Sóc en Joan Torné de Castelldefels. La meva infantesa va transcórrer en temps de postguerra on el català, com tots sabeu, no estava ben vist. De família humil, en la qual la mare només parlava català, el meu objectiu va ser estudiar per treure el títol d’enginyer, i vaig arraconar el coneixement del meu idioma. Acabada la carrera, els objectius en qüestió d’idiomes van ser les llengües estrangeres.
Ja jubilat, l’any 1998, un dia mirant fotos de la meva joventut, me’n vaig trobar una fent el servei militar dedicada a la meva mare que deia: "A mi mamá con todo mi cariño", escrita en castellà perquè era incapaç de fer-ho en el meu idioma matern.
Em va fer tanta vergonya que vaig decidir aprendre a escriure el català. Vaig fer una prova per veure per quin nivell havia de començar i el resultat va ser el nivell B. M’hi vaig matricular, doncs, a Castelldefels.
A classe era el millor alumne en frases fetes, en conèixer el significat de les paraules, però el pitjor o quasi el pitjor a l’hora d’escriure i en el domini dels pronoms febles.
La professora, la M. Antònia Savall, em va demanar si podia reunir-me amb alguns dels meus companys per xerrar amb ells i així ho vaig fer. Una de les companyes va pensar que també podia fer el mateix a la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements que tan bé funciona a Castelldefels. I així va ser.
Vaig aprovar el nivell B, el C i el D, amb algunes dificultats gramaticals, ben cert, seguint fent trobades amb companys per xerrar. El mateix vaig fer al Servei de Català de Gavà i en l’Associació de Gent Gran de Castelldefels. I així continuo quinze anys després.
Amb alguns aprenents hi he connectat perfectament i segueix existint una relació de bona amistat. Personalment per a mi és un goig veure que algun cop algun d’ells m’envia un amic perquè l’ajudi abans de l’examen i rebre després una trucada per dir-me que ha aprovat. Vull pensar que he aportat un petit granet de sorra a aquest aprovat. També algun cop he coincidit amb un antic aprenent fent de voluntari.
A quantes persones he fet de voluntari? No ho sé, però crec que són més de 100. I aquesta tasca de més de quinze anys m’ha ajudat que l’Ajuntament de Castelldefels em concedís l’any 2013 el Premi Ciutat de Castelldefels.
I seguiré fent de voluntari mentre tingui forces i ànims, que de moment no falten.
Joan Torné és el voluntari més antic del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà, va formar part de la primera parella lingüística del Centre i encara continua en actiu
Afegeix un nou comentari