Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
28/11/2022

La Georgina i l'Amira són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) de Castelldefels.

Per quin motiu us heu apuntat al VxL?

Georgina (voluntària): Jo m’hi he apuntat perquè jo vaig ser aprenenta d’aquest projecte quan estudiava el català i ara que en sé, volia tornar una mica del que em van donar.

Amira (aprenenta): Jo m’hi vaig apuntar perquè encara que porto bastants anys a Catalunya no en sé prou i penso que ja està bé, que ara és el moment de tirar-me a la piscina! Com que el meu projecte de vida és quedar-me a viure aquí, penso que és important poder-me comunicar millor amb la gent d’aquí.

Quines altres parelles lingüístiques heu tingut?

Georgina: Quan era aprenenta, en vaig tenir tres de diferents; totes eren dones… una noia que estava de baixa de maternitat, una altra noia del barri i una senyora gran. De voluntària, n’he tingut tres, dues a Barcelona i ara l’Amira.

Amira: La Georgina és la primera parella que he tingut. M’hi vaig apuntar abans de l’estiu i ara estem fent la segona tongada de trobades.

A banda de fer una hora de conversa setmanal, hi ha altres activitats en el marc del VxL? Us agraden aquestes activitats?

A les dues ens va agradar molt poder assistir a la cloenda del curs 2021-2022. Van fer una activitat molt divertida al castell i vàrem aprendre moltes coses sobre la història de Castelldefels.

Què és el que més us agrada del VxL?

Ens semblen engrescadores les activitats que es fan, per exemple, aquesta tarda participarem en una activitat de jocs en catalans al Servei Local de Català (SLC) de Castelldefels.

Per l’altra banda, a l’Amira li agrada poder triar entre cursos presencials i en línia i entre parella lingüística presencial i virtual.

Expliqueu-nos alguna anècdota de les vostres trobades lingüístiques…

Hem fet una amistat maca i, a banda de les trobades a què es compromet qualsevol persona que s’inscriu al VxL, hem fet alguna sortida a Barcelona a veure l’exposició de Crims al Palau Robert, a Sitges a visitar el Museu Maricel, passejades per la platja, etc.

I ja per acabar, què diríeu a les persones que creieu que es podrien inscriure al VxL com a aprenents? I als que podrien fer de voluntaris?

Us heu d’animar a inscriure-us a aquest programa perquè és una manera molt fàcil de poder començar a parlar en català amb fluïdesa i, a més, coneixereu persones noves que sempre us poden fer alguna aportació positiva.

No passa res si no en sabeu gaire o si us fa vergonya… la qüestió és poder practicar la llengua!

VxL de Castelldefels (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2022

El Miguel és el propietari de la botiga Teetanesque (al carrer del Doctor Ferran, 10, de Sant Coloma de Gramenet). Com a establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL) des de fa poc més d’un any, rep alumnes dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) perquè hi facin pràctiques lingüístiques.

Això és el que el Miguel ens explica sobre la diferència que ha trobat entre dues persones que hi han anat a fer una pràctica lingüística i sobre com valora que els alumnes tinguin les visites als establiments de la ciutat com una tasca del seu curs de català:

La pràctica pot ser diferent segons la persona. Una noia ja era clienta de la botiga i em va avisar que vindria aquí per fer la pràctica lingüística, així que ja em va dir una mica de què anava la cosa. La noia és molt xerraire, va venir amb ganes de parlar i ens vam estar una bona estona fent-ho, a diferència d’un altre noi! Recordo que venia amb por, volia treure’s l’activitat de sobre i es notava que mirava d’acabar ràpidament.

Igualment, crec que és una bona activitat, potser no pròpiament per a la botiga, per exemple en aquest cas la noia ja la coneixia, però és difícil aquí a Santa Coloma que trobin amb qui parlar català i així poden practicar l’idioma, a més ajudem a cuidar una mica la llengua i facilitem que les persones s’integrin a l’entorn.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
28/11/2022

Quan vaig començar com a voluntària amb la Ivanka la idea era trobar-nos les deu hores, com estableix el programa Voluntariat per la llengua (VxL), i després "cadascú a casa seva i Déu a la de tothom" com diu la dita, però el que realment va passar és ben diferent.

