Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
29/06/2016

El mes passat vam celebrar la cloenda de la 22a edició del Voluntariat per la llengua, juntament amb el final dels cursos de català i de totes les activitats que es fan al municipi entorn de l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes.

A Parets, el VxL es fa des de l’any 2005 (ja fa 11 anys!). Durant tot aquest temps, hi han passat uns 70 voluntaris i un centenar d’aprenents, amb els quals s’han arribat a formar unes 300 parelles, i, a més, s’ha comptat amb el suport 77 establiments col·laboradors i 16 entitats.

Si faig memòria d’algunes de les parelles que hi ha hagut, cada cas és únic i especial. Penso en el Joan, electricista de Parets, que fa uns quatre anys va començar com a alumne de català i, de seguida, es va fer voluntari per ajudar els companys de curs que tenien dificultats en l’expressió oral a millorar-ne la fluïdesa per poder superar el nivell C1. Es va fer càrrec d’un grup de tres aprenentes: la Resu, la María Rosa i la Patri. Un cop acabat el curs, va voler continuar fent de voluntari i, coses de la vida, va formar parella amb el Mamadou, un jove del Senegal que fa uns nou anys que és a Catalunya, i que justament s’estava obrint camí en el món de la construcció i l’electricitat. Ara, a través de les trobades lingüístiques, el Joan ensenya al seu aprenent, el Mamadou, l’ofici d’electricista.

També hi ha la Teresa, la dona del Joan i exparella lingüística del Mamadou, sempre disposada a acollir un aprenent o aprenenta: el Kemokho, el mateix Mamadou al principi i ara la María, una dona d’origen andalús que fa anys que és aquí, però que té molta vergonya de parlar català en públic...

La Pilar és una altra de les voluntàries històriques i compromeses. Forma parella amb la Lisi, una noia que va venir fa uns quants anys de l’Argentina i que el setembre ja farà el Suficiència 2, i amb en Vicente, amb qui comparteix el gust per la poesia. O la Maria, voluntària sempre disposada i amatent. Va començar amb la Mari Carmen, però ben aviat s’hi va afegir el José Ignacio, la Natalia i la Petri.

Podríem parlar de moltes parelles més, cadascuna amb la seva història: la Neus, que ha començat aquest curs, amb l’Olga Lucía; la Rosa i la M. Carmen; l’Anna Maria i la María; la Teresa i la Josefina; la Carme i la M. Luisa; el Joel amb la Delmi i la Natalia... Però no voldria acabar aquest repàs sense esmentar la Carme i la Teresa, dues dones que van començar com a voluntàries lingüístiques i que han acabat conduint el Club de lectura fàcil que s’organitza conjuntament amb la Biblioteca Can Rajoler de Parets. Un gran agraïment, doncs, a totes les persones que, amb la seva dedicació i il·lusió, fan possible el VxL al municipi.

Roser Tintó, tècnica de l’Oficina de Català de Parets, del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
14/06/2016

ENS AGRADA LA LLENGUA: Aquest és el nom del grup de whatsApp que ens identifica i també la raó de les nostres trobades. Nosaltres, en comptes d’una parella (voluntària i aprenenta), som un quartet, dues voluntàries i dues aprenentes.

La Carmen i la seva aprenenta, la Luisa, es reuneixen mitja hora abans que l'Emilia i jo, l’Ana Mari, voluntària de l’Emilia. La raó és que la Luisa té moltes ganes de parlar en català i vol una mica més de temps de la seva voluntària. Després ens hi afegim l'Emilia i jo, i parlem totes juntes fent un cafetó en una cafeteria al centre de Reus, que és establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, en el qual ens sentim molt còmodes perquè es crea un ambient distès i acollidor que afavoreix la conversa.

El nostre grup és molt heterogeni, perquè cap de nosaltres no és nascuda a Catalunya, però ens sentim catalanes d'adopció.

La Carmen va néixer a Almeria, però va arribar a Reus de ben petita; és casada amb un català i viu en un poble petit, per la qual cosa, quan parla, usa unes expressions úniques i molt enriquidores per a les nostres aprenentes, que sovint se sorprenen de la peculiaritat de la seva parla.

La Luisa, la seva aprenenta, és portuguesa i fa vuit anys que viu a Tarragona, però el seu entorn no l’ajuda gaire a parlar en català perquè és pràcticament tot de parla portuguesa, tot i que els seus fills parlen tan bé el castellà com el català.

