explica la seva experiència com a aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) a Santa Coloma de Gramenet.

Em dic Jeiner, tinc 34 anys i soc cubana. Visc a Barcelona, al municipi de Santa Coloma de Gramenet des de fa 2 anys. Vaig arribar a aquesta ciutat sense haver sentit mai el català i quan vaig sortir de l'aeroport i vaig entrar al metro, vaig descobrir que era una llengua viva i que es parlava molt.

Aquí vaig decidir que havia d'aprendre'l si realment volia integrar-me al país que m'havia acollit. Als quatre mesos d'arribar vaig iniciar el meu primer curs i vaig continuar fins que em vaig sentir còmoda per parlar amb els altres. Als cursos vaig descobrir el Voluntariat per la llengua a través del meu professor Israel i sense dubtar-ho vaig decidir participar-hi. El meu voluntari, el Jesús, i jo ens vam reunir generalment al carrer i parlàvem mentre caminàvem, perquè va ser durant aquells mesos en què la majoria de llocs públics estaven tancats per la pandèmia. Parlàvem de qualsevol tema, sobretot literatura, cinema, i fins i tot una mica de política. De fet vaig descobrir alguns llibres molt interessants per suggeriment seu.

Després d'aquestes trobades em vaig atrevir a parlar en català en qualsevol lloc i ara a la meva feina només parlo català, perquè sento confiança, tot i que encara està lluny de ser perfecte.

Crec que el Voluntariat per la llengua és l'oportunitat perfecta per aquells que estan aprenent l'idioma per enfrontar el pitjor enemic quan ens iniciem en una llengua nova, que és la por a equivocar-se, per això sempre que trobo un amic que vol aprendre català, li recomano participar al Voluntariat per la llengua.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/10/2021

El Gúmer i el Marcelo són un voluntari i un aprenent que van començar a fer les xerrades del Voluntariat per la llengua per practicar el català (VxL) en la modalitat virtual del programa i les van continuar de forma presencial, aprofitant que viuen al mateix municipi del Baix Llobregat.

Gúmer, per quin motiu et vas inscriure al programa Voluntariat per la llengua?

Hi havia diferents motius per fer-ho, però el més important per a mi  era participar per donar suport a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre tarannà.

Marcelo, com i per què vas decidir aprendre català i, a més, inscriure’t com a aprenent del VxL?

Em vaig decidir a aprendre català primer perquè m’agraden molt les llengües i després perquè és l’idioma del lloc on visc fa molts anys, no volia sentir-me tan estranger…

Continuem amb el Marcelo: Quan vas arribar a Catalunya? I a Castelldefels? Et va costar acostumar-te al territori? Has de marxar aviat de Castelldefels? 

Vaig arribar directe a Castelldefels, fa anys, abans de la pandèmia… sembla que soc aquí fa una vida. No he viscut en un altre lloc de Catalunya que no sigui Castelldefels.

Quant al Gúmer, ens agradaria saber si tens alguna anècdota de la teva trajectòria com a voluntari del VxL.

No hi ha gaire anècdotes a dir, però sí que tant l’Araceli com en Marcelo han estat dos aprenents d’allò més interessants i curiosos a l’hora d’aprendre i conèixer la realitat del nostre país.

Per a tots dos: Quina valoració feu de les vostres trobades lingüístiques? En teniu anècdotes, detalls…? Heu fet servir el material de suport a la conversa (Quaderns Parlem tu i jo, vídeos dels trucs de màgia, etcètera)? En total, quantes hores heu fet de conversa VxL?

(Marcelo) Per a mi ha estat una experiència fantàstica, no només per la calidesa i la paciència del Gúmer, sinó perquè, a més, he après moltíssim. Si bé el material de suport ha ajudat, la paciència i els evidents dots d’educador del Gúmer m’han servit molt.I en total hem fet tres sèries de deu… 30 hores de trobades.