Amb la Ivanka de Bulgària, que des del 2001 que viu a Barcelona, hem acabat fent 40 hores de conversa en català i cada trobada és més engrescadora i dinàmica, malgrat que les fem de manera virtual a través de videotrucada.

Vull destacar que no som una parella lingüística estàndard. Vull dir que hem hagut de combatre alguna situació complicada de la qual hem après moltíssim totes dues. I és que la Ivanka viu a Barcelona, una ciutat a uns 150 quilòmetres d'on jo soc. Ella pateix una discapacitat visual que complica i fa feixuga la logística que ha d'utilitzar quan quedem per parlar. Però, gràcies a les noves tecnologies i el suport constant de la seva mare, ens n'hem sortit molt bé.

En les primeres sessions de conversa parlàvem, sobretot, de les nostres activitats quotidianes. Ella participa en un munt d'activitats (classes de català, classes d'anglès, aprèn jocs de taula, fa dansa contemporània...). Davant de tota aquesta activitat, jo pensava: "Que n'és d'avorrida la meva setmana!" Jo sempre de la feina a casa i de casa a la feina... Què li explico jo ara! Les seves preguntes sobre la meva feina (soc mestra d'educació infantil en una escola pública) van ser una font de conversa. A part d'interessar-se per les activitats que faig a l'escola, també hem estat parlant de les meves aficions, la meva infantesa i joventut i moltes altres coses. Aquestes ganes de saber i d'aprendre una de l'altra han estat recíproques. A mi m'ha agradat que m'expliqués en un català molt acceptable com havia decidit venir fins a Catalunya, què havia fet a la seva terra natal, què és el que més li agrada de la nostra terra...

En fi, mica en mica, hem anat descobrint què hi ha darrere de cada una de nosaltres. El Voluntariat per la llengua ens ha donat l'oportunitat de conèixer una persona, un país, una cultura, d'una manera amable, divertida i molt humana.

Amb la Ivanka m'he adonat que aprendre català no té barreres!

Laura, voluntària del VxL d'Olot (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
16/11/2022

Sergio Muelas és dependent a la botiga Hipotum al carrer de Sicília, 93, de Santa Coloma de Gramenet. Com a establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL), rep alumnes dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per fer-hi pràctiques lingüístiques. Això és el que ens explica sobre l'experiència:

Tens clar quan entren a la botiga que són aprenents de català?

Sí, perquè els costa bastant parlar i ja els veus, a més, l’última vegada va venir un grup de quinze, s’animaven entre ells des de fora i va ser molt  divertit: van parlar, fer-se una foto, van comprar... Una mica de tot

Es nota que volen parlar?

Sí, alguns sí, alguns altres els costa i fàcilment passen al castellà, però es nota que s’hi esforcen. Els costa començar i el vocabulari, però em pregunten “com es diu això?” i poden estar tranquils perquè saben que el del comerç és proactiu.

Creus que és útil per als alumnes practicar el català als establiments de la ciutat?

Sí, perquè si no ho fan a les botigues, ho tenen complicat aquí a Santa Coloma.  Jo, per exemple, també faig un curs aquí a la ciutat, no té a veure amb el català, i pots veure que als descansos, al pati, al bar... Tot és en castellà.

Què aporta a l'establiment col·laborador del VxL aquestes visites lingüístiques?

M’aporta que em ve gent a la botiga, hi ha un trànsit de persones, i també que és una forma de fer una mica de país, si no cuidem la cultura...

VxL del Centre de Normalitzacio Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
16/11/2022

La Pastora passa d’aprenenta a voluntària!

La Mari Àngels Fernàndez, una voluntària del Voluntariat per la llengua (VxL) de Cornellà de Llobregat amb gran experiència, i una nova voluntària: la Pastora Lozano, ens expliquen la seva experiència. Avui és un dia molt especial perquè la que era l'aprenenta d'aquesta parella lingüística (la Pastora), es converteix en voluntària!

Estem molt contents que sigueu aquí. Porteu molt de temps com a parella lingüística, oi Mari Àngels?