La raó per la qual la Luisa fa el voluntariat lingüístic a Reus i no a Tarragona és per motius de feina, hi treballa i, quan plega, li és més còmode quedar-se una estona més a Reus per xerrar de temes molt quotidians amb les seves tres confidents.

Jo sóc nascuda a Sevilla, i vaig començar la meva participació en el Voluntariat per la llengua essent l’aprenenta de la Carmen, però, a poc a poc vaig anar guanyant seguretat i fluïdesa parlant en català i ara ja sóc una voluntària de ple dret.

L'Emilia és de Còrdova i el seu entorn és castellanoparlant. Per això les nostres trobades li serveixen per practicar la  llengua i adonar-se que pot parlar en català en qualsevol altre interlocutor, si s’ho proposa.

Les nostres converses són molt  variades, ja que no portem res preparat, i són una molt bona excusa per conèixer-nos millor i reforçar l’amistat que ens ha anat unint cada setmana. Parlem de tot d’una manera improvisada i desacomplexada —fins i tot en alguna ocasió hem repassat el guió d'una obra de teatre en què hem actuat la Carmen, l’Emilia i jo—. En una ocasió, una de les nostres aprenentes va demanar al cambrer una tovallola en comptes d'un tovalló, una anècdota que segur que poden explicar molts dels nostres aprenents.

Ana María Muñoz, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Reus (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura), que té com a aprenenta l'Emília Rodríguez. Les dues es troben habitualment amb la parella lingüística formada per la Carmen Rodríguez (voluntària) i la Maria Luisa Figueiredo (aprenenta).
   

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/06/2016

Les sessions de conversa en català del Voluntariat per la llengua al Centre Penitenciari Lledoners s’han acabat i el Diego, un dels aprenents d’aquesta edició, vol donar les gràcies a l’equip de voluntaris lingüístics que les han fetes possible. Aquest és el text d’agraïment que ens ha fet arribar al Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat:

La participació dels voluntaris de parelles lingüístiques ha estat motivadora, entretinguda i divertida per a nosaltres els aprenents. Els voluntaris han aconseguit establir una relació de respecte i amistat amb nosaltres, i alhora hem estat molt interessats a participar i practicar la llengua catalana.

A través de les xerrades de cada setmana, hem pogut conèixer una mica de la cultura d'altres països, així com també, els valors de respecte i entreteniment que poden ser aconseguits, independentment del lloc on som.

L'únic que hem de fer és estar agraïts a tots els voluntaris per tot l'interès i entusiasme dipositat per part de cadascun, ja que vénen al centre penitenciari cada setmana a promoure la interacció i les bones pràctiques de la llengua catalana. Més enllà de tot això, també han aportat diversió i coneixement.

A les sessions de conversa, quan ens reuníem i començàvem a parlar, els voluntaris ens ajudaven a oblidar-nos de la presó i ens transportaven fora d'aquesta realitat, ens proporcionaven una sensació de felicitat, com si fóssim al carrer xerrant amb els amics. Les xerrades eren en català i això feia que treballéssim l’idioma i el practiquéssim de manera divertida i entretinguda.

El meu voluntari, el Gabriel, arribava cada setmana amb un somriure a la cara. Venia amb ganes d'ensenyar i al mateix temps d'aprendre sobre els nostres països i les nostres cultures. Ha establert una relació d'igualtat i ha aportat valors per ambdues parts.

Hem d'estar eternament agraïts a tots els voluntaris, per aquests petits instants de rialles i aprenentatge, farcits de sentiments càlids que ens han portat fora d'aquesta realitat.

Gràcies per tot. Que Déu els il·lumini sempre.

Diego, aprenent de la vuitena edició del VxL del CNL Montserrat al Centre Penitenciari Lledoners

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
02/06/2016

La diversitat funcional és un dels àmbits en què el Voluntariat per la llengua fa parelles lingüístiques i una de les entitats amb què col·labora en aquest sentit és el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Rubí, especialitzat en la rehabilitació psicosocial i reinserció comunitària de persones que pateixen un trastorn mental greu i són ateses en els serveis de salut mental ambulatoris del territori.

Aquesta és una entrevista amb la Roser Massana, terapeuta ocupacional i interlocutora de l'SRC, amb qui el Servei Local de Català (SLC) de Rubí ha organitzat un taller de lectura fàcil i conversa en català en què participen usuaris de l'SRC, bona part dels quals han format parella lingüística com a aprenents del VxL Rubí.

