Blog

ENS AGRADA LA LLENGUA: Aquest és el nom del grup de whatsApp que ens identifica i també la raó de les nostres trobades. Nosaltres, en comptes d’una parella (voluntària i aprenenta), som un quartet, dues voluntàries i dues aprenentes.

La Carmen i la seva aprenenta, la Luisa, es reuneixen mitja hora abans que l'Emilia i jo, l’Ana Mari, voluntària de l’Emilia. La raó és que la Luisa té moltes ganes de parlar en català i vol una mica més de temps de la seva voluntària. Després ens hi afegim l'Emilia i jo, i parlem totes juntes fent un cafetó en una cafeteria al centre de Reus, que és establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua, en el qual ens sentim molt còmodes perquè es crea un ambient distès i acollidor que afavoreix la conversa.

El nostre grup és molt heterogeni, perquè cap de nosaltres no és nascuda a Catalunya, però ens sentim catalanes d'adopció.

La Carmen va néixer a Almeria, però va arribar a Reus de ben petita; és casada amb un català i viu en un poble petit, per la qual cosa, quan parla, usa unes expressions úniques i molt enriquidores per a les nostres aprenentes, que sovint se sorprenen de la peculiaritat de la seva parla.

La Luisa, la seva aprenenta, és portuguesa i fa vuit anys que viu a Tarragona, però el seu entorn no l’ajuda gaire a parlar en català perquè és pràcticament tot de parla portuguesa, tot i que els seus fills parlen tan bé el castellà com el català.

La raó per la qual la Luisa fa el voluntariat lingüístic a Reus i no a Tarragona és per motius de feina, hi treballa i, quan plega, li és més còmode quedar-se una estona més a Reus per xerrar de temes molt quotidians amb les seves tres confidents.

Jo sóc nascuda a Sevilla, i vaig començar la meva participació en el Voluntariat per la llengua essent l’aprenenta de la Carmen, però, a poc a poc vaig anar guanyant seguretat i fluïdesa parlant en català i ara ja sóc una voluntària de ple dret.

L'Emilia és de Còrdova i el seu entorn és castellanoparlant. Per això les nostres trobades li serveixen per practicar la  llengua i adonar-se que pot parlar en català en qualsevol altre interlocutor, si s’ho proposa.

Les nostres converses són molt  variades, ja que no portem res preparat, i són una molt bona excusa per conèixer-nos millor i reforçar l’amistat que ens ha anat unint cada setmana. Parlem de tot d’una manera improvisada i desacomplexada —fins i tot en alguna ocasió hem repassat el guió d'una obra de teatre en què hem actuat la Carmen, l’Emilia i jo—. En una ocasió, una de les nostres aprenentes va demanar al cambrer una tovallola en comptes d'un tovalló, una anècdota que segur que poden explicar molts dels nostres aprenents.

Ana María Muñoz, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Reus (Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura), que té com a aprenenta l'Emília Rodríguez. Les dues es troben habitualment amb la parella lingüística formada per la Carmen Rodríguez (voluntària) i la Maria Luisa Figueiredo (aprenenta).
   

La diversitat funcional és un dels àmbits en què el Voluntariat per la llengua fa parelles lingüístiques i una de les entitats amb què col·labora en aquest sentit és el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) de Rubí, especialitzat en la rehabilitació psicosocial i reinserció comunitària de persones que pateixen un trastorn mental greu i són ateses en els serveis de salut mental ambulatoris del territori.

Aquesta és una entrevista amb la Roser Massana, terapeuta ocupacional i interlocutora de l'SRC, amb qui el Servei Local de Català (SLC) de Rubí ha organitzat un taller de lectura fàcil i conversa en català en què participen usuaris de l'SRC, bona part dels quals han format parella lingüística com a aprenents del VxL Rubí.

• Com va anar l’assistència al grup de lectura?

L’assistència va anar bé, els usuaris van assistir com a mínim igual que en un altre grup del Servei. Fins i tot, i sense haver fet un estudi en profunditat, podria ser que hi haguessin assistit més. Sovint quan ve una persona de fora del Servei el grau de compromís augmenta i l’assistència és més regular.

• Dinàmica de les sessions?

La dinàmica de les sessions va ser molt bona, facilita la conversa el fet de tenir un tema concret per parlar i també facilita que s’aprengui vocabulari d’un entorn concret. Per altra banda, el fet d’haver de llegir condicionava a alguna persona ja que, per diversos motius, llegir en veu alta no és una tasca fàcil per a tothom.

• Com enllaça el Voluntariat per la llengua amb la ideologia –missió– del Centre?

Hi enllaça a la perfecció. El Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) té com a objectius la recuperació dels usuaris que hi assisteixen afavorint la integració social amb la màxima qualitat de vida. Per tant, l’experiència amb el Voluntariat per la llengua compleix tots els objectius citats perquè ha afavorit la integració a la comunitat des del propi desig dels usuaris. Els professionals del Servei de Local de Català de Rubí, i especialment el coordinador del Voluntariat per la Llengua s’han esforçat per desplaçar-se a l'SRC i aquest fet ha permès que persones interessades en millorar el seu català hagin acceptat participar-hi a través del grup de conversa, aspecte que no s’estava donant sense que l'SLC de Rubí es desplacés físicament a la seu del SRC.

Un cop iniciat el grup s’han pogut crear fins a cinc parelles lingüístiques d’un grup d’uns deu usuaris, qüestió que suposa un èxit molt important. Un èxit de superació per part dels usuaris que accedeixen a la comunitat i hi participen de manera activa.

• Esteu satisfetes de les parelles lingüístiques que es van crear arran de la participació al grup de lectura fàcil?