M. Àngels: Si, la veritat és que hem passat una pandèmia i en aquest moment tenim un abans i un després, i hem anat evolucionant com a parella el VxL.

Pastora: Sí, hi estic d'acord,  perquè al principi tens les teves pors perquè no saps si t’avindràs amb la persona, de què parlaràs, perquè jo soc xerraire, però és clar se m’acaben també els temes de conversa, i no sabia ben bé on em ficava ... i des del primer moment, que vàrem tenir molts punts en comú: tenim fills grans, ella té filles, jo tinc fills... o sigui, va ser tot com molt rodat; vàrem començar a parlar, després hem anat al cinema...

M. Àngels: La Pastora m’ha portat a molts llocs sense saber ben bé on anàvem, però bé; han sigut tot experiències molt agradables, ha sigut una descoberta de les dues. Una conversa rere l’altra ens hem anat descobrint i sabent més l’una de l’altra.

Pastora: Hem passat del voluntariat lingüístic a ser amigues ...

És a dir, que des del VxL us vam ben encertar la parella lingüística!

Pastora i M. Àngels: Sí, sí! (rialles).

M. Àngels: Podem dir que sortirem a la tele i a la ràdio (rialles).

De moment sortireu a les xarxes socials del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà, Pastora. Per cert, quan vares començar a parlar en català, quines eren les teves pors; quina era la inseguretat a l’hora de dir: “faig això!”?

Pastora: Amb el meu coneixement del català intel·lectualment o normativament, el que és la gramàtica, no tenia problema; però sí a l’hora de parlar-lo, perquè soc una persona una mica exigent amb mi mateixa i tinc un vocabulari gran amb rapidesa mental gran en la meva llengua materna, que és el castellà, evidentment aquesta facilitat i aquesta rapidesa no la tenia amb el català. Havia de traduir, havia de pensar, a cops em posava molt nerviosa. M’escoltava parlant i no m’agradava el meu accent; a més, tinc dos fills que em deien que cada vegada que jo parlava català es moria un filòleg (rialles).

Això no t’anava gaire a favor, oi? Però en canvi la teva aventura s’ha convertit en un viatge...

Pastora: Sí, jo em vaig proposar que jo parlaria en català per activisme. Va ser un moment amb molts canvis a la meva vida a tots nivells; vaig decidir que endavant i a la piscina! 

Mari Àngels, tu has tingut tres parelles lingüístiques i ets voluntària del VxL dels del 2019. Si haguessis de resumir breument aquest viatge amb un titular, quin seria? Com ha esta aquest viatge de tres anys amb una pandèmia i tot el que hi ha hagut?

M. Àngels: Doncs un viatge enriquidor perquè has descobert a altres persones i aquestes persones t’han ensenyat altres punts de vista. I pot ser que el motiu sigui el coneixement del català, perquè jo el parlo, però crec que més que res és un camí personal cap a la vida, cap a ensenyar-te diverses coses; a cops funciona i a vegades no funciona. En el cas de la Pastora ha estat un viatge molt enriquidor i molt divertit al mateix temps.

Per a tu, Pastora, si haguessis de resumir aquest camí que has fet amb la Mari Àngels com el resumiries?

Pastora: Ha sigut molt fàcil; des del primer moment. Vaig començar amb por, vàrem començar a parlar i ella em va recolzar sempre. Li vaig demanar que em corregís i ella ho va fer i jo ... és que estic molt contenta amb ella! Sempre m’he sentit molt recolzada a parlar en català, cap retret. Això et dona confiança; si veig que aquesta persona et corregeix però no des de la fredor, sinó des de l’amistat és molt fàcil. Ha sigut molt fàcil amb ella, i jo no el parlava gens, eh! L’any anterior havia estat fent un curset a la biblioteca, de literatura, i era per parlar català, però és clar, era un hora la setmana i havíem de parlar tothom. Era un nivell molt baix i només parlava en aquella classe, després ja no. En canvi amb la Mari Àngels he anat parlant català al treball, amb els amics, i he anat ampliant fins que ja no hi penso; el parlo directament.

Si haguessis d’animar a una persona a fer el camí que tu has fet què li diries?