  • Com va anar l’assistència al grup de lectura?

L’assistència va anar bé, els usuaris van assistir com a mínim igual que en un altre grup del Servei. Fins i tot, i sense haver fet un estudi en profunditat, podria ser que hi haguessin assistit més. Sovint quan ve una persona de fora del Servei el grau de compromís augmenta i l’assistència és més regular.

  • Dinàmica de les sessions?

La dinàmica de les sessions va ser molt bona, facilita la conversa el fet de tenir un tema concret per parlar i també facilita que s’aprengui vocabulari d’un entorn concret. Per altra banda, el fet d’haver de llegir condicionava a alguna persona ja que, per diversos motius, llegir en veu alta no és una tasca fàcil per a tothom.

  • Com enllaça el Voluntariat per la llengua amb la ideologia –missió– del Centre?

Hi enllaça a la perfecció. El Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) té com a objectius la recuperació dels usuaris que hi assisteixen afavorint la integració social amb la màxima qualitat de vida. Per tant, l’experiència amb el Voluntariat per la llengua compleix tots els objectius citats perquè ha afavorit la integració a la comunitat des del propi desig dels usuaris. Els professionals del Servei de Local de Català de Rubí, i especialment el coordinador del Voluntariat per la Llengua s’han esforçat per desplaçar-se a l'SRC i aquest fet ha permès que persones interessades en millorar el seu català hagin acceptat participar-hi a través del grup de conversa, aspecte que no s’estava donant sense que l'SLC de Rubí es desplacés físicament a la seu del SRC.

Un cop iniciat el grup s’han pogut crear fins a cinc parelles lingüístiques d’un grup d’uns deu usuaris, qüestió que suposa un èxit molt important. Un èxit de superació per part dels usuaris que accedeixen a la comunitat i hi participen de manera activa.

  • Esteu satisfetes de les parelles lingüístiques que es van crear arran de la participació al grup de lectura fàcil?

Sí, molt. Hi va haver molts usuaris que van decidir-se a crear una parella lingüística.

  • Com han valorat els usuaris del Centre la seva partipació? I vosaltres, com valoreu la seva implicació?

La valoració és molt positiva tant per part dels professionals com per part dels usuaris. Cadascú, referint-nos als usuaris, té la seva vivència, la seva particular que va lligada a la seva història personal i és complicat descriure de quina manera ha sigut positiva la participació en aquesta experiència per a ells, és difícil treure unes conclusions generals però el que sí que es pot afirmar és que tots n’han parlat molt positivament.

Per part dels professionals pensem que seguir amb la relació entre l'SLC de Rubí  i l'SRC pot seguir afavorint els objectius d’ambdós serveis. Per un cantó, per l’aproximació que es fa amb  la comunitat i pel facilitador que suposa que l'SLC vingui físicament a l'SRC apropant el català a les persones usuàries del Servei que precisin d’aquest suport, fet que després, en més d’un es tradueix en una aproximació a la seu de l'SLC i en una major participació comunitària a través de les cites amb els voluntaris per la llengua.

  • Heu detectat algun canvi pel que fa als hàbits / les actituds lingüístiques dels participants?

Sí, molt. El primer gran canvi va ser que aquest grup de persones s’animessin a participar del grup de conversa en català, això ja suposava un repte en si mateix. En segon lloc, amb la gran quantitat de parelles lingüístiques que han sorgit també es pot considerar un canvi d’hàbit molt important. El fet de generalitzar la qüestió de la utilització del català, possiblement requereixi de més temps però la intenció de les persones que han participat del programa és agilitzar la utilització d’aquesta llengua i aquest és un objectiu molt important a molts nivells. Un èxit rotund.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL de l'SLC de Rubí, del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/05/2016

El meu contacte amb la llengua catalana va tenir lloc quan vaig arribar per primera vegada a Catalunya, l'agost de l'any 2000, procedent del Marroc.

De fet, recordo molt bé que la primera paraula que vaig sentir era: "adéu-siau". L'entonació i la fonètica eren semblants al francès.

Com que tenia la intenció d'instal·lar-me i treballar a Barcelona, vaig decidir aprendre l'idioma. La primera etapa del meu aprenentatge va desenvolupar-se de manera autodidacta. El procés era una mica lent, perquè no podia dedicar-hi gaire temps, només els caps de setmana. Aquesta situació va durar des del 2000 fins al 2012, període en què vaig perfeccionar bastant la llengua parlada.