(Gúmer) Valoració totalment positiva dels dos aprenents. Potser amb l’Araceli les trobades van ser més curtes per la situació de pandèmia, però amb el Marcelo vàrem arribar a les 30 sessions (inicialment virtuals i més tard presencials). Amb l’Araceli si no m’erro devien ser unes 10-12 sessions.

Trobeu que heu après coses l’un de l’altre? Quines?

(Marcelo) Jo del Gúmer he après de tot: llengua, història, geografia, cultura catalana,  la culinària, les coses típiques… Insisteixo, ha estat una experiència molt recomanable.

(Gúmer) De l’Araceli he pogut comprovar el grau d’estimació de la seva feina (Infermera d’UCI a Bellvitge) i les ganes d’aprendre la nostra llengua. En Marcelo és un encant de persona, obert, curiós del tot el que és català. Hem descobert el món del vi, que a tots dos ens agrada, i hem compartit experiències i opinions. He notat, en ambdós casos, les ganes de saber i conèixer la nostra cultura en tots els vessants.

El Marcelo ve de l’Uruguai i el Gúmer és de Barcelona. Quines són les diferències més rellevants entre un territori i l’altre? I les similituds?

(Marcelo) No hi ha grans diferències entre els dos territoris, Catalunya té més història, té el modernisme i està més avançada econòmicament… I el més semblant entre tots dos territoris són les platges…

(Gúmer) Avui en dia, parlar de diferències en un món tan globalitzat és complicat. Evidentment hi ha diferències amb la cultura, els costums, la llengua, les maneres de viure i com viure. Els sistemes polítics de cada país (cas d’en Marcelo) són força diferents, tot i que han canviat molt. Però les ganes de conèixer i valorar personalment cada situació, evidentment, guanyen.

Actualment hi ha aprenents en llista d’espera per tenir un voluntari lingüístic del VxL. Quina crida faríeu vosaltres, com a voluntari i aprenent que gaudiu d’aquest programa gratuït de xerrades, per demanar voluntaris lingüístics?

(Marcelo) Jo diria que és una excel·lent idea, que val la pena l’esforç, i que s’aprèn molt. Que cal intentar-ho.

(Gúmer) Ser voluntari del VxL és un acte totalment desinteressat i que alhora enriqueix amb la interacció amb els aprenents que ens assignen com a parella lingüística. Estic molt agraït de poder fer xerrades lingüístiques amb altres persones d’arreu del món. Estimo la meva terra i vull que ho sàpiga tothom.

Voleu afegir algun comentari més a l’entrevista?

(Marcelo) Vull agrair a la Cati (dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística, CNL, Eramprunyà)  per la seva gestió i la seva constant ajuda davant de qualsevol inconvenient.I també vull agrair molt especialment al Gúmer per tot el que hem compartit, sobretot per la seva generositat per desplegar els seus coneixements. No sé si marxaré de Catalunya o em quedaré en aquesta terra, encara no ho tinc clar, per motius de feina, però el que sí que sé és que gràcies al VxL he guanyat un bon amic.

(Gúmer) El meu darrer comentari és per agrair tant a la Cati com als meus aprenents l’esforç per tirar endavant aquesta iniciativa, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre tarannà i el fet que som persones obertes a tothom. Et dono les gràcies, Cati, per la teva tasca. No es veu reflectida a nivell general, però els que hi som, t’ho agraïm molt. Una abraçada ben forta i SALUT!

Agraïm el Gúmer i el Marcelo la seva participació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua i la implicació en aquesta entrevista.

VxL del CNL Eramprunyà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
14/10/2021

La Rosó, voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual des dels Estats Units, ens parla de la seva relació amb el programa i amb la llengua catalana malgrat la distància.

Et pots presentar?

Em dic Rosó i vaig néixer a Girona, ara fa 43 anys, però vaig créixer a Barcelona. Actualment visc a Virginia Beach a la costa est dels Estats Units des de fa 4 anys. Però ara en farà 8 que vaig marxar de Catalunya per raons de feina del meu marit. Aquests darrers vuit anys he viscut a Londres, Seattle i ara a Virgínia.

