Aquest 2014 han començat al Prat de Llobregat les tertúlies setmanals del Voluntariat per la llengua que organitza el Centre de Normalització Lingüística El Prat de Llobregat. Els voluntaris i aprenents que ho volen, i també altres persones, es reuneixen un cop a la setmana per conversar una mica.
La dinamitzadora del VxL del Prat, Marta Martí, ha parlat amb el moderador de les tertúlies, l’Artur Novell, perquè ens expliqui com funcionen. L’Artur és voluntari per la llengua des de 2010 i ja ha tingut 7 parelles lingüístiques.
En primer lloc sempre em presento jo (encara que molts ja em coneixen), després es presenten ells. Aleshores faig una pregunta que canvio a cada tertúlia... Sempre intento buscar una pregunta nova per obligar a improvisar la resposta. Si no, mentalment la preparen. També els intento sorprendre, i fer que expliquin una vivència, una experiència...
Fins ara, els he preguntat pel seu color preferit, si han tingut mai mascotes, quin seria el seu viatge ideal... Em va sorprendre el dia que els vaig dir que em diguessin una cosa que haguessin fet de la qual es sentissin orgullosos. Hi ha veritables herois!
Després fem grups petits, de 3 o 4 persones, perquè parlin del tema que s’ha escollit per a aquella setmana. És una manera de fer que les persones més tímides parlin més. També els intento fer preguntes que no puguin respondre amb sí o no. De tota manera, una tertúlia amb massa gent no és l’ideal. Crec que funciona millor si són unes 10 persones com a màxim.
També m’agrada deixar un espai al final per parlar dels entrebancs del català. Això se’m va acudir a partir d’un llibre que es deia Escollos del inglés, que feia servir quan estudiava anglès. Aquests comentaris els faig al final, perquè penso que són interessants, però no dono gaire importància al fet de si recorden allò que explico o no, perquè en realitat no vull ensenyar català. Jo entenc que les tertúlies han de ser un reforç perquè no perdin allò que han après, que no perdin el nivell que han adquirit amb esforç.
De fet, veig les tertúlies com una etapa de l’aprenentatge. Al principi aprenen català als cursos, o pel seu compte, fins que arriba un moment que es llancen a parlar. Això ja es fa una mica a classe, però es llancen realment amb el Voluntariat per la llengua. La primera pràctica es fa amb el voluntari, una persona que dialoga amb tu, més enllà del professor, i et fa improvisar la resposta. T’ajuda a trencar el gel. La tertúlia és l’últim graó, la utilització col·loquial de l’idioma que has après en un grup.
Les tertúlies poden ser un complement de les trobades setmanals de les parelles, o bé poden servir perquè persones que havien tingut parella lingüística però ara ja no continuen al VxL puguin seguir en contacte amb el grup i practicant allò que han après. M’agrada pensar que com a mínim tenen més ocasions en què parlar català, perquè moltes persones tenen l’entorn castellanoparlant.
A més, aquesta activitat ajuda a veure que formes part d’un grup; fa que coneguis altres persones que també formen part del programa. Per exemple, per mi té molta importància l’estímul dels voluntaris que hi assisteixen. M’ajuden a tenir idees. De fet, d’entrada jo no pensava ser-ne el moderador, i si vaig dir que sí va ser perquè considero que és una activitat molt interessant i hi volia donar suport.
Afegeix un nou comentari