Sempre tenia el desig d'estudiar el català per parlar-lo i escriure'l bé. Vaig aprofitar que m'havia quedat a l'atur i vaig anar al casal del meu barri, a Terrassa, per fer una mica de reciclatge i valorar el meu nivell de l'idioma. Gràcies a la meva professora del casal que, a banda de fer-me classes, passàvem estones fent conversa dins del programa Voluntariat per la Llengua (VxL), vaig fer grans progressos. Això em fa pensar que havia pres la decisió correcta. Tot plegat em va animar a continuar estudiant i vaig matricular-me al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). Les classes al CPNL són realment molt professionals, tant a nivell pedagògic com tècnic.

A més, vaig tornar a enganxar-me al VxL, qui ens brinda fer diverses visites culturals pràcticament cada mes, que són un afegitó agradable que afavoreix la integració de l'idioma. De fet, qualsevol alumne, sigui quin sigui el seu origen, pot adaptar-se amb tota facilitat a les classes i gaudir de l'ambient agradable entre estudiants i professorat.

Ara estic a nivell Suficiència 3, i la veritat és que el meu nivell d'idioma ha evolucionat molt; de primer, per les classes que rebo del CPNL i segonament per l'ajuda del VxL.

El voluntari és la persona que té el català com a llengua vehicular en la seva vida quotidiana i que s'ofereix per ajudar els alumnes del CPNL a parlar bé el català i evitar els errors que normalment un aprenent d'un idioma acostuma a fer. De fet, el voluntari dedica una hora del seu temps lliure cada setmana, per poder ajudar els alumnes. D'aquesta relació del VxL, moltes vegades neix una amistat i un intercanvi cultural molt interessant. Per aquest motiu, animo a tothom qui vulgui conèixer altres cultures i que vulgui promocionar el català com a llengua d'ús corrent, perquè col·labori en aquest programa de les parelles lingüístiques.

Saad Nouinou, aprenent del VxL del Servei Local de Català de Terrassa (Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
26/05/2016

Cada divendres ens  trobem al costat del Museu de Badalona, a partir de les 11 h, per practicar el català durant una hora més o menys.

Segons la necessitat que tinguem, anem a la plaça vella a comprar alguna cosa i així faig pràctiques i aprenc nou vocabulari. Potser passem per la peixateria, o anem a l´agència de viatges a programar una sortida.

Durant tota aquesta temporada hem visitat diverses exposicions del museu i de l’Edifici del Carme.

Hem aprofitat les festes locals per trobar-nos i gaudir de la nostra amistat.

Jo, l’Arlette, com a aprenenta, puc confirmar que aquestes trobades han sigut molt profitoses i m´han enriquit: he conegut costums i he adquirit coneixements del país.

I jo, la  Carme, com a voluntària, he trobat en l´Arlette una gran amiga i una persona que té molt d´interès a conèixer la nostra cultura.

Estem totalment d´acord totes dues d´animar a tothom perquè provin aquesta experiència tan enriquidora.

Arlette Téphaine (aprenenta nascuda a Àlgeria) i Carme Serra (voluntària), parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/05/2016

Gràcies a la col·laboració entre les direccions generals de Política Lingüística i d’Afers religiosos, el programa Voluntariat per la llengua forma des del 2014 parelles lingüístiques entre persones de diferents religions en l’àmbit de la diversitat religiosa, ja que això pot dur-los a un coneixement mutu de les diferents tradicions i cultures religioses i, per tant, és un aspecte més que enriqueix les seves trobades per parlar en català.

Una d’aquestes parelles, que es va trobar del febrer al juny de 2015 a Salt, és la constituïda pel mossèn i rector de la parròquia de Sant Cugat, Fèlix Mosoll, i l’imam El Mokhar.

Compartim amb vosaltres l’entrevista que se’ls va fer sobre l’experiència, inclosa en aquest vídeo.

  • Què t’ha semblat  aquesta experiència?

Fèlix Mosoll (voluntari):  Jo penso que, vaja n’estic convençut, que això val la pena ampliar-ho. El fet de ser diàleg diguem-ne interreligiós i de parelles lingüístiques, és clar, és un cosa conjunta que a mi, almenys, i a en Mokhar ens ha ajudat moltíssim.

Per una banda, veure com ell va progressant amb l’expressió lingüística del català (que, és clar, no és fàcil) però de mica en mica ell ha anat progressant.  I, per altra banda, el coneixement personal, de la seva religió, de la religió musulmana, la religió sufí, que jo coneixia pels llibres però, és clar, a l’hora de la veritat quan tens l’experiència això t’omple molt més.