Malgrat que visc a l’estranger, a casa parlem català. Parlo català perquè és la meva llengua materna, les meves arrels, la seva sonoritat em defineix. Però també ensenyo català virtualment i participo activament a Filolàlia. Si exploreu la web o entreu per Instagram o Twitter veureu que és un projecte petit, però emprenedor on estimem les llengües i volem aportar el nostre granet de sorra per estimar-les més. Ensenyem, traduïm, corregim, assessorem i orientem en català, castellà, anglès i francès. La nostra idea és adaptar-nos i respondre a les necessitats dels qui ens busca, com polir la pronunciació o adquirir més fluïdesa. A més a més, ens agrada compartir aspectes curiosos de la llengua per tenir més consciència de la importància de saber-se comunicar. També com que ens agrada jugar, proposem petits reptes divertits com un concurs de relats o el sorteig d’un sopar entre tots aquells que ens envien un pangrama. Jo us convido a seguir-nos per Twitter o Instagram encara que sigui per curiositat.

Com vas arribar a fer de voluntària al Voluntariat per la llengua?

Quan vaig començar a tenir alumnes de català em vaig adonar que millorarien molt si parlessin català amb altres persones que no fossin jo. Així, que vaig buscar per internet si hi havia una xarxa consolidada de voluntariat per la llengua en català, i vaig anar a parar al VxL. Llavors, vaig pensar que a part de recomanar els meus alumnes de participar-hi, hi podria participar jo, també, per amor a la meva llengua.

Sempre que he pogut he fet de voluntària en diferents àmbits, si puc ajudar algú, per què no fer-ho? Fa molts anys, un estiu vaig fer de voluntària ensenyant català i castellà a immigrants sense papers a Barcelona, aquella experiència em va marcar molt en veure que la seva situació de vulnerabilitat, se’ls hi agreujava perquè no es podien comunicar. Així que quan vaig veure l’oportunitat, no m’ho vaig pensar dues vegades, i em vaig apuntar.

Com són les teves trobades? De quins temes acostumes a parlar?

Intento que les trobades siguin molt dinàmiques i que convidin a xerrar de qualsevol cosa, comentem l’actualitat, una sèrie que estiguem mirant plegades, experiències del passat o plans de futur. Miro de crear un ambient desenfadat i lliure on ningú se senti jutjat. No obstant això, si l'aprenent té una necessitat concreta en un moment determinat, jo m’hi adapto. Per exemple, una aprenent necessitava preparar una entrevista de feina i vam practicar un parell de sessions a fer entrevistes. També he tingut una aprenent que volia aprendre expressions col·loquials, frases fetes o renecs, és a dir, volia sortir del català acadèmic, així que vam començar a veure Plats Bruts i Bricoheroes.

Parlem una mica de tot, actualitat, receptes de cuina, series o fem broma, no hi ha un patró fix. Al primer dia costa una mica trobar un tema, per això proposo fer el joc de l’estrella on cadascú ha d’escriure una pista a cada punta de l’estrella sobre la seva vida com llocs, coses que agraden o feina i l’altre ha d’endevinar què significa. Per exemple, moltes vegades jo escric el número 3 en una punta per dir que tinc tres fills. És una forma de trencar el gel i trobar coses en comú sense sentir-se entrevistat per cap de les dues bandes. Però després, a mesura que avancen les sessions és més fàcil estirar el fil i trobar temes en comú per xerrar.

T’ha sorprès alguna cosa dels aprenents?

Sí, cada persona que he conegut té una història personal completament diferent, però totes coincideixen en les ganes i la tossuderia de voler aprendre català per entendre millor el lloc on viuen. Això em fascina i m’anima a seguir de voluntària, ja que malauradament a Catalunya pots viure perfectament sense saber català, i aprendre’l es converteix realment amb un repte.