Sí, molt. Hi va haver molts usuaris que van decidir-se a crear una parella lingüística.

• Com han valorat els usuaris del Centre la seva partipació? I vosaltres, com valoreu la seva implicació?

La valoració és molt positiva tant per part dels professionals com per part dels usuaris. Cadascú, referint-nos als usuaris, té la seva vivència, la seva particular que va lligada a la seva història personal i és complicat descriure de quina manera ha sigut positiva la participació en aquesta experiència per a ells, és difícil treure unes conclusions generals però el que sí que es pot afirmar és que tots n’han parlat molt positivament.

Per part dels professionals pensem que seguir amb la relació entre l'SLC de Rubí  i l'SRC pot seguir afavorint els objectius d’ambdós serveis. Per un cantó, per l’aproximació que es fa amb  la comunitat i pel facilitador que suposa que l'SLC vingui físicament a l'SRC apropant el català a les persones usuàries del Servei que precisin d’aquest suport, fet que després, en més d’un es tradueix en una aproximació a la seu de l'SLC i en una major participació comunitària a través de les cites amb els voluntaris per la llengua.

• Heu detectat algun canvi pel que fa als hàbits / les actituds lingüístiques dels participants?

Sí, molt. El primer gran canvi va ser que aquest grup de persones s’animessin a participar del grup de conversa en català, això ja suposava un repte en si mateix. En segon lloc, amb la gran quantitat de parelles lingüístiques que han sorgit també es pot considerar un canvi d’hàbit molt important. El fet de generalitzar la qüestió de la utilització del català, possiblement requereixi de més temps però la intenció de les persones que han participat del programa és agilitzar la utilització d’aquesta llengua i aquest és un objectiu molt important a molts nivells. Un èxit rotund.

Isaac Aguareles, dinamitzador del VxL de l'SLC de Rubí, del Centre de Normalització Lingüística de Terrassa i Rubí

Cada divendres ens  trobem al costat del Museu de Badalona, a partir de les 11 h, per practicar el català durant una hora més o menys.

Segons la necessitat que tinguem, anem a la plaça vella a comprar alguna cosa i així faig pràctiques i aprenc nou vocabulari. Potser passem per la peixateria, o anem a l´agència de viatges a programar una sortida.

Durant tota aquesta temporada hem visitat diverses exposicions del museu i de l’Edifici del Carme.

Hem aprofitat les festes locals per trobar-nos i gaudir de la nostra amistat.

Jo, l’Arlette, com a aprenenta, puc confirmar que aquestes trobades han sigut molt profitoses i m´han enriquit: he conegut costums i he adquirit coneixements del país.

I jo, la  Carme, com a voluntària, he trobat en l´Arlette una gran amiga i una persona que té molt d´interès a conèixer la nostra cultura.

Estem totalment d´acord totes dues d´animar a tothom perquè provin aquesta experiència tan enriquidora.

Arlette Téphaine (aprenenta nascuda a Àlgeria) i Carme Serra (voluntària), parella lingüística del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Bernat és el voluntari més antic del VxL de les Terres de l'Ebre. Ell és fuster i ara ja està jubilat. Té els cabells blancs, porta ulleres i, a l'hivern, una boina. Sovint fuma caliquenyos. Porta també un sarró amb els seus pataquets de conversa (llibres, bloc de notes, fulls per al diàleg, etc.).

Abans de jubilar-se, treballava a la Brigada Municipal de Tortosa i el vaig conèixer quan es va apuntar a un curs de català de nivell Intermedi que feia jo, fa molts anys, quan encara estava en actiu.

Una vegada em va fer una pissarra nova, gran i espectacular, per a la classe, ja que la que tenia era molt petita. Per una banda era per escriure amb guix i, per l'altra, amb retolador. Això em va arribar a l'ànima, ho de dir. La va fer tan ben feta que encara està en una aula de formació de l'Ajuntament.

Des de llavors, ja fa anys, sempre hem tingut una bona amistat, s'interessava  per la meva feina i em visitava sovint. Tenia i té curiositat pel català perquè ell no l'havia après a l'escola, com totes les persones de la seva generació, i sempre renegava pel fet que no podia acabar cap llibre perquè es posava nerviós.

Quan es va jubilar, immediatament es va presentar un dia a l'oficina i em va dir que havia vist un anunci del Voluntariat per la llengua i que li agradaria molt provar de ser voluntari. En veure la seva determinació, de seguida li vam buscar aprenents. I, cal dir-ho, conserva l'amistat amb quasi tots els que ha tingut.

Ell no tenia hàbit lector i, quan vam començar amb el Club de Lectura Fàcil de Tortosa, ell em deia que era incapaç d'acabar cap llibre, que es posava nerviós. Però jo li vaig recomanar d'usar els textos de lectura fàcil a les seves trobades i li vaig recomanar llibres de LF. Es preparava les lectures per a les trobades amb els aprenents i així va començar a llegir-se tots els llibres recomanats i a perdre la temor als llibres. Ara ja devora tots els que li posen davant, ja no cal que siguen de lectura fàcil.

I, des de llavors, ja fa nou anys, que sempre té molts dies ocupats només per al VxL. Ara fa un grup de lectura en veu alta amb textos de LF i conversa a la Biblioteca de Tortosa, però ell sempre em diu: "Si tens més gent, m'ho dius, que ja em buscaré hores per poder quedar amb ells. Això és el que més m'agrada".

Ell sempre em diu: "Jo aprenc més d'ells que ells de mi". Bernat és Bernat

Esther Martí, dinamitzadora del VxL del CNL de les Terres de l'Ebre