El Mokhar (aprenent): M’agrada això. Positiu.

  • Què t’ha sorprès de la teva parella?

Fèlix: Normalment, i ho sabem molt bé, només es valora allò que es coneix. Veiem que hi ha molt de prejudicis amb els nouvinguts i no només, diguem-ne, amb la cosa cultural sinó també amb la cosa religiosa.

El fet de conèixer una mica més la cultura i la religió musulmana en aquest cas, també sufí, això m’ha ajudat a entendre molt més, també, la manera de ser de les persones.

Això ajuda a veure que si tu ets diferent a mi, quina sort!, perquè ens podem complementar. És clar, en la taula de diàleg interreligiós d’això n’hem parlat moltes vegades, però el fet de fer-ho en català i de fer-ho, doncs, en aquest sentit d’anar integrant cultures diferents, com són la cultura del Marroc, en aquest cas, la islàmica i la cultura nostra, això no només enriqueix  sinó que ajuda a la convivència, a la bona relació.

  • Recomanaries formar part del programa del VxL?

Fèlix: A partir de la meva experiència, sens dubte! Sens dubte, perquè, és clar, el que jo he après, però també el què dèiem, no? És clar, quan es coneix una cultura, quan es coneix una persona, es valora molt més!

Jo recomanaria que aquestes persones que tenen una mica de prejudicis amb els nouvinguts coneguessin al nouvingut. I si és amb la llengua en català, encara millor, no?

El Mokhar: Aprendre català, la llengua, conèixer la cultura... és molt bo, molt bo.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2016

Bernat és el voluntari més antic del VxL de les Terres de l'Ebre. Ell és fuster i ara ja està jubilat. Té els cabells blancs, porta ulleres i, a l'hivern, una boina. Sovint fuma caliquenyos. Porta també un sarró amb els seus pataquets de conversa (llibres, bloc de notes, fulls per al diàleg, etc.).

Abans de jubilar-se, treballava a la Brigada Municipal de Tortosa i el vaig conèixer quan es va apuntar a un curs de català de nivell Intermedi que feia jo, fa molts anys, quan encara estava en actiu.

Una vegada em va fer una pissarra nova, gran i espectacular, per a la classe, ja que la que tenia era molt petita. Per una banda era per escriure amb guix i, per l'altra, amb retolador. Això em va arribar a l'ànima, ho de dir. La va fer tan ben feta que encara està en una aula de formació de l'Ajuntament.

Des de llavors, ja fa anys, sempre hem tingut una bona amistat, s'interessava  per la meva feina i em visitava sovint. Tenia i té curiositat pel català perquè ell no l'havia après a l'escola, com totes les persones de la seva generació, i sempre renegava pel fet que no podia acabar cap llibre perquè es posava nerviós.

Quan es va jubilar, immediatament es va presentar un dia a l'oficina i em va dir que havia vist un anunci del Voluntariat per la llengua i que li agradaria molt provar de ser voluntari. En veure la seva determinació, de seguida li vam buscar aprenents. I, cal dir-ho, conserva l'amistat amb quasi tots els que ha tingut.

Ell no tenia hàbit lector i, quan vam començar amb el Club de Lectura Fàcil de Tortosa, ell em deia que era incapaç d'acabar cap llibre, que es posava nerviós. Però jo li vaig recomanar d'usar els textos de lectura fàcil a les seves trobades i li vaig recomanar llibres de LF. Es preparava les lectures per a les trobades amb els aprenents i així va començar a llegir-se tots els llibres recomanats i a perdre la temor als llibres. Ara ja devora tots els que li posen davant, ja no cal que siguen de lectura fàcil.

I, des de llavors, ja fa nou anys, que sempre té molts dies ocupats només per al VxL. Ara fa un grup de lectura en veu alta amb textos de LF i conversa a la Biblioteca de Tortosa, però ell sempre em diu: "Si tens més gent, m'ho dius, que ja em buscaré hores per poder quedar amb ells. Això és el que més m'agrada".

Ell sempre em diu: "Jo aprenc més d'ells que ells de mi". Bernat és Bernat

Esther Martí, dinamitzadora del VxL del CNL de les Terres de l'Ebre

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
17/05/2016

Fa uns anys, en una festa de final de curs, vam demanar a voluntaris i aprenents que fessin un petit escrit sobre la seva experiència en el Voluntariat per la llengua. Molts d’aquests escrits es podrien entendre com a cartes d’agraïment dels aprenents als seus voluntaris perquè, no ho podem negar, són la benzina del programa i el seu temps ofert de manera desinteressada converteix els aprenents en els principals beneficiaris.