A qui recomanaries participar en el Voluntariat per la llengua?

Animo a tothom. És una oportunitat per conèixer persones d’altres cultures i amb punts de vista diferents. És una experiència multicultural inoblidable i una forma de contribuir que el català no sigui una barrera idiomàtica, sinó una forma més per entendre la realitat.

VxL del Centre de Normalització Lingüística l'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
17/09/2021

Hola, som l’Aldana i la Laia,

La nostra relació com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) va començar l’11 de febrer del 2021, uns dies després que la Rosa (la dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià) ens posés en contacte a través d’un correu electrònic i enmig d’una pandèmia que ens va obligar a fer les trobades a distància…

En un inici, les nostres trobades consistien en compartir 1 hora a la setmana que dedicàvem a xerrar a través de l'opció de videotrucades del WhatsApp, però  ràpidament aquesta hora es va convertir en hora i quart, hora i mitja i fins i tot dues hores de xerrera... símptoma clar de que la parella lingüística estava transformant-se en quelcom més que una trobada 1 cop per setmana.

Tan sols 2 mesos més tard, concretament un 3 d’abril, vam fer la nostra primera trobada en persona (posant-nos cos i alçada, ja que fins aleshores l’havíem intuït o imaginat) que ens va permetre poder abraçar-nos i connectar encara més. Vam compartir un dia sencer fantàstic amb els nostres companys que també es van unir a la trobada i que, setmanes més tard es repetiria.

A dia d’avui i malgrat haver uns 140 Kms de distància entre nosaltres, ja hem fet 3 grans trobades amb parelles incloses (i també la Greta, per suposat, la gosseta de l’Aldana) i dues grans trobades on vam decidir que no calia que hi hagués presència masculina winki els vam mantenir al marge... Hem de dir que afegim l’adjectiu “gran” perquè acostumen a ser quedades de tot el dia... Ja que no podem quedar més sovint (de moment), espremem al màxim els dies que ens veiem smiley.

El que va començar sent una parella lingüística, ha acabat convertint-se en una relació meravellosa d’amistat. Ens sentim contentes i felices que la vida hagi creuat els nostres camins i ens permeti compartir temps i vivències. És una sort que la Rosa decidís fer-nos parella perquè, sense saber-ho, va ser l’inici d’una història súper bonica i que, estem segures, no acabarem mai smiley.

Aldana i Laia, parella lingüística del VxL que gestiona el CNL de Badalona i Sant Adrià

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/08/2021
,

Poema prosaic. Ressenya autobiogràfica. Les llengües que m'habiten

Si escric,

i vaig, de salt en salt, i de mata en mata:

és perquè batallo amb les llengües de la meva casa.

La vida que ens fidelitza amb el compàs de Mozart,

d'aquell que enlluerna filosofant en prosa.

No us hi amoïneu, els versets són en Català;

no podrien ser en australià...!

Però, quina disbauixa! Si no existeix; es tracta de l'anglès en fase 3.

Perquè les dues anteriors podrien ser considerades llengües de co-autor:

l'anglès americà i l'anglès britànic de la reina més rococó.

Perquè de cookies només n'entenc quan em trobo a l'àtic.

Ai, no! Soc senyoreta de te marocain, que ho torna tot més àmnic.

Si recopilo viatges i fantasia des del si del meu record:

les llengües forasteres mai m'han fet destorb.

La Mare m'ensenyà que sabia escriure, i perquè m'enfado en Català:

l'epistolar més sonora es prodigà

de l'Augusta Emèrita, terra blanca; Poemes abassegats, Maia i Occità.

Així i amb tot, la relació és tan estreta, que el què avui bull:

és una bestreta

d'una mensualitat en forma d'amor mòlt;

que ja és vell, però sempre nou.

A l'ombra de la història dels Reis de Portugal, jau francesa, la neneta de Puigcerdà

que combrega enmig de boira i safrà:

allò que no vol dir "fardar", sinó balancejar.

