Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
13/03/2020

La Megumi Tamagawa és japonesa i participa al Voluntariat per la llengua en modalitat virtual com a aprenenta amb una voluntària de Valls. Ens va escriure al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Àrea de Reus Miquel Ventura per suggerir que a les campanyes de sensibilització, com la de “Parla’m en català” que hem presentat aquest hivern s’hi incloguessin també persones orientals.

El seu text és un bon testimoni per compartir i per fer que els catalanoparlants cada vegada prenguem més consciència que no hem de bandejar la nostra llengua quan parlem amb persones que procedeixen de fora de Catalunya.

Em dic Megumi Tamagawa, soc japonesa i visc a Catalunya, concretament a Barcelona, des de fa 12 anys.

Els escric per suggerir una cosa sobre la seva campanya si és possible. M'agradaria que la fessin amb la gent asiàtica, de l'Extrem Orient com jo.

Aquest any he decidit estudiar el català seriosament i he començat a adreçar-me a la gent en català.

Tinc amics catalanoparlants, però la majoria d'ells em diu que no pot parlar amb mi en català o que li costa molt fer-ho, ja que "nos conocimos en castellano". Bé, és una llàstima però ho entenc i accepto.

Doncs per practicar-lo, jo m’adreço a algú en català quan estic segura que ell/ella és catalanoparlant. Malgrat això, moltes vegades la gent em respon en castellà. Uns amics meus em van recomanar que jo anés a un poble de Catalunya interior, que aquí a Barcelona és complicat practicar el català.

Fa unes setmanes, vaig anar a Camprodon amb moltes il·lusions. Però excepte la dona de l’oficina de turisme i una parella amb qui vaig parlar a la parada d’autobusos, pràcticament tothom em va respondre en castellà.

La situació em feia frustrar molt i al final vaig demanar a la noia que s’encarregava de la sala de l’esmorzar de l'hotel on m'allotjava per què tothom em contestava en castellà. Em va dir que estaven acostumats a parlar en castellà amb estrangers. Jo li vaig dir que jo tampoc tenia la cara d’una castellanoparlant. Jo observava la noia i curiosament s’adreçava a tothom que entrava a la sala en català excepte a mi.

Desprès vaig tornar a parlar amb el recepcionista que m'havia contestat en castellà el dia anterior. Aquesta vegada vam parlar en català però em va demanar “però entens millor el castellà?”.

Jo volia respondre-li  "Però què hi té a veure, el castellà?". Però no li ho vaig dir. Aquesta qüestió va a ser un xoc per a mi. M'ho va demanar com si no hagués entès per què estudiava català o més aviat per què jo havia d'estudiar-lo.

A Barcelona, francament crec que puc viure sense saber parlar el català. Jo l'estudio perquè m'agradaria formar part de la societat, m'agradaria integrar-m'hi.

Jo diria que moltes vegades si som estrangers, especialment si no som occidentals, malauradament, molta gent arriba a pensar que no sabem el català. O potser pensen "El català és el nostre i per a ells utilitzem el castellà". També crec que moltes vegades, simplement el cervell no sincronitza el que sent (el català que parlem) i el que veu (la nostra aparença).

És a dir, manca la consciència per part de molts catalanoparlants.

Després del viatge a Camprodon, vaig pensar a deixar d'estudiar el català o d’estudiar-lo com si fos un idioma estranger i utilitzar-lo només quan la situació ho demanés.

Però crec que el millor que puc fer és continuar parlant amb catalanoparlants en català perquè cada cop hi hagi més gent que se n'adoni.

Moltes gràcies per llegir el meu text tan llarg. Jo estudiaré el català molt bé i seguiré parlant amb la gent en aquest idioma.

Si poguessin considerar el meu suggeriment de fer la campanya també amb la gent de l'Extrem Orient (la Xina, el Japó, Corea, Tailàndia...) els ho agrairia molt.

Salutacions,

Megumi

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/02/2020

L’aprenentatge del català reforça els lligams d’amistat entre nosaltres

Bellavista és un barri de les Franqueses del Vallès que ha rebut diverses onades migratòries i, per tant, hi viu força gent procedent d’Extremadura o de Galícia, però també del Marroc, de Sud-amèrica o del Senegal. El català se sent poc, al barri.

El trio lingüístic del Voluntariat per la llengua (VxL) que formem la Carmen Navío (aprenenta), la Mercedes Durán (aprenenta) i la Carme Ballús (voluntària) ens reunim habitualment al local de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista, que ve a ser el nexe entre totes les persones que van participar al “Xerrem” (tot i que hi havia dues noies musulmanes).