Pastora: Que no hi ha por, que crec que no parlem per por, per vergonya ...  i no hi ha por, no passa res, estem en confiança. És com quan un nen comença a parlar a casa, no parla bé i no passa res, ningú no li retreu res.

Mari Àngels, gràcies  a tu aquesta persona fa la passa següent i passa d’aprenenta a voluntària, és un moment important. Què li has dit tu per a animar-la a fer aquest passa?

M. Àngels: Que pim-pam! (rialles). És allò que qui no s’arrisca no guanya, que ho pot fer perfectament i que en els moments que estem vivint o ens hi posem tots mans a la feina o em sembla que anem per mal camí.

Si haguessis d’animar també una persona a fer-se voluntària del VxL què li diries, quin seria el teu missatge?

M. Àngels: El VxL és una manera d’ajudar i de sentir que tu també descobreixes coses. No sé si és perquè he estat a molts llocs, és a dir fent moltes coses diverses; que crec que nosaltres mateixos ens hem de treure les pors i ajudar la gent. Si tu parles català pots fer que els nouvinguts o que una persona que fa temps que és aquí però que per diversos motius no el parla, el parli. Potser al començament no ho farà bé perquè ningú no neix ensenyat, s’ha de tirar endavant però si no ho fem nosaltres no crec que vingui ningú altre a ensenyar català. Aleshores jo animaria a tothom ... que és una hora? Sí, però potser després aquesta hora es converteix en dues hores i ni te n’adones que es converteix en anar a veure una pel·lícula o anar a veure una exposició, o a sortir a caminar i és una manera que et sentis una mica útil en aquesta societat.

En tot aquest temps segur que us ha passat alguna cosa especial, alguna anècdota... (la Pastora fa un gest de Déu n’hi do!)

M. Àngels: Sí, hi va haver una època en què la Pastora es va apuntar a un munt de coses i arribava el dia i: “a on hem d’anar Pastora?”, “Doncs no ho sé!”, i a la millor apareixíem a una taller de pintura o a un taller de teatre.

Pastora: Sí, m’apuntava tot quan era i a on, però no apuntava què era el que havíem de fer!

M. Àngels: A més em va portar a molts llocs que per la meva forma de fer em fa molta vergonya: vaig acabar ballant damunt d’un escenari, pintant amb persones meravelloses que no coneixia de res, i coses d’aquest estil!

Pastora: Però s’ho va passar molt bé!

M. Àngels: Sí, sí, és clar!

Les dues, parlant, heu fet molta màgia! Moltes gràcies a totes dues, i Pastora: bon recorregut com a voluntària del VxL; segur que ho faràs molt bé!

Anand Torrents, dinamitzador del VxL del CNL de Cornellà

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
10/11/2022

Jose González és propietari d'Octopi al carrer de Josep Anselm Clavé, 16, de Santa Coloma de Gramenet. És una botiga de productes japonesos que ofereix des de joguines a clauers, articles de la llar o roba. Com a establiment col·laborador del Voluntariat per la llengua (VxL), aquest 2022 ha estat el seu primer any rebent alumnes dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per fer-hi pràctiques lingüístiques. Això és el que ens explica sobre l'experiència:

Has rebut les primeres visites d'alumnes per practicar el català fora de classe, has notat ja quan passaven per la porta que es tractava d'aprenents de la llengua?

Sí, per què venen molt nerviosos, però creuant la porta ja s'animen a parlar. A més, alguns ho fan amb els companys i veus com s'animen entre ells des de fora.

Venen amb ganes de parlar?

Sí, hi ha qui li costa més o menys, però sobretot ho intenten i això és l'important.

Es nota la vergonya o els nervis que tenen a l'hora de parlar?

Al principi es nota més, després ja no tant, i suposo que per un tema cultural trobo més nervioses les dones que els homes. La meva companya, que també col·labora amb les pràctiques lingüístiques a la seva botiga, li passa però al revés.

Creus que és útil per als alumnes practicar el català en els establiments de la ciutat?

Sí, és molt útil, perquè poden practicar la llengua i, una vegada que no tenen por, ja s'atreveixen a parlar una mica més.

Per últim, què aporten a l'establiment col·laborador del VxL aquestes visites lingüístiques?