Què bé poder parlar! No és broma, és bonic escriure en dues i tres llengües:

appasionar-te per Slavat Papasseit; Joan Margarit; Montserrat Butxaca;

i d'en Lluís Llac, l'Estaca.

Però si alguna cosa hom ha de saber és que estimar i plorar

va compassat amb la vigília

de llums intermitents;

de cançoners que enlliten allò més bell, que no vell...

Això sí, ancià, que cal no oblidar.

La permanència, d'aquelles coses d'estòmac,

que l'almanac enyora!

I pel Portuguès, del meu amic e amat; i, pel Castellà, d'aquell que fou Cosme;

i per l'Anglès, dels que insisteixen en què sigui llengua - home

passant per la curiositat que em remou MOTar. en finès, flamenc, o estonià. 

MELANGIA!, que alguna vegada oblidem

el passar del passat:

que despertem oblidats del què sabíem, i que ho sabíem,

si som malalts de Lletres,

siguem-ho sempre

fins que ja no puguem portar trenes.

¡Que el saber no ocupa lugar!, deia la dita:

i que el què ocupà el LLOC fou allò imposat a cop de tira-xines.

Que parlant amb una velleta, que amb prou feines, passada la vuitantena:

aprèn a escriure allò que ha parlat durant una trentena. Per això, roman a Catalunya,

allò que de cor prodiguem:

el nostre pit

per corbata

de sivella

la interculturalitat i el sentiment;

que no és lletreta petita

ni ha de resultar intrascendent

que sigui Catalana

i aflori en el meu accent petit/bastit/glatit

la VOLUNTAT d'aprendre 

de la senya d'aquell que ensenya

PER LA LLENGUA.

Cristina Font. Treball presentat al concurs "Les llengües de la meva vida" que el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona va organitzar l'any 2017

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
21/07/2021

La Lis és veneçolana, viu a Colòmbia i conversa en català a través de vídeoconferència amb l'Encarni, nascuda i resident a Alacant. Fan les seves trobades per anar practicant la llengua des de principis d'aquest any 2021. Són una de les parelles lingüístiques en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística (CNL) Roses.

Aquí teniu el testimoni de la Lis (aprenenta) sobre la seva experiència en el Voluntariat per la llengua i també un parell de vídeos que va fer per mostrar-li a l'Encarni (voluntària) el lloc on estudiava:

L’últim any he viscut molts reptes nous per mi, uns més difícils que els altres i aprendre català ha sigut com un bot salvavides entre tanta bogeria. Els últims mesos he necessitat imaginar-me lluny de moltes coses que em feien mal i encara que no ho buscava, he trobat en la llengua un tresor meravellós i gràcies al Voluntariat per la Llengua, una amiga amb qui he parlat moltes hores i amb qui tinc moltes coses en comú, com ara la professió.

La riquesa de les paraules en català, les expressions, la sonoritat és difícil d'oblidar, és una llengua alegre, amb moltíssima vida i que val la pena que no la deixem perdre, perquè és part d’una identitat cultural molt bonica. Us felicito molt tot l'esforç que feu per mantenir-la viva, sense pretensions i amb molt d’amor a tot allò que representa. Moltes gràcies!

Lis Vielma, aprenenta en la modalitat virtual del Voluntariat per la llengua del CNL Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
21/07/2021

La Victòria (voluntària) i la Xaviera (aprenenta), totes dues nascudes a Madrid, són una de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística del Maresme. Aquest és el seu testimoni sobre l'experiència de participar en el programa:

Victòria (voluntària)

Ha estat un plaer compartir amb una persona, en aquest cas la Xaviera, les hores que hem dedicat des del 17/04 al 25/06.

Hem fet 10 trobades de durada aproximada d'una hora encara que en ocasions s'han allargat més, depenent del tema que tractàvem.