La Carmen i la Mercedes diuen que recomanarien a altres persones el programa de parelles lingüístiques perquè és una manera amena d’aprendre el català i d’ampliar vocabulari. També ho troben útil  per entendre bé el que diu la gent al seu voltant, o la televisió i la ràdio. I fins i tot, per ajudar els fills en les tasques escolars.

Una anècdota del nostre grup és que de vegades ens costa molt trobar l’hora per quedar, però sempre acabem consensuant entre totes tres un horari i avancem.

A cada sessió partim una estoneta dels materials que ens van arribar del Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Vallès Oriental: llegim algun diàleg, comentem un aspecte lingüístic... com una mena d’escalfament previ. Després, i de forma molt natural, ja ens posem a xerrar de la vida de cada dia i el temps ens fuig ràpidament.

Jo (la Carme), com a voluntària, procuro que siguin elles dues les que parlin, tot i que sovint la conversa és tan interessant, que m’embalo a xerrar i, quan en soc conscient, m’aturo. Corregeixo alguns errors lingüístics quan són molt evidents o quan són crosses del tipus “por ejemplo”, “después”, perquè crec que si la persona les pot evitar, el seu discurs millora. Procuro no interrompre-les gaire per no tallar la comunicació.

A tall de cloenda, podríem dir que l’experiència ens resulta positiva a totes tres: l’aprenentatge del català reforça els lligams d’amistat entre nosaltres!

 

Carme, Mercedes i Mamen, trio lingüístic del VxL de les Franqueses del Vallès, del Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental (CNL del Vallès Oriental)

Publicat per sadminvxl
Etiquetes:
05/02/2020

En Salvador Miracle, amb 75 anys, és un voluntari entranyable del Voluntariat per la llengua (VxL) de Barcelona. Des del 1998 (molt abans que es posés en marxa el VxL de manera oficial, el 2003)  ja feia de voluntari lingüístic. És, per tant, una persona amb molta experiència com a parella lingüística (en tots aquests anys, ha ajudat a practicar el català a un bon grapat d'aprenents ben diferents).

És per això que l'Aina Burgell, del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, ens convida a veure i escoltar aquests tres talls de la interessant conversa que ha mantingut amb ell:

 

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
28/01/2020

En Luiz és alumne del grau 3 del nivell bàsic de català a la Delegació de Nou Barris del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona i en Lluís és, des del 2018, un dels voluntaris lingüístics del programa Voluntariat per la llengua (VxL). Ambdós expliquen aquí com va sorgir la idea de fer-se parella lingüística:

El Luiz és veneçolà i alumne avantatjat dels cursos de català de la Delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona. El reconeixereu (a la fotografia) per la seva alçada i uns cabells blancs esbullats. És una persona molt participativa, que va aparèixer al grau 2 del nivell bàsic amb tot de llibres sota el braç (ell estima els llibres i és traductor) i gràcies a això fa uns mesos vam muntar un petit punt d'intercanvi de llibres.

Fa uns dies, en Luiz va dur un amic a la classe de B3, el Lluís. Van explicar que es van conèixer en una parada de llibres de segona mà del barri de Sant Andreu. El Luiz estava consultant un llibre en una parada quan el Lluís se li va acostar i li va dir: "Te'l recomano, és molt bo"... O va ser a l'inrevés? Luiz i Lluís, Lluís i Luiz... Tant se val. D'aquí va sorgir una amistat i tot xerrant van descobrir que l'un feia un curs de català i que l'altre estava apuntat al Voluntariat per la llengua. Es van engrescar i van formar una parella lingüística (la quarta ja per a en Lluís i la primera per a en Luiz) .

Ara queden per xerrar en un banc si fa bo, en un bar si fa fred o voltant pel Raval o pel Born si tenen més temps. A l'un li agrada fer de guia, l'altre és curiós de mena i tots dos plegats, de coses, en saben un tou...