Que et veuen, no importa si les persones que entren a la botiga et compren o no, és molt important que et coneguin i així hi ha boca-orella.

VxL del Centre de Normalització Lingüística L'Heura

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
20/10/2022

Entrevistem Isabel Marqués, aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL) de Gavà:

Isabel, per quin motiu et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Em vaig apuntar en aquest programa perquè la dinamitzadora del VxL va fer una sessió informativa a La Casa Gran, un espai municipal de Gavà, i em va interessar la seva proposta. Jo havia fet un curs al Servei de Català (SLC) de Gavà i també volia continuar practicant la llengua.

Quins voluntaris lingüístics has tingut?

He tingut dos voluntaris lingüístics: el Josep i la Montserrat. Estic molt contenta d'haver estat aprenenta d'aquests voluntaris. Tenen molta paciència i han enriquit el meu vocabulari.

A banda de fer una hora de conversa setmanal, hi ha altres activitats en el marc del Voluntariat per la llengua? T'agraden aquestes activitats?

Les activitats que es fan com a complement de les trobades del VxL m'encanten, ja que ens trobem amb altres voluntaris i aprenents i fem pinya. I a més de fer nous amics, també aprenem cultura. De les que més m'han agradat han estat la visita a l'obrador de formatges i la commemoració del Dia Internacional del Joc. També m'han agradat molt les notícies i les fotos que publiqueu de cada activitat o sortida que es fa.

Fa poc vas ser una de les guanyadores d'un joc del Voluntariat per la llengua, ens ho expliques?

Estava en una reunió del VxL quan se'ns va fer la proposta de participar en un joc al voltant de l'exposició "Quan parles fas màgia", que forma part d'una campanya del Voluntariat per la llengua. El joc consistia a contestar unes preguntes, les respostes de les quals es podien trobar en els panells, exposats a la Biblioteca Josep Soler Vidal. Jo hi vaig participar, la meva parella lingüística també, i sorprenentment vaig guanyar el primer premi. Aquest esdeveniment va ser per Sant Jordi.

Què és el que més t'agrada del VxL?

El que més m'agrada és estar amb la gent, fer conversa i, sobretot, com ens ajuda a millorar l'expressió oral, el Josep, i abans, la Montse. També m'agraden molt els jocs i les trobades que organitza la Cati, la dinamitzadora, perquè parlem en grup.

Vols afegir alguna cosa que no t'hàgim preguntat?

Sí. M'agradaria donar les gràcies a l'equip que porta arreu el Voluntariat per la llengua, ja que sense vosaltres aquestes trobades entre voluntaris i aprenents no es podrien fer.

I ja per acabar, què diries a les persones que creus que es podrien inscriure al Voluntariat per la llengua com a aprenents? I als que podrien fer de voluntaris?

A les persones amb perfil d'aprenent -les que volen millorar el seu català parlat-, dir-los que s'animin a apuntar-se al VxL perquè és una experiència engrescadora, en què coneixeran molta gent i faran noves amistats, i que com diu la dita "El saber no ocupa lloc". I a les persones amb perfil de voluntari -les que volen ajudar els aprenents a millorar el seu català oral- dir-los que també s'animin a participar en la difusió d'aquest idioma meravellós. Voluntaris! Aprenents! Animeu-vos a participar-hi!

Isabel, aprenenta del VxL de l'SLC de Gavà (Centre de Normalització Lingüística d'Eramprunyà)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
06/10/2022
,

Hola! Em dic Benito i estudio llengua catalana a Madrid. Vaig conèixer el Voluntariat per la Llengua (VxL) gràcies a les meves professores. Després d’acabar el curs, gairebé al començament de l’estiu, vaig cercar-ne més informació i vaig animar-me a inscriure-m’hi per xerrar una estona cada setmana i així no "oxidar" el meu català, perquè he acabat el B1 i encara és fàcil perdre fluïdesa. Vaig enviar un correu a finals de juny i, com que la gestió de l’Eduard, el dinamitzador del VxL del Centre de Normalització Lingüistica (CNL) Roses, va ser eficaç i diligent, la primera conversa amb la meva parella lingüística va començar a principis de juliol.

