Vinc de Berga i m’acosto a Lledoners. Un kilòmetre més o menys abans d’arribar-hi m’impacta el canvi radical del color de l’asfalt, un vermell argilós que em portarà fins a les portes de la presó. Tota aquesta visió m’aporta l’estranya sensació que m’allunyo del món “normal” per introduir- me a un lloc apartat i fosc on sembla que ningú n’ha volgut saber mai rés. Una societat lligada i amagada de les inquisidores mirades dels altres, sobretot de les dels responsables de les grans decisions. Malgrat aquest trist desencant, veig que fa un gran matí de divendres amb un sol de l’hòstia! Estic content i també nerviós. És el meu debut! Em sento alegre i també espantat, amb mirada clara com si fos un nen!
Una vegada a dins i després d’anar passant i passant els nombrosos controls de seguretat dels meus divendres al matí, hauré conegut els meus fidels companys de conversa en català. Unes xerrades que suposaran per a mi molt més que unes classes simples de correcció d’idioma. M’aportaran la consciència i certesa de que per moltes informacions de que disposem en qualsevol tema o persones de la vida, tan sols hi ha un moment veritable i fiable: el de la pròpia vivència i experiència des de la mirada d’un nen.
És mitjançant aquest estat on les falses diferències i prejudicis que ens separen i empresonen desapareixen i on la comunicació pren la rellevància que es mereix per convertir-se en un compartir amb els altres més sa, empàtic i igualitari, com el que voldria tenir qualsevol nen, o com el que jo he tingut amb els meus companys de conversa en català de Lledoners.
Jordi Viñas és un dels voluntari del Centre de Normalització Lingüística Montserrat que conversa en català amb persones internes en el Centre Penitenciari Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada
Afegeix un nou comentari