VxL del CNL de Barcelona

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
13/01/2020
,

Val a dir que quan la Mireia (dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura) ens va proposar la col·laboració del Bar Restaurant 3 de 9 en el programa Voluntariat per la llengua (VxL) i concretament a la iniciativa “Fem un beure?”, la nostra resposta no podia ser cap altra que la de posar el nostre establiment a la seva disposició. Així, cada dimecres s’apleguen al local persones de diferents països per tal de parlar català. Aquesta activitat ens posa al davant d’una realitat paradoxal: la dificultat que té la gent que arriba a Catalunya de poder practicar la llengua per tal de refermar els coneixements adquirits a classe. Hi ha una realitat que és que canviem al castellà sense adonar-nos-en, de manera, en podríem dir, inconscient. Per què ho fem? Hi ha moltes opinions que no deixen de ser autojustificacions a un comportament que podríem titllar d’anòmal. Per educació, per deferència, per facilitar la comunicació… O com he llegit i escoltat, s’ha aprofitat aquesta qüestió per tal de fer acusacions absurdes i malintencionades de supremacia. I el que fem, ni més ni menys, és un mecanisme de defensa vers anys i segles d’agressions continuades, en tots els àmbits, a tots aquells que “gosen” parlar en català. Així abans de parlar en la nostra llengua de manera oberta, ens assegurem molt bé que no tindrà cap mena de conseqüència desagradable, cosa que ens permetrà mantenir un bri d’aparença de normalitat quotidiana defugint humiliacions que ens afecten de diferent manera en el desenvolupament personal.

“Fem un beure?” podríem dir que, entre altres coses, crea un espai “segur” i lliure on parlar i practicar el català, un espai on la Khatuna, el Michael, la Crina poden parlar amb l’Enric, la Dolors, la Joana, sense condicionants i sense interferències conjunturals i on jo he de fer l’esforç conscient de no canviar de llengua quan em fan repetir el que acabo de dir perquè no ho han entès prou bé.

Salva Daroca, responsable del Bar Restaurant 3 de 9 de Reus, establiment col·laborador del VxL

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

Quin luxe treballar en un projecte en què creus.

Quina satisfacció trobar-te una parella lingüística passejant o prenent un cafè en una terrassa.

Quina sorpresa veure com l’amistat entre un voluntari i un aprenent continua temps després d’haver acabat el compromís com a parella lingüística.

Quin orgull de poble comprovar la quantitat de persones que s’aboquen en una tasca de voluntariat.

Quina sorpresa, quan una persona et truca per telèfon i parla fluidament en català, i no la reconeixes com aquella que fa un temps no s’atrevia a fer tres o quatre frases seguides.

Quina satisfacció veure com una persona que va començar en el programa com a aprenenta et demana per ser voluntària.

Quina gratitud a les persones que esgarrapen temps d’on sigui dins la seva atrafegada vida diària per dedicar-lo a una parella lingüística.

Quines estones tan agradables compartint amb voluntaris i aprenents una excursió, un espectacle, una visita cultural, un taller o una trobada gastronòmica. Moltes d’aquestes activitats les han organitzat els mateixos voluntaris.

Quina admiració per aquella persona voluntària que ho és des dels inicis del programa i et torna a demanar que li busquis una altra parella lingüística.

Quina impressió veure que tot això ja fa 16 anys que passa!

Això és ser dinamitzadora del Voluntariat per la llengua (VxL).

Blanca Sala Llopart, dinamitzadora del VxL del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

La Yasemin (aprenenta nascuda a Romania) i la Mercè (la seva voluntària) són una parella lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL) en modalitat virtual. Des del Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, des d'on els donem suport perquè les seves trobades per practicar el català siguin el més satisfactòries possible, els hem fet aquesta entrevista sobre la seva experiència. 

Mercè, tu ets de Sant Cugat i havies tingut parelles lingüístiques presencials. Què et va motivar a tenir-ne una de virtual?

Sobretot la flexibilitat de poder-ho fer des de qualsevol lloc i evitar els desplaçaments. Per la feina que faig estic acostumada a fer reunions amb persones connectades per videoconferència.

Yasemin, fa molt que vius a Barcelona? Havies fet algun curs de català abans de tenir la parella lingüística virtual?

Fa massa que hi visc! Hauria d’haver marxat fa temps a alguna ciutat on hi hagi menys especulació immobiliària i sous més alts per poder afrontar la vida (riures).

Vaig fer els cursos inicials i presencials del CPNL, fins al Bàsic 2 o el Bàsic 3, si no recordo malament. I he utilitzat el Parla.cat, que ofereix un bon mètode d’aprenantatge.

Un cop us vam posar en contacte, va costar fer la primera xerrada?

Yasemin (aprenenta): Gens ni mica! Va ser una experiència molt interessant, com ara una cita per trobar parella :-).  Recordo que la Mercé mirava un punt imaginari a sota de l’ordinador o potser la càmera, i vaig pensar: “Aquesta dona deu ser tímida, igual que jo”. Ara la conec millor i si veig que mira sota la càmera penso que intenta investigar, amb un diccionari en línia, si el que he dit és correcte o no.