Vam quedar que proposaríem temes a parlar, i ho vam organitzar de la següent manera:

1a trobada - Presentació i proposta setmana següent

2a trobada - Sant Jordi, llibres + karaoke amb la cancó Boig per tu (versio Shakira)

3a trobada - Tradicions catalanes

4a trobada - Cuinem una recepta en directe - Sopa de ceba, a proposta meva

5a trobada - Cuinem una recepta en directe - Coca de vidre, a proposta de la Xaviera

6a trobada - Feina

7a trobada - Organitzem un viatge: Illes gregues - itinerari i transport

8a Trobada - Continuem el viatge: hotels - pressupost (haurem d'estalviar!!!)

9a Trobada - Tanquem el viatge + Ciutats on hem viscut i on voldriem viure

10a Trobada - Comiat - cafè a Mataró

Des del començament hem tingut empatia i desig de compartir el temps. Hem pogut parlar lliurement i hem sigut flexibles a l'hora de quedar en dia i hora, d'acord amb les nostres necessitats i activitats.

La valoració que faig del programa és molt molt positiva per totes dues. He vist en la Xaviera una gran voluntat d'aprendre la llengua i la cultura catalana i per la meva part m'ha enriquit molt compartir experiències amb una persona de la que em queda un bon record.

Xaviera (aprenenta)

La Victoria i jo ens vam conèixer uns mesos abans a través del Voluntariat per la llengua.

Estic molt contenta amb las nostres sessions perquè la Victoria es una gran persona i m'ha agradat molt passar temps juntes, encara que les sessions han estat per internet les dues hem estat temps de qualitat juntes.

Aquest voluntariat és una bona manera de perdre la vergonya al parlar amb una altre persona de confiança i més a més és un manera de fer amics d'aquí.

Nosaltres vam parlar una vegada a la setmana, una hora. En cada sessió triàvem el tema de la seguent sessió ja que era molt fàcil mantenir una conversa fluïda. La nostra primera sessió la vam utilitzar per conèixer-nos i per crear confiança.

En una de nostres sessions vam cuinar juntes; així jo vaig poder practicar també un altre vocabulari que normalment no utilitzo. En aquesta sessió vam fer una sopa de ceba i una coca de vidre, aquí tenim una foto de la coca (estava molt bona wink).

Jo recomano, a tot el que vulgui, fer aquest voluntariat per gaudir fins i tot més de les classes, per entendre millor la cultura catalana i per avançar en l'aprenentatge.

 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
27/05/2021

La Despina i jo vàrem començar les converses de català com a parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) a principis de l'any 2020. Ens trobàvem a mig matí i anàvem a fer un volt per Terrassa, preníem un cafè i parlàvem una mica de nosaltres, de la nostra feina, de qualsevol cosa que ens semblés interessant. El cert és que molt aviat vàrem sentir-nos còmodes l'una amb l'altra i gaudíem de l'estona que passàvem juntes. Però va venir el confinament i, tot i que al principi ens va costar de gestionar, finalment vam decidir que ens faríem videotrucades cada 15 dies aproximadament, en funció de la nostra disponibilitat. Val a dir que quasi necessitàvem un calendari, ja que era la nostra manera de comunicar-nos i teníem les agendes plenes. Tots estàvem connectats a tothora!

A l'octubre, la Despina va marxar a la seva terra, a Grècia, per motius personals i des d'aleshores hem aconseguit comunicar-nos regularment.  Ens passem alguna foto, ens expliquem com ens van les coses, com segueix la pandèmia als nostres respectius països i com ho portem... De vegades, estem tan capficades parlant què ens passa que el temps volant; se'ns fa curt el nostre petit moment juntes.

La Despina és molt treballadora, s'esforça en tot moment per parlar correctament en català, si hi ha alguna expressió que no coneix se l'apunta, me la pregunta. Mostra molta voluntat, tot i que és difícil per a ella, ja que ara s'expressa en tres llengües simultàniament.