Per aquest motiu resulta fàcil recordar una de les targetes escrites pels voluntaris, perquè és ell qui dóna les gràcies i no ho fa per sentir que està fent un acte útil, del que en treu profit, sinó que dóna les gràcies perquè ell també està aprenent a “viure escoltant”.

Israel Martínez, dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura a Santa Coloma de Gramenet.

Fa un any que sóc voluntari

i m'ha tocat de company

un xicot extraordinari.

Tots dos hi hem sortit guanyant.

Ell, aprèn vocabulari.

Jo, aprenc a viure escoltant.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/05/2016

El món de les presons i la reinserció social sempre m’ha interessat. De fet, quan vivia a l’Argentina vaig estudiar Sociologia i em vaig especialitzar en les Institucions Totals, sobretot en presons. Durant la carrera vaig formar part d’un grup que anava a la cárcel de Caseros (una institució penitenciària al centre de la ciutat de Buenos Aires) un cop al mes per fer activitats i xerrades centrades en la rehabilitació i reinserció dels interns. Moltes vegades ells mateixos proposaven els temes que volien tractar i acabàvem parlant de temes com la sida, les relacions familiars, entre d’altres. Paral·lelament ens trobàvem fora de la institució per construir un marc teòric sobre la rehabilitació i la reinserció i així tenir més eines per poder treballar amb els interns.

La tasca que feia a presons m’entusiasma, però quan vaig deixar l’Argentina es va acabar. Ara fa onze anys que vaig arribar a Catalunya i gràcies al programa Voluntariat per la llengua he tingut l’oportunitat de tornar a formar-ne part. Tot va començar perquè un dia una amiga meva em va parlar d’un programa que consistia a fer parelles lingüístiques per practicar català. Jo ja el coneixia perquè havia fet cursos al CPNL. Vaig començar des de zero, no en sabia gens, però amb el temps i la bona voluntat dels que m’envoltaven vaig arribar a tenir el nivell C. També vaig tenir una parella lingüística que em va ajudar a practicar sense vergonya. Ara entenc i parlo català habitualment amb els amics i la família i el fet de saber català m’ha obert portes en el món laboral. Quan vaig saber que el Voluntariat per la llengua es feia al Centre Penitenciari Lledoners no m’ho vaig pensar dues vegades. Hi volia participar però no sabia si compliria els requisits. Vaig estar contenta quan la dinamitzadora del programa em va dir que podia fer perfectament de voluntària, ja que el meu català és fluid i considerava que podia ajudar altres persones que, com jo, havien començat  a aprendre la llengua des de zero.

Cecilia, voluntària del VxL del Centre de Normalització Lingüística Montserrat

L’experiència al CP Lledoners ha estat molt enriquidora a nivell personal i també professional, ja que gràcies a aquest programa puc formar part -encara que sigui en poca mesura- del procés de reinserció dels meus aprenents, Felipe, Mohamed i Jaime. Les trobades, que són cada dilluns i tenen aproximadament una durada d’una hora, passen volant! Parlem del que hem fet durant la setmana, com estem i del que sigui. És un espai per compartir i poder parlar dels temes que a ells els interessen sense prejudicis.

Aquesta és una vivència molt interessant i és molt gratificant veure el progrés dels nois, sobretot d’un d’ells que cada vegada utilitza més vocabulari i parla més fluidament el català. Per a mi és un privilegi poder guiar aquesta activitat i contribuir així en la formació dels interns, que d’aquesta manera tenen la possibilitat d’ocupar el seu temps lliure fent activitats que els ajudaran a tenir un futur millor o almenys intentar-ho.

A més a més, gràcies a aquest voluntariat vaig poder participar d’un curs de la Generalitat i la Creu Roja sobre els voluntaris penitenciaris. Va ser molt profitós i útil, ja que em va permetre ampliar les eines per desenvolupar la meva tasca al CP Lledoners. Aviat participaré a l IV espai obert de voluntariat penitenciari de Catalunya. Ho estic esperant amb candeletes! Crec que aquestes accions són fonamentals perquè serveixen per donar suport a totes les persones que fan tasques de voluntariat i adquirir instruments i coneixements per poder-les realitzar amb més eficàcia.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!