Mercè (voluntària): La veritat és que va ser força fàcil i natural, les dues som força parladores i la Yasmin està acostumada a donar classes, i es nota.

Quina plataforma acostumeu a fer servir, normalment? Skype o alguna altra?

Yasemin (apr.): Utilitzem l’Skype, tot i que en podríem utilitzar qualsevol altra que tinguéssim a l’ordinador.

Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Sempre el mateix dia i la mateixa hora o ho aneu canviant en funció de cada setmana?

Yasemin (apr.): Hem fixat un dia i una hora que ens vingui bé a totes dues i sigui el referent per cada semana, però ens comuniquem i tenim flexibilitat per adaptar-nos als canvis de plans, la feina, els dies lliures o qualsevol cosa que ens sorgeixi.

Mercè (vol.): Exacte! El primer dia vam acordar de quedar els divendres a una hora concreta, i si una de les dues no pot canviem l’horari o saltem la setmana, però sempre ens avisem el dia abans com a molt tard. Es pot dir que hem complert amb el que vam acordar i hem mantingut el ritme d’una hora setmanal.

Quantes hores heu fet de conversa, aproximadament?

Yasemin (apr.): Una hora setmanal, però a vegades ens deixem portar i s'allarga una mica més.

Us costa trobar temes de conversa?

Yasemin (apr.): No. Tenim interès per moltes coses, ja siguin comunes o no, i també parlem de coses de la nostra vida. I és per això que penso que per comunicar-se en qualsevol llengua només cal curiositat, voluntat de compartir i saber escoltar.

Mercè (vol.): Gens! Parlem de la setmana, dels viatges que hem fet... També hem cercat lectures a l’espai "Llegir per parlar, llegir per aprendre", dels materials del portal de VxL.

Us heu vist en persona en alguna ocasió?

Yasemin (apr.): Sí, clar. No podem quedar gaire sovint perquè vivim en llocs diferents però vam quedar un dia per veure'ns en persona i gaudir d'un espectacle de dansa. Proposta meva perquè m’agrada molt la dansa! La propera sortida serà anar a caminar fora de Barcelona (proposta de la Mercè). La Mercè em va parlar de llocs a Catalunya que no coneixia gaire, li estic agraïda.

Mercè, hi ha alguna cosa que et sorprengués del primer dia que vas parlar amb la Yasemin?

Sí, el fet que parli tants idiomes i el seu interès per aprendre'n de nous.

Yasemin, el català i el romanès són llengües romàniques, creus que això t’ha ajudat a l’hora d’aprendre la llengua? Quina paraula o expressió t’agrada del català?

Intento parlar moltes llengües i trobo que totes m'ajuden atès que es recolzen dins del meu cervell com a bastides lingüístiques que mitjançant la semblança i la diferència, em donen un cop de mà per no caure al buit de la incomunicació verbal.

Mercè, si haguessis de resumir en una frase la teva experiència amb la Yasemin, quina seria?

Conèixer i poder compartir altres maneres de veure les coses amb ella m'ha aportat una experiència molt enriquidora.

Yasemin, havies tingut alguna parella lingüística presencial a Barcelona?

Sí, vaig tenir una parella presencial. Era un italià catalanoparlant que volia aprendre aprendre el turc i fèiem un intercanvi lingüístic. Era una persona interessant i em van agradar les sessions però ho vaig deixar per raons de feina.

I ara, després de les xerrades amb la Mercè, parles més català en el teu dia a dia?
Em sap greu dir que no. Sempre he volgut parlar en català, sobretot amb els catalans, encara que el català que parlo no és del tot correcte. Després de les xerrades amb la Mercè, jo diria que el parlo amb més fluïdesa i confiança, però no el parlo tant com abans (i amb la mateixa obstinació :-).

Creus que els catalans normalment canvien de llengua quan parles amb ells? En algun bar, comerç, etc.?

Sí, sempre ho fan. Es un punt que critico molt. Això i el fet que no ens corregeixen mai. Això per mi vol dir que no deuen tenir interès perquè l’aprenguem, o bé es deuen imaginar que no som capaços de fer-ho o simplement els fa mandra corregir-nos i tenir paciència amb nosaltres. Aprofitant aquesta entrevista m'agradaria dir que les llengües les podem aprendre totes, només cal interès i, és clar, oportunitats per practicar. No em sembla just que la societat catalana es queixi que els estrangers no volem aprendre el seu idioma si no tenen cap interès a practicar-la amb nosaltres. Si realment et sents enamorat i orgullós de la teva llengua (totes valen per igual, evidentment), la generositat de compartir-la ens ajudarà a nosaltres com a estrangers a dominar-la d’una manera més ràpida i a la societat catalana, de la qual formem part, a tenir més cohesió i igualtat social.