Quan menys m'ho esperava, la Despina ha fet un viatge sorpresa a Terrassa i ens ha fet molta il·lusió compartir una estona juntes cara a cara. Teníem ganes de veure'ns i això es notava!

Ha estat una trobada breu, però intensa, que ha reforçat la complicitat que tenim quan estem juntes a l'hora de compartir les nostres experiències.

Teresa Bou, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/05/2021

L'Alejandra Castedo té 33 anys, és de Lugo, va estudiar enginyeria química a Galícia i va venir a fer el doctorat a Catalunya el 2014, on va conèixer la seva parella. Va decidir estudiar el català per poder treballar de professora.

Sobre l'us de la llengua diu: Visc aquí, entenc bé el català, però mai n’havia estudiat la gramàtica. La meva llengua d’ús habitual aquí és el castellà.

Tot i haver fet cursos de català no va ser fins que va tenir una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) que es va atrevir a parlar el català: Abans de la pandèmia no el parlava, més enllà del ‘bona nit’ o 'gràcies’. El VxL m’ha ajudat a parlar-lo i a millorar-lo.

El fet de treballar amb nens que li parlen en català també l’ha fet avançar i ser conscient del gran avenç que ha fet. 

Ara que han aixecat el confinament comarcal li faria gràcia veure en persona la seva parella lingüística. Fins ara s’han anat trobant un cop per setmana a través de l’Skype. Parlen de tot, sobretot de la vida quotidiana, però també comparteixen un tema que els és comú: la docència. És per això que l'Alejandra agraeix la manera com l'ha ajudada la seva voluntària: El fet que la meva parella lingüística hagi estat mestra m’ajuda. Per exemple, dediquem 10 minuts a treballar aspectes lingüístics: els verbs compostos, que en gallec no tenim, o l’emmudiment de les ‘erres’ finals.  

Participar en el VxL l’ha ajudat a perdre la vergonya, sobretot a l’hora de fer servir el català en el seu dia a dia, encara que reconeix no acabar-ho de fer bé del tot. Està molt agraïda al programa i a les persones que dediquen temps a facilitar l’aprenentatge a gent com ella. Fins i tot diu: Ja m’agradaria a mi que aquesta xarxa de voluntaris existís a Galícia. És admirable.  

Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Montserrat 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
19/05/2021

La Joana Mollà va fer de voluntària als inicis del Voluntariat per la llengua (VxL), l’any 2008, i ara hi ha tornat de manera virtual. Això és el que ens explica sobre la seva experiència amb les dues opcions que ofereix el programa:

Les dues modalitats són motivadores, tot i que jo prefereixo la presencial ja que m’agrada ensenyar la meva ciutat als aprenents. Per contra, amb la modalitat virtual pots conèixer persones que viuen fora de la teva ciutat o fins i tot fora de Catalunya i també és engrescador.

La modalitat virtual té aprenents escampats per tot el món, des de Suècia, l’Argentina... El cas de la Joana, però, és diferent, tal com ens diu:

Les meves parelles lingüístiques són persones d’Espanya que viuen a Catalunya però que no parlaven català mai perquè el seu entorn era tot en castellà.

Les converses els han ajudat a perdre la vergonya però també a tenir algú amb qui fer-ho. 

Sobre el fet de participar en el Voluntariat per la llengua, la Joana expressa:

El VxL no suposa una gran despesa de temps, perquè és només una hora  a la setmana i el que m’agrada és que és un voluntariat en què dones una part del teu temps de forma altruista i desinteressada a persones i no a associacions o entitats, com havia fet en altres ocasions. Hi ha moltes persones que volen aprendre la llengua, per això  ens hem d’esforçar més amb els que ja l’estan aprenent i els ho podem posar fàcil si els parlem en català.  

De la mateixa manera que contribuïm a la conservació del planeta fer el VxL ajuda a posar el meu granet d’arena per tal que la llengua continuï viva.

Voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística Montserrat 

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!