Des de la primera trobada amb l’Eldi vam connectar com si ja haguéssim parlat moltes vegades. Com que ella viu a Catalunya i jo a Madrid hem emprat les videotrucades de WhatsApp i el resultat ha estat força bo. Cada setmana hem garlat i conversat sobre temes diversos, hem après cultura, hem descobert llocs nous per viatjar, per menjar, per gaudir... sempre fent servir el català com a llengua vehicular. Hem acabat les deu hores estipulades i estem joiosos de l’experiència.

Sens dubte tornaré a inscriure-m’hi perquè és una vivència meravellosa per millorar el català i per conèixer persones fantàstiques. He recomanat el VxL a diversos companys de les aules.

Una abraçada virtual,

Benito, aprenent del VxL en modalitat virtual que gestiona el CNL Roses

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
03/10/2022

Ja fa més de 2 anys que em vaig inscriure al Voluntariat per la llengua (VxL) perquè acabava d'arribar a Catalunya i necessitava aprendre català. Tot i que feia un curs de català amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), volia practicar una mica més la part oral. I vaig decidir començar el VxL en modalitat virtual. Em van assignar la Marta com a parella lingüística, ella és catalana però viu a Costa Rica i jo soc mexicana. En aquell temps (2020) vivia a L’Arboc, a Tarragona, per tant les trobades van ser en línia. Des de les primeres trobades vam connectar molt bé, sempre hem tingut temes de conversa i hem parlat de tot: viatges, política, tradicions culturals, receptes de cuina i més viatges. Al 2021 ella va tornar a Catalunya i ens vam trobar un dia a Barcelona. Em va ensenyar els barris més importants i vam passar un dia meravellós.

Cada setmana tenim una cita i si, per qualsevol cosa alguna no podem, ens posem en contacte per canviar de dia o d'horari.

Aquest any (2022)  jo vaig tornar a Mèxic per una qüestió familiar. El meu pare va fer 70 anys i li vam organitzar una festa. En alguna trobada amb la Marta vam parlar que ella i el seu marit volien viatjar a Mèxic. La sorpresa va ser que vam coincidir en dates i ens vam trobar a Querétaro, la meva ciutat a Mèxic. Per a mi va ser molt maco poder compartir amb ells  la meva família, les meves tradicions i per suposat el deliciós menjar mexicà.

M'agrada molt parlar amb ella perquè parlem de coses que ens interessen a totes dues, em permet deixar-me anar més en parlar. Ara jo visc a Barcelona i ella continua a Costa Rica. Encara continuem amb les trucades i he de dir que aquesta activitat m'ha donat coneixement de la llengua catalana i sobretot una molt bona amistat.

Ana Paulina, aprenenta del VxL virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística (CNL d'Osona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
22/09/2022

Soc en Carles Puig Madrenas, de professió jardiner i, des del 2015, regidor de Cultura de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà. Sempre he estat involucrat en diferents projectes de defensa de la llengua catalana.

Si la memòria no em falla, vaig començar a fer de voluntari per la llengua cap el 2007 i ho vaig fer per posar el meu granet de sorra en defensa de la meva llengua i per ajudar la gent que la vol aprendre. Vaig fer de voluntari del 2007 al 2011 i ara m'hi he tornat a engrescar. La meva experiència ha sigut molt positiva. He conegut molt bona gent. Amb la meva primera parella, en Harry (de l'Equador), de tant en tant encara quedem i som bons amics.

Actualment la meva parella és en Moustapha. Ell és de Síria i a les trobades parlem de política, de religió, de l'amor, de la cultura i del que surti. Hi posa molta voluntat i, per mi, és molt d'agrair la gent que vol aprendre la meva llengua. Fa unes setmanes vam participar a l'arribada de la Flama del Canigó a la Bisbal.

Moltes vegades ens preguntem què podem fer per la nostra llengua: hi ha coses tan senzilles i boniques com fer de voluntari per la llengua. El català només ens té a nosaltres.

Carles, voluntari del VxL de l'Oficina de Català de la Bisbal de l'Empordà (Centre de Normalització Lingüística de Girona)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!