Mercè, la parella lingüística t’ha ajudat a prendre consciència lingüística sobre l’ús del català? O ja en tenies d’abans?

Fa temps que la tinc, de tota manera me la reforça.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
20/12/2019

Fent de Parella Lingüística

Fa poc més d´un any, si mal no recordo, em vaig iniciar com a voluntària lingüística del Voluntariat per la llengua (VxL).

Ha estat una experiència molt gratificant, perquè m’ho he passat d´allò més bé i per això espero poder continuar fent noves parelles durant una bona temporada.

Per una banda tenia la necessitat de sortir de casa i fer quelcom que m´obrís finestres a la ment. Si a més a més, jo també podia compartir i expressar “cosetes” que sé de la meva cultura, de la ciutat, del barri o del lloc on he viscut gairebé tota la vida… molt millor!

Poder conversar durant almenys una hora amb algú que fins llavors no coneixies, t´ofereix l´oportunitat i la màgia que et pot aportar descobrir una persona i aprendre una mica del seu propi món. És a dir, la possibilitat d´un intercanvi d´informació que sol ser almenys per a mi -curiosa i oberta de mena- una experiència ben interessant, única i especial.

M´agrada parlar en general, i fer-ho amb gent diversa potser encara més. M´ajuda a mantenir-me “viva” i a actualitzar-me. Ja que, per ara, no puc viatjar ni anar gaire lluny , almenys puc contactar amb gent d´altres cultures o d´altres matisos culturals, amb persones de diferents classes socials i d'edats i de generacions diverses. Us adoneu de la riquesa que aquests contactes poden oferir?

Per l´altra banda, pel qui vol practicar el català parlat també és molt bona cosa poder fer-ho d´una manera distesa, sense por a equivocar-se ni a fer el ridícul, tot prenent un te o fent una passejada... Sovint la gent amb qui contacto està assistint a cursos de català que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) del Maresme.

Aprenen la llengua en diferents nivells, però en el temps reduït de les classes no hi ha prou espai per a la conversa (o no tant com es voldria).

En la relació de tu a tu, sense la pressió d´intentar complir amb uns objectius curriculars, fins i tot la persona menys parladora o més vergonyosa es pot deixar anar, adquirir espontaneïtat i fluïdesa; trobar gust en la conversa i augmentar molt la seva confiança en l´ús del català parlat.

I això encara és més important quan sovint l´aprenent no pot practicar en el seu entorn familiar o social perquè, també generalment, viu en un barri majoritàriament castellanoparlant on és excepcional l´ús del català tant al carrer com als comerços...

En definitiva, l´intercanvi que es produeix mitjançant les parelles lingüístiques és summament enriquidor - idealment per ambdós participants- tant a nivell cultural com personal.

No cal anar gaire lluny ni fer un gran esforç per compartir una experiència humana. Per aprendre tot ensenyant. Per aprendre del parlar i de l´escoltar. Per enriquir-nos mútuament.

Per acabar, vull dir que tinc la motivació de contribuir a posar el meu gra de sorra per tal de preservar el català, la llengua que estimo, la meva llengua materna, a través de la qual bàsicament interpreto i defineixo la realitat que m´envolta i configuro la meva concepció del món.

I em sabria molt de greu que s´acabés perdent, ara que la veig sovint menystinguda i amenaçada, perquè quan es perd una llengua es perd l´ànima, coneixements peculiars i la concepció del món d´una cultura. I perquè en un món on la globalització té avantatges però també tendeix a uniformar-nos i a empobrir-nos en molts matisos, preservar una llengua és mantenir un tresor viu.

Montse Mach, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Mataró (CNL del Maresme)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2019
,

Aquesta és la crònica del que va suposar per a un company de classe la visita de la Tetiana Leonova (aprenenta del Voluntariat per la llengua, VxL, nascuda a Ucraïna i arribada a Catalunya ara fa 12 anys) i la Loli Grau (voluntària del VxL des del 2007) a l’aula per explicar a alumnes dels cursos de català de l’Oficina de Català de Premià de Dalt (del Centre de Normalització Lingüística del Maresme) la seva experiència en el VxL com a parella lingüística des del maig.

La Tetiana va portar la seva voluntària del VxL a classe per fer-hi la visita el 5 de desembre, Dia Internacional del Voluntariat. L’objectiu era explicar als companys la seva experiència com a aprenenta del VxL i també convèncer-los perquè participessin en el programa.

L’èxit del Voluntariat per la llengua: l’experiència de la Loli i la Tetiana

La nostra companya Tetiana i la voluntària Loli comparteixen amb la classe la seva experiència en el programa Voluntariat per la llengua (VxL).

Dimarts 3 de desembre, a la classe del grau Suficiència 1 de català, la Loli i la Tetiana van fer una exposició del que és per a elles el VxL.

En entrar a l’aula ja vàrem notar que hi havia una cosa especial. Hi havia dues cadires preparades. De seguida van arribar les conferenciants. La Loli i la Tetiana ens van explicar d’una manera molt personal el que representava per a elles el programa. Fa temps que hi participen.

Per a la Loli (voluntària) és enriquidor i interessant. Per a la Tatiana (aprenenta) és una manera de millorar el seu català i la seva socialització a Catalunya. Bàsicament, ha augmentat molt la seva autoconfiança respecte a la llengua.

Per a ambdues, ha sigut també la manera de fer una bonica amistat.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
18/12/2019

Es diuen Neus, Dolors, Mercè i Teresa i són dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta. I també són amigues. Això és el que té el Voluntariat per la llengua (VxL): al final acabes creant vincles. Es troben per fer el cafè al bar de la plaça, van al mercat del dijous o passegen pels carrers de la Llagosta. Quan els hem fet la pregunta de si recomanarien el VxL a altres persones han contestat totes amb un contundent: I tant!

Neus: Vaig conèixer el programa perquè vaig anar a fer un curs de català al Centre Cultural Can Pelegrí. Quan m’hi vaig apuntar no sabia com aniria, però no he tingut cap problema, al contrari, m’agrada molt. He tingut moltes parelles lingüístiques! Normalment, anem al Casal d’Avis. A l’estiu sortim a passejar, al basar i, de vegades, anem a Barcelona. Ara ja estem programant la propera sortida per Sant Ponç. El que més m’agrada del VxL és que coneixes gent i parles més català. M’ho passo molt bé: riem, prenem cafè i parlem de tot. A l’estiu si no ens trobem al Casal anem a fer un tomb i, mentre caminem, parlem català. Alguna anècdota? Doncs alguna vegada que hem anat a Barcelona hem entrat en una pastisseria molt famosa del carrer Petritxol per menjar un plat de nata amb un croissant. És una granja molt antiga, de més de cent anys. Has de fer cua.

Dolors: Vaig conèixer el programa al Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè volia parlar català. Els meus fills parlen català, però amb el meu marit i a casa hem parlat sempre castellà. I ara que estic jubilada vull aprofitar-ho ja que abans no havia tingut l’oportunitat de fer-ho, tot i que de vegades se m’obliden les paraules! Ens ho passem molt bé: passegem, anem d’excursió, sobretot a les trobades comarcals que organitza el Centre de Normalització Lingüística (CNL) al Vallès Oriental. I també volem anar a Santa Llúcia.

Mercè: Jo també vaig conèixer el programa a través del Casal d’Avis i m’hi vaig apuntar perquè m’agraden molt les llengües. A casa hem viscut sempre entre llengües diverses. Per exemple, al meu nebot, que parla francès a l’escola, el seu pare li parla rus i entre els pare i la mare es parlen en anglès. Hi ha molta varietat. De moment m’ho passo molt bé.

Teresa: M’hi vaig apuntar perquè m’agraden les llengües. Totes! I per això tinc una anècdota de quan vaig viure a Suïssa: quan havia d’anar a comprar, el meu marit em feia la llista de la compra en castellà i francès perquè jo no entenia el francès. En un any ja no necessitava paper ni res. Vaig aprendre la llengua! He viscut una barreja entre el castellà, el català i el francès ja que a casa els meus fills parlaven català, francès i jo amb el meu marit parlava en castellà. El que més m’agrada del VxL és que puc parlar català. Sí que recomanaria el programa, tot i que alguna vegada m’han preguntat que per què ho faig, que no cal, si aquí es parlen dues llengües...

Neus, Dolors, Mercè i Teresa, dues parelles lingüístiques del Casal d’Avis de la Llagosta (ateses per l'Oficina de Català de La Llagosta, CNL del Vallès Oriental)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!